Ramon Tremosa
Torre de Guaita
A mitja campanya la premsa de Madrid, amb El Mundo al capdavant, han fet una aposta de màxims, de tot o res. Què deuen dir les mega-enquestes del govern espanyol a Catalunya, amb mostres de 15.000 persones, que s’hagin vist obligats a plantejar aquesta guerra bruta contra Artur Mas i CiU? Els resultats de PP i PSOE seran pitjors fins i tot del què diuen les enquestes? De moment, els catalans que volem la llibertat ja podem celebrar algunes victòries. D’una banda, un molt bon ressò de la premsa internacional, que oscil.la entre la neutralitat a la simpatia explícita. D’altra banda, haver trencat el famós mite de la transició espanyola, el dels milions d’espanyols silents que sortirien a Catalunya de sota les pedres per aixafar-nos si mai gosàvem ni tant sols de plantejar la possibilitat de fer un referèndum per l’autodeterminació: aquest mite va començar a caure el pasat 12 d’octubre, després de veure que la manifestació espanyolista de Barcelona era infinitament menor que la nostra de l’11-S. Aquest mite pot caure definitivament si PP i PSOE no arriben al 30% dels vots diumenge, davant d’una CiU que proposa per primer cop al programa electoral Estat propi i consulta sí o sí. Què deuen dir les mega-enquestes de Madrid? és la persistència de CiU guanyant més vots i escons dels què li atorguen les enquestes dels diaris de Madrid aquest diumenge? a la UE em diuen que “sou una nació per què, tot i estar obligats a fer retallades, CiU segueix guanyant eleccions i suport”. És també la persistència d’una amplíssima majoria a Catalunya de 2/3 o més, inalterable en els dos darrers mesos, a favor de fer un referèndum en aquesta legislatura? Seran les eleccions de 2012 com les de 1984, quan CiU va assolir la majoria absoluta després que l’Estat imputés Jordi Pujol per Banca Catalana?
1.- A Madrid bé prou ho saben, que publicant l’esborrany sobre els comptes a l’exterior de Mas, Pujol i CiU, s’arrisquen a reforçar encara més els partits sobiranistes, tal com va pasar amb Jordi Pujol l’any 1984, després de la seva imputació pel cas Banca Catalana. Si ho fan, és per què saben ben segur que l’únic que pot donar esperances a PP i PSOE és desmoralitzar i desmobilitzar l’electorat sobiranista, atès que el seu electorat sí que està desmobilitzat per la crisi brutal i per la possible fallida d’Espanya, molt mal gestionada tant pel PP com pel PSOE en els darrers anys. Si malgrat tot el GranMadrid amenaça així, és potser per què ara llancen un avís a navegants a Artur Mas per al dia després de les eleccions?
La campanya del PP i del PSOE és ben curiosa: ja semblen fer campanya pel No, quan els catalans encara ens hem de guanyar el dret a ser consultats, que espero que el guanyarem clarament aquest diumenge. Fins ara ni PP ni PSOE no han fet cap proposta en positiu, cap “better together” per als catalans a l’estil del què David Cameron ofereix als escocesos.
2.- A Catalunya assolir una majoria absoluta és molt difícil: Barcelona escull 85 diputats i, per circumscripcions tan grans, la llei d’Hondt tendeix a la proporcionalitat. En aquest sentit, que entre 6 i 9 partits poden obtenir diputats, fet que fragmenta molt el parlament català, fa encara més difícil que una sola força arribi al llindar dels 68 diputats.
A més a més, CiU ha hagut de gestionar en aquests dos darrers anys un autèntic camp de mines, per causa d’una (intencionada?) molt mala herència financera rebuda dels dos tripartits. D’una banda, el déficit públic de la Generalitat al 2010 va ser de 8.400 milions d’euros i al 2013 aquest ha de ser reduït fins a 1.400 per imposició exterior de la UE, una dada amb què Artur Mas va rebregar Joan Herrera en el debat de diumenge a TV3. D’altra banda, el deute acumulat va passar de 12.000 milions al 2003 als 40.000 de 2010 (dades Banc d’Espanya), elevant els interessos anuals de la Generalitat als 2.500 milions d’euros, una xifra bastant semblant a l’import de les retallades.
3.- Interpretacions post-electorals: després del 25N des de Madrid llençaran molta, moltíssima aigua al vi al resultat electoral. Si CiU no fa majoria absoluta, tot i tenir més vots i escons, diran que Artur Mas ha fracassat (??), amagant que els partits pro-referèndum hauran crescut també en vots i escons, potser fins i tot més enllà dels 2/3 del parlament, xifra exigida per aprovar grans reformes en molts països.
Si CiU fa majoria absoluta miraran de deslegitimar les eleccions per “plebiscitàries i cabdillistes”, en un país on per exemple al Camp del Barça s’obliga a exhibir una única bandera (com va passar en el darrer clàssic), tal com ja ha publicat i escrit El País. També molt possiblement la dreta espanyol, des de la FAES als seus diaris, diran que Catalunya és “immadura”, com van dir al 2001 quan Ibarretxe va vèncer clarament la pinça PPSOE.
4.- Cinisme espanyolista en màxims histórics: el cinisme del PSC amb les retallades, còmplice de la reforma de la Constitució Espanyola de 2011 feta amb PP i PSOE el passat mes d’agost (nou article 135.3: “el pago de la deuda pública gozará de prioridad absoluta”, és a dir, davant de pensions, sanitat i ensenyament públics, salaris funcionaris,…), i les acusacions d’El Mundo contra Artur Mas i CDC per suposats comptes fraudulents a Suïssa, demostra fins a quin punt a Madrid no hi ha límits morals en la mentida contra les aspiracions democrátiques i majoritàries dels catalans.
5.- Sigui quin sigui el resultat de CiU, gràcies a la credibilitat, previsibilitat, transparència i consistència del president Mas (guanyada en dues duríssimes legislatures d’oposició i en dos anys de govern en plena crisi econòmica), Catalunya necessita que la majoria qualificada que va iniciar el procés al juliol passat amb el pacte fiscal ara no s’esberli en l’arrencada del procés autodeterminista: barrejar-hi altres causes pel mig, per molt nobles que siguin, seria repetir els vells errors catalans de 1906, 1917 o 1936. I atès que no podem arreglar tots els errors alhora, ara tocar començar a guanyar les estructures d’Estat per mitjà d’un referèndum.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!