<![CDATA[]]> http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/view/id Mon, 20 May 2013 21:51:12 +0200 <![CDATA[Breviari contra els servils (Calima Edicions): un dietari de la postransició ]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245938 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245938 Breviari contra els servils (Calima Edicions): dietari de la postransició (I)
  Per Miquel López Crespí, escriptor
  Em demanen alguns lectors la data exacta del començament de Breviari contra els servils: dietari d'un escriptor en temps de la barbàrie, que acaba de publicar l'Editorial Calima de Ciutat de Mallorca. El recull de materials que ha editat Calima forma part del caramull de notes (i carpetes!) que des de sempre (potser d'abans i tot de la publicació del meu primer llibre) he anat escrivint sense interrupció. Són detalls de la vida quotidiana, reflexions damunt l'amor, la cultura, la política de cada dia, els somnis, l'art, els viatges... En un principi eren escrits personals, notes que no havien de ser publicades. Amb el temps alguna d'aquestes simples reflexions de viatge (escrita a un aeroport, a la taula d'un cafè de qualsevol ciutat) serviren per enllestir un poema o foren l'inici d'una narració curta. En aquest Breviari contra els servils es poden trobar igualment alguns esbossos del que després han estat novelles i obres teatrals. També s'hi poden trobar reflexions escrites des de la literatura de l'absurd com des de la reflexió existencialista, sense oblidar el component bàsic situacionista de bona part dels meus llibres. Però no tot ha servit per enllestir aquesta primer "dietari del temps de la barbàrie". Altres notes foren llençades als fems. No tot el que he anat escrivint en aquests darrers trenta anys s'ha servat en les polsoses carpetes del meu estudi. Ni molt manco! Però rellegint el material de Breviari contra els servils constat que, en aquesta conjuntura política (i personal!) concreta, m'ha interessat publicar essencialment les notes de finals dels vuitanta i començaments del noranta. El motiu per haver escollit aquestes carpetes d'apunts i no unes altres? No us ho sabria explicar amb exactitud.  De sempre m'ha interessat llegir, aprofundir en els diaris de tota mena de personatges històrics i, molt especialment, en els dels escriptors. I en aquesta afecció meva, els Diaris de París (1941-1944) d'Ernst Jünger són al costat dels Diaris: 1910-1923 de Franz Kafka. El llistat de diaris que he llegir aquests darrers anys és nombrós, i en tots ells sempre he trobat aquell punt d'inflexió que m'ha fet reflexionar i m'ha servit per afinar la meva percepció del món. Record ara mateix el perdurable efecte de llibres com Viure al dia de Paul Auster, El subratllat és meu de l'escriptora russa "blanca" Nina Berbèrova, el Dietari (1953-1956) de Witold Gombrowicz, el Diari d'André Gide, sense oblidar l'imprescindible Quadern gris de Josep Pla, els diaris de Manuel de Pedrolo... Ara mateix, després d'un viatge a Barcelona, he pogut trobar alguns materials vertaderament imprescindibles: Records d'un sindicalista llibertari català (1916-1943), de Joan Manet i Pesas, editat per les Edicions Catalanes de París l'any 1976; Al servei de Catalunya i de la República: la desfeta. 6 d'octubre 1934 i Al servei de Catalunya i de la República: la victòria. 19 de juliol 1936, de Frederic Escofet; El temps barrat, d'Alexandre Cirici (Premi Josep Pla 1972); De Balaguer a Nova-York passant per Moscou i Prats de Molló: memòries, de J. Carner Ribalta o Les hores clares, d'Alexandre Cirici. Són uns noms i unes obres agafades ben a l'atzar, sense fer una recerca exhaustiva en les prestatges de la meva biblioteca particular. És evident que no he volgut seguir cap "model" en especial en la redacció del meu Breviari contra els servils.  Només he volgut citar uns noms per a ver veure al lector el meu interès pels aspectes més "personals" de molts dels autors que admir (o pels que tenc un accentuat menyspreu: seria el cas dels Diari de Goebbels o el Vive peligrosamente, d'aquell altre nazi que tenia per nom Otto Skorzeny).  La intenció de les notes que vaig escrivint d'ençà finals dels anys seixanta no volen ser cap mena de "memòries" a l'estil, per exemple de La força de les coses de Simone de Beauvoir. No és aquesta la intenció del meu dietari. Aquí es tracta, més que res, de provar de deixar constància de determinades impressions, de les percepcions més efímeres i evanescents de la consciència (si bé qualsevol autor de debò pot resumir en quatre retxes tota la complexitat d'una situació personal, política o cultural). Com explicava una mica més amunt, la quantitat de dietaris de personatges històrics interessants és tan extensa i inacabable que no ens bastaria un llibre per a deixar constància escrita de tot el que hem llegit (o tenim encara per llegir, ja que sovint compram tota casta de memòries o reflexions d'intellectuals de tots els països i contrades). Cal dir també que aquests darrers vint anys han significat una important represa de la meva tasca d'escriptor. La lluita en diverses organitzacions polítiques i culturals abans (i després) de la transició sempre ha dificultat la meva tasca creativa. Durant molts d'anys (sobretot en temps de la meva militància dins les Plataformes Anticapitalistes d'Estudiants, l'OEC, el PSM o com a vicepresident de l'Ateneu Popular "Aurora Picornell") només tenia temps de redactar algunes reflexions quan, després de les reunions o els actes polítics i culturals, arribava a casa. Unes notes esparses, algun poema (que després s'ha recollit en algun dels poemaris publicats en els darrers temps), algun conte curt... Les dècades d'activitats polítiques de lluita contra la dictadura o per a la consolidació d' una cultura progressista i d'esquerra no donaven per a més. Record ara mateix les dificultats que sempre trobava per poder dedicar-me, com hauria estat el meu desig, a escriure amb calma una novella, una obra de teatre. Era completament impossible! Durant molts d'anys em vaig interrogar com s'ho devien muntar els escriptors mallorquins que eren indiferents a la lluita per la llibertat del nostre poble. Sempre m'ha estranyat aquesta forma d'esser i em demanava com tanta gent que deia, de boqueta, defensar "lo nostro", no s'organitzava mai en partits polítics antifranquistes. El nombre d'escriptors mallorquins que, abans i en temps de la transició, militàvem dins organitzacions d'esquerra o independentistes era reduït. N'he parlat en els meus llibres Cultura i antifranquisme (Edicions de 1984) i en No era això: memòria política de la transició (Edicions El Jonc). Moltes d'aquestes reflexions surten en aquest Breviari contra els servils: dietari d'un escriptor en temps de la barbàrie que acaba de publicar l'Editorial Calima. Mai no he entès la indiferència, el cinisme regnant, el menfotisme. La redacció durant tots aquests anys de les múltiples carpetes que conformen el meu dietari ha estat també una forma de resistir aquesta indiferència generalitzada que ens encercla i que per a mi és igual o pitjor que els filferros dels camps de concentració. [Continuar]

]]>
Mon, 20 May 2013 21:34:52 +0200
<![CDATA[Vidal Vidal "La meitat de zero"]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245848 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245848     Ací tenim un conjunt de contes --alguns microcontes-- agrupats en quatre colors: gris, verd, negre i blau. Però la divisió també hagués pogut ser entre contes de muntanya i contes de mar, si atenem als escenaris on tenen llocs les ficcions. (n'hi ha més)  

]]>
Mon, 20 May 2013 21:18:07 +0200
<![CDATA[KAMIKAZES DEL VOLANT]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245936 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245936

]]>
Mon, 20 May 2013 21:09:07 +0200
<![CDATA[La Pensée de Dieu]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245935 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245935
Aquests dos coneguts matemàtics han fet un llibre que porta als límits el pensament sobre el cosmos i les matemàtiques fins insinuar que Déu són les matemàtiques. Un missatge inquietant per a un ateu apassionat de la ciència, com sóc jo. ]]>
Mon, 20 May 2013 20:54:28 +0200
<![CDATA[Una altre Justicia es possible]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245934 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245934 La solució, demà a 2/4 8 a l'Ateneu Barcelonés, al carrer de la Canuda, 6. Presentació del quadern digital amb el titol "Justicia ciutadana: Per una nova Justicia catalana", un llibre col.lectiu fet per magistrats, sociòlegs, psicòlegs i advocats amb una proposta de creació d'una justicia voluntària que incorpora el bagatge de la Conflictologia...
Un acte d'autodeterminació que vol recuperar i potenciar la filosofia pròpia del dret consetudinari pròpi de Catalunya. El conseller de Cultura, el magistrat Santiago Vidal i el vicerector acadèmic i Dr. en Dret de la UOC Pere Fabra.
Tothom es convidat.]]>
Mon, 20 May 2013 20:32:20 +0200
<![CDATA[Cuines del Món JORIÁTIKI SALATA,Grècia.]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245933 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245933
  Joriátiki Salata és l’amanida tradicional de Grècia i està elaborada amb  ingredients característics d’aquest país com són el formatge feta i les olives Kalamata entre altres. És coneguda arreu del món. És ideal per a servir-la com a plat únic a la primavera i a l’estiu.



Ingredients: 6 tomàquets 1 cogombre 1 ceba morada 1 pebrot verd 200 grs de formatge feta fulletes d’orenga oli d’oliva extra verge sal olives negres  Elaboració: Talleu els tomàquets a rodanxes o a quarts i poseu-les en una plàtera o en un bol. Talleu també la ceba, el cogombre i el pebrot a rodanxetes i afegiu-lo també als tomàquets. Espolseu-ho bé amb les fulletes d’orenga. Saleu-ho i amani-ho amb oli d’oliva. Barregeu-hi les olives i deixeu-ho tot junt reposar una mitja hora, abans de servir-ho ben fresc. I ja teniu l’amanida llesta. A vegades aquesta amanida es condimenta amb farigola enlloc d’orenga. També hi ha qui afegeix enciam o anxoves. Si no teniu olives Kalamata podeu emprar olives negres.

]]>
Mon, 20 May 2013 20:14:23 +0200
<![CDATA[Tarraco, més viva que mai]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245932 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245932
Nou lustres després, la ciutat ha millorat sensiblement i me l'he anat fent meva també. Noves generacions l'empenyen cap al progrés econòmic, l'excel·lència acadèmica, l'atracció turística, el dinamisme comercial, la creativitat cultural, la vivesa de les tradicions... i fan oblidar, lentament, aquesta imatge de ciutat paralitzada, sense nervi, capital d'estructures caduques que encara alguns defensen.

Sí, Tarragona és més viva que mai. Com a mostra, el festival romà Tarraco Viva, exitosa experiència cultural i turística, innovadora i rendible, participativa i espectacular, que atreu propis i foranis. Fins diumenge podem gaudir del seu atapeït programa d'actes.

[Imatge: l'assassinat de Juli Cèsar, a Tarraco Viva; www.tarracoviva.com]

]]>
Mon, 20 May 2013 20:06:49 +0200
<![CDATA[la llei de llengües inconstitucional de l'Aragó i l'anima vera catalana sotmesa de la Constitució del 78 ]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245297 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245297
 'Començaré parlant en aragonès, en homenatge a la nostra llengua pròpia i privativa de l'Aragó recordant, com ja saben ses senyories, que a les corts privatives de l'Aragó fins al segle XVI s'hi parlava en aragonès i que a les corts generals de la corona s'hi parlava català.' Aquest és el començament de la intervenció que ha fet a les Corts de l'Aragó la portaveu de la Chunta Aragonesista, Nieves Ibeas, que ha dit que avui era un dia trist per a la història de l'Aragó i que deixa de reconèixer el català i l'aragonè'Som la riota. No hi ha res que s'aguanti. LAPAO. Doncs amb LAPAO es queden. I tot això per no anomenar el català? Aquest és el problema que tenen? Aquesta és l'única obsessió que tenen', ha dit Ibeas.

]]>
Mon, 20 May 2013 19:41:17 +0200
<![CDATA[Dissabte a la nit, festa anti-repressiva d'Arran Reus]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245929 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245929 la jornada del Poder Popular del Parc Sant Jordi) l'assemblea d'Arran de Reus organitza una festa al bar musical Absenta sota el títol "Si ens toquen a un, ens toquen a totes", amb el DJ Morrisson.

Part dels beneficis de la festa seran per pagar les despeses dels advocats dels imputats en els casos "8 de Reus" i "Sant Pere xiula fort". Podeu veure'n més informació aquí d'aquest darrer cas.

La solidaritat, en aquests casos, és la nostra millor arma. Us hi esperem! 

]]>
Mon, 20 May 2013 19:31:08 +0200
<![CDATA[Per què ens presentem]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245927 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245927 La candidatura EQUIP DARNÉS -Fem el Col·legi del futur, neix a partir de la inquietud d’un grup de col·legiats per l’esdevenir del col·legi. Durant els darrers vuit anys, el col·legi ha seguit un rumb fix i clar, i volem que continuï de la mateixa manera. Un rumb amb l’horitzó sempre present de servei al col·legiat, a la societat i al país, en què el col·legi continuï essent el lloc de trobada necessari i útil per a l’exercici de la professió, per a la millora constant, per a l’ampliació de la xarxa de contactes, i, en definitiva, per satisfer les necessitats professionals i personals dels seus membres.

La candidatura està formada per professionals de l’enginyeria competents i compromesos amb la corporació. Som un equip multidisciplinari i plural. Volem que tothom s’hi trobi representat i que ningú no se’n senti exclòs. Per això la componen col·legiats vinculats a l’exercici lliure, al món empresarial, a l’ensenyament, a la funció pública i al disseny industrial, i també, evidentment, als jubilats, que han de continuar essent un actiu col·legial. I som plurals perquè l’equip és format per tres dones i vuit homes, entre vint-i-tres i setanta cinc anys.

Una menció a part mereix la presència en la candidatura de l’actual degà Joan Ribó, que, d’aquesta manera, vol donar un missatge de continuïtat, però amb la mirada posada en el futur.

Així doncs, us presentem les nostres propostes per als propers quatre anys, que són una barreja de l’experiència acumulada per alguns candidats com a membres de la Junta de Govern i de saba nova, que aporta idees fresques i innovadores. Tot plegat per continuar avançant amb pas ferm perquè el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona continuï essent una referència en el món de l’enginyeria i sàpiga adaptar-se als temps canviants que s’acosten.

El programa electoral s’estructura en les quatre grans línies que formen la nostra proposta general i en les propostes específiques per a les àrees tècnica i econòmica, i la de les comissions.

]]>
Mon, 20 May 2013 19:20:01 +0200
<![CDATA[LAPAO, LAPAPYP I LESUAPV]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245926 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245926 Què és la 'lapao' i què és la 'lapapyp' ja deveu saber-ho ben bé els lectors del bloc. Però què és la 'LESUAPV' no deveu saber-ho (si no em seguiu al facebook, o no sou l'autor de l'expressió). Un amic, de qui no diré el nom, per si de cas al senyor Maluenda li agafa un cobriment de cor, i encara l'en fan responsable (al meu amic) ha estat l'autor d'aquesta nova denominació per a la nostra llengua. Sí, clar, per a què havia de ser? Per al català-valencià-balear, o allò tan rebuscat que diu la "nostra" AVL.

Deixem-nos de misteris i expliquem-ho bé. LA LESUAPV és LLENGUA EPISCOPAL SENSE UTILITZAR AL PAÍS VALENCIÀ. Us ha agradat, veritat? Li heu de donar les gràcies al meu amic. Quan ho vaig llegir vaig començar a riure, després vaig pensar que tenia més raó que un sant, i després de llegir l'article d'un altre amic meu sobre Pau VIé, que haureu pogut llegir al meu bloc, vaig pensar que solament el IEC, els filòlegs en general, molta gent més -les i els que tenen trellat-, etc. considerem que català, valencià i balear són la mateixa llengua, una llengua ben rica i en què va escriure Ramon Llull, Ausiàs March i Salvador Espriu. I també el Vaticà. Per què el Vaticà? Molt senzill. Ací, en aquest fragment de l'article del P. Bausset ho teniu ben clar:  "Encara més: degut a la seua amistat amb Montini, al P. Gabriel li van ser encomanats alguns serveis de confiança per part de la Santa Seu i més tard, va ser l’Abat Brasó qui li va suggerir a Pau VIè, la necessitat que els bisbes de Catalunya entengueren la llengua dels bisbats que venien a servir. En una audiència del papa a l’Abat Gabriel i fruit de la seua amistat, Pau VIè se li va doldre de les protestes a Barcelona, pel nomenament de D. Marcelo com a bisbe. El papa li digué a l’Abat que estimava molt Barcelona i li havien assegurat que D. Marcelo era el millor de tots els candidats possibles. L’Abat Brasó li va explicar el problema cultural, comparant-li Milà amb Nàpols: “Santedat, és comprensible que un bisbe napolità siga nomenat bisbe de Milà? El papa respongué, amb èmfasi, que de ninguna manera!! I el P. Gabriel li digué: “Això és el que passa a Catalunya, amb els nomenaments de bisbes estranys a la nostra cultura i a la nostra llengua”. A partir d’aquell moment, no s’ha nomenat cap bisbe a les diòcesis catalanes, que no siga català, valencià o balear."

Doncs això, a les diòcesis catalanes, des d'aquell nomenament de Don Marcelo González Martín, no s'ha nomenat cap bisbe que no haja estat català, valencià o balear, cosa semblant ha passat a les Illes Balears, on, si no vaig equivocat, els bisbes solen ser catalans o valencians. I al País Valencià? No és que el Vaticà no ho tinga clar. Perquè, si un bisbe nascut al País Valencià és nomenat per a una diòcesi catalana, perquè no a l'inrevés? O el que encara és més greu que, des de fa dos-cents anys, no tenim un arquebisbe valencià que sàpia i parle amb normalitat la nostra llengua. A continuació ho podeu comprovar: 


El Cardenal Enrique Reig i Casanova, d'Agullent, estigué dos anys d'arquebisbe (1920-22), després vingué Prudencio Melo i Alcalde (1923-1946), els que l'han seguit, com a arquebisbes, cap ha nascut a la nostra terra. I si mirem abans d'Enrique Reig i Casanova, hem d'anar als anys 1800-1813 per tal de trobar un valencià com a arquebisbe, Fr. Joaquim Company i Soler, OFM, natural de Penàguila. 

Per tal de finalitzar l'apunt, tret del cardenal Reig i Casanova (durant dos anys solament), fa 200 anys(enguany, 2013), INSISTISC 200 ANYS, que l'arxidiòcesi de València no té al seu front un bisbe nascut al País Valencià. On deu estar la causa o el motiu? Per què, a Catalunya i a les Illes sí que n'han tingut, en tenen i, si Déu vol, en tindran, i nosaltres no? Jo sí ho sé. Però m'ho calle. Penseu-hi...

PD: La foto és de: http://www.mujeresdeempresa.com/viajeras/110102-valencia-principales-atractivos-turisticos.asp

]]>
Mon, 20 May 2013 19:18:49 +0200
<![CDATA[Hisenda són ells.]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/244026 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/244026 Hem entrat de ple en l’època de confeccionar la declaració de l’impost sobre la renda i els comprovants, els justificants, els esborranys i els formularis, ja siguin virtuals o ja siguin en paper, van a tota màquina. Quan no falta un all falta una ceba i encara sort de la informació fiscal que envia Hisenda, que és una mena de memoràndum per comprovar que no falti res. I una mena de constància escrita de l’existència d’un Gran Germà que tot ho sap i tot ho controla. No us vulgueu enganyar: que la il·lusió òptica d’una casella final que indica devolució no us impedeixi de fer un recorregut pels ingressos, les despeses i les retencions. Aquest any, més que mai, tot i que diu que em retornaran diners, em fa un fàstic positiu saber que qui recapta els meus impostos és un país que no és el nostre.

]]>
Mon, 20 May 2013 19:01:52 +0200
<![CDATA[Sa Tuna - Begur - Cap de Begur - Sa Tuna. Colla d'Amics GR]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245925 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245925 Només ens ha faltat poder banyar-nos en arribar a Sa Tuna. El temps ja s'estava espatllant. 
L'enhorabona als organitzadors, en Toni i la Rosa. 


Sortida de Sa Tuna pel camí de ronda


Pujant per la riera d'Aiguafreda


Flora exhuberant al bosc mediterrani


Mas d'en Pinc (antiga residència de Carmen Amaya) avui centre de natura


Als afores de Begur, en Toni explicant la resta del recorregut


En Ricard de pic-nic a la vora del penyasegat


Un descans al mirador de Sant Josep, abans de la baixada final


Vista des del mirador, amb les Medes al fons ]]>
Mon, 20 May 2013 18:57:20 +0200
<![CDATA[La situació econòmica de Catalunya (Jordi Turull, CiU) i (Albert Castellanos, ERC)]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245924 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245924 Demà a les 19 h acollirem la conferència “La situació econòmica de Catalunya vist des de la Catalunya Central” de la mà de Jordi Turull, portaveu de CIU al Parlament de Catalunya; i d’Albert Castellanos, Secretari Nacional de Política Econòmica i Treball d’ERC.

El desembre 2012 els grups parlamentaris CIU i ERC van signar l’ “Acord per la Transició Nacional”, un full de ruta per a la recuperació econòmica de Catalunya. A la conferència n'explicaran les mesures més significatives, i també les que afecten a la Catalunya Central.

Serà el proper divendres 17 de maig a les 19 hores a l’ACEB.

Agrairem confirmació d'assistència.

Cordialment,

ACEB
Associació comarcal d'empresaris del Berguedà

Plaça Tarascon núm. 8 bxs
Berga -08600-
Tel. 93 822 14 04
www.aceb.cat

]]>
Mon, 20 May 2013 18:33:20 +0200
<![CDATA[Un documental sobre l'Holocaust, primer gran film de Canes 2013]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245923 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245923 FOTO © Synechdoche, Le Pacte, DOR Film, Les Films d'Aleph, France 3 Cinema Claude Lanzmann i Benjamin Murmelstein, a L'últim dels injustos

Com es va gestar realment, "la solució final", l'extermini dels jueus? Era Adolf Eichmann el banal funcionari de la mort com el van considerar al judici que el condemnà o, molt pijor, era un ésser diabòlic? Com van actuar els jueus sotmesos al terror nazi? Eren sants, abans d'esdevenir màrtirs, les víctimes de l'holocaust? Els dirigents jueus en els camps de concentració, van ser col·laboracionistes, salvadors de gent, gestors polítics de la situació, potser una mica de cada? Sobre preguntes com aquestes, aporta nova llum el francès Claude Lanzmann, gairebé tres dècades després de Shoah, amb el documental L'últim dels injustos, que ha presentat amb tots els honors al Festival de Canes, fora de competició.

El punt de partida i contingut bàsic del film és una entrevista que, a Roma, Lanzmann va gravar durant una setmana de 1975, a Benjamin Murmelstein, rabí vienès que entrà en la gestió política de la comunitat jueva -entrant en contacte freqüent amb Adolf Eichmann-, fou deportat a Theresiendstadt -el "gueto model", la "ciutat que els nazis havien regalat als jueus, segons la mentida de la propaganda del règim per a engalipar la comunitat internacional-, on esdevingué l'últim president del "Judenrat" i l'únic "degà dels jueus" -segons la terminologia nazi- que no fou assassinat durant la guerra. Murmelstein va ser acusat per alguns txecs, d'haver col·laborat amb els nazis i passà 18 mesos a la presó, abans que la justícia no l'exonerés de culpa, per manca de proves. Tot i ser el jueu que més havia conegut Eichmann, el tribunal que jutjà el criminal de guerra no el va considerar testimoni fiable (això sí, li van agrair el llibre seu que els havia enviat, sobre aquell gueto, amb informació important pel que feia al cas). Mai no va arribar a anar a Israel, Murmelstein, i visqué exilat a Roma.

Aquell entrevista, Lanzmann no pogué incorporar-la a Shoah, perquè -segons ha declarat- li hauria allargassat massa aquell documental -considerat autèntic monument cinematogràfic i històric, i que ja dura un bon grapat d'hores-. De manera que va dipositar el material enregistrat a l'Holocaust Memorial Museum, de Washington; on quedà com a font per a investigadors. Fa uns sis anys, assistí a la projecció d'un fragment d'aquella entrevista, que estava sense editar, i va considerar que ho havia de recuperar i posar-s'hi a treballar. Hi havia un altre motiu reconegut: El cas de Theresienstadt -ha declarat- era per mi capital, alhora col·lateral i central en la gènesi i desenvolupament de la solució final. Aquell munt d'hores d'entrevista, carregades de revelacions de primera mà, les havia seguit tenint ben presents i hi havia anat rumiant. Em sabia dipositari d'una cosa única, però em frenaven les dificultats de construir una pel·lícula així. M'ha calgut molt de temps per arribar a l'evidència que no tenia cap dret a guardar-m'ho per a mi.

Claude Lanzmann construeix L'últim dels injustos amb aquella entrevista, la reproducció d'eloqüents dibuixos sobre les vivències al gueto fets clandestinament per deportats que moriren als camps d'extermini, i imatges gravades als llocs dels fets històrics -Viena, Jerusalem, Nisko (destí de les primeres deportacions) i, per descomptat, la ciutat txeca de Terezin (en alemany, Theresienstadt)-. Tot evocant la memòria dels llocs i donant veu als testimonis, fa present aquell passat. I dóna fe de l'abast de la mentida del "gueto model", les coaccions permanents dels nazis sobre la població captiva, les enormes pressions a què van ser sotmesos els "degans dels jueus"... Però lluny de quedar-se amb la simple il·lustració, va aprofundiant amb les paraules, furga en les revelacions, va passant del relat de l'experiència individual a la narració de les (dis)sorts col·lectives. De mica en mica, apareixen la corrupció d'Eichmann -amb els diners dels jueus que confinava es finançava els projectes sense dependre de la seu central berlinesa-, així com la confirmació que participà activament en la nit dels vidres trencats; les maneres diverses amb què els líders de la comunitat jueva van gestionar les situacions; les pressions econòmiques de jueus per a salvar-se de les llistes; la ignorància (o no) que tenien de l'existència d'Auschwitz; el col·laboracionisme o no de Benjamin Murmelstein; la necessitat que els alemanys tenien dels jueus... I la manera progressiva com es va conformar la solució final.

L'últim dels injustos es conforma com una nova intel·ligent i sentida, complexa obra cinematogràfica, alhora document d'innegable valor històric. La conclusió a què arriba és que el Tercer Reich volia inicialment només fer fora els jueus del sol ari. De fet, Benjamin Murmelstein, obeint ordres d' Eichmann, va organitzar a Viena l'emigració de jueus austríacs des de l'estiu de 1938 fins a l'inici de la guerra -i bregà per aconseguir de treure'n fins a120.000-. A mesura que anaren annexionant països i territoris, es van començar a plantejar d'on els acabarien posant. Van desenvolupar la idea de deportar-los tots a l'illa de Moçambic; però finalment s'optà per l'extermini sistematitzat i les referències a Moçambic es convertiren en un pervers eufemisme... Lanzmann ens du a NIsko, on hi hagué el camp pilot, a partir del qual s'acabà bastint tota la infraestructura criminal.

Un Miike espectacular, massa convencional i moralista.

En competició, el japonès Takashi Miike i la seva Escut de palla, que s'ha endut la primera esbroncada del festival. Thriller espectacular, potser mancat de la distància recomanable respecte als esdeveniments que relata -una mica d'humor potser hi hauria anat bé- i massa carregat de moralina, amb "happy end" inclòs, adapta una novel·la de Kazuhiro Kiuchi.

L'argument segueix els esforços d'uns policies i agents de seguretat per a protegir la vida d'un criminal abjecte, assassí reincident de nenes, a qui han de transportar fins a Tòquio en un recorregut de 1.200Km, en una cursa d'obstacles provocada per la recompensa multimilionària que l'avi de l'última víctima ha promés a qui mati el criminal. El llamí dels diners i les més diverses necessitats econòmiques converteixen gairebé tot el país en potencials perills per al detingut, siguin operaris de línies aèries, camioners en ruta per l'autopista, infermeres, agents de policia i qui sap si els mateixos que l'han de protegir... La pel·lícula esdevé així una persecució continuada, en què el detingut i els escortes no poden agafar l'avió, han d'abandonar el supercomboi que s'havia organitzat, intenten fer via amb tren d'alta velocitat, han de buscar un cotxe anònim... canvis constants de mitjà de transport, enmig de sospites generals de tot i de tothom, amb esclats de violència, una explosió gegantina, ràfegues de trets...

No deixa de ser un convencional producte d'acció; però a mesura que avança el metratge, va reflectint l'abast de la corrupció moral en una societat que es mou no tant per la justícia com pels diners i on la defensa de l'estat de dret acaba sent cosa d'un heroi solitari, potser només possible com a personatge de pel·lícula.

]]>
Mon, 20 May 2013 18:17:05 +0200
<![CDATA[Ple Estrasburg, PE: sistema financer, unió bancària, energia (renovables i exploracions off shore), acord lliure comerç UE-EUA, etc...]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245920 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245920 Strasbourg Flash (Greens/EFA priorities): Weekly preview of the Greens/EFA group - 20-24 May 2013

EP priorities (full text below):

- Bank resolution and economic stability (Economic affairs committee, Mon.)

- Renewable energy policy in Europe (Mon., Tues.)

- Missed chance for offshore drilling rules (Mon., Tues.)

- Tax avoidance and EU action (Tues. - Fri.)

- Supervising European banks (Tues., Weds.)

- Olaf, the EU Commission and Dalligate (Conference of Presidents, Tues.)

- Concerns with EU-US trade deal (Weds., Thurs.)

- Defending EU standards in trade agreements (Weds., Thurs.)

 

Other EU priorities:

- EU rules on ports (Commission proposal, Tues.)

 

Greens/EFA events:

- Press briefing with Greens/EFA co-presidents (Tues.)

- The cultural sector and the EU-US trade deal (press conference, Tues.)

 

__________________________________________________________

 

Bank resolution and economic stability

Mon. 20 May - EP economic affairs committee vote (Hökmark report)

Crucial new EU rules on bank resolution will be voted by the economic affairs committee. From the outset of the crisis, the Greens have argued for robust rules to address the problems of excessively large banks. This implies measures to prevent bank failure, to reduce the risks to the financial system and to provide for the resolution of failed financial institutions. The group has argued for an EU-level authority and a fund to deal with bank resolutions, funded by banks themselves in order to limit taxpayers' exposure, and believes EU legislation must deliver this. 

Renewable energy policy in Europe

Mon. 20 May - EP plenary debate; vote Tues. (Reul report)

MEPs will vote on a report setting out the EP's position on EU renewable energy policy. The draft report is largely positive. Building on the success of the EU's 2020 renewable energy target, the Greens believe the EU should adopt an ambitious and binding 2030 target for renewable energy aiming at a 45% share and is promoting an amendment to this end. This, combined with the right policies on the internal energy market, well-designed individual support schemes and the necessary infrastructure, will ensure the EU can move towards 100% renewable energy by 2050. (see latest press release)

Missed chance for offshore drilling rules 

Mon. 20 May – EP debate; vote Tues. (Belet report)

New EU legislation on offshore oil and gas exploration will be adopted by parliament. The Greens criticised the final legislative agreement for failing to provide meaningful EU rules to prevent accidents like the Deepwater Horizon disaster and deal with consequences of such incidents. Major shortcomings include the absence of provisions on the independent supervision of installations, on operators' liability in the case of accidents and on a moratorium on drilling in the Arctic and environmentally sensitive areas. This will seriously undermine the effectiveness of the rules. (see latest press release)

Tax avoidance and EU action 

Tues. 21 May – EP debate and vote (Kleva Kekuš report); EU summit

With tax evasion figuring at this week's EU summit, MEPs will adopt a report setting out parliament's position. While EU governments are coming to the issue belatedly, the Greens have long pushed for tougher EU action to address the estimated €1 trillion per year lost through tax avoidance. Adopting a clear EU definition of tax havens is crucial but revising EU company tax rules, including introducing a mandatory common consolidated tax base, is also essential. Shifting from unanimity decision-making on taxation by EU governments would be vital for progress. (see latest press release)

Supervising European banks 

Tues. 21 May – EP debate; votes Weds. (Giegold, Thyssen reports)

MEPs will vote on important new EU rules on banking supervision - part of the EU banking union. The final legislative agreement addresses Green concerns on potential conflicts of interest with the ECB's mandate and provisions to reflect the diversity of banking models. There are also provisions to ensure the democratic accountability of the new banking supervision mechanism but the details have been left to a future inter-institutional agreement. The Greens want the EP to withhold its final legislative go-ahead until there is more certainty on this. (see latest press release)

Olaf, the EU Commission and Dalligate 

Tues. 21 May – EP conference of presidents

The publication of leaked reports from OLAF and its supervisory committee on the controversial dismissal of EU commissioner Dalli raise serious questions about the roles of all those involved in the controversy, as well as EU rules on lobbying. At the insistence of the Greens, the political group presidents are set to finally discuss the necessary follow-up at a closed meeting. The Greens believe all those involved should give their accounts to the EP in a transparent procedure, including commission president Barroso.

Concerns with EU-US trade deal

Weds. 22 Apr - EP debate; vote Thurs.

With the EU Commission seeking the go-ahead for negotiations with the US on an EU-US trade agreement, MEPs will debate the mandate and vote on a resolution. The Greens have a long list of concerns with the prospective negotiations, based on the mandate sought by the Commission. Whether as regards IP rights, data protection, culture, internet freedom, environmental protection, food safety or agriculture, there are inherent risks to the EU model. Meanwhile, the Commission is grossly exaggerating the economic benefits. There is a need for totally transparent negotiations.

Defending EU standards in trade agreements 

Weds. 22 May – EP debate; vote Thurs. (Zalewski report)

EU rules on investor-state dispute settlement in trade agreements will be voted on by MEPs. The growing number of frivolous cases taken by corporations against state or regional authorities in Europe for introducing new environmental, health or social laws is concerning. We should be defending higher standards in the EU and not exposing EU taxpayers to claims from opportunistic corporations via international tribunals. A Green proposal calling for EU trade agreements not to offer foreign investors higher protection than domestic investors is included in the report to be voted.

EU rules on ports

Tues. 21 May - European Commission proposal

The European Commission is set to present proposals on EU policy regarding ports, including plans for new rules. The Greens opposed previous unsuccessful attempts by the Commission to force through the liberalisation of port services, due to concerns about the negative impact on employees in the sector. The group hopes the Commission has learnt its lesson and will not try to present the same flawed liberalisation plans again.

Co-presidents press briefing
Tues. 21 May – 10.30-10.50, European Parliament press room

Press briefing with Greens/EFA co-presidents Dany Cohn-Bendit and Rebecca Harms on the key issues of the plenary session for the Greens/EFA group. EP draftsperson on EU banking union legislation Sven Giegold will also participate.

The cultural sector and the EU-US trade deal
Tues. 21 May – 15.30-16.00, European Parliament press room

Green MEPs will host a press conference to present the case for the cultural sector to be exempted from the scope of any EU-US trade deal, with negotiations looming.

]]>
Mon, 20 May 2013 17:32:17 +0200
<![CDATA[II maig literari a Can Massot (Darnius)]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245921 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245921
Tots els que hi hem fet cap i els que hi heu vingut de cor perquè alguna causa externa us ha impedit ser-hi, hi hem celebrat la segona edició del maig literari, com cada any a la segona quinzena d’aquest mes que viu entre sant Jordi i sant Joan.

Dissabte a la tarda vam omplir de versos una de la sala amb volta de pedra. A les sis va començar un recital poètic obert a tothom. Hi van recitar des de menuts que aprenen a l’escola del poble fins a mestres jubilats, tota la gamma de colors, de rimes, de complicitats. Tots aquells que van voler, lletraferits o no ferits, van agafar el micròfon i van esplaiar les seves composicions o les d’altres versaires. I al final un còctel en directe amb tots recitadors. L’acte el va portar una meravella de jove amb gran talent i excel•lent persona, el Pau Llosa Cufí, fill de la Roser i del Josep Maria, i germà del Xavi i de la Marta –que també va recitar-, tots plegats ànimes d’aquesta meravella de casa de turisme rural. També ens acompanyà al piano el Jep, una delícia que fa de bon escoltar.

Després van venir tres presentacions de llibres, el sopar i després, vora les onze de la nit, a la sala gran d’aquell mas carregat d’història, una bona colla vam compartir un viatge a través de la trajectòria vital de Pere Calders i de centenars de fotografies del seu periple particular. La xerrada que els vaig adreçar es titulava “Amb C de Calders i de Can Massot” i va mantenir l’atenció de tots fins al final, que ja té mèrit més enllà de les dotze de la matinada d’un dissabte! Vam llegir-los, vam escoltar narracions seves amb la veu de l‘enyorada Anna Lizaran i tot plegat després que el meu fill Bernat sortís a recitar-nos de memòria un poema. Demà passat seré jo el que li farà de teloner!

Uns quants xarrups de porró de garnatxa i de pastes dolces després vam visualitzar filmacions del mateix Pere combinades amb cançons de la Judit Nedderman i de matinada cap al llit, allí, a can Massot, perquè ens agrada reposar els somnis en llocs singulars.

L’endemà, després d’un copiós esmorzar, vam dur a terme el I concurs de Literatura Ràpida Can Massot. Vaig donar-los les directrius (temps, punt de vista, extensió, paraules clau) i després, des de la sala major del mas, els participants van escriure durant una hora amb música clàssica de fons.

Un cop entregats, el jurat, format per la Roser, la Mar, la Magda i el Pau va deliberar durant una bona estona i finalment va emetre el veredicte. El guanyador va ser el pianista conscient de nom Jep i el van seguir dos premis ex-aequo, per a la Gema Garcia i la Montse Cufí.

L’any vinent celebrarem el II maig literari el cap de setmana del 17-18 de maig de 2014. Per assistir-hi només cal que us agradi la natura, el silenci, escoltar poesia i tenir moltes ganes de compartir unes hores amb persones d’arreu del país.

Can Massot (Darnius, Alt Empordà) és una bombolla enmig del no-res. Si entenem per no-res les ganes de no sumar un cap de setmana singular a les nostres agendes.


]]>
Mon, 20 May 2013 17:30:59 +0200
<![CDATA[DEMOCRATITZACIÓ ORGÀNICA INVOLUCIONISTA]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245918 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245918 El Sr. Santiago Espot, president de la plataforma independentista Catalunya Acció, tot sol, es va enfrontar contra els falsos institucionalistes d'aquesta "Delenda est Hispania". Va ser aquest passat diumenge 19 de maig al programa “La marimorena” de 13TV, aproximadament a les 23h.

L’evidència denota una clara imatge molt poc dialogant, ja que l’interrompien mentre que ell sempre va respectar el torn contrari. Els demés integrants del debat van demostrar un clar desconeixement dels drets mes bàsics i democràtics, cosa que no ens ha de sorprendre, ja que segons ells "la Constitución y la ley están por encima de todo". Per sobre de tot això, hi ha la voluntat popular expressada democràticament, però en aquest cas, la “democràtica” Constitució espanyola (que jo no vaig votar i ho podia haver fet), no contempla poder exercir el dret a l’autodeterminació.

Per tant : a la península de “las Españas” no hi va haver ruptura democràtica en el procés de la mal anomenada transició democràtica, i ens varen muntar una obra teatral que s’anomenava monarquia parlamentaria. També una constitució a la mida dels de sempre, dins d’aquest bipartidisme polític Espanyol  "garantes de la sagrada e indisoluble unidad de España" unitat cal recordar-los no precisament per vies democràtiques , si no, per la força de les armes.

Compatriota i company Santiago Espot necessitem valents com vos. El fet de plantar cara als involucionistes mes rancis de la Espanya profunda, als colonitzadors que nomes coneixen un llenguatge, el de la manipulació popular i la mentida. en definitiva el llenguatge de la santa inquisició i el " por cojones". nomes ens deixen dos camins: O estem em ells o estem contra ells.
 
Un filòsof del que ara no enrecordo el nom va dir: Dins dels Paràmetres de  intel·ligència respectuosa i democràtica, Espanya metafísicament parlant es un cas impossible.

La vostra valentia us honra Sr. Espot i ja sabeu que teniu un compatriota al vostre costat per el que calgui.

VISCA CATALUNYA INDEPENDENT.

Joaquim Pugnau Vidal
(Membre fundador de Catalunya Acció) 

Podeu veure el programa de ahir al enllaç seguent:

http://youtu.be/qj3BYzuiC6E

]]>
Mon, 20 May 2013 17:04:33 +0200
<![CDATA[Continguts de l'edició del divendres 24 de maig, a les 22:05, i del diumenge 26, a la mitja nit]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245917 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245917 Mon, 20 May 2013 16:57:10 +0200 <![CDATA[Mandongo]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245915 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245915

Provar de recollir la memòria oral dels més ancians de la tribu comporta sorpreses diverses. Una de les principals és l’enorme vocabulari que s’ha tornat solatge desconegut per a les joves generacions.

Sense les paraules precises no es poden donar a conèixer les pràctiques i els costums que havien perviscut durant segles fins no fa gaire. Quan es perden formes de vida, es perden les paraules que les han vehiculat. I què ens en queda? Només la voluntat de conèixer; el diàleg per fer possible la rememoració del passat; el gest d’arreplegar els records encara vius i fer-los immortals escrivint-los.

]]>
Mon, 20 May 2013 16:50:40 +0200
<![CDATA[L'esfondrament del Titànic]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245916 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245916



]]>
Mon, 20 May 2013 16:46:26 +0200
<![CDATA[El què no està escrit]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245913 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245913
The surface of the sun - John Murphy, de la B.S.O. de Sunshine. (Magnifica escena però Spoiler a l'enllaç) (Aquí enllaç de la música sense diàleg, amb spoiler visual, però podeu escoltar-la, només.)



]]>
Mon, 20 May 2013 14:30:52 +0200
<![CDATA[Imparables]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245912 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245912 ]]> Mon, 20 May 2013 13:08:29 +0200 <![CDATA["Els catalans són els que han de decidir l'educació a Catalunya", videoblog de Ramon Farré]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245911 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245911 Ramon Farré, president de Convergència a Lleida, reflexiona sobre la reforma educativa del ministre Wert. Ho podeu veure en el següent linK:
https://vimeo.com/66549971 

]]>
Mon, 20 May 2013 12:26:42 +0200
<![CDATA[CATALUNYA DIVIDIDA NO POT TRIOMFAR]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245909 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245909 Aquesta frase va ser pronunciada per Pere Navarro en referència al pacte de Govern inestable segons ell basat en una consulta i demanant un pacte més ampli i transversal per sortir de la crisi. Alhora junt amb els Populars demana  substitució Homs pel seu sobiranisme i partidari del xoc de trens, totalment contrari al diàleg. Crec que precisament la cohesió es el que volen destruir els partits contraris al procés català precisament com a mesura per avortar-lo, i per això la demagògia es la seva arma més poderosa.

]]>
Mon, 20 May 2013 12:06:59 +0200
<![CDATA[FANNY. Carles Soldevila (1929)]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245908 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245908 Només set anys després de la publicació del cèlebre Ulisses de James Joyce (1922), Carles Soldevila (1992-1967) va incorporar el monòleg interior a la literatura catalana, però no a la manera caòtica del genial i il·legible irlandès sinó més civilitzadament, amb ordre i puntuació. La supressió dels signes de puntuació són “trucs barats”, afirma encertadament Soldevila al pròleg. Fanny explica la història de Fanny Comes, una noia barcelonina de casa bona que, obligada per la ruïna familiar, es dedica a ballar en una revista del Paral·lel. Com que té bones cames i es mou amb gràcia, la noia prospera i es fa dir Fanny Ward. Aviat té un enamorat, Jordi, que la vol rescatar de la mala vida. Però Fanny no ho veu clar: “Déu me’n guard! Com si no sabés què són aquests drames de família... el pare colèric, la mare desolada, els germans recelosos... Mai! Tot plegat agafaria un aire tan desesperadament ‘Dama de les Camèlies’... Només de pensar-ho m’esgarrifo.” (Pàg. 75). Soldevila, civilitzat, esquiva el melodrama sòrdid, que seria el recorregut habitual. Aquí no hi ha degradació moral sinó superació de l’adversitat i enfortiment personal. És cert que, a la segona part, quan en Jordi l’abandona, la Fanny juga amb la idea del suïcidi, però sabem perfectament que no farà cap bestiesa. La Fanny és una noia forta, moderna, que al final se’n va al llit amb en Jordi i, tot i així, afirma que no s’hi casarà: “D’ençà que va morir el papà, he anat saltant d’una a una totes les barreres... Hop!... hop!... hop!... No puc recular! No vull reprendre els prejudicis que, si us plau per força, he hagut d’escampar pel camí. Sospito que en caure a terra, s’han macat, s’han fet malbé, com la fruita...” (Pàg. 184) Fanny és la primera novel·la d’una interessant trilogia de Soldevila amb noies de protagonistes que completen Eva (1931) i Valentina (1933). 

Finalment, un fragment on Fanny parla del seu pare: “Però és mort i m’adorava. Adoració ben inútil, ja ho sé. ‘Valia més que t’hagués adorat menys i que t’hagués deixat un avenir més decorós...’ Tens raó, mamà. Tanmateix, fa el seu efecte aquesta sensació de tendresa que irradia el seu record.”

]]>
Mon, 20 May 2013 11:55:54 +0200
<![CDATA[EL CEL DE L’INFERN, DE LLUÍS MAICAS]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245907 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245907

]]>
Mon, 20 May 2013 11:51:08 +0200
<![CDATA[EL RACÓ DE LES PEDRES.... "fem matemàtiques"!]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245906 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245906 Aquest es un material natural, i que atrau molt als nens.
Hem vist les seves qualitats: es pedres son fredes, pesen molt.... n' hi ha de rodones....si n' hi ha moltes o poques... i amb això treballem les matemàtiques experimentalment
A la classe les hem ficat totes pintades a sobre una taula, i les classifiquem per colors, tamanys....

]]>
Mon, 20 May 2013 11:32:21 +0200
<![CDATA[Monti: El pallasso]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245898 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245898 No vaig poder anar al seu comiat, però sí he llegit tots els articles publicats a la premsa.
I un d'especial, del periodista Jacinto Antón, de El País, i com llegint els comentaris publicats, m'entristeix veure el text insultant, brut, de més d'un dels lectors.

En el seu comiat, es va llegir el decàleg de'n Monti .... un petit resum:
- Entre un fusell i una escombra, cal escollir l'escombra perquè és més útil.
- I davant qualsevol discussió el millor és treure's el nas vermell de la butxaca. Si ni així s'aconsegueix arrencar un somriure, sempre es poden donar cacauets. Amb els micos sempre funciona.

Vaig llegir l'esquela i a la part final, us he de dir que em va emocionar sobremanera:

- Sobretot, no abandoneu aquesta vida sense haver llençat un pastís de nata a la cara d'algun amic.
- I quan siguem a casa, a la nit, abans d'anar a dormir, exigim un conte. Tots, no importa l'edat que tinguem, tots tenim dret a adormir-nos convençuts que les fades existeixen i que els prínceps són valents.

Un dia de maig de l'any 1995, el meu aniversari, 50 anys aleshores, els amics, sense  jo saber-ho, em van llençar un pastís de nata, dels grans, a la cara. Sí, havia insinuat més d'una vegada que m'agradaria molt que algú em llencés el pastís de nata a la cara. I així va ser.

Adéu Monti. Has marxat massa aviat. Gràcies per tot i quan ens trobem, espero que el teu nou espectacle sigui époustouflant.

Salut i pallassos !


 

]]>
Mon, 20 May 2013 11:11:21 +0200
<![CDATA[GUERRER DE LA CONSCIÈNCIA ]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245897 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245897 La societat avença
a la velocitat
de les estalactites,
i de tant en tant
passa un brètol
i en trenca alguna.
Però el guerrer de la consciència
sap que Ítaca és fer camí.

]]>
Mon, 20 May 2013 10:32:24 +0200
<![CDATA[TERRASSA al Macba: ració doble]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245135 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245135 La terrassenca -resident a Barcelona- Eulàlia Grau i l'egarenc -viu entre el Cap i Casal i Miami- Antoni Miralda coincideixen actualment amb sengles exposicions al Museu d'Art Contemporani de la capital catalana. L'una, instal·lada a l'emblemàtic edicifi dissenyat per Richard Meier. L'altra, als baixos del Centre d'Estudis i Documentació del Macba, situat també a la plaça dels Àngels, tan plena de monopatins sempre...

Eulàlia -de qui reprodueixo el collage Misses i gàngsters de la sèrie "Etnografies" (1973)- ens interpel·la des d'una mostra el títol de la qual és gairebé un manifest: "Mai no he pintat àngels daurats". I Miralda, amb el projecte "Twin Tastes & Tongues", ens parla de la relació entre Barcelona i Xangai -ciutats agermanades- a través del menjar. En conjunt, un art que interessa i documenta, però que no emociona ni commou.  

]]>
Mon, 20 May 2013 09:59:03 +0200
<![CDATA[Què hem votat? o qui no llegeix i vota s'equivoca ... o no]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245789 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245789 El PSC no para d'equivocar-se, camina d'error en error. El proppassat dimecres, 15, el PSC-PSOE votà amb el PP i Cs una resolució presentada per aquest grup en contra de l´ús preferent de la llengua catalana a l'Administració, hores després adduí que els seus diputats hi havien votat favorablement per error. Si fou un error vol dir que la sra. Parlón i companys de partit presents a la comissió no sabien què votaven perquè ni havien llegit el contingut de la resolució ni havien escoltat els posicionaments dels respectius grups. I seria ben escandalós. 

"Què hem votat?", és una pregunta que algun cop s'escolta al Parlament, proferida per diputats i diputades després d'una votació al Parlament. "Què hem de votar ?" també  és la pregunta que alguns parlamentaris adrecen al veí o al cap de grup abans de pitxar el botó corresponent. 

Potser això passà a la diputada socialista Parlón i companys que votaren a favor de la resolució de Cs  o potser no. Caminar erràtic del PSC]]>
Mon, 20 May 2013 09:58:30 +0200
<![CDATA[Aplanadora sueca]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245896 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245896 GRAVEYARD, sala La [2] (Barcelona), 19 de maig de 2013










//
]]>
Mon, 20 May 2013 09:46:13 +0200
<![CDATA[CAMPIONS!]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245895 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245895 Ahir el primer equip del Futbol Club Pradenc va proclamar-se campió de lliga i, per tant, s’emporta l’ascens directe de categoria!

El partit, últim de la temporada, estava carregat d’emoció i pressió. (segueix llegint...)

]]>
Mon, 20 May 2013 09:44:22 +0200
<![CDATA[Strip-tease i teatre irregular de Joan Brossa]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245716 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245716 Una petita joia d'un clàssic modern nostre.
En aquests temps de retorn a l'espanyolisme rampant, als atacs als principis democràtics bàsics i a la nostra llengua i cultura, cal més Brossa que mai!

]]>
Mon, 20 May 2013 09:29:10 +0200
<![CDATA[Ves a Fès amb 6 mesets de vida]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245889 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245889 En aquest viatge has estat el nostre millor passaport cap a les ànimes de qui ens envoltava i ens has ajudat a reviure els millors moments dels nostres viatges anteriors. Ets tota una reina de la seducció, i només tens sis mesos!

Ara, mentre dorms entre el papa i la mama en aquest llit de l'hotel de l'Estació, t'escric tres ratlles necessàriament breus. I és que, has vist tantes coses! has sentit tantes aromes! t'has obert a tants móns! Ets filla dels teus pares i l'aventura mora dins del teu cor.

]]>
Mon, 20 May 2013 08:09:37 +0200
<![CDATA[Una passejada dominical per les trinxeres republicanes què van defensar la ciutat de València els anys 1938-1939.]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245883 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245883 Amb motiu de la declaració de l'any 2013 com "Any per a la protecció del patrimoni històric de la Guerra d'Espanya" i per commemorar el 75è. aniversari de la Batalla de Llevant (1938-2013), la l'Associació Valenciana per a la Protecció del patrimoni de la Guerra Civil (Apropa't) està organitzant des del passat mes d'abril un cicle d'excursions pel patrimoni valencià de la Guerra Civil, i més en concret per les línies de defensa establertes per protegir València de l'avanç de les tropes feixistes i el patrimoni ( deliberadament oblidat i amagat per l'actual alcaldia) de la II República existent a la ciutat.

En un post meu anterior vaig tindre ocasió de relatar l'anterior activitat organitzada per Apropa't en la què vaig participar-hi, un passeig recorrent alguns dels principals enclavaments de la València de la II República (veure post: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/244100)
Un altre blocaire de VilaWeb, Enric Marco, ens va descriure així mateix en un dels seus posts la que va ser la primera excursió d'aquesta associació (veure el seu post "València a la rereguarda": http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/ 243686) (...)

]]>
Mon, 20 May 2013 01:00:36 +0200
<![CDATA[#ProcesConstituent / Anticapitalisme]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245892 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245892 Afavorir procesos com el que planteja Procés Constituent, sumats a projectes en ascens -com el cas de la CUP o de les experiències municipals alternatives- és una de les millors maneres d’aparellar les pràctiques socials i polítiques en benefici d’un projecte emancipador a gran escala. No és temps d’excuses partidistes o de formular debats esterils davant de les característiques personals o ideològiques dels promotors més coneguts d’aquest Procés. És temps d’anar directes a barraca i fer-ho obertament, des de baix i a l’esquerra (...)

]]>
Mon, 20 May 2013 00:19:11 +0200
<![CDATA["Foc a la barraca", el llibre "alternatiu" més venut per Sant Jordi segons la "Directa"]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245891 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245891 Un article de Sergi Picazo a la "Directa" situa "Foc a la barraca", el recull d’articles de David Fernàndez publicat pel Diable Gros, com el més venut entre els alternatius.) (La foto és del Jordi Salvia)

Foc a la barraca, el recull d'articles del periodista i ara diputat de la CUP, David Fernàndez, ha sigut el llibre més venut de la diada de Sant Jordi en clau alternativa. Segons les dades aconseguides per aquest setmanari en una desena de punts de venda, el llibre editat per Lo Diable Gros, amb textos ja publicats els darrers quinze anys a Vilaweb, Gara i la Directa, és amb diferència el que més èxit va aconseguir durant la jornada del 23 d’abril. El pòdium alternatiu el completen L'hora dels voltors, de Josep Manel Busqueta (El Jonc), i L'anarquisme, fet diferencial català, de Xavier Diez (Virus). (Continua)

]]>
Mon, 20 May 2013 00:15:47 +0200
<![CDATA[de tu a mi]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245890 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245890 Puc dir que són mentida tots els meus llibres autobiogràfics. I volia estar al costat de la veritat sempre. Però la ficció, es vera?

M’obligaves a admetre que allò que voldria allunyar de mi és el que tenc més pròxim. M’obligaves a inventar un estat en què el passat i l’esdevenidor fossin un present on em sentia sense cap agafatall.

]]>
Mon, 20 May 2013 00:06:38 +0200
<![CDATA[Trias a New York amb capitalistes catalans]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245858 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245858 No descobreixo res si dic que Trias és partidari dels governs 'business friendly'. És per això que Trias es va endur Emilio Cuatrecasas als Estats Units. Econòmicament parlant, Xavier Trias, com tants altres polítics, segueix un raonament que es coneix amb el nom de Trickle-down economics. La idea, per a mi absurda, és la següent: si volem sortir de la crisi, hem de destinar temps i diners als homes rics. Després ells ja crearan ocupació. Hem d'invertir per dalt  (...)

]]>
Mon, 20 May 2013 00:00:27 +0200
<![CDATA[El Estado y la transición al socialismo (Nicos Poulantzas)]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245862 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245862 Nicos Poulantzas fue un filósofo marxista greco-francés, militante comunista desde su juventud en Grecia. Emigrado a Francia en 1960, se doctoró en Filosofía del Derecho, ejerciendo como profesor de sociología en la Universidad de Vincennes desde 1968 hasta su fallecimiento. En 1968, al producirse la escisión en el movimiento comunista griego, ingresó en el eurocomunista Partido Comunista de Grecia (Interior). Es uno de los principales exponentes del marxismo estructuralista, junto a Louis Althusser (...)

]]>
Sun, 19 May 2013 23:57:13 +0200
<![CDATA[La vida perdurable]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245444 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245444 Títol: La vida perdurable
Autor: Narcís Comadira
Director: Boris Rotenstein
Intèrprets: Mercè Managuerra, Emilià Carilla
Lloc: Teatre Akadèmia
Dates: del 13 d'abril al 5 de maig

Sempre és un goig que obri una sala de teatre nova a Barcelona -i a qualsevol lloc, de fet. Aquesta temporada, el novembre proppassat, va alçar el teló -metafòricament parlant, és clar- el Teatre Akadèmia, situat en una zona de poc ambient teatral com és la part alta de l'esquerra de l'Eixample (c. Buenos Aires, 47, prop de la plaça Francesc Macià). Des que ha obert, hi he anat a veure obres molt bones i interessants: Quartet, de Heinrich Müller (amb una Muntsa Alcañiz i un Mingo Ràfols esplèndids), Constel·lacions, de Nick Payne, i La vida perdurable, de Narcís Comadira. És un teatre de format molt petit que espero que tingui una trajectòria llarga, ja que el que ofereix és realment bo i poc corrent.

]]>
Sun, 19 May 2013 23:44:19 +0200
<![CDATA[Dietari del procés cap a l'estat propi. Setmana 35]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245887 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245887 Dimarts 14 de maig de 2013

El Govern adapta la pròrroga dels pressupostos a l’objectiu de dèficit de l’1,2% i es nega a fer-ne uns de nous a qualsevol preu. A la tarda el president Mas ha encapçalat una reunió amb sindicats i patronals per impulsar un acord estratègic per a la competitivitat, l’ocupació i la cohesió social. I al vespre, durant la gala de Català de l’Any, Mas ha manifestat que “aquest país el que vol és poder decidir lliurement el seu futur perquè vol ser un subjecte per ell mateix i no un objecte en mans d’altres”.


Dimecres 15 de maig de 2013

Les Corts Valencianes aproven amb els vots a favor del PP i els vots en contra de tota l’oposició una moció que veta l’expressió ‘País Valencià’ en qualsevol iniciativa parlamentària.

El president Mas, després del lliurament de les Creus de Sant Jordi a 25 personalitats i 15 entitats, ha fet una crida a la unitat cívica i política per treballar plegats en els grans reptes col·lectius de país. “Necessitem una injecció de moral col·lectiva i de moral de victòria”, ha sentenciat.

Oriol Junqueras enceta amb un míting a Vic la campanya d’ERC ‘2014 Decidim Llibertat’. Durant l’acte ha reivindicat el paper d’ERC com una garantia per a l’estabilitat del Govern: “El nostre objectiu no és treure més diputats, sinó salvar el país. De què ens serviria treure 30 diputats si no tinguéssim cap soci amb qui consumar el procés?”.

Dijous 16 de maig de 2013

El president del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver Pi-Sunyer, ha presentat, acompanyat de Quico Homs, la metodologia de treball del grup d'experts. El primer informe, el que analitzarà diferents escenaris per tirar endavant la consulta, estarà enllestit al juliol. La resta, fins a un total de 19, que tractaran diferents qüestions estructurades per blocs temàtics, estaran llestos entre final d'any i el març del 2014. 
 

Divendres 17 de maig de 2013

El govern espanyol aprova la nova llei d’educació del minstre Wert que vol dinamitar la immersió lingüística a les escoles catalanes.

Dissabte 18 de maig de 2013

Des de Torrelavit Artur Mas ha demanat unitat per fer una defensa tancada del model educatiu i lingüístic i ha anunciat una reunió amb partits i comunitat educativa la setmana que ve. El president considera la llei Wert “una OPA hostil contra l’escola catalana, el català i el nostre autogovern” i ha advertit que “defensarem amb ungles i dents el nostre model; els que volen trencar la cohesió social seran combatuts per vies democràtiques fins a les últimes conseqüències”.

2014 persones han conformat una gran estelada humana a la plaça de l’Ajuntament d’Igualada. Salvador Cardús ha adreçat unes paraules als participants ressaltant el caràcter simbòlic de l’acció: “és una manera de dir-nos a nosaltres mateixos que som molts i que resistirem fins al final; també és una forma de fer saber al nostre Govern, al Parlament i als partits que els seguirem empenyent endavant i que en cap cas els deixarem sols en el moment decisiu; i també ens serveix per mostrar al món que aquí hi ha un poble que lluita per la seva dignitat i que és a punt de vèncer”.

Diumenge 18 de maig de 2013

Artur Mas ha notat avui a Folgueroles l’escalf del poble que li dóna suport en el camí cap a l’estat propi. La gent de Folgueroles ha sortit al carrer amb estelades per rebre el president i infondre-li força amb crits d’ànim durant la celebració de la Festa Verdaguer en honor del poeta. En el seu parlament el president, citant Martin Luther King, ha proclamat que “si no dobleguem l’esquena no podran pujar a sobre nostre”. I ha continuat afirmant que “tota la gent de Catalunya que té ànsia i anhel de llibertat ha d’aplegar-se i fer pinya, perquè entre tots sapiguem defensar els nostres drets fonamentals i la llibertat del conjunt del poble”.

El diari El País publica un sondeig sobre intenció de vot en unes eleccions espanyoles que detecta un fort retrocés del PP i el PSOE a favor de partits com IU i UPyD. En clau catalana assenyala que ERC trepitja els talons a CiU: dóna 10 escons a la federació i 9 als republicans al Congrés de Madrid.

]]>
Sun, 19 May 2013 23:30:45 +0200
<![CDATA[Com saber si estic sentint les set trompetes de l'Apocalipsi (8,2-14,5) ]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245888 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245888 Pot ser en aquest món tan convuls, no ens sabem orientar en situacions extremes, per exemple, quan sents trompetes: Què esta passant?

Jo distingiria quatre situacions trompeteres fonamentals:

1a. Sento trompetes els dies de les festes del poble

Si tot al teu voltant està com sempre i sents trompetes, i també els que t'envolten, i les trompetes les toquen un tipus amb gorra de plat, la solució: és la banda del poble que passa pel teu carrer.

2a. Sento trompetes i per allà veig una cabra.

Si els que toquen visten uniform i estan quadrats i tatuats, no penses que és l'infern i la cabra el diable , és la banda de la legió.

3a. Sento trompetes i ningú del meu voltant las sent. Ni és diumenge ni les festes del poble

Has mort i estas a punt de trobar-te amb el més enllà.

4a. El planeta esta fet merda i també senten les trompetes la gent del meu voltant.

Si toquen les tropetes uns frikis amb cabells rossos cargolats, és la fi del món i esteu en plenes festes de l'Apocalipsi...

]]>
Sun, 19 May 2013 23:25:24 +0200
<![CDATA[Necessitat d'una declaració d'independència]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245886 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245886 Hi ha qui pensa sobre la declaració d’independència que aquesta se situa al darrer acte del procés cap a l’estat català independent, com si fos una de les últimes escenes de l’obra. Com si, a partir de la declaració, ja comencés la independència efectiva i com si, abans de la declaració, s’haguessin d’encabir totes les negociacions del món per tal de realitzar un referèndum sobre la independència i s’haguessin de cercar tot de suports internacionals per a la causa de la independència de la nació catalana.

I això no és així. Precisament per causa de la intransigència espanyola, l’únic detonant que pot fer possible alguns suports internacionals i la realització d’un referèndum (sota supervisió internacional) és que es faci el pas endavant de declarar la independència. Una declaració que hauria d’estar protagonitzada per un contingent de càrrecs electes que representin, en principi, la major part de la societat catalana del Principat. Per exemple, una majoria de diputats del Parlament de Catalunya, o una majoria d’alcaldes i regidors, o les dues coses.

Mentre no es faci una tal declaració d’independència no hi haurà referèndum. Senzillament, la guàrdia civil espanyola ho impedirà. I no hi haurà suport internacional al procés d’alliberament català perquè, senzillament, ningú no se la juga per aquells que no (demostren que) se la volen jugar. Per tot això, justament, repetint el que ja he deixat anar en piulades recents al Twitter, caldria declarar la independència:

- per sostreure el tema del referèndum de les coordenades exclusivament espanyoles.



- per internacionalitzar de forma convincent el cas de Catalunya i poder fer el referèndum sota supervisió internacional.

Fóra pertinent, doncs, fer una declaració d’independència i, en el mateix acte, reclamar un referèndum sota supervisió internacional. Ara, quants diputats del Parlament de Catalunya estan disposats a fer-ho? Convindria que ho diguessin, per poder-los comptar.

València, 19 de maig del 2013

https://twitter.com/JosepGuia

]]>
Sun, 19 May 2013 22:14:45 +0200
<![CDATA[Dia histórico no Parlamento]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245885 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245885 Iniciativa Legislativa Popular «Valentim Paz-Andrade». Inacreditável, o reintegracionismo conseguia uma vitória... e de mãos dadas com o PP (deG por esta vez).

]]>
Sun, 19 May 2013 22:03:16 +0200
<![CDATA[De la biblioteca (7: París, d'ahir a demà)]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245884 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245884
Història del metro de París, profusament il·lustrada, dividida en capítols temàtics: les obres i les contínues ampliacions de la xarxa, les estacions (de les modernistes de Guimard a les més actuals), els episodis tràgics (les guerres, els accidents), la vida quotidiana (des dels sistemes de pagament als músics dels passadissos), el metro en l'art (còmics, pel·lícules...), un capítol dedicat als empleats i, finalment, el parc mòbil (dels pioners MM als característics combois amb pneumàtics).

El llibre permet conèixer curiositats sobre el millor metro del món (és una opinió personal, és clar). Per exemple, la inauguració mig clandestina de la primera línia, el 1900, entre Porte de Vincennes i Porte Maillot: no se'n va fer publicitat i al primer viatge hi van acudir ben poques persones. Per exemple, el tràgic accident de 1903, amb 84 morts (i quants responsables...?). Per exemple, la reproducció de la Carte Orange (una targeta multiviatges) a nom de François Mitterrand, que probablement mai no va fer servir...

[Imatge: una usuària -per la roba sembla principis dels anys trenta- consulta el plànol d'una estació del metro de París; foto extreta del llibre]

]]>
Sun, 19 May 2013 21:59:23 +0200
<![CDATA[El meu llibre cd-dvd "Travelheart" de poesia musicada. Verkami]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245881 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245881



]]>
Sun, 19 May 2013 20:52:09 +0200
<![CDATA[English Stories: UFOs]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245879 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245879 I was walking along a country road when suddenly appeared such a bright light that blinded me. The only thing I could see was a big UFO. Then I lost conscience.

When I woke up I was lying in a white bed. All my body was covered by cables. There were a lot of ‘people’ around me, reading papers, consulting graphics, manipulating strange things that I’d never seen before. These people were androgens, I didn’t know if ‘they’ were men or women.

One of these people talked to me in perfect Catalan language: ‘Hello, we are Seugerbafla’. ‘Extraterrestrials?’ I asked. ‘Exactly’, Seugerbafla answered.

They told me that I was receiving a medical check and they were ‘repairing’ all my imperfections: my sight, my audition, etc. They explained that in a few seconds I was going to receive a type of electroshock. And in effect suddenly I received a big shock in all my body that turned me unconscious again.

When I woke up the second time, another ‘person’ was talking to me not in Catalan but I understood all that he/she said. The second Seugerbafla told me that he/she was speaking ‘adrev’, Seugerbafla language. The androgen explained to me that they had ‘installed’ inside me a type of chip which allowed me to talk all the languages of the world. It said: ‘From now on, you become an immortal person, an immune person to all diseases and you’re going to work for us on Earth. You are our Earth spy. The only thing you must do is live.’  

twitter: @sergi_borges

]]>
Sun, 19 May 2013 20:36:07 +0200
<![CDATA['El llaütista i la captaire' de Jordi Llavina]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245878 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245878 Amb la lectura ja reposada, em ve al cap el Marc de El llaütista i la captaire. Fa uns dies que l’he deixat enrere, però de la lectura d’aquesta novel·la d’en Jordi Llavina me’n queden les llargues confidències que he tingut la sensació que em feia el seu personatge principal, confidències necessàries per distanciar-se d’un mateix i alleujar el neguit que el rosega cada vegada que s’adona que no li és fàcil estimar la dona que estima. En Marc, com passa a molts homes, viu un pèl desemparat en el món de les emocions i les relacions sentimentals, i és aquesta mateixa desemparança i una certa incapacitat de ser per sí mateix el que l’empeny a festejar les dones que poblen la novel·la.

Les festeja i ens explica la mena de relació que hi té sense gaires embuts. I ho fa  des d’una mena de calidoscopi temporal en el qual passat i present es barregen, de la mateixa forma que se’ns poden barrejar les figures de la Clara i la Bel, alhora tan diferents però en les quals en Marc hi cerca igualment alguna mena de salvació, un encaix en el món que en el cas de l’Emma ni tan sols es planteja perquè inabastable com li és, sap que no serà possible.

En Marc viu una mica a la deriva buscant el recer que l’ajudi a sentir-se estimat de la mateixa manera que ell creu que estima. Sovint, però, els sentiments el confonen i se li fa difícil distingir si el que més pesa en cada cas és l’amor o el sexe. No ho sap, i potser tampoc calgui deslligar una cosa de l’altra; el que sí sap, però, és que és el desig allò que el mou i l’ha empès una vegada i una altra a mirar de salvar-se en les successives relacions que ha viscut.

Tot plegat passa entre dues trobades amb en Joan, un personatge que pot semblar circumstancial però que no ho és tant, ja que ajuda a donar a la novel·la el punt de dramatisme en el qual vivim instal·lats a partir del moment que descobrim que la vida no és allò que il·lusòriament ens prometíem. Dit això, no puc amagar que en aquesta novel·la d’en Jordi Llavina hi ha una ferma voluntat de reflexionar sobre algunes de les veritats que ens neguitegen quan adquirim consciència que no som joves.

A partir, doncs, de la narració de les complexes relacions que en Marc estableix amb les parelles que li fan de mirall, Llavina retrata un home perdut en una modernitat en la qual hi suren les desil·lusions com icebergs que cal esquivar. Això és el que a mi més m'ha interessat de El llaütista i la captaire juntament, és clar, amb tota l’aportació que Llavina hi fa en forma de narració, o de narracions fins i tot encastades en la història principal, per convidar-nos a reflexionar sobre les maneres de sobreviure a les nostres pròpies incapacitats i al dolor amb què la malaltia, la mort o el desamor ens condicionen la mirada i el pas inexorable dels dies.

]]>
Sun, 19 May 2013 20:31:29 +0200
<![CDATA[Thaleia: "Carmina Canere"]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245877 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245877 En el marc de l'edició d'enguany de la Tàrraco Viva, per fi avui he tingut l'oportunitat de gaudir de l'espectacle Carmina Canere, del grup de reconstrucció històrica tarragoní Thaleia. Una meravella. Una genialitat. ]]> Sun, 19 May 2013 19:12:53 +0200 <![CDATA["Al aire de la flor del limonero..." (El maig del 27 i la Carmen)]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245876 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245876 Ay Carmela... Nova categoria d'apunts que enceto al meu bloc. Un calaixet del cor on fer reposar els escrits arran la meva àvia. Avui 19 de maig, la Carmen en faria 86 anys. Pocs dies després del seu natalici, però tres segles abans, al maig de 1627, naixia Gòngora. A l'any de gràcia de la meva àvia materna, 1927, durant aquell mateix mes de maig, un grup de poetes es reunien per celebrar el tricentenari de la mort del Poeta Cordovès. Cordovesa, ves per on, i filla del maig també, era la meva àvia paterna, la Pepa (com la Constitució de Cadis)
 
Casualitats poètiques de la lírica? La Carmen, àvia materna, de Cuenca, arribava al món mentre Alberti, Lorca  i d'altres poetes de la Generación del 27, es trobaven a l'Ateneo de Sevilla per fer-li l'esmentat homenatge a Gòngora iniciant així una de les fornades poètiques més importants i interessants que mai tingué la poesía d'expresió en castellà.

Casualitats entrellaçades de la vida? Com alguns de la Generació del 27, la Carmen sobreviví a un món de guerra i de fam; com ells va patir la injustícia; i com ells, faria poesía amb els seus gestos, amb la mirada plena de paraules i silencis...

Casualitats entrellaçades de la mort? Connivència del calendari cruel? Han passat 10 anys i encara costa recordar els seus aniversaris (els de naiximent, i els de defunció) sense poder evitar pensar en la broma macabra del destí, o de la vida, o de la mort:

A l'agost, farà una dècada que la meva àvia és morta. Un dècada sense la Carmen. Va marxar amb un somriure i una llàgrima a la galta desprès d'enterrar un fill jove tot just tres mesos abans un maig del 2003 trist i assenyalat al calendari a foc i ferro.

L'últim aniversari que vaig passar amb la Carmen, el recordo impactant pel seu negre rigoròs: negre vestit i negres llàgrimes duia la Carmen aquell 19 de maig del 2003 mentre ens deia que ningú li felicités l'aniversari.  Tres dies abans havia perdut un fill. Negre rigoròs de ma mare també, que tres dies abans, un 16 de maig, enterrava el seu germà, mentre ella (ma mare) feia també anys sense espelmes ni pastissos.

Recordo aquell 2003 com un dels anys més dolorosos; sovint el destí s'hi afanya en fer de la casualitat un desgavell tràgic. El recordo com una succesió de "sinsentidos", teatre de l'absurd en estat pur, esperpento de Valle-Inclán mesclat amb cine negre, com si un Hitchcok kafkià haguès refet el guió de les nostres vides. La tragèdia irremeiable del destí, calendari implacable, predeterminisme fosc, del que no podiem escapar:

El 7 de maig fèiem la misa d'aniversari del funeral del meu avi, mort un any abans: La Carmen es quedà vidua. En aquella missa el fill de la Carmen encara hi era... El 15 de maig el meu oncle, però, ens deia adéu, el cor se li aturà mentre dormia. L'endemà, 16 de maig, ma mare, sa germana, feia 53 anys sense cançons d'aniversari. Cap celebració. 4 dies desprès la meva àvia, sa mare, feia 76 anys sense cançons d'aniversari. Cap celebració. Tres mesos després d'aquell 15 de maig fatídic, un 15 d'agost la meva àvia també se n'anava. De San Isidro a la Paloma, tot canvià.

Casualitats entrellaçades de la tragicomèdia absurda de la vida i la mort?

Avui, però, celebro la seva vida, l'inici del seu camí, el seu primer plor, el seu primer somriure. I l'única casualitat que vull recordar és aquella que l'acostà als vells i bells poetes del 27, que com ella, vella i bella, es van deixar l'alè per un món millor...

Maig de 1927: la poesia i la revolució perenne dels ulls resistents, arribaven entre el plor i el somriure d'un nadó: Carmen li deien, origen dels meus origens...

Per molts anys...

Qué rosa nace sin contar contigo,
al aire de la flor del limonero,
cuando sabe del aire que persigo?
Qué rosa nace sin contar contigo?

(Miguel Hernández)

]]>
Sun, 19 May 2013 19:05:21 +0200
<![CDATA[Procés Constituent]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245875 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245875  Disposem del nostre futur i el dels nostres, el decidim nosaltres o deixem que el sistema establert ho faci per nosaltres?

]]>
Sun, 19 May 2013 18:00:57 +0200
<![CDATA[Al Forn de Girona presentant "Mots incendiaris" de Roger Palà]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245872 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245872
Això de tombar amunt i avall del país i la possibilitat de conèixer gent tan diferent i complementària acaba donant-te una sensació suriosa de veure que a cada racó dels Països Catalans hi ha gent que està construint coses, espais, alternatives que sumades són molt i molt grans i cada cop més complexes i interessants, capaces ja de plantar cara i de fer i construir veritables altres formes de pensament i de fer.

]]>
Sun, 19 May 2013 17:24:34 +0200
<![CDATA[Bon dia cultura ilercavona: Ayguals de Izco]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245870 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245870 Wenceslao Ayguals de Izco (Vinaròs 1801- Madrid 1873) va ser un polifacètic literat i un important referent del segle XIX com a màxim representant de l’anomenada novela social castellana. Va conrear la narrativa, la poesia, la dramatúrgia i la traducció, cosa que el va convertir en un dels personatges de lletres més destacats de tot el segle XIX.
Quant al fet periodístic, va fundar i dirigir una llarga llista de rotatius:Guindilla, La Risa, El Dómine Lucas, El Fandango, La Linterna Mágica, El Telégrafo; alhora que va organitzar el 1843 tot un complex editorial sota el nom de Societat Literària, des de la qual volia difondre les idees progressistes i anticlericals dels escriptors francesos Sue i Voltaire. El seu domini de la llengua gala, va portar-lo a realitzar una reconeguda feina com a traductor d’autors del més alt nivell: De la propiedad de Thiers, El Collar de la Reinad’Alexandre Dumas, Los siete pecados capitales d’E. Suñe, Maria Stuart de M. Mignet. Fins i tot, va fer ús del seu ampli bagatge en diverses llengües estrangeres en algunes poesies com: Oda a la Beneficiencia (francès) i Oda a la fama (alemany). Va conrear amb gran talent el camp de la dramatúrgia, amb el qual va aconseguir grans èxits i fama amb les obres: Un aviso a las coquetas, Los dos Rivales, Amor duende o Cual es Mendoza, El Primer crimen de Nerón, Lisonja a todos, Los negros, Diós nos libre de la vieja, Invocación a las musas, Un Héroe de las barricadas. Tot i que, Ayguals de Izco serà recordat com el més famós autor i editor de novel•les en fascicles, que s’emmarquen dins del costumisme o la novel·la històrica de fets contemporanis. Va publicar les novel·les:Ernestina o Fuera estranjeros, Tic-Tac, Los pobres de Madrid i La Caza maravillosa, mentre que la novel·la històrica El Tigre del Maestrazgo tingué la versió francesa, i Maria o La hija del jornalero, va ser traduïda al francès, italià, portuguès i alemany. Aquesta novel·la va tenir una interessant continuació temàtica amb La Marquesa de Bellaflor o El Niño de la inclusa i El Palacio de los crímenes o El Pueblo y sus opresores. 
Ayguals pretén cridar l’atenció dels pensadors i de les classes poderoses sobre les misèries socials, com ho demostra en la novel·la Pobres o ricos o la Bruja de Madrid(1850), en la qual entra, segons diversos estudiosos de la literatura castellana, en un procés ideològic que es pot catalogar com a socialisme utòpic. La seua finalitat com a escriptor i home polític era retratar els problemes essencials de l’època: la situació d’inferioritat de la dona, la detenció preventiva, la duresa de la llei. Sempre va demostrar simpatia per aquells que sofreixen, per les víctimes de la necessitat a la recerca d’una societat millor. 
El crític Antoni Elorza entra en una interessant argumentació quan situa la seua obra dintre del corrent polític i literari anomenat socialisme utòpic:
En las propias novelas del escritor levantino – a quien correspondería con justicia el título de Sue español -, aparecen más de una vez huellas de socialismo utópico. Pero la demagogia elemental que rezuman las páginas de Ayguals no debe llevar a una excesiva valoración de su dimensión socializante.
LITTERATUS
Va tractar alguns temes relacionats amb la història passada de la Corona d’Aragó, en alguns dels quals va fer ús de la seua llengua nativa com en el poema: Als cantors de l’escena bèl•lica o Los nets dels almogàvers (publicat a La Discusión el 1863), i en la cançó popular Lo ball del diumenge. Com va realitzar bona part de la seva carrera literària a Madrid, no va tenir una estreta vinculació amb el territori ebrenc. Tot i això, va ser un dels il·lustres col·laboradors del primer diari tortosí, El Ebro (1845), ja que l’unia una bona relació d’amistat amb el seu director, Josep M. Paulí, que s’encarregava de recollir a la ciutat les subscripcions per a les seves obres. Des del primer número d’aquest rotatiu es va donar publicitat a les distintes novel·les que anava traient el literat vinarossenc, i també a les seues traduccions que publicava des de la seua editorial Societat Literària . L’admiració que despertà Ayguals entre els joves literats tortosins portà a un d’ells, en Sinesi Sabater, a la redacció d’una brillant poesia que exaltava la seua personalitat literària.]]>
Sun, 19 May 2013 17:15:16 +0200
<![CDATA["Enemigo", de MAT i Jiro Taniguchi (Ponent Mon) a Le Monde Diplomatique]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245623 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245623
"Enemigo" es desenvolupa en l'imaginari estat llatinoamericà de Nacencio, just després de l'arribada al poder d'un grup revolucionari socialista. Davant la mala situació econòmica, el govern decideix aprofitar els recursos naturals del país, tot encarregant a una corporació familiar japonesa un projecte de desforestació de la selva per la seva conversió en cultius. Tot això enmig d'un conflicte contra un escamot encapçalat per un general dretà que compta amb el suport de l'imperialisme nord-americà.

El nostre protagonista, un antic militar que exerceix de detectiu privat, acudirà per alliberar el seu germà, un directiu japonès segrestat per la guerrilla, i es veurà embolicat en el destí d'aquell país. Però tampoc no ens enganyem. Malgrat la seva presa de partit, no estem davant d'un thriller polític, sinó més bé d'una novel·la gràfica de gènere negre farcida d'acció i resolta amb molt d'ofici. Ni va més enllà ni ho pretén, si bé aconsegueix el seu objectiu d'entretenir al lector, que no és poc.

(c) Publicat originalment a Le Monde Diplomatique en español

]]>
Sun, 19 May 2013 16:54:40 +0200
<![CDATA[I EL TURÓ DE PUIGSESOLLES VA DE FER DE PLATJA DELS NOSTRES SOMNIS....]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245867 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245867

Foto: I un dia, el Puigsesolles va ser la platja dels somnis....


I , amb enyorament, us enllaço una sortida de fa ja un temps....


"A bona horeta matinera, amb plaent companyia, serena, complaguda, amatents a fer una passejada per una part de la Vall montsenyenca. Ens saludava la llebre saltironejant al mig del camí, uns bolets de soca ens esperaven amb els seus colors groguencs totjust acabats d’estrenar, les papallones revoltaven convidant al camí, talment com una festa engrescadora que ens endinsava a la catedral de la natura, on els faigs feien de clau de volta, i l’empedrat ens saludava com un escenari obert, des d’on podiem entrellucar el Turó de l’Home mort, les Agudes amb els Castellets, el turó de Puigsesolles i fins i tot, amatent i consirós ens saludava el turó de Palatreques...

 I per agomboiar la sortida, com qui portés el pòndol de la muntanya , s’ens oferia tranquil el llac montsenyenc, des d’on,  ara un pas ara l’altre, hem retornat a l’origen sinerenc. Un matí pel gaudi de l’esperit i la conversa plaent amb la natura i amb els bons amics...

Apali, feu una llambregada al Turó del Morou....

]]>
Sun, 19 May 2013 16:20:08 +0200
<![CDATA[Santa Teresa i Lacomba]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245865 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245865



El darrer llibre de Juan Lacomba que ara he comprat...

]]>
Sun, 19 May 2013 14:03:21 +0200
<![CDATA[Silencis d'aigua]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245861 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245861 gotes d'aigua als teus ulls...
plàcidament recullen silencis,
amerats d'aigua,
naveguen sobre el riu de la tarda.

Al bressol del capvespre,
s'esmuny el vent, com un balancí, 
va atenuant la nit.

La llum queda reclosa als teus ulls,
i es fa opaca la nit.
     
          

]]>
Sun, 19 May 2013 13:06:48 +0200
<![CDATA[El resum fotogràfic del GP d'Espanya a Fotomotoresport]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245856 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245856 Fotomotoresport dedicat al GP d'Espanya, disputat el passat cap de setmana a Puerto Lumbreras. 
Una bona manera de veure gràficament el que va estar la tercera prova del Campionat del Món d'Enduro Maxxis FIM (EWC 2013). 
L'enhorabona a l'Alfons i l'Olga per la feina feta!
Foto: Ivan Cervantes (©Fotomotoresport) 

]]>
Sun, 19 May 2013 11:44:34 +0200
<![CDATA[La collita de creïlles]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245854 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245854

Collint creïlles a Meliana (Horta Nord)

Càmera: iPhone 4 - App: 6x6

]]>
Sun, 19 May 2013 10:01:01 +0200
<![CDATA[SÓC LIBERAL, ERGO, PSICÒPATA, NARCICISTA I VIOLENT.]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245852 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245852

]]>
Sun, 19 May 2013 09:30:16 +0200
<![CDATA[YAKSHA PRASHNA: PREGUNTES ETERNES, RESPOSTES PERENNES]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245851 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245851
La fòrmula narrativa utilitzada - una llarga sèrie de preguntes i de respostes -, la varietat i l'interès permanent dels temes que s'hi plantegen i la validesa universal de les respostes donades expliquen la vigència del text.

En efecte, proposen i resolen un gran ventall de qüestions de tota mena, vinculades a aspectes personals, amorosos, familiars, pràctics, econòmics, polítics i, fins i tot, religiosos i espirituals.

Yaksha Prashna posa el lector davant de les preguntes fonamentals i invariables del gènere humà, més enllà dels canvis temporals i culturals esdevinguts en els tres o quatre mil·lennis que s'han escolat des de que el text va ser fixat i incorporat al Mahabharata fins arribar fins a nosaltres." 


El text anterior ha estat extret de la presentació de la primera versió del Yaksha Prashna en català.

L'obra és accessible per diversos mitjans:

1. Més articles: es poden llegir altres fragments del contingut del llibre, ja publicats en aquest mateix bloc, a la "Categoria" corresponent de la columna de la dreta de la pàgina.

2. Selecció en pdf: també pot descarregar-se un pdf, amb altres textos des de l'enllaç "Arxius" situat més avall.

3. El llibre: l'obra completa està disponible a Amazon en format electrònic i pot ser llegida en tota mena de dispositius: ordinadors, tauletes, smartphones i lectors d'ebooks. L'enllaç a la llibreria també està situat a la columna dreta ("Els meus enllaços").   

  

]]>
Sun, 19 May 2013 09:02:39 +0200
<![CDATA[División Azul blues]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245845 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245845
[Desde los azules bancos del arco parlamentario ocupados por los azules militantes del PP, Partido Patrio, se sorprenden y se lamentan de la sorpresa general manifestada por los otros por unas medallitas o diplomillas de nada impuestas o impuestos a los héroes de la División Azul por la licenciada en signos, símbolos e insignias Llanos de Luna, que como saben Uds. obra como virreina de España en la penúltima colonia, la díscola, antipática y usurera Cataluña]

—Vamos a ver: ¿se puede saber qué coño tiene de raro mostrar un poquitín de contento por la División Azul? ¿A qué viene tanto rasgarse las vestiduras? ¡Hay que joderse, con la piel fina que gastan algunos...!


Guió i retolació: Min
    

]]>
Sun, 19 May 2013 01:33:16 +0200
<![CDATA[Mou, èxit total (sense conya)]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245847 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245847 Sun, 19 May 2013 01:27:34 +0200 <![CDATA[Festes de Maig a Badalona (16) - La passada del Sant]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245846 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245846
11 de Maig, al vespre:

Sortint de l'esglèssia de Santa Maria, i escortat pel membres de la confraria, el Sant és passejat en comitiva pels carrers del centre de Badalona. Avança victoriós sobre les cendres del dimoni, que entre tots vam ajudar a cremar la nit abans.

I al final del trajecte, de tornada a l'esglèsia, entre castells de foc i repicar de campanes, escoltarà dels cantaires els Goigs al seu honor ...,

"Amb festa gran, la comunitat invoca
el teu bell nom, que és de resurecció
i et canta amb goig la ciutat de Badalona
Sant Anastasi, nostre Patró"



Fotografia :  Pas de la comitiva per la confluència dels carrers Francesc Layret i Sant Miquel, amb el campanar dels Pares Carmelites al fons.





 

]]>
Sun, 19 May 2013 01:22:27 +0200
<![CDATA[Estimat País]]> http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245844 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/245844 Alberto Fabra,  Juan Cotino o Rafael Maluenda semblem més aviat espectres d'un passat cavernícola, que polítics d'una dreta europeísta i moderna del segle XXI. Com a  dignes hereus d'Abril Martorell, de Manuel Broseta o d'Emilo Attard, atien l'autoodi nacional, cultural i lingüistic. Fan exactament el mateix que els seus predecessors feren durant una època anomenada Transició que sembla no cloure mai i, a sobre d'experimentar i conviure permanentment amb la mentida, tergiversen la teva història i esbomben insults i calúmnies d'una virulència esgarrifadora a tot aquell que no pensa com ells.

Però no has de tenir por. Mai més has de tenir por perquè com cantaven els Obrint Pas, no estàs sol, no tingues por, ja ningú embrutarà el teu cos, ja ningú destruirà el teu cor.Ets afortunat i ets molt sortós de que centenars de milers de persones hagen aprés a estimar-te tal i com eres, amb els teus defectes però sobre tot amb les teves virtuts, que de debò en són moltes. A estimar la teva llengua i l teva història. La teva cultura, la teva música i la teva festa. A protegir el teu territori,  les teves muntanyes, la teva mar. T'estimen molt, i el més important de tot: t'estimen de manera incondicional. 

Els teus enemics no acaben de pair que hages estat capaç de sobreviure a tants anys d'atacs indiscriminats, intensos i premeditats. Que t'hages refet i enfortit. Que t'estigues convertint en un país que ha guanyat molt en maduresa però també en dignitat. I que, a hores d'ara sigues capaç de mirar-los als ulls, d'aguantar-los serenament la mirada i de dir-los a la cara tot el mal que t'han fet durant unes dècades ja massa llargues. 

Eixa mateixa por que un dia et tenia aterrit i bloquejat fa un temps que ha canviat de bàndol. La dreta reaccionària es troba acovardida, intranquil·la i horroritzada de pensar que la història, la seva història, toca al seu punt i final. Els entren calfreds i els esgarrifa que tot allò que han construït estiga a un pas d'anar-se'n en orris. O com diriem els valencians: la paradeta està a punt d'anar a fer punyetes. I eixa por, i cap altra cosa, és la raó per la que han acabat d'embogir amb la proposició no de llei que ha suposat el vet de la teva denominació històrica a qualsevol escrit de les Corts Valencianes.

Els qui tant d'apreci et tenen, són de l'opinió   que et mereixes un futur ple d'esperança, de somriures i d'oportunitats. Un futur on els diners de tots no tornen a malbaratar-se mai més. On els teus ciutadans  puguen tornar a gaudir de drets tan essencials com ara   suposen una  plena llibertat d'expressió i d'informació, així com també d'una educació i una sanitat públiques i de qualitat. On els teus camps tornen a ocupar-se i lluir verds, i al mateix temps el teu teixit econòmic i financer torne també  a funcionar com es mereix. Perquè a la gent que t'estima li agrada emprendre, exportar, treballar, i  mantindre la  il·lusió de poder viure i vore crèixer els seus fills en aquest lloc privilegiat que habitem i que ens ofereixes.  En definitiva, l'aspiració dels habitants del teu territori és també albirar un horitzó de vida digna i un manteniment d'un estat de benestar que és a punt de desballestar-se a causa d'unes retallades sense precedents. 

Bona part de la  societat civil sembla haver despertat d'un  malson massa llarg i ja ha dit prou.  Tanmateix però,  tothom ha de ser conscient de que solament des de la política serem capaços de treballar per un futur millor i de garantir a llarg termini la pervivència de la teva llengua, la teva cultura, i els teus trets identitaris.

 

]]>
Sun, 19 May 2013 00:42:20 +0200