La candidatura està formada per professionals de l’enginyeria competents i compromesos amb la corporació. Som un equip multidisciplinari i plural. Volem que tothom s’hi trobi representat i que ningú no se’n senti exclòs. Per això la componen col·legiats vinculats a l’exercici lliure, al món empresarial, a l’ensenyament, a la funció pública i al disseny industrial, i també, evidentment, als jubilats, que han de continuar essent un actiu col·legial. I som plurals perquè l’equip és format per tres dones i vuit homes, entre vint-i-tres i setanta cinc anys.

Una menció a part mereix la presència en la candidatura de l’actual degà Joan Ribó, que, d’aquesta manera, vol donar un missatge de continuïtat, però amb la mirada posada en el futur.

Així doncs, us presentem les nostres propostes per als propers quatre anys, que són una barreja de l’experiència acumulada per alguns candidats com a membres de la Junta de Govern i de saba nova, que aporta idees fresques i innovadores. Tot plegat per continuar avançant amb pas ferm perquè el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona continuï essent una referència en el món de l’enginyeria i sàpiga adaptar-se als temps canviants que s’acosten.

El programa electoral s’estructura en les quatre grans línies que formen la nostra proposta general i en les propostes específiques per a les àrees tècnica i econòmica, i la de les comissions.

El desembre 2012 els grups parlamentaris CIU i ERC van signar l’ “Acord per la Transició Nacional”, un full de ruta per a la recuperació econòmica de Catalunya. A la conferència n'explicaran les mesures més significatives, i també les que afecten a la Catalunya Central.

Serà el proper divendres 17 de maig a les 19 hores a l’ACEB.

Agrairem confirmació d'assistència.

Cordialment,

ACEB
Associació comarcal d'empresaris del Berguedà
Plaça Tarascon núm. 8 bxs
Berga -08600-
Tel. 93 822 14 04
www.aceb.cat

El punt de partida i contingut bàsic del film és una entrevista que, a Roma, Lanzmann va gravar durant una setmana de 1975, a Benjamin Murmelstein, rabí vienès que entrà en la gestió política de la comunitat jueva -entrant en contacte freqüent amb Adolf Eichmann-, fou deportat a Theresiendstadt -el "gueto model", la "ciutat que els nazis havien regalat als jueus, segons la mentida de la propaganda del règim per a engalipar la comunitat internacional-, on esdevingué l'últim president del "Judenrat" i l'únic "degà dels jueus" -segons la terminologia nazi- que no fou assassinat durant la guerra. Murmelstein va ser acusat per alguns txecs, d'haver col·laborat amb els nazis i passà 18 mesos a la presó, abans que la justícia no l'exonerés de culpa, per manca de proves. Tot i ser el jueu que més havia conegut Eichmann, el tribunal que jutjà el criminal de guerra no el va considerar testimoni fiable (això sí, li van agrair el llibre seu que els havia enviat, sobre aquell gueto, amb informació important pel que feia al cas). Mai no va arribar a anar a Israel, Murmelstein, i visqué exilat a Roma.

Aquell entrevista, Lanzmann no pogué incorporar-la a Shoah, perquè -segons ha declarat- li hauria allargassat massa aquell documental -considerat autèntic monument cinematogràfic i històric, i que ja dura un bon grapat d'hores-. De manera que va dipositar el material enregistrat a l'Holocaust Memorial Museum, de Washington; on quedà com a font per a investigadors. Fa uns sis anys, assistí a la projecció d'un fragment d'aquella entrevista, que estava sense editar, i va considerar que ho havia de recuperar i posar-s'hi a treballar. Hi havia un altre motiu reconegut: El cas de Theresienstadt -ha declarat- era per mi capital, alhora col·lateral i central en la gènesi i desenvolupament de la solució final. Aquell munt d'hores d'entrevista, carregades de revelacions de primera mà, les havia seguit tenint ben presents i hi havia anat rumiant. Em sabia dipositari d'una cosa única, però em frenaven les dificultats de construir una pel·lícula així. M'ha calgut molt de temps per arribar a l'evidència que no tenia cap dret a guardar-m'ho per a mi.

Claude Lanzmann construeix L'últim dels injustos amb aquella entrevista, la reproducció d'eloqüents dibuixos sobre les vivències al gueto fets clandestinament per deportats que moriren als camps d'extermini, i imatges gravades als llocs dels fets històrics -Viena, Jerusalem, Nisko (destí de les primeres deportacions) i, per descomptat, la ciutat txeca de Terezin (en alemany, Theresienstadt)-. Tot evocant la memòria dels llocs i donant veu als testimonis, fa present aquell passat. I dóna fe de l'abast de la mentida del "gueto model", les coaccions permanents dels nazis sobre la població captiva, les enormes pressions a què van ser sotmesos els "degans dels jueus"... Però lluny de quedar-se amb la simple il·lustració, va aprofundiant amb les paraules, furga en les revelacions, va passant del relat de l'experiència individual a la narració de les (dis)sorts col·lectives. De mica en mica, apareixen la corrupció d'Eichmann -amb els diners dels jueus que confinava es finançava els projectes sense dependre de la seu central berlinesa-, així com la confirmació que participà activament en la nit dels vidres trencats; les maneres diverses amb què els líders de la comunitat jueva van gestionar les situacions; les pressions econòmiques de jueus per a salvar-se de les llistes; la ignorància (o no) que tenien de l'existència d'Auschwitz; el col·laboracionisme o no de Benjamin Murmelstein; la necessitat que els alemanys tenien dels jueus... I la manera progressiva com es va conformar la solució final.

L'últim dels injustos es conforma com una nova intel·ligent i sentida, complexa obra cinematogràfica, alhora document d'innegable valor històric. La conclusió a què arriba és que el Tercer Reich volia inicialment només fer fora els jueus del sol ari. De fet, Benjamin Murmelstein, obeint ordres d' Eichmann, va organitzar a Viena l'emigració de jueus austríacs des de l'estiu de 1938 fins a l'inici de la guerra -i bregà per aconseguir de treure'n fins a120.000-. A mesura que anaren annexionant països i territoris, es van començar a plantejar d'on els acabarien posant. Van desenvolupar la idea de deportar-los tots a l'illa de Moçambic; però finalment s'optà per l'extermini sistematitzat i les referències a Moçambic es convertiren en un pervers eufemisme... Lanzmann ens du a NIsko, on hi hagué el camp pilot, a partir del qual s'acabà bastint tota la infraestructura criminal.

Un Miike espectacular, massa convencional i moralista.

En competició, el japonès Takashi Miike i la seva Escut de palla, que s'ha endut la primera esbroncada del festival. Thriller espectacular, potser mancat de la distància recomanable respecte als esdeveniments que relata -una mica d'humor potser hi hauria anat bé- i massa carregat de moralina, amb "happy end" inclòs, adapta una novel·la de Kazuhiro Kiuchi.

L'argument segueix els esforços d'uns policies i agents de seguretat per a protegir la vida d'un criminal abjecte, assassí reincident de nenes, a qui han de transportar fins a Tòquio en un recorregut de 1.200Km, en una cursa d'obstacles provocada per la recompensa multimilionària que l'avi de l'última víctima ha promés a qui mati el criminal. El llamí dels diners i les més diverses necessitats econòmiques converteixen gairebé tot el país en potencials perills per al detingut, siguin operaris de línies aèries, camioners en ruta per l'autopista, infermeres, agents de policia i qui sap si els mateixos que l'han de protegir... La pel·lícula esdevé així una persecució continuada, en què el detingut i els escortes no poden agafar l'avió, han d'abandonar el supercomboi que s'havia organitzat, intenten fer via amb tren d'alta velocitat, han de buscar un cotxe anònim... canvis constants de mitjà de transport, enmig de sospites generals de tot i de tothom, amb esclats de violència, una explosió gegantina, ràfegues de trets...

No deixa de ser un convencional producte d'acció; però a mesura que avança el metratge, va reflectint l'abast de la corrupció moral en una societat que es mou no tant per la justícia com pels diners i on la defensa de l'estat de dret acaba sent cosa d'un heroi solitari, potser només possible com a personatge de pel·lícula.

EP priorities (full text below):

- Bank resolution and economic stability (Economic affairs committee, Mon.)

- Renewable energy policy in Europe (Mon., Tues.)

- Missed chance for offshore drilling rules (Mon., Tues.)

- Tax avoidance and EU action (Tues. - Fri.)

- Supervising European banks (Tues., Weds.)

- Olaf, the EU Commission and Dalligate (Conference of Presidents, Tues.)

- Concerns with EU-US trade deal (Weds., Thurs.)

- Defending EU standards in trade agreements (Weds., Thurs.)

Other EU priorities:

- EU rules on ports (Commission proposal, Tues.)

Greens/EFA events:

- Press briefing with Greens/EFA co-presidents (Tues.)

- The cultural sector and the EU-US trade deal (press conference, Tues.)

__________________________________________________________

Bank resolution and economic stability

Mon. 20 May - EP economic affairs committee vote (Hökmark report)

Crucial new EU rules on bank resolution will be voted by the economic affairs committee. From the outset of the crisis, the Greens have argued for robust rules to address the problems of excessively large banks. This implies measures to prevent bank failure, to reduce the risks to the financial system and to provide for the resolution of failed financial institutions. The group has argued for an EU-level authority and a fund to deal with bank resolutions, funded by banks themselves in order to limit taxpayers' exposure, and believes EU legislation must deliver this. 

Renewable energy policy in Europe

Mon. 20 May - EP plenary debate; vote Tues. (Reul report)

MEPs will vote on a report setting out the EP's position on EU renewable energy policy. The draft report is largely positive. Building on the success of the EU's 2020 renewable energy target, the Greens believe the EU should adopt an ambitious and binding 2030 target for renewable energy aiming at a 45% share and is promoting an amendment to this end. This, combined with the right policies on the internal energy market, well-designed individual support schemes and the necessary infrastructure, will ensure the EU can move towards 100% renewable energy by 2050. (see latest press release)

Missed chance for offshore drilling rules 

Mon. 20 May – EP debate; vote Tues. (Belet report)

New EU legislation on offshore oil and gas exploration will be adopted by parliament. The Greens criticised the final legislative agreement for failing to provide meaningful EU rules to prevent accidents like the Deepwater Horizon disaster and deal with consequences of such incidents. Major shortcomings include the absence of provisions on the independent supervision of installations, on operators' liability in the case of accidents and on a moratorium on drilling in the Arctic and environmentally sensitive areas. This will seriously undermine the effectiveness of the rules. (see latest press release)

Tax avoidance and EU action 

Tues. 21 May – EP debate and vote (Kleva Kekuš report); EU summit

With tax evasion figuring at this week's EU summit, MEPs will adopt a report setting out parliament's position. While EU governments are coming to the issue belatedly, the Greens have long pushed for tougher EU action to address the estimated €1 trillion per year lost through tax avoidance. Adopting a clear EU definition of tax havens is crucial but revising EU company tax rules, including introducing a mandatory common consolidated tax base, is also essential. Shifting from unanimity decision-making on taxation by EU governments would be vital for progress. (see latest press release)

Supervising European banks 

Tues. 21 May – EP debate; votes Weds. (Giegold, Thyssen reports)

MEPs will vote on important new EU rules on banking supervision - part of the EU banking union. The final legislative agreement addresses Green concerns on potential conflicts of interest with the ECB's mandate and provisions to reflect the diversity of banking models. There are also provisions to ensure the democratic accountability of the new banking supervision mechanism but the details have been left to a future inter-institutional agreement. The Greens want the EP to withhold its final legislative go-ahead until there is more certainty on this. (see latest press release)

Olaf, the EU Commission and Dalligate 

Tues. 21 May – EP conference of presidents

The publication of leaked reports from OLAF and its supervisory committee on the controversial dismissal of EU commissioner Dalli raise serious questions about the roles of all those involved in the controversy, as well as EU rules on lobbying. At the insistence of the Greens, the political group presidents are set to finally discuss the necessary follow-up at a closed meeting. The Greens believe all those involved should give their accounts to the EP in a transparent procedure, including commission president Barroso.

Concerns with EU-US trade deal

Weds. 22 Apr - EP debate; vote Thurs.

With the EU Commission seeking the go-ahead for negotiations with the US on an EU-US trade agreement, MEPs will debate the mandate and vote on a resolution. The Greens have a long list of concerns with the prospective negotiations, based on the mandate sought by the Commission. Whether as regards IP rights, data protection, culture, internet freedom, environmental protection, food safety or agriculture, there are inherent risks to the EU model. Meanwhile, the Commission is grossly exaggerating the economic benefits. There is a need for totally transparent negotiations.

Defending EU standards in trade agreements 

Weds. 22 May – EP debate; vote Thurs. (Zalewski report)

EU rules on investor-state dispute settlement in trade agreements will be voted on by MEPs. The growing number of frivolous cases taken by corporations against state or regional authorities in Europe for introducing new environmental, health or social laws is concerning. We should be defending higher standards in the EU and not exposing EU taxpayers to claims from opportunistic corporations via international tribunals. A Green proposal calling for EU trade agreements not to offer foreign investors higher protection than domestic investors is included in the report to be voted.

EU rules on ports

Tues. 21 May - European Commission proposal

The European Commission is set to present proposals on EU policy regarding ports, including plans for new rules. The Greens opposed previous unsuccessful attempts by the Commission to force through the liberalisation of port services, due to concerns about the negative impact on employees in the sector. The group hopes the Commission has learnt its lesson and will not try to present the same flawed liberalisation plans again.

Co-presidents press briefing
Tues. 21 May – 10.30-10.50, European Parliament press room

Press briefing with Greens/EFA co-presidents Dany Cohn-Bendit and Rebecca Harms on the key issues of the plenary session for the Greens/EFA group. EP draftsperson on EU banking union legislation Sven Giegold will also participate.

The cultural sector and the EU-US trade deal
Tues. 21 May – 15.30-16.00, European Parliament press room

Green MEPs will host a press conference to present the case for the cultural sector to be exempted from the scope of any EU-US trade deal, with negotiations looming.

La vostra valentia us honra Sr. Espot i ja sabeu que teniu un compatriota al vostre costat per el que calgui.

VISCA CATALUNYA INDEPENDENT.

Joaquim Pugnau Vidal
(Membre fundador de Catalunya Acció) 

Podeu veure el programa de ahir al enllaç seguent:

http://youtu.be/qj3BYzuiC6E

Provar de recollir la memòria oral dels més ancians de la tribu comporta sorpreses diverses. Una de les principals és l’enorme vocabulari que s’ha tornat solatge desconegut per a les joves generacions.

Sense les paraules precises no es poden donar a conèixer les pràctiques i els costums que havien perviscut durant segles fins no fa gaire. Quan es perden formes de vida, es perden les paraules que les han vehiculat. I què ens en queda? Només la voluntat de conèixer; el diàleg per fer possible la rememoració del passat; el gest d’arreplegar els records encara vius i fer-los immortals escrivint-los.

Finalment, un fragment on Fanny parla del seu pare: “Però és mort i m’adorava. Adoració ben inútil, ja ho sé. ‘Valia més que t’hagués adorat menys i que t’hagués deixat un avenir més decorós...’ Tens raó, mamà. Tanmateix, fa el seu efecte aquesta sensació de tendresa que irradia el seu record.”

El partit, últim de la temporada, estava carregat d’emoció i pressió. (segueix llegint...)

Ara, mentre dorms entre el papa i la mama en aquest llit de l'hotel de l'Estació, t'escric tres ratlles necessàriament breus. I és que, has vist tantes coses! has sentit tantes aromes! t'has obert a tants móns! Ets filla dels teus pares i l'aventura mora dins del teu cor.

En un post meu anterior vaig tindre ocasió de relatar l'anterior activitat organitzada per Apropa't en la què vaig participar-hi, un passeig recorrent alguns dels principals enclavaments de la València de la II República (veure post: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/244100)
Un altre blocaire de VilaWeb, Enric Marco, ens va descriure així mateix en un dels seus posts la que va ser la primera excursió d'aquesta associació (veure el seu post "València a la rereguarda": http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/ 243686) (...)

M’obligaves a admetre que allò que voldria allunyar de mi és el que tenc més pròxim. M’obligaves a inventar un estat en què el passat i l’esdevenidor fossin un present on em sentia sense cap agafatall.

Sempre és un goig que obri una sala de teatre nova a Barcelona -i a qualsevol lloc, de fet. Aquesta temporada, el novembre proppassat, va alçar el teló -metafòricament parlant, és clar- el Teatre Akadèmia, situat en una zona de poc ambient teatral com és la part alta de l'esquerra de l'Eixample (c. Buenos Aires, 47, prop de la plaça Francesc Macià). Des que ha obert, hi he anat a veure obres molt bones i interessants: Quartet, de Heinrich Müller (amb una Muntsa Alcañiz i un Mingo Ràfols esplèndids), Constel·lacions, de Nick Payne, i La vida perdurable, de Narcís Comadira. És un teatre de format molt petit que espero que tingui una trajectòria llarga, ja que el que ofereix és realment bo i poc corrent.

El Govern adapta la pròrroga dels pressupostos a l’objectiu de dèficit de l’1,2% i es nega a fer-ne uns de nous a qualsevol preu. A la tarda el president Mas ha encapçalat una reunió amb sindicats i patronals per impulsar un acord estratègic per a la competitivitat, l’ocupació i la cohesió social. I al vespre, durant la gala de Català de l’Any, Mas ha manifestat que “aquest país el que vol és poder decidir lliurement el seu futur perquè vol ser un subjecte per ell mateix i no un objecte en mans d’altres”.

Dimecres 15 de maig de 2013

Les Corts Valencianes aproven amb els vots a favor del PP i els vots en contra de tota l’oposició una moció que veta l’expressió ‘País Valencià’ en qualsevol iniciativa parlamentària.

El president Mas, després del lliurament de les Creus de Sant Jordi a 25 personalitats i 15 entitats, ha fet una crida a la unitat cívica i política per treballar plegats en els grans reptes col·lectius de país. “Necessitem una injecció de moral col·lectiva i de moral de victòria”, ha sentenciat.

Oriol Junqueras enceta amb un míting a Vic la campanya d’ERC ‘2014 Decidim Llibertat’. Durant l’acte ha reivindicat el paper d’ERC com una garantia per a l’estabilitat del Govern: “El nostre objectiu no és treure més diputats, sinó salvar el país. De què ens serviria treure 30 diputats si no tinguéssim cap soci amb qui consumar el procés?”.

Dijous 16 de maig de 2013

El president del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver Pi-Sunyer, ha presentat, acompanyat de Quico Homs, la metodologia de treball del grup d'experts. El primer informe, el que analitzarà diferents escenaris per tirar endavant la consulta, estarà enllestit al juliol. La resta, fins a un total de 19, que tractaran diferents qüestions estructurades per blocs temàtics, estaran llestos entre final d'any i el març del 2014. 
 

Divendres 17 de maig de 2013

El govern espanyol aprova la nova llei d’educació del minstre Wert que vol dinamitar la immersió lingüística a les escoles catalanes.

Dissabte 18 de maig de 2013

Des de Torrelavit Artur Mas ha demanat unitat per fer una defensa tancada del model educatiu i lingüístic i ha anunciat una reunió amb partits i comunitat educativa la setmana que ve. El president considera la llei Wert “una OPA hostil contra l’escola catalana, el català i el nostre autogovern” i ha advertit que “defensarem amb ungles i dents el nostre model; els que volen trencar la cohesió social seran combatuts per vies democràtiques fins a les últimes conseqüències”.

2014 persones han conformat una gran estelada humana a la plaça de l’Ajuntament d’Igualada. Salvador Cardús ha adreçat unes paraules als participants ressaltant el caràcter simbòlic de l’acció: “és una manera de dir-nos a nosaltres mateixos que som molts i que resistirem fins al final; també és una forma de fer saber al nostre Govern, al Parlament i als partits que els seguirem empenyent endavant i que en cap cas els deixarem sols en el moment decisiu; i també ens serveix per mostrar al món que aquí hi ha un poble que lluita per la seva dignitat i que és a punt de vèncer”.

Diumenge 18 de maig de 2013

Artur Mas ha notat avui a Folgueroles l’escalf del poble que li dóna suport en el camí cap a l’estat propi. La gent de Folgueroles ha sortit al carrer amb estelades per rebre el president i infondre-li força amb crits d’ànim durant la celebració de la Festa Verdaguer en honor del poeta. En el seu parlament el president, citant Martin Luther King, ha proclamat que “si no dobleguem l’esquena no podran pujar a sobre nostre”. I ha continuat afirmant que “tota la gent de Catalunya que té ànsia i anhel de llibertat ha d’aplegar-se i fer pinya, perquè entre tots sapiguem defensar els nostres drets fonamentals i la llibertat del conjunt del poble”.

El diari El País publica un sondeig sobre intenció de vot en unes eleccions espanyoles que detecta un fort retrocés del PP i el PSOE a favor de partits com IU i UPyD. En clau catalana assenyala que ERC trepitja els talons a CiU: dóna 10 escons a la federació i 9 als republicans al Congrés de Madrid.

Jo distingiria quatre situacions trompeteres fonamentals:

1a. Sento trompetes els dies de les festes del poble

Si tot al teu voltant està com sempre i sents trompetes, i també els que t'envolten, i les trompetes les toquen un tipus amb gorra de plat, la solució: és la banda del poble que passa pel teu carrer.

2a. Sento trompetes i per allà veig una cabra.

Si els que toquen visten uniform i estan quadrats i tatuats, no penses que és l'infern i la cabra el diable , és la banda de la legió.

3a. Sento trompetes i ningú del meu voltant las sent. Ni és diumenge ni les festes del poble

Has mort i estas a punt de trobar-te amb el més enllà.

4a. El planeta esta fet merda i també senten les trompetes la gent del meu voltant.

Si toquen les tropetes uns frikis amb cabells rossos cargolats, és la fi del món i esteu en plenes festes de l'Apocalipsi...

I això no és així. Precisament per causa de la intransigència espanyola, l’únic detonant que pot fer possible alguns suports internacionals i la realització d’un referèndum (sota supervisió internacional) és que es faci el pas endavant de declarar la independència. Una declaració que hauria d’estar protagonitzada per un contingent de càrrecs electes que representin, en principi, la major part de la societat catalana del Principat. Per exemple, una majoria de diputats del Parlament de Catalunya, o una majoria d’alcaldes i regidors, o les dues coses.

Mentre no es faci una tal declaració d’independència no hi haurà referèndum. Senzillament, la guàrdia civil espanyola ho impedirà. I no hi haurà suport internacional al procés d’alliberament català perquè, senzillament, ningú no se la juga per aquells que no (demostren que) se la volen jugar. Per tot això, justament, repetint el que ja he deixat anar en piulades recents al Twitter, caldria declarar la independència:

- per sostreure el tema del referèndum de les coordenades exclusivament espanyoles.



- per internacionalitzar de forma convincent el cas de Catalunya i poder fer el referèndum sota supervisió internacional.

Fóra pertinent, doncs, fer una declaració d’independència i, en el mateix acte, reclamar un referèndum sota supervisió internacional. Ara, quants diputats del Parlament de Catalunya estan disposats a fer-ho? Convindria que ho diguessin, per poder-los comptar.

València, 19 de maig del 2013

https://twitter.com/JosepGuia

When I woke up I was lying in a white bed. All my body was covered by cables. There were a lot of ‘people’ around me, reading papers, consulting graphics, manipulating strange things that I’d never seen before. These people were androgens, I didn’t know if ‘they’ were men or women.

One of these people talked to me in perfect Catalan language: ‘Hello, we are Seugerbafla’. ‘Extraterrestrials?’ I asked. ‘Exactly’, Seugerbafla answered.

They told me that I was receiving a medical check and they were ‘repairing’ all my imperfections: my sight, my audition, etc. They explained that in a few seconds I was going to receive a type of electroshock. And in effect suddenly I received a big shock in all my body that turned me unconscious again.

When I woke up the second time, another ‘person’ was talking to me not in Catalan but I understood all that he/she said. The second Seugerbafla told me that he/she was speaking ‘adrev’, Seugerbafla language. The androgen explained to me that they had ‘installed’ inside me a type of chip which allowed me to talk all the languages of the world. It said: ‘From now on, you become an immortal person, an immune person to all diseases and you’re going to work for us on Earth. You are our Earth spy. The only thing you must do is live.’  

twitter: @sergi_borges

Les festeja i ens explica la mena de relació que hi té sense gaires embuts. I ho fa  des d’una mena de calidoscopi temporal en el qual passat i present es barregen, de la mateixa forma que se’ns poden barrejar les figures de la Clara i la Bel, alhora tan diferents però en les quals en Marc hi cerca igualment alguna mena de salvació, un encaix en el món que en el cas de l’Emma ni tan sols es planteja perquè inabastable com li és, sap que no serà possible.

En Marc viu una mica a la deriva buscant el recer que l’ajudi a sentir-se estimat de la mateixa manera que ell creu que estima. Sovint, però, els sentiments el confonen i se li fa difícil distingir si el que més pesa en cada cas és l’amor o el sexe. No ho sap, i potser tampoc calgui deslligar una cosa de l’altra; el que sí sap, però, és que és el desig allò que el mou i l’ha empès una vegada i una altra a mirar de salvar-se en les successives relacions que ha viscut.

Tot plegat passa entre dues trobades amb en Joan, un personatge que pot semblar circumstancial però que no ho és tant, ja que ajuda a donar a la novel·la el punt de dramatisme en el qual vivim instal·lats a partir del moment que descobrim que la vida no és allò que il·lusòriament ens prometíem. Dit això, no puc amagar que en aquesta novel·la d’en Jordi Llavina hi ha una ferma voluntat de reflexionar sobre algunes de les veritats que ens neguitegen quan adquirim consciència que no som joves.

A partir, doncs, de la narració de les complexes relacions que en Marc estableix amb les parelles que li fan de mirall, Llavina retrata un home perdut en una modernitat en la qual hi suren les desil·lusions com icebergs que cal esquivar. Això és el que a mi més m'ha interessat de El llaütista i la captaire juntament, és clar, amb tota l’aportació que Llavina hi fa en forma de narració, o de narracions fins i tot encastades en la història principal, per convidar-nos a reflexionar sobre les maneres de sobreviure a les nostres pròpies incapacitats i al dolor amb què la malaltia, la mort o el desamor ens condicionen la mirada i el pas inexorable dels dies.

Foto: I un dia, el Puigsesolles va ser la platja dels somnis....

I , amb enyorament, us enllaço una sortida de fa ja un temps....

"A bona horeta matinera, amb plaent companyia, serena, complaguda, amatents a fer una passejada per una part de la Vall montsenyenca. Ens saludava la llebre saltironejant al mig del camí, uns bolets de soca ens esperaven amb els seus colors groguencs totjust acabats d’estrenar, les papallones revoltaven convidant al camí, talment com una festa engrescadora que ens endinsava a la catedral de la natura, on els faigs feien de clau de volta, i l’empedrat ens saludava com un escenari obert, des d’on podiem entrellucar el Turó de l’Home mort, les Agudes amb els Castellets, el turó de Puigsesolles i fins i tot, amatent i consirós ens saludava el turó de Palatreques...

 I per agomboiar la sortida, com qui portés el pòndol de la muntanya , s’ens oferia tranquil el llac montsenyenc, des d’on,  ara un pas ara l’altre, hem retornat a l’origen sinerenc. Un matí pel gaudi de l’esperit i la conversa plaent amb la natura i amb els bons amics...

Apali, feu una llambregada al Turó del Morou....

Collint creïlles a Meliana (Horta Nord)

Càmera: iPhone 4 - App: 6x6