Comentaris - El nét del tio Pipo

no va fer falta.

Fri, 30 Mar 2012 19:48:28 +0200

Va pujar un altre company del club a recollir-la, mentre jo no hi era. Va ser un cosa molt rara, jo era de categoria promesa i corríem la cursa amb els sèniors, vaig quedar quart, crec recordar i en aquesta posició mai donen medalla (però aquesta vegada sí, no sé la raó). Al córrer tots junts jo vaig entrar en les posicions entre-mitges i no em vaig assabentar fins que m'ha van dir, què em cridaven pel podi i com no hi era va pujar un company a recollir-la.

Indecís, encara

Fri, 30 Mar 2012 13:06:30 +0200

Jo, al contrari, he llegit més d'Olivares que de Cucarella, però, clar, també tinc eixe cuquet d'aprofitar i llegir l'obra mestra cucarelliana. Dimarts, finalment, ho sabré del tot segur.

Pel que fa a la medalla, no la vas reclamar després? :)

bona tria

Fri, 30 Mar 2012 12:05:01 +0200

Crec que has fet una bona tria. Personalment, escolliria Toni Cucarella, però perquè he llegit més coses d'ell que d'Olivares.
PD: el primer cros que vaig córrer a la meva vida va ser a l'Olleria i vaig guanyar una medalla (l'única de la meva curta vida esportiva), el problema és que no em vaig assabentar i no passar a recollir-la.

atractiu reportatge

ameliakristoffer@gmail.com (Lily) — Thu, 29 Mar 2012 08:12:29 +0200

Aquesta és una lectura interessant. Tenia fregant la diversió del seu article. Nova trobat informació per a mi. Authorhouse

valencia

Sat, 24 Mar 2012 02:11:35 +0100

De fet, una varietat d'esdeveniments literaris en el subministrament de curt i llarg dels anys la situació no ha millorat. I seria bo veure cares noves.

bwer

miaenro@yahoo.com (daen) — Thu, 22 Mar 2012 07:32:59 +0100

i havent read this book but it looks good, gonna read it soon.Small Grain Mill

Jo recorde,

Tue, 13 Mar 2012 13:37:50 +0100

sobretot, El ferrer de Bèlgida, que ens la van fer llegir quan va morir. Però en la lectura d'algunes d'aquestes m'ho he passat molt bé; ara bé, m'era impossible llegir-les totes per a hui, encara que s'ha fet el que s'ha pogut.

La teua versió modernitzada està molt bé, ja la vaig llegir quan la vas publicar.

Gràcies i salutacions, espere que vaja bé per allà dalt!

Ai quins records

anna_saus@hotmail.com (Anna Saus) — Fri, 09 Mar 2012 01:10:22 +0100

que em porten les rondalles! Jo me'n recorde en estiu quan tornava de la picina que agafava un gelat i ma mare em llegia rondalles d'Enric Valor... Quin gust em feia sentir El mig pollastret, Nabet, Gododoiet, la Quica maula, tres me'n menge... Eixes són les meues preferides des que tenia tres anys!

Ací tens un enllaç del meu blog on faig una reconstrucció "lliure, personal i modernitzada" que potser t'agrada llegir. http://otto-ta.blogspot.com/2010/12/la-quica-maula-lleugerament-matitzada.html

Bona sort amb la lectura dels huit volums!

I també amb retard

Sat, 03 Mar 2012 13:42:56 +0100

Jo et llig però de vegades no ho puc fer quan voldria. A mi també em va passar fa un temps... són allò que anomenen "TROLLS" (o quelcom paregut). Ni cas!

Encara que tard i per si us serveix de consol

Sat, 03 Mar 2012 13:40:22 +0100

Solament m'han suspés una assignatura en juny al llarg dels meus estudis. I fou una tal Vicenta Esquerdo (ja no deu voltar per la facultat, espere), i quan vam anar a demanar-li explicacions... no volia donar-les a l'assemblea (ens van organitzar totes i tots els "afectats" en assemblea per tal que donara la cara), i no les va donar. I quan arribà el meu torn "individual" li vaig preguntar més o menys el que Àngel, i sabeu què em contestà? A setembre, com els que ho havien fet millor no feien l'examen, aprovaria i trauria bona nota. I sí, un 7 em posà.

Ja podeu imaginar com em vaig sentir...

Cordialment...

Jo no combat

Sun, 19 Feb 2012 17:53:24 +0100

Pau, jo no considere que siga una lluita contra els anònims o deixe de ser-ho. No ho considere cap batalla. I està clar que no s'ha d'entrar en aquestes basses. La cosa està en el fet que moltes voltes els anònims tenen noms i cares que et sonen, i al final t'has de defensar d'alguna manera, després d'un atac, i un altre, i un altre. Sé que tens tota la raó del món, que no hi he d'entrar, i, de fet, si no és per molta urgència, no ho tornaré a fer perquè hi ha moltíssimes coses més interessants que anar fent cas als que intenten destruir. Hi ha dos tipus d'anònims: els constructors i els destructors. Als primers, se'ls ha de fer cas; els segons t'animen a seguir fent les coses com fins ara. I, com molt bé diu Jordi, les idees que tinga no es poden veure influenciades per paraules que no hi aporten res. Però sí, hi ha tantíssimes coses per a dedicar-los entrades al bloc, ai!

Una salutació als dos!

Anonimos varios

Fri, 17 Feb 2012 21:42:33 +0100

M'agradaria fer un apunt: el blog que et van recomanar era
http://arasdeterra.blogspot.com/

Molt bò per cert, però estimat amic Cano, la vida no és una lluita contra els anònims.

Si no t'importen, si no t'interessen no deuries intentar aconseguir una victòria sobre ells amb aquest post. Sincerament jo crec, que ara qui ha guanyat amb açò, siga qui siga, és ell (o ella) i no tu.

Cacau

jordichiner_13@msn.com (AnÃ²nim) — Fri, 17 Feb 2012 16:07:32 +0100

Internet té eixe inconvenient i avantatge a la vegada: l'anonimat. En relació amb un blog, un anònim et pot fer feliç o tornar-te boig, "rallar-te" durant molt de temps. Hi ha els anònims constructius, com els identificats constructius, i els anònims, com aquest que tu descrius, destructius.
Jo he rebut anònims de molts tipus: els que et fan una pregunta per veure com reacciones, els que simplement posen en dubte el que dius, els que et diuen que els agrada el que has escrit, els que matisen, els que signen al final del comentari, jo què sé, n'hi ha tants! Però el fet de no donar la cara, es veu, els manté segurs, o còmodes, potser s'hagueren posat un nom com "punt", "Max", o "Lerele", saps?
Si el que l'anònim vol és la teua resposta, ja la té. Si el que vol és destruir, no ho aconsegueix, perquè està sol. Este és el teu blog i és el TEU territori. Només tu decideixes el que vols publicar i el que et quedaràs per a tu, i al final, l'anònim s'oblidarà del comentari que ha deixat.
L'anònim mou els blogs, no t'oblides. Però tu, de segur que tens tots els teus escrits i idees que has plasmat, al cap durant tota la vida.
Ja que va d'anònims, firmaré al final :
John Cidrerí (resol l'anagrama)

Totalment d'acord

Fri, 10 Feb 2012 16:53:01 +0100

La teua reflexió explica la sació que tenim molts. Quin ensenyament estem rebent? O, millor dit, quin ensenyament estem pagant? La meua nota em diuen que és bona (els pares i els amics), però mai havia estat tan decebuda, indignada ni amb tanta impotència com hui. Tant m'havera posat un 10 com un 8, estaria igual d'inconforme perquè no m'ha avaluat, ni el meu esforç ni els mus cneixements (i m'tareviria dir que ni la meua forma de redactar una ressenya o un examen). És molt trist, molt injust. I l'any que ve tenim la continuació de l'assignatura. Ja vorem com se'ns presenta... No obstant, podem tindre la consciència tranquil•la. Ànims, Ángel.

Moltes gràcies,

Thu, 02 Feb 2012 17:56:25 +0100

en primer lloc, per la paciència de llegir tot l'apunt, perquè és excessivament llarg, i s'agraeix. Després, he de sincerar-me: de Llorente només he llegit alguns poemes solts. El que volia dir ací és que, com que comença amb cites de Llull, March i Llorente (orígens, Segle d'Or i Renaixença, és a dir, els tres grans moments -sense comptar l'actual- de la nostra literatura), sembla com si volguera començar una nova etapa, com si volguera fer-se un lloc en la història, i no hi ha dubte que se l'ha fet. En temes poètics estic una mica verd, llevat dels poemaris d'enguany, pocs més he mirat, i en tinc a la tauleta de nit preparats.

Evidentment, millors que Llorente, tot i que siga subjectiu, trobe a Foix, Espriu, Carner, Riba o alguns dels actuals, però era per jugar al joc que ens proposa el de Burjassot.

Moltes gràcies de nou per haver-ho llegit i per les paraules! Una salutació!