Comentaris - Anhel Enorme

gràcies a tu

helena@enderrock.cat (Helena) — Mon, 14 Nov 2011 10:30:19 +0100

gràcies a tu per llegir-te l'article, valorar-lo i escriure-ho en un missatge ;-) seguirem llegint i redescobrint Montserrat Roig, clar que sí. Salut!

Qui llegeix MR?

vpamies@gmail.com (VÃctor PÃ mies i Riudor) — Fri, 11 Nov 2011 17:50:49 +0100

Magnífic article! Amb les dades que aportes vens a demostrar que Montserrat Roig se segueix llegint i segueix despertant interès la seva obra.

Qui llegeix Montserrat Roig? Suposo que no cal resposta.

Gràcies per afegir-te a l'homenatge!

la cançò?

Sat, 07 May 2011 19:48:47 +0200

Llums de colors.

quina cançó?

helena@enderrock.cat (Helena) — Wed, 04 May 2011 10:41:17 +0200

...no se t'ha copiat l'enllaç o a quina cançó et refereixes? Volant?!

primer disc

vicentmontesinos@mesvilaweb.cat (vicent) — Wed, 04 May 2011 09:05:27 +0200

Aquesta cançò és del primers disc de Roger. Jo el tinc en Cassette. Quan va començar i erem 4 gats els que anarem a vore-lo a Girona a l'any 97 o 98. La majoria Solsonins.

La dona de Lot

Tue, 08 Mar 2011 23:06:27 +0100

És un tema que sempre m'ha interessat molt. Has fet un post magnific en els suggeriments i en les propostes. Diu també Akhmàtova a EPIGRAMA: He ensenyat a un dona a fer servir la veu. I ara, com puc fer-la callar ? de vegades m'he demanat què nomia la dona de Lot, va ser bona per ser castigada per gosar mirar però no va ser prou bona per posar-li nom....

Un article extraordinari

Tue, 08 Mar 2011 22:40:09 +0100

per a no oblidar. Seguiré amb l'enllaç del Jordi. Gràcies als dos. Cordialment.

merci

helena@enderrock.cat (anhelenorme) — Tue, 08 Mar 2011 21:27:21 +0100

Fantàstic! No el coneixia Jordi, no. Espero que tothom que llegeixi aquest post vagi a parar al teu article acadèmic en línia! Amplia molt la meva aproximació, de lectora. Visca les connexions i la xarxa! Salut! Helena

més dona de Lot

jordi.oviedo@ucv.es (Jordi Oviedo) — Tue, 08 Mar 2011 19:41:28 +0100

Hola Helena,
fa un temps mentre estudiava em va interessar aquesta imatge de la dona de Lot arran del poema de Maria Mercé Marçal en què es barrejava amb el d'Anna Akhmàtova. Vaig fer un xicotet estudi comparatiu de diferents poemes que havia trobat que contenien amb diferents variacions aquesta temàtica (http://www.uv.es/extravio/pdf2/j_oviedo.pdf).
Hi ha versions de Mario Benedetti, Wislawa Szymborska, etc. (sobretot aquesta darrera és una passada); pots trobar-ne moltes.

Espere que la informació puga servir-te i interessar-te.

Per cert, el llibre de Ray Bradbury és genial i sorprenent: una joieta.

Salutacions

Jordi Oviedo

Esclar

oscardelaguardia@gmail.com (Ã�SCAR) — Tue, 31 Aug 2010 12:08:33 +0200

Excel·lent, jo també crec que esclar i és clar són paraules diferenciades, a més, dic esclar i he d’escriure és clar. A partir d’ara ho faré servir, però com que no està acceptat oficialment m’ha estranyat que ho féssiu servir.

Salut!

sobre 'esclar'

helena@enderrock.cat (helena) — Tue, 27 Jul 2010 09:16:55 +0200

EM DIU COLOMA MORENO:
Es pot considerar "esclar" com una paraula diferenciada de "és clar".

"És clar" = és evident, és palpable
"És clar que l'economia no va bé"
"És clar: si les hipoteques pugen, l'economia se'n ressent"

"Esclar" (adverbi) = òbviament, lògicament
"Esclar que vindré!"
"Esclar que estàs cansada: no pares!"

"Esclar" ja és una forma lexicalitzada, que serveix per reforçar una afirmació. És com "adéu", que també està lexicalitzat. El fem servir per acomiadar-nos i ja no pensem en el sentit originari: "A Déu".

Hi ha altres lingüistes, però, que s'hi oposen i diuen que s'ha de mantenir "és clar". L'autoritat competent s'hauria de definir al respecte...

Un dels motius pels quals s'hi oposen és que llavors pronunciem la "e" inicial com a neutra i els parlants de català occidental i valencià no hi estan respresentats. Però jo penso que no, que es pot seguir pronunciant la "e" inicial com una e tancada, encara que estigui lexicalitzat. Els parlars occidentals diran "esclar" amb la e tancada, i els orientals, "esclar" amb la e neutra.

assesora lingüística

helena@enderrock.cat (helena) — Mon, 26 Jul 2010 16:25:49 +0200

hola òscar, doncs, és la nostra assessora lingüística, Coloma Moreno, qui t'hauria de dir el perquè o el criteri... ja li dic, i a veure què! Salut!

.

Mon, 26 Jul 2010 15:33:01 +0200

Helena, com que escrius "esclar" i no "és clar" a l'entrevista dels Gossos a l'EDR 176?

coincidències i casualitats

nittiddia@hotmail.com (Silenci) — Thu, 06 May 2010 02:06:02 +0200

Coincideixo del tot amb el que dius de Baró. El vaig descobrir fa un munt d'anys per casualitat a 'Xavier Baró Canta Arthur Rimbaud'. L'has escoltat? El disc treia el cap d'un calaixó en una biblioteca vora un riu molt ample, i m'hi vaig aferrar durant uns mesos, atreta per aquest principi de claror enmig de l'apocalipsi que dius. Més endavant, a València, en una taula de comensals desconeguts el vaig mencionar perquè encara no havia trobat ningú que el conegués amb qui parlar-ne i, enorme casualitat, al meu costat tenia assegut l'Amat Baró. I em va dir que estava a punt de sortir un disc seu en què feia temps que treballava i que seria molt important: Cançons del temps de destrals.

"Mai no hem temut el prat immens ple d'estrelles d'or,
ni el grotesc rostre teatral que lluiex la por.
Aquí jau el somni més bell
resem per ell!
Amb el vi de l'Últim Sopar
bevem per ell!
Què fem aquí, oh cor meu?"

Gràcies pel post i pel bloc, és un gust llegir-te!

Atrapar l'instant

rdelhoyo@mesvilaweb.cat (Rodolfo del Hoyo) — Mon, 03 May 2010 13:22:30 +0200

Caram! Quin article!
Quan tenia 18 anys vaig marxar de casa tot fent autoestop. Volia trobar feina d'actor i els pares no em deixaven dedicar-me al teatre. Entre les meves coses portava un article de la revista Triunfo dedicat a la Janis Joplin. En aquella època tenir 18 anys no era ser major d'edat. Els pares em van trobar i vaig tornar a casa capcot. Em vaig refugiar en la poesia i en la música i la veu de la Janis Joplin. En el meu poemari "El caminant a la deriva", hi han poemes inspirats en la seva veu de ganivet. I en la meva darrera novel·la juvenil he posat part de la lletra de "Me and Bobby McGee", perquè un personatge la comenta. És una cançó que parla de viure intensament el moment de la felicitat i de la llibertat. Atrapar l'instant i fer-lo etern.
Tinc el llibre de cançons i la biografia que comentes i també una altra biografia publicada escrita per Alice Echols i publicada per l'editorial Circe.
Moltes gràcies
Rodolfo