Comentaris - SEXE i CIRCUMSTÀNCIES: JO

Gràcies

() — Tue, 07 Sep 2010 19:46:35 +0100

pel teu comentari, Victòria.
Una abraçada
Pura

el cicle del cant

() — Tue, 07 Sep 2010 12:21:38 +0100

del vent vençut, una imatge poderosa, com també: blanc arrapat del núvols imminents. Un poema molt maco.

Content

(MIquel) — Sun, 05 Sep 2010 03:15:42 +0100

Content de que hi participis avui amb l' Estellés,doncs teniu coses en comú,em referix a la temàtica eròtica:Per comprovar-ho pots clicar a
www.sexologic.cat

Els poetes

() — Sun, 05 Sep 2010 00:54:05 +0100

com tu dius, no abandonem els somnis, els convertim en versos, en la rima que ens permet sentir el batec de l'ànima.
Gràcies per les teues paraules.
Una abraçada.
Pura

la veu d'un poble

() — Sun, 05 Sep 2010 00:49:38 +0100

és la paraula col·lectiva, la veu d'un NOSALTRES preciós.

Gràcies Victor pel comentari i enhorabona pel teu blogg, ja està en els mus enllaços.
Salut
Pura

Vicent Andrés Estellés

vpamies@gmail.com (Víctor Pàmies i Riudor) — Sat, 04 Sep 2010 23:00:30 +0100

La veu d'un poble podria ser un bon subtítol per a la Diada d'Estellés si se segueix reeditant any rere any.

paraula

() — Sat, 04 Sep 2010 22:27:51 +0100

indemne al rovell del silenci imposat... És talment. M'agrada com ho dius. Els poetes no abandonen els somnis. Bona nit

I més cosses és l'art..

(Dylan) — Tue, 31 Aug 2010 21:52:48 +0100

Amiga Pura, es parla de formes estables de l’existència de l’art històricament constituïdes: arquitectura, art aplicat i decoratiu, pintura, escultura, gravat, música, dansa, literatura, teatre i cine. Les causes que en última instància, han determinat l’aparició i el desenrotllament de les arts en el transcurs de la vida humana han sigut la diversitat de processos i fenòmens del món real i les diferències de procediments i objectius vinculats al reflex estètic de la realitat i a la transformació de la mateixa. Les particularitats d’eixes arts estan determinades pel que tenen d’específic els objectes, el reflexe dels quals és l’art, pels procediments que s’empren per a la reproducció de la realitat, pels objectius artístics que s’establixen i pels recursos materials de que es tira mà per a crear la imatge artística. En literatura, per exemple, la reproducció estètica del món es du a terme per mitjà de la paraula; en pintura, per mitjà de les imatges visualment perceptibles de la riquesa cromàtica del món; en música, a través dels tons musicals; en teatre i cine, per mitjà de la plasmació dels actes dels personatges i dels conflictes dramàtics que figuren en la seua base, i això per l’actuació de persones vives, els actors. La particularitat fonamental de l’arquitectura i de l’art aplicat i decoratiu radica en la unitat que formen en les seues obres els principis utilitaris i els estètics. En la teoria i en la pràctica, es coneixen classificacions diferents de les arts. No obstant això, totes elles són convencionals. En el fet artístic, posseïx gran importancia la interconexió de les diferents arts, la seua simbiosi i la seua síntesi.
Tot i això, la idea que sovint es transmet de l’art és un pur principi d’estètica idealista presentat en contraposició a l’exigència realista de què l’art posseïsca un contingut ideològic i un esperit de convulsió social. I ahí les fonts teòriques es remunten a la tesi de Kant sobre el desinterés del juí estètic pel pràctic, idea que aconseguix la seua màxima difusió en els segles XIX-XX, quan els estetes burgesos, en lluita contra el realisme, advoquen decididament pel «caràcter de fi en si mateix» intrínsec a l’art, pel seu «caràcter absolut», pretenent que l’art està només al servici del pur gaudiment estètic. La negació del significat cognoscitiu de l’art, del seu valor ideològic i educatiu, així com de la seua dependència respecte a les necessitats pràctiques de l’època, porta inevitablement a afirmar la «llibertat» de l’artista enfront de la societat, la seua irresponsabilitat total davant del fet social, és a dir, porta a l’individualisme extrem i amb aquest concepte de «art pur», sobre un imaginari apoliticisme, l’art burgés encobrix sovint una orientació reaccionària d’ésser diletant més enllà del be i del mal, que és el perill i sovint la missèria de l’artista.
Ahí tens, puix, una altra vessant d l'arte, més enllà de la poesia que tú tan magistralment exposes.
Una sallutaci´´o.

Les declaracions

anna1soler@hotmail.com (JRRiudoms) — Mon, 30 Aug 2010 20:35:53 +0100

del sr. Willy sobre el près Sr. Zapata, per a mi son patètiques: Segons aquell personatge, el Sr. Zapata era "sols" un près social i un delinqüent comú, i a partir d'aqui tot és permès... Curiós punt de vista sobre la justícia!
Atentament

Sí?...

anna1soler@hotmail.com (JRRiudoms) — Mon, 30 Aug 2010 20:23:35 +0100

No serà que els cubans, si no es foten en política no tenen cap problema? Això em sona molt... Si més no, encara no s'ha parlat massa perque el Che va fotre el camp de l'illa. Per a mi es quelcom de semblant a la Revolució Soviètica: els troskistes carregant-se als llibertaris, i els troskistes, un cop eliminats els moviments llibertaris, essent eliminats pels estalinistes. Jo no he dit enlloc que España sigui un Estat democràtic... No volguem confondre tot. És cert que a Cuba -com a la RDA-, les eleccions són bastants més directes i democràtiques que les espanyoles. Pero de diaris i altres mitjans de comunicació "no oficials", a Cuba pocs.
Atentament

Eixos petits escrits i gestos..crec...

() — Mon, 30 Aug 2010 15:10:36 +0100

que són els canvien el món a millor. Sinó, sols cal que mirem l'evolució de la humanitat.
Quan te'l vaig llegir per primera volta em va recordar alguns bells textos sandinistes. És i són humans i universals.
Gràcies Pura.

MÉS

() — Mon, 30 Aug 2010 09:44:20 +0100

més paraules a i sobre CUBA en un pàgina que és una finestra a la llibertat d'expressió:
KAOS EN LA RED CUBA

pressos a cuba?

(joni) — Mon, 30 Aug 2010 09:32:15 +0100

Amic, amb tot el respecte per la teua opinió, et dic que no hi ha pressos de consciència a cuba. He anat 4 o 5 vegadas i conec l'illa de primera ma i no pels articles d'opinió dels falsimedia.. He vist -i he filmat lliuremente- que allí a ningú empresonen per expresar-se, que la policia no impedeix les manifestacions a cops dde poorra i que protegeix als grups minoritaris (els 3 amics de la yoani i les 8 damas de blanco) quan es manifesten lliurement i són escridasats per la resta de la població.. El pressos dits de consciència han estat codemnats en juidicis legals i amb garanties procesals (fins i tot amb assistència d'observadors internacionals), i han reconegut personalment al procés que han estat pagats (subvencionats) per organitzacions nordamericanes de miami i pel govern nordamericà per a anar (i de vegades atemptar) contra l'estat cubà.. Eixa és la realitat, nua i demostrable. Ara vetgem espanya: prohibició de manifestacions a euskadi i a catalunya, empresonament de nacionalistes per declaracions i manifestacions, tancaments de diaris, prohibició de partits polítics, policia que pega a obrers i nacionalistes a la mínima ocasió, etc.. I ara pensem qué faria l'estat espanyol si agafara a ciutadans espanyols treballant per al goverrn del marroc, frança, anglaterra o qualsevol altre, i mirem què hi ha previst al codi penal pels delictes de traició i semblants...

TOTES LES PRESONS SÓN PRESONS

() — Sun, 29 Aug 2010 23:23:42 +0100

Gràcies pel teu comentari amb què estic completament d'acord. Al meu text, LES MANS DE LA MENTIDA, la paraula mentida s'associa no només a la mentida americana sinó a qualsevol mentida, a les mans que nuguen la llibertat i la neguen. A qualsevol persona privada de llibertat, presonera de allò injust, a totes elles estan adreçades les meues paraules, malgrat que sé que només són un gest escrit, però sustentant per la vehemència de qui creu que és possible somiar que les idees puguen expressar-se i que ningú perda el seu dret a ser considerat innocent, innocent de pensar, creure, opinar, sentir, viure.

Molt d'acord

anna1soler@hotmail.com (JJRiudoms) — Sun, 29 Aug 2010 20:10:21 +0100

Pensem, però, que a l'illa de Cuba també hi han pressos de consciència/polítics.
Atentament