No entenc res. Dius que “Recordem que les patents no són coses bones”. Potser sóc molt ceballot, però a mi abans de recordar-m’ho m’ho hauries d’explicar, perquè d’entrada em sembles una bona cosa. Fer recerca és car, i, com passa sovint, com més bona més cara surt. Em sembla que la millot (la única?) manera de fomentar-la és que surti a compte: que sigui negoci, vaja. Parles dels medicaments. Tots sabem que el que decideix les grans empreses –que són les que fan més recerca- què han de prioritzar en les seves investigacions és el negoci que en poden treure. Per això malauradament s’investiga ben poc en malalties “del tercer món”, perquè hi ha menys negoci que a malalties del primer. És trist? Sí senyor! És una vergonya? Sí senyor! Però és així, i la Terra no deixarà de girar entorn del Sol pel fet que no ens agradi. El dia que la recerca no sigui negoci es deixarà d’investigar. Però abans d’això “se’ns menjaran” els països que sí que en fan, i que sí que patenten.

Dius que “L'única diferència és que les empreses estrangeres tindran més barat patentar als 25 que als altres dos estats”. Et sembla poc? A mi em sembla molt. Vaja em sembla tot, perquè d’això es tracta de simplificar i abaratir el procés.

Et sembla irrellevant que 25 dels 27 Estats (i els EUA, i el Japó, i la Xina...) ho vegin d’una mateixa manera? Encara que sigui la resta de la humanitat qui estigui equivocada, no creus que ens convidria pujar al seu tren enlloc d’anar per lliure? No et recorda la decisió de fer una xarxa ferroviària amb un ample de via diferent a la resta del continent? Que puguis circular per tota Europa amb un mateix tren però l’hagis de canviar quan arribes a Portbou no et sembla que es fer el ridícul? Doncs a mi, sí.

Una última anotació: a Suïssa hi ha quatre idiomes oficials, però a cada cantó només n’hi ha un, el propi A l’escola aprenen 3 idiomes: el propi, un altre que es parli a Suïssa i l’anglès. Tothom entén que a part del propi el més important és l’anglès, de manera que quan es troben, posem per cas, un suís fracòfon amb un de parla alemanya el més habitual és que entre ells parlin en anglès. I ningú s’ofèn perquè ningú pretén que “els altres” facin seva “la meva” llengua.