De vida només em tenim una, potser aquella mestra necessitava acompanyar el seu pare en el seu mal moment i això fa humanitat, així doncs, el problema no és dels drets en aquest cas, humans, que permet el funcionariat, sinó en els que no permet l’empresa privada. Ara bé, on sí veig un problema és en el fet que només qui pot passar exàmens pugui tenir dret a cobrar de per vida, dit d’una manera planera a “menjar de per vida”. Això si que no és just. Així hem d’anar a millor i les llibertats del funcionariat no són negatives. Imaginem-nos una mestra preocupada pel que passa fora de l’aula i amb la necessitat de tenir la ment en el que hi passa a dins. No crec que fos massa positiu pels infants, potser pitjor que no seguir el fil del temari a la perfecció. Però alhora que respectem les llibertats dels funcionaris cal ampliar els drets bàsics per a tothom, o bé amb una renda bàsica o altres, perquè els favoritismes en funció d’un perfil amb capacitat de superar un examen i l’oblit de les persones que no el fan, no és justa, i tampoc és qüestió de buscar l’examen més fàcil a superar, sinó que amb els drets bàsics no es juga i estem en un context on s’està jugant i molt.