Enteneu la desesperació de la gent per un procés estatutari tan llarg acabat un profund nyap? Necesitem el que fas clar i català.

President del Parlament

Les notícies sobre la sentència del TC sobre l’Estatut m’han plantejat unes preguntes de caire jurídic que us plantejo com a president del Parlament.

0. El paper que la Constitució espanyola atribueix a l’exèrcit sobre la defensa de la unitat espanyola, és conforme amb les diferents normes jurídiques de la Unió Europea?

0. La sentència del TC sobre l’Estatut que va ser aprovat al parlament de l’Estat, i en particular en el que fa a la llengua catalana, és conforme amb les vigents normes jurídiques de la Unió Europea?

0. En cas d’una resposta negativa a alguna de les preguntes anteriors, quines accions jurídiques pot dur a terme la seva institució per tal d’aconseguir la nul·litat de la sentència del TC?

0. Els precedents de les independències a Europa d’encà de la caiguda del mur de Berlín, com poden afectar a la possibilitat que Catalunya esdevingui independent?

Més que rebre una resposta personal a les preguntes formulades agrairé la seva resposta pública a les mateixes amb l’esperança que aconsegueixi aclarir possibles futures actuacions a Catalunya.

Un escrit com aquest ha estat tramés a altres persones que pel seu càrrec, accés als mitjans o coneixements poden fer aportacions sobre els temes plantejats en les preguntes.

Valoro i agraeixo la seva col·laboració.

Joaquim Corominas i Viñas

Ceràmica 38

08035 Barcelona

DNI: 36442921L

Joaquim.corominas@enginyers.net

Em dic Saray Godo Luque, tinc 19 anys i estudio Economia. Estic vivint tots aquests esdeveniments des de ben lluny de Catalunya, però intento mantenir-me informada al màxim.

La manifestació del dia 10 em va omplir el cor d’esperança i il·lusió...un milió i mig de persones! Tot un rècord per una nació que abaixa el cap i calla davant les dificultats.

El seu article al bloc del dia 11 de juliol sobre aquesta mateixa manifestació és molt positiu, ple de vida i esperança. Paraules com “S’ha acabat el peix al cove i s’ha acabat acceptar de manera submisa allò que vingui de Madrid” o “Comença una altra etapa, i aquesta ens ha de portar a l'estat propi” encoratgen a lluitar i a seguir endavant.

Però vostè encara va més enllà; deixa clar que el que toca ara és actuar (i encara més, actuar amb unitat, una paraula força irònica dins la política catalana) i, amb les seves pròpies paraules, avisa que “Qui no sigui capaç de sortir dels esquemes del passat, i de començar a escriure el guió del futur, com a la taula del Bernat, possiblement no hi serà comptat”.

Però a dia 13 de juliol ha sortit una notícia que desmunta totes aquestes paraules. La democràcia no s’ha de limitar a votar cada quatre anys en llistes tancades i bloquejades; i això semblava que el vostre partit ho havia entès. Em vull referir a la Iniciativa de Legislativa Popular, un procés que podria haver tingut gran transcendència dins la nostra societat; un procés del qual vostè no en diu res al seu blog i que ha estat rotundament denegat per tota la Mesa del Parlament. Aquesta ha estat la vostra resposta unitària a la manifestació.

Faig un petit parèntesis per afegir que un Referèndum sobre la independència a Catalunya podria resultar negatiu o un fracàs. Potser hi hauria un percentatge tant petit de participació que quedaria demostrat que realment a la nació catalana li és igual ser o no ser independent (no hem d’oblidar que som una societat europea, acomodada en un estat del benestar que li costa posicionar-se i actuar davant de moltes situacions). O potser la resposta majoritària seria un no (no oblidem tampoc que hi ha certes regions catalanes on del tema independència se’n parla ben poc). Un referèndum sobre la independència de Catalunya podria tenir mil resultats. Alguns ens agradarien més que d’altres però tots servirien per deixar clara la voluntat del poble perquè vosaltres, els que teòricament ens representeu, poguéssiu actuar al respecte.

M’agradaria creure que hi ha alguna raó de gran pes i transcendència per haver pres aquesta decisió; m’agradaria creure que no és covardia i que no esteu fent la feina bruta que l’Estat espanyol no podria fer davant una Iniciativa de Legislativa Popular (llei del 2006); m’agradaria creure que realment defenseu la veu del vostre poble i creieu que algun dia podrem ser independents.

I és per això que li demano, abans de perdre la poca fe que em queda en el sistema polític català i en qualsevol dels partits que actualment ens intenten representar, abans de deixar aquesta democràcia que em sembla prou hipòcrita per impossible, que m’intenti explicar les raons de pes que han causat la unió de tots els partits polítics en contra de la veu i les demandes de democràcia del poble català.

Dins meu hi ha l’esperança que a tot això té algun significat.

Des de Guatemala, una terra també oblidada i atacada des de l’Estat espanyol, agrairé molt la seva resposta. Només li recordo una dita del nostre poble veí: “Quien calla, otorga”.

Moltes gràcies,

Saray Godo Luque.