Comentaris - La Cuca Salamanduca

més accepcions de fugina

carles.santana@mesvilaweb.cat (carles santana) — Mon, 13 Sep 2010 15:36:38 +0100

Benvolgut Toni,
fugina, si més no a la Ribera Alta també s'usa per referir-se al que en català estàndar s'anomena fagina, és a dir Martes foina, un mamífer mustèl·lid. Segurament per creuament amb fugir (que és una de les poques maneres en què la gent veu aquest animal, fugint. Si no és atropellat a la carretera). Per enllaçar amb el teu post, he sentit aquest mot especialment en boca de colombaires ja que la fagina sovint depreda sobre coloms, gallines i altres animals de corral. I l'he sentida per referir-se tant a la fagina com a al mostel·la (Mustella nivalis), animal més petit encara que la fagina. Tampoc és impensable que l'acte de fer campana i fugir s'atribuira a la fugida ràpida d'aquesta bestiola.

Gràcies pel relat

() — Sat, 03 Jul 2010 09:00:52 +0100

Gràcies per compartir-lo amb nosaltres.

Una abraçada

La meva àvia

mataranyes@gmail.com (Manuel) — Fri, 02 Jul 2010 20:51:31 +0100

No conec ningú millor per compartir les anècdotes que em conta la meua àvia de quan vivia en la Foia Redona, allà pel terme de Vallada, i em fa pena que es perguen. Potser tenen más valor sentimental que una altra cosa però referisc ací l'última anècdota que em va contar quan li vaig dir que havia anat a dinar a la "Salaella", paratge de Vallada que potser conegues, la particularitat del qual és que hi ha un brollador d'aigua salada.

El meu avi i la meua àvia vivien fent de masovers en un mas de la Foia Redona. Amb ells vivia ma mare Maria i dos germans més: Isabel i Vicent. Allí es dedicaven a conrear cultius de secà, criar alguns animals: ovelles, pollastes, gallines, porcs i traure'n el màxim pròfit. La meua àvia i ma mare feien formatge d'ovella, moltes vegades m'han contat amb enyorança el procés per fer-lo i altres amb orgull com baixaven fins al poble ( Aielo de Malferit ) per vendre el formatge, ous, la carn, etc.

Quan ma mare va tindre uns 9 anys va començar a pasturar les ovelles per l'ombria junt a la seua germana Isabel ( el meu iaio Dionisio, no deixava que anara soles). Conta ma mare que quan arribaven a la Salaella els animals bevien primer de la font d'aigua dolça i després de la salada.

Sovint rebien els meus avis la visita d'un parell de guàrdies civils que preguntaven sempre:

- ¿Ha visto usted "maquis" por aquí?

Doncs no, responia també invariablement la meua àvia, siguent fidel a la veritat, perquè mai va arribar a veure'n cap tot i que segons em diu ella, no ho havera dit mai a la guàrdia civil.

Una altra vegada estava el meu avi treballant al camp quan va veure aparèixer un grup d'uns nou o deu guàrdies civils que li preguntaren:

- ¿Dónde está la "Foia Redona"?

El meu avi al veure aquella colla es va esglaiar i va arrancar a còrrer com un dimoni .

Aquells també corregueren darrere d'ell cridant-li:
- Pare, pare!!!

I la meua àvia diu que va respondre:

- Ni pare, ni mare!!

Després va aclarir que ell mateix era el masover de la Foia Redona i aquells com moltes altres vegades s'autoconvidaren per tastar aquell "vino tan bueno que hace la señora Maria", i altres delícies.

Més avant els meus avis es van comprar una casa en la zona vella d'Aielo, "El Fondo", on encara viu la meua àvia amb noranta anys, però amb una salut i sobretot una memòria envejables. Avui encara la gent del poble la coneix com Maria la de la Foia Redona.

Escric açò perquè quede almenys en aquest lloc recollit una bocí de la meua història familiar, i perquè potser t'haurà fet passar una bona estona.

Manel

Mig i mig

() — Wed, 30 Jun 2010 20:41:04 +0100

En ocasions, conec l'origen de la sentència perquè hi ha hagut algú que en referir-la l'ha explicada. D'altres, com en el cas de "fer fugina" és pura deducció, ja que la fugina només té aquesta accepció com a pintura i al País Valencià, en particular a la meua comarca, l'afició al colom és secular i encara avui dia té moltes associacions i molts aficionats.

Molt interessant,

mataranyes@gmail.com (Manel) — Wed, 30 Jun 2010 12:05:07 +0100

aquest apunt de sabiesa popular. Em pregunte, però, a aquesta conclusió, Toni, arribes per deducció d'aquelles dites referides al món dels colombaires, o és una cosa que ja sabies o t'havien dit o has llegit, o ves a saber què.

De qualsevol forma, em resulta molt plaent llegir aquests retalls de cultura popular.

Hui he pogut parlar amb mon pare...

() — Mon, 28 Jun 2010 13:23:30 +0100

...ja feia temps que havia llegit aquest apunt, i sabia que la història del meu pare, recollida del meu besavi Bernat "l'aiguader" era un pèl diferent.
Doncs resulta que l'arbre era un albercoquer que tenia un home a la porta de la seua casa de camp, i mai li havia donat albercocs. Li demanaren de tallar-lo i fer un Sant Sabastià, i l'home, com a compensació va demanar que de la fusta que sobrés, li feren un pessebre per a la seua burreta. Acabat el sant i el pessebre, el dia de la processó, el poble li va demanar a l'amo de la fusta que li fes un versos, que són els següents:

Oh Sant Sebastià gloriós
que larga fue tu andadura
eres hermano carnal
del pessebre de mi burra
en mi huerto te criaste
mas fruta tuya nunca vi
los milagros que tu hagas
me'ls passe pel florí.

Era un lledoner!

(Conxa) — Sun, 06 Jun 2010 02:36:24 +0100

El meu iaio ho contava com a fet real: Un descregut, aconsellat pels amics que havia de congraciar-se amb el rector del poble, va cedir un lledoner per fer el sant. El dia que passava la processó, els confrares es van aturar a la porta del donant i li demanaren que diguera unes paraules. L'home va amollar les paraules iconoclastes següents:
"Lledoner eres
i en la vida has fet lledons,
tots els miracles que faces
me'ls passe jo pels collons!"
Crec que el rector el va excomunicar.

Déu nos en guard, dels Felips

pepetmia@gmail.com (Pep Mia) — Thu, 27 May 2010 20:04:11 +0100

Ma mare, que és de Badalona i va viure molts anys a Manlleu, encara té ben viva l'expressió anar a ca'l Felip, per indicar que anava a la comuna. I això en honor d'aquest que a Xàtiva teniu penjat cap per avall. Per això, si a Xàtiva anomeneu mosca felipa, a una mosca emprenyadora, sembla que l'expressió, com diu el Ximo, té l'origen en el genocida. Salutacions principatesques.

Un altre...

josep@gmx.com (josep) — Fri, 14 May 2010 18:45:04 +0100

Un del Cap i Casal li diu a un altre de Castelló: –Xe, els de Castelló parleu com els gossos? I el de Castelló li respon: –Gua!

Ca'l felip

xurenya@gmail.com (Ximo Urenya) — Wed, 12 May 2010 20:17:02 +0100

Supose que hauràs sentir per allà dalt de l'Ebre allò de 'Me'n vaig a ca'l Felip" tot fent referència a l'excusat. Vull dir que no m'estranyaria que la mosca tocacollons que teniu a Xàtiva fes referència també al borbó torracollons.

Un plaer...

nosal3@mesvilaweb.cat (anmonbar) — Mon, 26 Apr 2010 08:53:30 +0100

...poder aportar un granet d'arena...

Paraula rescatada!

() — Fri, 16 Apr 2010 20:37:57 +0100

Gràcies per rescatar-me aquesta paraula, "encaradora". L'havia oblidada. L'any 1973 i 1974 vaig treballar en un magatzem de taronja, amb "encaixadores", "triadores" "marcadores"... i "encaradores".

Encaradora

nosal3@mesvilaweb.cat (anmonbar) — Fri, 16 Apr 2010 09:47:38 +0100

Si el canviem a femení, es refereix a les dones que encaren la fruita als basquets. Taronges, bresquilles, tomaques, s'han d'encarar per a donar un bon aspecte al conjunt, posant la cara més atractiva a la vista de qui va a comprar. I les peces "tocaetes" o més "lletges", davall.

Nous??

josepj.rossello@mesvilaweb.cat (Josep-Joan Rosselló) — Sun, 11 Apr 2010 21:13:02 +0100

Que te creus que te crec!!

Astò és addictiu, enganxa com menjar pipes, tu!

(Xama) — Sat, 13 Feb 2010 14:37:16 +0100

A Crevillent, com bé a dit la xica sobre Alcoi i Castalla, diem la pregunta retòrica "Què fem, por o fugir?", i en l'altre cas semblant, quan algú pronuncia la pregunta "Què fem?" Els interlocutors (algun d'ells) li diuen: "Entrà palla i sacà fem".

"I a tu que t'ha entrat,
i a mi que m'ha eixit,
una botifarra per baix del melic" (Cançoneta)

Ale xe, demà més