Comentaris - Xavier Capdevila, en bloc

Bentornat!

Wed, 23 May 2012 11:23:06 +0200

Com deia no sé qui, només una crisi, sigui real o tan sols percebuda, és capaç de provocar canvis reals. L'esperança és la capacitat de veure l'ampolla mig plena fins i tot quan ja només se n'albira el cul. Brindo a la teva salut i per les teves-nostres oportunitats!

Complement interessant

Wed, 08 Feb 2012 13:28:09 +0100

Gràcies lector desconegut per les teves aportacions.
Crec que són un punt de vista que complementa el meu escrit i dóna més detalls del passat immediat, el present i les perspectives de futur.

i segueixo

Tue, 07 Feb 2012 21:47:34 +0100

Per cert, Ronaldinho no va ser oblidat per la culerada tan ràpid com dius. 3 anys després de marxar, el Camp Nou li va rendir un emotiu homenatge a la Copa Catalunya en un Barça-Milan que fins i tot li van regalar el trofeu (guanyat pel Barça)...

I no es per menys! gràcies a ell el culé va tornar a somriure veient jugar el seu equip després de "14 anys de passar gana" que diuen aquells, i de cares llargues i patiments... No tant, com ara, però deu ni do també! ... i la seva sortida del club va ser per darrere i depressa. Res, que em queia bé.

I una altra llança vull trencar: durant el mandat de quin president penses que es va potenciar el planter perque ara veiem el que estem veient? Qui va triar els entrenadors que van fer debutar Puyol, Xavi, Iniesta o Messi (Rijkard) i Piqué, Busquets, Pedro... (Guardiola)? ... El Sandro només és un pásame-la-piel home!

la bronca

Tue, 07 Feb 2012 21:32:30 +0100

El primer cop que et sento parlar amb tant d'entusiasme de futbol... to i que el símil amb Ronaldinho ha estat força desencertat.

El crack brasiler (ep, com molts altres cracks brasilers del Barça i d'altres clubs) va arribar a Catalunya jovenet i amb el seu germà gran fent-li de mànager, en resum, dos jovenets d'origen massa humil que ràpidament (tampoc tant: Ronnie va jugar bé 2 anys, molt més que altres "grans" cracks molt més fugaços) es van veure superats per la fama i van caure en una espiral d'excesos, cases, cotxes, platges, samba, noies, una companyia de taxis al Brasil i festes bojes. Per altre banda Leo, expliquen les males llengües que una nit Messi i Ronnie, que sòn grans amics (Messi sempre diu que Ronaldinho va ser un mestre per ell), van sortir de festa plegats, i que Leo va tornar a casa de matinada i amb un bon torrat. La bronca que el seu pare li va clavar l'endemà conten que va ser tant monumental, que el jugador no ha tornat a sortir en 5 anys. Va decidir des d'aquell dia que la seva família, que ho havia sacrificat tot al seu país per venir a Barcelona a que el nen jugués a futbol, no es mereixia que ell els fallés ni un sol partit. En aquest cas, la diferència la marca sun pare, ni el Pep ni el Sandro ni ósties.

Una abraçada

dfondria@xtvl.tv (Dani Fonfria) — Thu, 19 Jan 2012 21:31:29 +0100

Gracies pels teus sentiments. Ens ajuden a tots A veure si ens veiem aviat Dani Fonfria

...

Fri, 06 Jan 2012 08:42:17 +0100

L'erro principal d'Urdangarin sembla que va ser montar-se el tinglau d'empreses ell a soles.

Si haveren fet el mateix les altres empreses 'normals' que treballen al món de l'esport i les administracions públiques per les que ell va escomençar a treballar a sou a través de societats anònimes i de diferents societats, no n'havera passat res.

monarquia instaurada

Thu, 05 Jan 2012 21:55:37 +0100

Va ser instaurada, i no restaurada.

Sembla que tinglejar a sou per uns altres no és delicte, fer-ho per a un mateix sí.

Thu, 05 Jan 2012 17:27:57 +0100

Si Urdangarin en vegada de ser basc, català adoptiu i del Barça, havera tinglegat el mateix -a sou- en favor dels seus amos o els mateixos de sempre, en volta de a favor de les seves propis empreses no havera passat res.

I si fora del Reial Madrid i li digueren Florentino Pèrez, Villalonga de Telefònica, Aznar de las FAES, Gonzàlez del BBVA, Botín del Santander, Alvarez Cascos de carreteres i FAC's, Bonos i Trillos de l'Opus Dei i fera allò que Bauzà amb la llengua al contrari que Jaume Matas a les illes Balears o fora dels Sandrusco Rossell de la ceba vanguardista Qatar-riana, no passaria res i no estaria perseguit per la mateixa tropa.

Agraïment

Sun, 11 Dec 2011 14:19:21 +0100

Gràcies per fer-me veure les coses d'una altra manera

El pont i la vida

Sun, 11 Dec 2011 10:13:19 +0100

És un privilegi saber escriure tots el sentiment i les emocions
que ens evoquen els nostres éssers estimats i depenents , la seva
fragilitat, la seva mirada demanant estima ........i tu com que ets un
lletrat ens proporciones el plaer de poguer llegir-ho i compartir-ho!!
Donat per satisfet, de ser la " crossa" a on la Montse pot arrepenjar-se,
de ser el NEN que la Mama espera com si fossis un regal. I si que és cert,
que aquesta llum que irradia la Conxita serà una claror que sempre mes la veuràs.
Gaudeix-la, mima-la, escoltala, i acaronala tot el temps que t´ho permet-hi.
En el moment que vaig quedar lliure d´una dedicació plena , semblava que podria regalar el meu temps a qui també em necessitava, però Ella amb la seva generositat de MARE , va decidir ( és un dir ) deslliurar-me
d´aquesta tasca considerant que ja n´havia tingut prou!!
Així que Xavier no escatimis ni temps ni "MIMITUS"

Be un altre dia ja parlarem de risses i curiositats vilanovines , que
també ens ho mereixem.

Una entranyable abraçada

La petita gran felicitat

Sat, 10 Dec 2011 20:29:23 +0100

Felicitats, Capde, per haver trobat la felicitat del dia a dia i el poc a poc. Jo fa dos anys que ho vaig descobrir, això de no omplir gaire la nevera (no en diguem frigorific, que fa venir fred) per obligar-te a anar a comprar cada dia i xerrar amb el personal.

la petita gran felicitat

bienve@bienve.cat (Bienve) — Sat, 10 Dec 2011 18:24:10 +0100

Gràcies.

mariaaluja@gmail.com (Maria Aluja) — Sat, 10 Dec 2011 17:53:25 +0100

Les paraules clarifiquen els sentiments. I aquestes, jo, les necessitava. Moltes gràcies :)

Per la teva mare....

iorriols1@hotmail.com (Isabel O.) — Sat, 10 Dec 2011 16:47:41 +0100

Envellir dignament deu ser integrar-se
discretament en un espai tan sòlit
com la pròpia pell, sense altre guany que els anys viscuts i alguna sorprenent presència que el temps, astutament,
tan aviat dibuixa com esborra
de la memòria.
Això i, el fat es mostra benvolent, l'encant
d'estimar tendrament, calladament,
sense esperar ni resposta, com qui
canta per si mateix en veu molt baixa.

(Miquel Martí Pol)

Molt bonic

Fri, 09 Dec 2011 21:36:43 +0100

Aquest text és preciós i molt emotiu, Xavier.
Gràcies per compartir els teus sentiments amb els qui t'estimem.
M-