Comentaris - Les aigües turbulentes

No és meva

() — Sat, 01 Aug 2009 20:57:54 +0100

Si, és una fotografia esplèndida, però com totes les del meu bloc, no és meva, està piratejada d'internet.
Salutacions,

Sí, molt de temps!

francesc_cabiro@mesvilaweb.cat (Francesc) — Sat, 01 Aug 2009 18:31:42 +0100

Qui recorda ja aquells dies de fugaç entesa?.

Felicitats per l'esplèndida panoràmica del riu.

quina casualitat

martelldereus@gmail.com (Martell de Reus) — Wed, 29 Jul 2009 07:53:39 +0100

Ja és casual, t'escric aquest comentari des de Candanchú mateix a punt d'anar a fer una excursió per la Canal Roya. Per cert una llàstima que perdessin la parla aragonesa en benefici de l'español, seria terrible que a casa nostra ens passés el mateix.

Engegar el ventilador

() — Wed, 22 Jul 2009 08:00:34 +0100

Aquesta senyora per defensar-se ha engegat el ventilador, aquell vell sistema que consisteix en empastifar tothom. Potser si que tots el polítics reben regals, però no es el mateix el regal fet per una empresa local amb la intenció de difondre els seus productes, que els regals fets per un empresari per aconseguir contractes de l’administració.
Salutacions i endavant

Qui és qui?

francesc@altafulla.mesvilaweb.cat (Francesc) — Fri, 10 Jul 2009 00:45:08 +0100

Hola Jordi,

Carlos González Posada (Candás, 1745 - Tarragona, 1831), historiador, doctor en Teologia i gobernador de la diòcesi d'Eivissa???

Salut.

Francesc d'Òmnium (Palau de la Música, PHLC 2009)

González Posada, Carlos (Historiador, Doctor en Teología)
González PoGonzález Posada, Carlos (Historiador, Doctor en Teología)sada, Carlos (Historiador, Doctor en Teología)GonzGonzález Posada, Carlos (Historiador, Doctor en Teología)ález Posada, Carlos (Historiador, Doctor en Teología)

Objectiu compartit

() — Sat, 04 Jul 2009 13:19:36 +0100

Hola Jordi, soc l'Albert Cortés i arrel de meu post de divendres sobre l'Acte de Carretero veig que m'has fet un comentari i posat l'enllaç del teu bloc que ara podre anar seguint. Veig que compartim un sentiment comú i que el discurs de Joan Carretero es aire fresc dins un ambient força viciat. Jo soc ex militant d'ERC de fa menys d'un mes, ja que també era coordinador de la ILP pel referèndum d'autodeterminació i que va ser la gota que em va acabar de decidir en una decisisió llargament meditada. Jo m'apunto aquellla dita de si sume'm, guanye'm i ara per ara nomes Reagrupament ha fet el pas i espero que el gruix augmenti en els propers mesos.

Salutacions

Albert Cortés.

Gràcies, Jordi

apereira@tinet.cat (Albert Pereira) — Sat, 04 Jul 2009 12:17:29 +0100

Hola, Jordi,

Gràcies a l'enllaç que has posat al web de Reagrupament he descobert la teva pàgina web, que encara no havia visitat, tot i que, en canvi, sí que m'he parat moltes vegades a llegir els comentaris que amb el teu nick "jordicc" fas a altres webs. La veritat és que no relacionava el teu nick amb tu, tot i que, com et pots imaginar, coincideixo plenament amb la pràctica totalitat de les teves opinions polítiques.

Primer que res, gràcies per les amables referències que em fas a mi i a diversos membres de la meva família en el teu apunt. I sí, allò de la nena només va ser un ensurt!

Certament, l'acte de dimecres va ser una immensa carregada de piles per a molts patriotes de les nostres comarques, que van escoltar un discurs clar i català, sense complexos, senzill però no simplista, trencador de tòpics, optimista i engrescador. Res a veure amb les "totxanes" inintel·ligibles, declamades amb llenguatge només apte per a iniciats, amb les que ens obsequien sovint els integrants de la classe política catalana.

Per cert, una cosa destacable, que tu ja insinues en el teu apunt: cap gest de ressentiment entre la gent que ens hem conegut a ERC (que no érem la majoria dels assistents, per sort, hi havia molta gent "verge" quant a militància política anterior) i que ara estem en situacions diferenciades: alguns que ja ho han deixat, altres que es mantenen a dins, a l'expectativa, alguns altres que pensen mantenir la "doble militància"...al contrari, comentaris de comprensió mútua i gestos de complicitat entre gent que no tenen cap altre objectiu que l'alliberament nacional. Res a veure amb el clima tens que ve després de les escisions entre els que marxen i els que es queden, i és que Reagrupament, i això també ho demostra, no és cap escisió.

El Reagrupament, doncs, està fet de la il·lusió de centenars de patriotes, que volen veure l'hora de la llibertat i que estan disposats a trencar amb totes les inèrcies negatives que ens allunyen d'aquest camí. Gent com tu, Jordi, ens ajudaran a fer-ho possible.

Moltes gràcies de nou.

Endavant Reagrupament

manelpereira@telefonica.net (Manel Pereira) — Sat, 04 Jul 2009 10:19:24 +0100

Hola Jordi,

No coneixia el teu blog. A partir d'ara t'aniré seguint. Molt amena i encertada la descripció que fas de l'acte.

En Joan Carretero és una persona honesta, de les que no abunden avui en dia. El Joan captiva amb la seva senzillesa, claredat de pensament i manca de subterfugis.

A veure si ens coneixem un dia d'aquests.

p.s. M'has batejat com a Manuel, però el meu nom es Manel (sense la U), el que està a punt de fer padrí l'Albert d'un nen.

el galtes de porc...

josriacas@gmail.com (la guilla justisiera) — Thu, 18 Jun 2009 19:17:01 +0100

Un trepa, o grimpeur, l'ofici mes adient, es el de palanganero. Quan hi havien cases de putes al carrer lesTapies,Sant Ramon o el Conde del Asalto, per netejar-se les dones i els homes, hi havia manca de bidets o a les males d'un lavabo. Aleshores la senyora, cridava " fulana, trae la palangana". Tasca encomenada a putes velles, que per guanyar-se una miseria en pesetes, no arribaven a fer res mes.
Aquest es el cas del fill de carrabiner republicà, reconvertit pel Franco en miembro de la Benemerita, sagrada Institución defensora de la Patria. Aquest noi anava fent via, primer veient com izaven la bandera, desprès l'arriaven, i sota una disciplina de caserna suposem bastant rigida. Després es va fer aprenent de capellà, on va cursar (si no ens enganya, ja que de mentider en te un troç) la Pedagogia o sigui dit en català l'Ensenyament de la nostra llengua catalana. Això ja va ser tot un éxit en el seu curriculum politic. Amb l'ajut de'n Nualart, volia ja ser el rei del mambo a ERC, però no va tenir suficient suport ni vots, i va tenir d'esperar al Congrés de Lleida, on amb l'ajut inestimable de'n Puigcercós, i els seus joves pretorians, van barrar el pas, a la seu d'ERC, a les llistes de militants i en els despatxos, a l'Hortalà i els que no voliem un cop d'estat, sino que imperés el seny i no la rauxa.
Va tenir també l'ajut del 6 ales i la rajola, que ens deixaven bocabadats de la "labia", que demostraven per anar fent adeptes. Però, va arribar el dia que ell ja se sentia fort i poderós i va ser el moment per fer-se l'amo d'ERC, donar suport en el Morcilla, i el dropo del Saura que no es ni suc ni bruc, estafar el legitim poder del poble, que havia votat de forma majoritària en el Mas. Però tot s'acaba, i passarà a l'historia de Catalunya com el que sempre ha sigut, un traidor, a les idees i el sentir de la majoria del poble català.

Home, mai, mai...

() — Thu, 18 Jun 2009 00:15:16 +0100

Llàstima!!! Que a mi ja m'agrada rebre-us per aquí..!!!!

Però tens raó, ja fe temps que us dic que no anireu (anirem, perquè m'hi incloc) enlloc, mentre la mentalitat sigui venir a Madrid a demanar. La independència no és demana i ni tan sols (arribats a aquest punt) s'explica o se'n fa pedagogia (d'això ja n'hi hagut prou), la independència es proclama, li foti a qui li foti.

Conec prou be la mentalitat més tancada dels meus paisans més tancats, i sembla que encara no us adoneu que mentre continueu amb mentalitat de subdits que han de demanar permís per ser qui sou -per existir lliurement- el camí cap a la independència l'esteu barrant vosaltres tots sols.

Aquí no demanem les coses que creiem nostres, les prenem (si no et donen, pren! que cantava l'Ovidi Montllor). I potser ja és hora de que vosaltres feu el mateix...

Una salutació des del Madrid més solidari i pro-independentista.

La resposta haguera sigut bona:

(Josep Blesa) — Wed, 17 Jun 2009 20:49:03 +0100

Ara, que hi estem per muntar l'Ambaixada ;-)

..//..

() — Wed, 17 Jun 2009 07:25:27 +0100

gens ni mica ... ans el contrari; senyora dona com una importància que no tinc, i jove, doncs en aquest secle podem dir que sí, seixanta-quatre ja són uns quants.
En temps de mu mare ja eren a propet del camí del cementiri !!
Sí que n'hi ha de gent de Tarragona i molts i assenyats i cultes, i riallers i amb molt de sentit de l'humor !

No faltaran

() — Tue, 16 Jun 2009 23:37:27 +0100

Gràcies pel comentari. No sóc l'únic tarragoní (ni ho pretenc). Per aquí pululen també Prendre la paraula i Albert Cortés (que no conec, però crec que també és de Tarragona), i altres.

Espero que no t'hagi molestat això de "senyora" de Vietnam. Al vídeo se't veu prou jove.

Una abraçada

Jordi C. Les aigües turbulentes

Injust?

() — Tue, 16 Jun 2009 23:25:58 +0100

Em pensava que hi podia anar tothom sense cap problema. Calia invitació?
Bé, gràcies pel comentari de totes maneres.

Jordi C. Les aigües turbulentes

Salut que no tinc...

() — Tue, 16 Jun 2009 23:23:22 +0100

però moltes gràcies pels bons desitjos. I millor la coca-cola que el cava (jo prefereixo dir-ne xampany), perquè em dóna mal de cap.

Una abraçada

Jordi C. Les aigües turbulentes