Quan la CUP fa la convocatòria de manifestació, d’entrada no busca un consens ampli, sinó que treu pit i diu nosaltres som els que tenim la raó i els demés si no veniu amb nosaltres, com i quan nosaltres vulguem, sou uns racistes col·laboradors de la PxC. Posteriorment al veure que es queden sols políticament, fan una campanya d’adhesions i un gran número d’associacions fan seva la manifestació, amb la qual cosa, al menys si que farà que sigui una manifestació contra el racisme i no d’un cert oportunisme polític. Això, fins avui, demà ja veuràs qui es posarà les medalles.

Dit això, es ben trist que davant d’un problema gravíssim que pot créixer cada dia més no es sigui capaç de deixar de banda l’oportunisme polític.
Que en aquest moment s’ha de sortir al carrer a més de fer un treball constant de conscienciació, em sembla que no hi ha lloc a dubtes, però si aquesta manifestació es volia fer el més amplia possible també crec que no era Vic el lloc propici i que s’hauria d’haver buscat despersonalitzar-lo per evitar donar publicitat gratuïta a qui pot acabar sent líder d’un partit d’abast molt més ampli que ara. Si no temps al temps.

Aquest post em sembla un aclariment positiu després del teu post anterior (que, per cert, no em va agradar gens). I si algú del nostre bàndol (perquè som del mateix bàndol) t'ha insultat, doncs han fet malament. Hem de debatre aquestes coses amb calma, per anar construint un moviment fort i unitari a favor d'allò que compartim.

I com a part d’aquest debat, t’he de dir que torno a discrepar amb coses que dius aquí. Sobretot amb la idea que parlar dels grups feixistes és donar-los publicitat.

Quan vam començar Unitat contra el feixisme i el racisme (UCFR), un moviment dirigit en gran part contra PxC, ells van respondre dient “Què bé! Ens faran publicitat”. Aquesta actitud va durar poc.

Si un diari publica un article que reprodueix les declaracions racistes d’Anglada, el pengen directament al web de PxC. En canvi, els textos que publica UCFR respecta a ells no apareixen mai al seu web; com a molt inclouen alguna cita fora de context, dins una diatriba seva. El que fan és insultar-nos, amenaçar-nos amb denúncies legals, i, en al menys tres casos al Garraf, el maig passat, atacar físicament la nostra gent. Trobo que, a part de confirmar que tenim davant un grup realment feixista, això és un indici que no els fem cap favor.

La teva reticència respecte a parlar directament dels feixistes no és un argument nou, ni de bon tros. És una visió amb la que hem topat molt sovint en la construcció d’UCFR.

El febre de 2011, vam publicar una declaració com a UCFR que tocava aquesta qüestió:

“A França, s’ha permès que el Front National de Le Pen creixés sense oposició clara i directa. La idea d’ignorar-los per ‘no fer-los publicitat’, i esperar que així desapareixerien, s’ha demostrat un fracàs; aquesta estratègia d’estruç mai ha funcionat. La idea d’una lluita antifeixista formada per petites minories radicals també s’ha mostrat insuficient.

Cal un moviment ampli i dinàmic que s’oposi a tot el creixement del feixisme i el racisme. Però és una batalla molt dura i per guanyar necessitarem crear estratègies i establir prioritats. El punt més feble del procés d’extensió del racisme són els grups petits de feixistes que obren el camí a la resta. Si els aturem, augmentarà molt el cost polític d’assumir arguments xenòfobs per als altres partits. I precisament perquè els feixistes són una minoria petita, i perquè depenen de l’engany per guanyar vots, són vulnerables.”

http://unitatcontraelfeixisme.wordpress.com/2011/02/21/perill-feixistes-i-racistes/

A Gran Bretanya, on jo vaig créixer, s’ha respost al feixisme amb moviments unitaris, des de finals dels anys 70. El Front Nacional britànic es va formar més o menys en la mateixa època que el FN francès. El partit de Le Pen ha pujat, als últims 30 anys, del 0,1% a les enquestes a gairebé el 20%. El FN britànic s’ha quedat als llibres de la història; es va fragmentar l’any 1981, a causa de la massiva oposició. Un dels fragments va tornar a créixer com el Partit Nacional Britànic (BNP); van arribar a tenir 50 regidors fa uns anys (en un país unes 10 vegades més gran que Catalunya). Gràcies a la feina continuada de Unity Against Fascism, i altres, el BNP ha anat perdent aquests regidors en cada elecció. (Són parcials a GB; no es presenten tots de cop).

A Catalunya, tenim experiències semblants. El primer grup local d’UCFR en fer-se va fort ser el del Garraf; ha guanyat el suport de gairebé tot l’espectre polític i social, menys la dreta dura. La nit abans de les eleccions municipals de maig de 2011, es va empaperar Vilanova i la Geltrú amb cartells denunciant, amb noms i cognoms, les agressions del cap de llista de PxC. Va baixar a la meitat de vots, respecte a les últimes eleccions; PxC no té ni un regidor en tota la comarca.

A Vic, en canvi, l’argument que presentes (“no parlis d’ells, i desapareixeran”) ha estat gairebé hegemònica (fins i tot alguns grups adherits a la mani de demà el comparteixen), i el petit nucli d’UCFR ha tingut molts problemes per ampliar-se. Ja sabem quin ha estat el resultat d’aquesta política.

No es tracta de matxacar el veí o la veïna que hagi votat PxC. Es tracta senyalar la naturalesa autènticament feixista i violenta del partit i de la seva direcció. Sabent això, igual seguirem tenint diferències amb segons qui del veïnat, però al menys molts d’ells ja no es deixaran enganyar pels hereus de Hitler, Mussolini, i Franco.

Són debats importants, que hem de fer de manera tranquil·la. Per això, entre altres coses, hem organitzat les jornades d’UCFR el proper 2 de juny. Tu, igual que qualsevol persona que realment vol combatre la xenofòbia, hi estàs més que benvinguda: http://unitatcontraelfeixisme.wordpress.com/jornades/

Una abraçada i fins demà.