per la falta de rigor,

són lletres sense cap pretensió

posades a la vostra consideració.

amb una trajectòria coherent.

Vas començar duent sotana

per allò de servir la gent,

però va acabar fent-te nosa

i la vas penjar sense més.

No està feta l'Església, deies,

per enganyar la gent.

Mai no vas qüestionar Déu,

però sí l'aparell d'aquells

que no creuen en Déu

i fan del servici ofici.

Provocaren una diàspora,

i alguns buscaren recer

com a rectors de treball

a les fàbriques i als camps.

Marco, Signes, Gramatge,

David, Vicedo i Pellicer,

i tants d'altres com hi han

que no pogueren aguantar.

Paco, tenia clar

allò que volia fer:

cantar a la seva terra

i retrobar-se amb la seva gent.

Vas cantar les excel·lències

del nostre benvolgut País,

fugint sempre del tòpic

d'aquell levante feliz.

Sempre has qüestionat

la manca de llibertat,

has afirmat les nostres arrels

i has ratificat la identitat.

Has enlairat els malaurats

poetes valencians:

Toni Mestre, Joan Fuster,

Ovidi Monllor i Andrés Estellés,

Has cantat a la terra i a la mar,

a les serralades de Montcabrer,

el Mondúver, la Bèrnia,

Penyagolosa i el Benicadell.

preguntat una i mil voltes

què vos passa, valencians?

I tu mateix has contestat:

“Alça't, poble de València,

i comença a caminar

perquè un poble nascut lliure

no pot viure empresonat.”

Paco no va nàixer per la cançó

perquè ell mateix es cançó,

cançó de pau,

cançó d'esperança,

cançó de llibertat,

cançó de justícia i germandat.

Ara, dius que te’n deixes,

que vols anar-te'n i no tornar,

sàpies que deixes un buit

molt difícil de reposar.

Però ens deixes conhortats

perquè ens queda la teva música,

les teves cançons,

la teva bonhomia i amistat.

Et done les gràcies, Paco,

per la teva aportació i generositat,

estigues segur que ací et queda

l'estima d'uns amics, d'un poble,