Comentaris - Terra i llibertat

...

() — Sun, 21 Nov 2010 10:08:05 +0100

Tant en l'actualitat, com en el passat el País Valencià esta format per un conglomerat de gent vingut de tot arreu al igual que Catalunya com per a voler posar a uns per damunt d'altres.

Paraules clau.

() — Sat, 20 Nov 2010 16:24:07 +0100

Paraules clau; vincles justs i respecte entre territoris.

1) Establir els vincles justs que cal sense agressions i confrontacions innecessàries.

2) Sense imposicions d'un territori a altre i agressions continuades institucionals o identìtàries.

...

() — Sat, 20 Nov 2010 13:54:46 +0100

A més pluralitat lingüistica més camp per abastir un espai major sociolinguistic i evitar la confrontació i prejuïts dolents.

...

() — Sat, 20 Nov 2010 13:38:51 +0100

I en tot cas la nació lingüística no té per què simplificar-se i reduir-se i impedir la seva pluralitat de països i nacionalitats. Si no molt més en establir un jaç de vinculs coindents i comuns.

A l'inrevés la nació lingüística és més important com més països i nacions la conformen.

Un estracte de comentaris al bloc de Las al jaç sobre la qüestió en concret del respecte a ...

() — Sat, 20 Nov 2010 13:16:32 +0100

Almenys els valencians no van amb tantes altaneries, com prepotències catalunyeses.

A mí hem sembla molt més ridícul atiar la polèmica i la confrontació estèrils, i no n'hi ha per què dir una paraula més alta que l'altra.

Els catalunyesos no només semblen altaners i prepotents, encara fan molt pitjor i sempre volen la seva més alta
i si les anomenen és per posar la seva encara més alta que ningú.

Tots els valencians tenen llengua i al País Valencià té un nom que la sap tothom des de fa segles que a arribat fins els nostres dies per transmissió oral entre d'altres.

Pot ser tots els catalans també tinguen llengua i tinga un nom
que ells el saben i la denominació valenciana de la llengua la discriminen i desprecien de forma esclussiva i escluient com la forma d'anomenar un dialecte menor, en volta de ser fidels a la filologia, és a dir, la forma valenciana d'anomenar la llengua que hi ha al País Valencià i els valencians.

I no veig que cap català diga que un portugués parla gallec, sent del mateix sistema lingüistic.

I un escriptor tant poc sospitós com l'historiador Francesc Ferrer i Gironés estava d'acord amb la denominació valenciana de la llengua com a primera pedra per enllistir un grau de pau addient entre catalans i valencians.

La nació des d'un punt de vista democràtic, només podrà cohesionar-se des del respecte a la seva pluralitat. I no per imposició uniforme d'uns territoris a altres i des de la uniformitat unidireccional , l'assetjament i l'amenaça constant.

Si alguns deien OTAN d'entrada no.

() — Sat, 20 Nov 2010 12:43:52 +0100

Llavors la nomenclatura Països Catalans d'entrada no.

La pluralitat del mot 'Països' està bé envers la llengua.

Però sigularitzar una pluritat per a continuació afetgir el mot molt singular 'Catalans', quan els valencians no són catalans i quan al País Valencià la llengua té un nom i el sap tothom i tot els valencians desde fa segles fins als nostres dies 'ha transmet per via oral entre d'altres com un tret característic que els indentifica.

Per què el 'valencià' des d'un punt de vista filologic ha estat la forma d'anomenar la llengua al territori del País Valencià.

I els catalans s'apropien de forma esclussiva i escluient de la denominació valenciana de la llengua i la volen transformar en un dialecte menor. Quan tot són formes dialiectals dins d'un mateix sistema lingüístic.

I en canvi cap filoleg català ben pensant diu que un portugués parla gallec, tot i pertanyer al mateix sistema lingüístic de la llengua galaico-portuguesa de comporaneïtat a la nostra.

Per a llengues follonores amb l'anglesa i la castellana -que no cantabra- prou.

Confondre les relacions individuals, personals i professionals, una falàcia adhuc.

() — Sat, 20 Nov 2010 11:15:29 +0100

Al igual que passa amb Rosa Cullell amb familiars a Valladolid i arreu d'Espanya -com li passa a Duran i Lleida- segons el Bloc del Barrinaire tenint tanta facilitat per posar-se els accents al paladar i per apropar-se a la llengua castellana a través de la seva literatura, la senyora Cullell no hagi aprofitat mai la proximitat d'"un marit" navarrès per aprendre la llengua del poble basc i per apropar-se a les seves lletres.

Tots estimem o podem estimar persones d'altres llocs del planeta sense que això suposi una minva de la seva llibertat. De fet, seria absurd que, estimant-les, no respectéssim la seva llibertat. Però sembla que la senyora Cullell no té per Catalunya la mateixa estimació que té per Espanya. Altrament no s'entén que a Espanya la vulgui independent i a Catalunya no.

És a dir, igual que passa a Espanya, no n'hi ha que confondre tindre a altres indrets familia, amistats, bones relacions personals i professionals de qualsevòl país del món per justificar la subjugació i la manca de respecte d'un poble a un altre o d'un territori a altre.

Al igual que ni ha qui vòl confondre les seves bones relacions individuals, personals, familiar, professionals amb el respecte a cada poble, i aquelles bones relacions individuals o professionals amb el Principal per subjugar el País Valencià i un territori a altre per justificar-ho no deixa de ser la mateixa falàcia aduch que la puga tindre la socialista Rosa Culell respecte Catalunya Espanya.

...

() — Sat, 20 Nov 2010 10:36:09 +0100

I du al davant una versemblança desnaturalitzada derivada de la seva pròpia manca de naturalitat com a punt de partida.

...

() — Sat, 20 Nov 2010 10:29:34 +0100

Tot el que semble un moviment rar i a més sense cap respecte, tacte ni cap subtilitat vers els valencians com a mínim té una versemblança forta de sospitós i per tant un alta probabilitat de rebuig garantida.

Ningú vòl sortir d'un rodet per clavar-se en un altre que semble nou.

() — Sat, 20 Nov 2010 10:18:25 +0100

Quan la supervivència de qualsevòl és escapar de rodets que el puguen arrossegar, trepitjar i esclafar.

...

() — Sat, 20 Nov 2010 10:07:41 +0100

Una visió que en principi denota i es perceb com una clara deriva al rodet absolutista principatí català.

...

() — Sat, 20 Nov 2010 10:04:37 +0100

El que fa que des del País Valencià es puga reflexar certa visió d'uniformitat, despota o jacobiana principatina amb una total manca de tacte i subtilitat en vers als valencians i els seus propis trets identitaris.

Quan el més atractiu a nivell internacional són les singularitat o particularitats.

...

() — Fri, 19 Nov 2010 22:37:50 +0100

Als valencians superposar Catalunya al País Valencià i a més amb aquest mot de Països Catalans els sembla tant rar, com que els Cantabrs amb Castella digueren els Països Cantabrs o els estremenys amb Andalusia digueren el Països Extremenys o el gallecs amb el portuguesos el Països Gallecs.

...

() — Fri, 19 Nov 2010 22:11:22 +0100

O quan de dos coses bones -Catalunya i País Valencià- sembla que s'en vulga crear una de roïn. La prova és que només amb la nomenclatura empreada de Països Catalans, ja fa un tuf i endevinar tots el pensament dels valencians que ja escomença a fer una aulor a pundent a kilormètres de distància ...

Des del punt de vista del País Valencià i els valencians sembla un debat viciat de partida i ...

() — Fri, 19 Nov 2010 21:54:49 +0100

Al igual que els espanyols diuen no diga Catalunya, diga Espanya, en tant i en quant els espanyols quan diuen i veuen Cataluña volen dir i veure Espanya. Per imposar l'identitat espanyola al territori català.

Els catalans amb el territori del País Valencià acaben fent el mateix, no digues País Valencià, digues Catalunya, i quan diuen i veuen el País Valencià volen dir i veure Catalunya i un apendix del Principat, per imposar l'identitat catalana i principatina al territori valencià.

I els valencians per a polítiques principatines colonials amb l'espanyola ja en tenen de sobra, no en volen més.