Comentaris - El bloc d'en Roc Fernàndez

Què és el que jo acuso

ja.donaire@udg.cat (DonAire) — Wed, 29 Jul 2009 13:19:02 +0100

Jo defenso que l'acord sí compleix l'Estatut. Hi he dedicat set posts carregats de dades, d'enllaços i d'informació. Tothom és lliure d'entrar-hi i contradir-me. Si és tan evident que hi ha un incompliment, només cal entrar en el blog i escriure "Mira, aquí t'equivoques" i oferir un argument alternatiu.

Però no et confonguis. El meu "Jo acuso" no té res a veure amb el finançament. Em queixo de la propagació d'una mentida que ha anat de boca a orella, sense que la xarxa hagi actuat com a tallafocs de la falsedat. Em queixo que la xarxa no actua com a filtre de la mentida, sinó com un vulgar propagador víric.

Mira. Si la xarxa ha de ser una reproducció a escala de les picabaralles polítiques i emprem com a munició dialèctica els eslògans dels uns i dels altres, potser ha arribat el moment de començar des de zero. Et proposo com a alternativa un espai 2.0 en el que hi prevalgui el contrast de la informació, el rigor, els matissos i la discrepància parcial.

Pensament únic i règim tripartit

grifells@gmail.com (Salvador Grifell) — Wed, 29 Jul 2009 13:12:58 +0100

Als pensadors i acòlits del règim tripartit, aquells que afirmaven que calia treure de TV3 i Catalunya Ràdio la "crosta" nacionalista, volen imposar el pensament únic. I sí per imposar-ho han de fer ús de la propaganda, de la manipulació dels mitjans públics i privats, l'ús abusiu institucional dels mitjans públics i silenciar l'oposició -com el gràfic evidencia- ho fan sense complexos.

Per sort, com bé indiques, el control de les xarxes socials se'ls hi escapa al règim tripartit com se'ls hi escapa el seu control a països com Iran o Xina. I és aleshores quan es posa de relleu l'escletxa existent entre opinió publicada i opinió pública.

Salut!

Tots els arguments per acceptar un mal acord.

gabarroferrer@hotmail.com (A.M.G.) — Wed, 22 Jul 2009 13:25:08 +0100

Està bé, però manca una part de la reflexió sobre la negociació: què passa si no s'accepta el pacte amb tota la parafernàlia de fraus que oferia l'Estat?

Primerament cau en barrina l'hegemonia del pensament falangista que contra tot pronòstic continúa essent totalitàriament el pensament únic de la democràcia borbònica, la qual ha aconseguit de moment mantenir intactes totes les bases imperials després del gran pacte de la transició que no és res més que un habilidós pacte de la nomenclatura franquista hereva del naufragi imperial espanyol, de repartiment de papers entre el falangisme de dretes, el falangisme d'esquerres i el falangisme regionalista (l'única novetat de la monarquia).

La inestabilitat imperial espanyola probablement emprenyaria de forma notable els socis europeus, molt especialment Itàlia on el model francés permet totes les màfies dels diferents "Termitaïi", i França que encara avui és l'Imperi més vigorós. Per tant les pressions sobre els falangismes diversos que s'han apoderat del govern autònom amb evident traidoria democràtica, i també de la seva oposició han plogut de dins i també de fora que són menys públiques però molt més eficaces.

Segonament, per coherència si no s'acceptava el pacte del finançament es tenia de declarar en fallida el model autonòmic des de Catalunya, i per tant desmuntar la paradeta, reconèixer l'error que fou el model resultat del 23-F, i fer una autocrítica terrible per part de totes les forces polítiques dels claudicats en aquell moment i claudicats encara ara, autocrítica que és la negació de les essències falangistes i per tant avui per avui impossible.

Ara la fallida s'ha ajornat i algú enterrarà el darrer. S'ha guanyat doncs temps a una situació de gravetat extrema i en darrer terme quan la cosa sigui enormement evident, la fallida catalana formarà part de la fallida espanyola, i per tant continuarem "unidos en lo universal".

Des de Catalunya, al meu entendre, no hi ha consciència de la gravetat de la fallida total de l'economia espanyola. És inacceptable per a qualsevol falangista que la fallida espanyola no sigui també la fallida catalana, i per tant, les sangoneres espanyoles al caure, que estan caient, necessiten fer caure l'economia catalana que és menys dependent dels monopolis, el poder i el control financer. (Aquest darrer ara veu l'abisme del descontrol).

Tercer, la no acceptació de l'acte de violència econòmica que és el pacte posava al descobert amb tota crueltat la naturalesa violenta i immoral de l'estat espanyol, donava ales al petit moviment de "reconquesta" de les veritables institucions sobiranes i con-federals de l'antiga Corona d'Aragó, i per tant tots els actors del pacte falangista de la "transición" que justament es fa per evitar això, quedarien políticament fora de joc, quan avui dominen sense fissures l'arc parlamentari en la seva totalitat. Pel poder, la fidelitat al pacte falangista és més important que totes les lleis, estatuts, i altres normes fatigoses i enutjoses.

Una violència més, tampoc és novetat i a més la població en general ho veu com normal i forma part de la docència falangista més autèntica: el càstig per voler ser alló que som i no ser allò que ells volen que siguem. Tots els falangistes convençuts que han sobre-actuat, estaven doncs d'acord amb el final que no podia ser altre que el que ha estat. (CiU simplement s'ha reservat com alternativa per mantenir el frau pedagògic i en cas que els electors la fessin govern autònom, es faria un altre sainet amb un resultat en darrer terme idèntic, perquè la violència quan s'accepta en aquest grau malgrat la irrealitat de les amenaces militars, ja no és qüestió de grau sinó de simple covardia, i la covardia és l'element identificador del falangisme regionalista més extés).

Fixem-nos que al carrer no hi ha cap reacció, i els diaris i informatius i els intel·lectuals orgànics ens diuen que l'acte de violència no ho és tant, que si bé s'han dit coses gruixudes i tot queda per més endavant, tot plegat forma part de les lluites democràtiques normals (i és ben cert que aquí són normals que per alguna cosa aixó és un camp de presoners), i que al cap i a la fi tindrem sort dins de tres o quatre anys si tot va bé, quan tots saben que no hi anirà, i així ja han preparat la coartada pel segons lustre que ve.

Quarta, s'entraria a més gràcies al domini dels mitjans de comunicació principals, en una guerra de trinxeres sobre paràmetres econòmics, que sembla que solament són aptes per als experts, perquè un dels éxits falangistes és que tothom s'ha cregut que les sumes i les restes són cosa d'experts extraordinaris. I per tant els falangistes dissidents, dissimularien que ho són, però com que ho són com a mínim mentalment, mai sabran explicar-se i mobilitzar la població que està majoritàriament adormida.

En definitiva, tot extraordinàriament previsible.

És mentida

() — Thu, 16 Jul 2009 12:45:35 +0100

Jaume,

Això que afirmés és fals. Ahir vaig parlar personalment amb en Ramon Tremosa i em va confirmar que ell no va votar en Vidal-Quadras.

Roc

En Tremosa també votarà a en Vidal Quadras oi?

(Jaume d'Escriu) — Wed, 15 Jul 2009 00:10:02 +0100

Quina colla!

Corregit

() — Tue, 14 Jul 2009 16:44:28 +0100

Manel,

Tens raó ja ho he corregit!

Gràcies!

Error

(Manel) — Tue, 14 Jul 2009 15:09:36 +0100

Psstt!!, 15 CA de Règim Comú, no 17.

...

() — Sat, 13 Jun 2009 17:35:50 +0100

Un llibre fascinant!

on???

alexpradocas@gmail.com (Toni) — Fri, 29 May 2009 15:25:13 +0100

Quin publicitari ha fet aquesta imatge?

Pot posar la web per veure'n més?

mes

(Codi) — Mon, 11 May 2009 15:13:06 +0100

Jo crec que és un acte més fet amb els peus que amb mala fe. Pq tampoc té massa sentit que parlin dos representants d'Unió Democràtica (tot i que n'hi hagi un que ja no hi militi) i cap de CiU. Dius que d'ERC i dels Independents no hi havia cap represenant però m'han dit que tant en Ramon Carner (primer regidor d'ERC al poble) com en Joan Fernandez (exalcalde pels Independents) van parlar. Trenta anys són importants i no es pot muntar un acte així en dos dies. Per això penso que no és mala fe.

el millor

() — Wed, 25 Mar 2009 17:38:29 +0100

salvador espriu TVE3! GIRONA!

COLOM Referent

(Marc) — Fri, 20 Feb 2009 12:13:23 +0100

L'Àngel COLOM, va fer una gran feina a Marroc, però el contoverni entre els espanyolistes (embaja única, coño!) els resentits d'ERC (no oblidem el PI) i els palanganeros de ICV, es van càrregar la millor iniciativa per l'imigració que s'ha fet mai.

Els deixebles!!!

silviarequena@icab.cat (Sílvia Requena) — Tue, 17 Feb 2009 18:46:38 +0100

Roc,
No saps com d'important és, en aquests moments, comprovar que vam ser tants el deixebles d'en Mia.
Tot el que sé de política i de Catalunya. Tot el que estimo els catalans i catalanes. Tot el que sóc... l'hi dec a ell.
Hi ha persones que passen per les nostres vides, de manera tan intensa, que et sembla que no podràs fer camí sense elles. En Mia, m'ha "perseguit" des dels 16 anys. Ara, en tinc 41. Feia una setmana que m'havia trucat per telèfon...
Darrerament, tot i que estava apartat de la política activa, seguia preocupat pel panorama del país.
Roc, gràcies, pel teu record.
Sílvia

El càncer socialista

adria440@hotmail.com (Adrià Izard) — Thu, 12 Feb 2009 20:51:47 +0100

Aquest socialistes són con un càncer assasí, que s'estàn carregant el país. Han anat fent metàstasi començant per Barcelona,Catalunya i ara Espanya o els aturem o serà mortal.

Pel que va llegir o pels pensaments normals de l'època?.

(Ferran) — Wed, 28 Jan 2009 00:06:26 +0100

El Quixot estava boig no pèl que va llegir, si més no per criticar la fam i aspiracions de conquesta dels jovents de l'època imperial espanyola.