L'independència de Catalunya es un objectiu polític. No és ni un objectiu científic, ni religiós, ni de lleure, es un objectiu polític. Per tant i evidentment només s'assolirà per al via política. Si l'indepèndentisme social no es veu a la urnes, no ens acosta ni un pam a l'indepèndencia.

Els partits espanyols no es presenten junts a les eleccions. Els votants dels partits espanyols no s'excusen en que aquest no es presenten junts, o prou junts per a no votar-los. Aquesta mentalitat perdedora està instalada aquí i no allà. I si no abandonem aquesta mentalitat continuarem esdevenint un País ocupat duran molt i molt de temps.

La classes política catalana no es sentirà mai autoritzada a fer cap salt sobiranista si els mateixos independentistes prefereixen votar opcions que no son independentistes. Si la massa social independentista no dona suport als partits independentistes qui està liderant realment el procés son els partits no independentistes.

Mentres els independentistes continuem buscant excuses per justifica el desertar de la nostra responsabilitat d'enfortir l'independentisme polític no serem mai lliures.