Comentaris - Saül Gordillo www.saul.cat

Enveja

raimon101@hotmail.com (Raimon Miranda) — Tue, 28 Jul 2009 13:35:41 +0100

Pura enveja !. Endavant i no facis cas dels frustrats, que en aquest món hi ha de tot. Salut, força i raó, Raimon Miranda.

Puigcercós demanava tornar al govern

xavier@caballe.cat (xavier) — Tue, 28 Jul 2009 12:44:48 +0100

Jo interpreto la petició de Puigcercós de la següent forma: falta un any per les eleccions i jo --candidat d'ERC a la presidència-- no podré fer servir una conselleria per fer propaganda electoral. En conseqüència, demano d'entrar al govern i així utilitzar-lo per promocionar-me.

el

(mai9) — Sun, 26 Jul 2009 22:17:33 +0100

Jo recordo que Pujol havia parlat elogiat tant de Castells com Montilla en el passat pel que estaven fent en aquell moment. Ara he trobat això, però en recordo d'altres. Així que no em sembla bé aquesta intenció que intueixo de donar de menys el que hagi dit ara.

Petit incís

jordi3375@hotmail.com (Jordi) — Sat, 25 Jul 2009 22:08:39 +0100

El Consell Nacional d'avui s'ha celebrat al centre cívic de Besòs, a la Rambla Prim de BCN, no pas a Sant Adrià.

Maccarthisme i victimisme

(Independentista) — Sat, 25 Jul 2009 01:10:37 +0100

Que gent com tu, que participa entusiastament (i voldria pensar que ingènuament) de l'enorme operació mediàtica de venda de l'estafa (temps al temps) del nou finançament, dirigida des del govern i esbombada per tots els mitjans, públics i privats, que controlen els socialistes (inclòs l'Avui, amb un 20% del capital propietat de l'Institut Català de Finances, que depèn del Departament d'Economia, o sigui, d'en Castells), parli de maccarthisme (que només té sentit si qui persegueix els discrepants ho fa des del poder o amb la complicitat del poder) és demencial, grotesc, absurd.

Qui practica el maccarthisme, els pocs mitjans digitals (com Vilaweb) que han gosat posar en dubte les bondats d'aquest acord excels?, els que discrepem de l'abassegadora maquinària propagandística governamental/socialista fent comentaris als webs? A qui podem perseguir, nosaltres? Quin poder tenim? Això és maccarthisme? Per l'amor de Déu!

Que els que defenseu les posicions que sostenen des del poder parleu de maccarthisme referint-vos als quatre desgraciats que gosem discrepar és pitjor que fer victimisme, és posar-vos a l'alçada dels espanyolistes que, amb Estat, Constitució i exèrcit, parlen que a Catalunya es practica una dictadura nacionalista on el català esclafa el castellà i els seus pobres parlants.

Endavant!

(Pere) — Fri, 24 Jul 2009 13:03:26 +0100

Et volen intimidar perquè deixis d'escriure el què penses. Endavant!

l'escrivent Sostres

aguirremiquel@gmail.com (Miquel ) — Fri, 24 Jul 2009 12:19:11 +0100

Hi ha una ditat popular que diu "sempre has de quedar emmascarat per una paella bruta" que ve com anell al dit per rebatre aquest article matusser i senglar que en Sostres escriu contra tu. Es l'article d'un escrivent que bolca sobre la seva màquina el que li dicta l'amo. Ell aparentment no cobra de ningú però sí que és un empleat magnífic dels qui ja sabem: dels que han fet de la política un joc brut de consignes i atacs, de ventiladors que escampen mala bava. Es la nova sort d'ultraliberals que ens envota: superbs, altius, disposats a disparar contra tot els que no pensin com ells. I ells han reiventat el dogma i la fe, i carreguen amb la verinor antiga dels senyors que han perdut els privilegis. Ja ho va dir la seva heroïna floristera: "ens han entrat a robar a casa" i ho va dir quan el parlament, en un acte de sobirania, decidí enviar-los a l'oposició. Feia temps que no gastaven tant de mal humor. Perquè ja es veien, de nou, retornant al poder. Però l'acord del finançament ha posposat el seu somni. I els ha tornat la mala jeia, la verinor, els gasos, el vell mal humor. Aquests ingredients només poden covar odi i rancúnia. I per això l'atac desmesurat contra tot i contra tothom que no pensi com ells. Deixem que els escrivents segueixen treballant al dictat de l'amo pensant-se, això sí, que són rèpliques fascinants d'en Gaziel o d'en Pla. Pobrets. Quan s'escriu al dictat s'acaba per perdre la capacitat de raonar i d'elaborar idees pròpies. I d'aquí a ser un simple dictafon n'hi ha ben poc. Saül no et conec però et llegeixo. Tu no has de donar explicacions a ningú, perquè tens una trajectòria impecable i impagable. Els Sostres de torn poden cridar tot el que vulguin però tingues la certesa que la seva xerrameca és molt equiparable a d'aquells lloros esgarriats de la Diagonal. Pura cridòria i para de comptar. De tant en tant d'un pis proper a la Diagonal, del carrrer Còrsega, surt algú per donar-los un tall de poma. Simplement perquè continuin amb la fressa. Ànims, Saüll, ells criden i nosaltres seguim avançant.

Els trets no van al pianista!

(Sara Camps) — Fri, 24 Jul 2009 09:11:02 +0100

Els trets no van al pianista, és que la cançó que toquen està desafinada i ens fan creure que sona com la millor peça de wagner!

La constatació que, de tot l'assumpte del finançament, el que acaba prevalen és com s'expliquen les coses, desmotiva fins i tot als que encara pensem que la política serveix per transformar el món. El PSC ha guanyat la partida del finançament en el camp de la comunicació, felicito als seus estrategs que han sabut imposar (i de quines maneres!) la sensació que aquest és un gran acord i que Convergència està, com ells diuen, arraconada en el No pel No. D'aquí un any i mig, a qui no li interessarà parlar de finançament serà al tripartit, perquè no hi haura estrateg que sigui capaç d'explicar les conseqüències del mal acord!

Jo també sóc un Empleat!

(Josep) — Fri, 24 Jul 2009 07:44:19 +0100

Què li has fet a en Sostres? Segurament res. És el valor de pensar diferent. Hi ha aquesta mena de genteta que no ho poden suportar. Són aquesta mena d'individus que no toleren el principi fonamental de la democràcia, aquell que diu "un home, un vot", bàsicament perquè pensen que ells en valen dos o tres o mil vots més que els seus veïns. A mi em fan fàstic, veritablement. Qui collons es pensa que és aquest paio, el Tsar de totes les Rússies, l'imbècil!

És com aquesta mania que tenen de dir la paraula "empleat" com si fos una escopinada. Jo he estat, i seré, tota la vida un empleat (i amb molta honra!). Qui és aquest, en Sostres, un marquès? Que viu de rendes, potser? És una altra cosa que no poden sofrir aquests individus, el sou, una altra fita de la democràcia. Perquè si no hi ha Sou, vol dir que NO hi ha Senyors Ni Esclaus. I això és el que voldrien. Doncs que es fotin!

Jo també sóc un Empleat!, una persona que treballa a canvi del seu sou, que miro de guanyar-me'l de la manera més honrada possible i això, encara que al Sr. Sostres li sembli impossible (guanyar-se la vida honradament), tant es pot fer fent de cambrer, com treballant per al Govern del nostre país. Faltaria més!

I això no està en contradicció amb el fet que s'hagin de fer equilibris, que es pugui dir la veritat sense insultar, que es pugui ser educat sense ser un esclau. En el fons, no gaire en el fons, paios com aquest en Sostres són un elitistes de pacotilla que els fot la Democràcia! Doncs que els bombin!

I en Sostres de qui cobra?

(Naia) — Thu, 23 Jul 2009 21:45:43 +0100

M'importa ben poc l'opinió d'en Sostres. Fa temps que no el segueixo. Per maleducat, malinformat i dèspota burgès que es pot permetre viure de polemitzar a costa dels altres.
La qüestió és que, segons ell, tots els periodistes que treballen als mitjans públics no poden tenir opinió perquè suposadament els paga l'erari públic. Tanquem-los, doncs, deixem-ho tot en mans del capital. Que s'ha begut l'enteniment? Als periodistes que treballen als mitjans privats, els paguen empreses que com ja sabem el que volen és tenir beneficis empresarials, beneficis a costa de fer que impresentables com aquest senyor facin pujar l'audiència o els lectors. Per aquesta regla de tres els periodistes que treballen a mitjans privats no haurien de parlar mai de les empreses que s'hi anuncien, perquè evidentment, estan condicionats per la mà que els dóna de menjar.
Els sous dels que treballen a empreses públiques els podem saber perquè s'aproven i es publiquen en els diaris oficial. Els dels que treballen a les empreses privades no ens els diuen mai i jo veig a directors de diaris que van amunt i avall en cotxes oficials més grans que els dels polítics.
Quan cobra en Sostres? Qui el paga? Per quina quota política cotitza com a articulista? Jo us ho diré: segur que cobra molt més que en Gordillo per treballar una tercera part, el paguen els mitjans senzillament perquè polemitzi (Potser se li ha oblidat que la Generalitat té una part de l'Avui? És ell també una cadernera i no sap que està engabiat? i finalment, és evident que ell representa la qüota de l'"oposició"...Em faria vergonya dir que, com he llegit en algun comentari, que és de CiU perquè seria un veritable deshonor per aquest partit.
Per cert, amb tanta retòrica polemitzadora, m'he quedat sense saber què opina en Sostres sobre el finançament. Ah, perdó, que he dit abans que no m'importa. Ni a mi ni als que habitualment el segueixen. Els seus articles són sempre iguals: busca una víctima, li atribueix entre quatre i deu insults o adjectius desqualificatoris i afegeix dos o tres comentaris masclistes, xenòfobs o senzillament, provocadors i ja està.

insults de peixatera

(david) — Thu, 23 Jul 2009 21:34:34 +0100

En Sostres, com a articulista, és justament el contrari de tot allò que diu admirar: ni fina ironia, ni liberalisme anglosaxó, ni elegància de classe alta, ni idees elevades ni res: és ben bé una peixatera de mercat.

La qual cosa és perfecte per a un programa de Tele5. Però no per a l'Agora. Què hi farem. És una pena que els diners invertits en una educació tan cara a vegades només donin resultats com aquest.

Dit això, crec que toca defensar la llibertat d'expressió. Precisament l'error d'en Saül, si és que se li pot dir així, és dir el que pensa, sense maquillatge, quan el més fàcil, per a un suposat càrrec orgànic, seria callar-se com fan tants d'altres, instal·lats en silencis acomodats, que van fent fent la puta i la ramoneta sense emprenyar ningú i cobrar a fi de mes. Doncs això: crec que toca defensar la llibertat d'expressió, cosa que inclou respectar l'opinió dels altres encara que no la compartim.

Tampoc s'ha amagat mai de la seva feina, aquest bloc cada dos per tres ens recorda que és el director de l'ACN. Per ser justos, cal reconèixer que Sostres també fa el mateix, i cada dos per tres ens recorda les seves amistats amb els influents personatges que l'han convertit en el franctirador barroer i bufonesc que és avui: Prenafeta, Madí, Sanchis i, últimamente, el noi de les americanes de can Barça i aspirant a succesor d'en Jan.

Sí que ens amaga, això sí, que ell també cobra del Tripartit, o almenys li imprimeix cada dia l'articulet. El tripartit sustenta des de fa anys amb un generós percentatge el diari on escriu a diari: Una participació de diners públics que hauria de fer caure la cara de vergonya als gestors que es van passar anys i panys més concentrats en influir políticament que en fer un diari nacional català que empresarialment funcionés per ell sol. Ara l'han deixat en mans del tripartit, d'en Godó i d'en Lara. Quina colla de patriotes, els anteriors gestors de l'avui, prenafetas i sanchis inclosos... quina herència que han deixat... peixatera inclosa.

No ho he pogut evitar

jaumepros@tinet.cat (Jaume) — Thu, 23 Jul 2009 21:05:52 +0100

Saül, no ho he pogut evitar. Així que en el meu bloc he acabat escrivint sobre aquest tema:

ARA, SOSTRES CONTRA GORDILLO (O DE COM EL DIARI AVUI S'ESTÀ CONVERTINT EN UN LLOC PERILLÓS PER ALS ARTICULISTES)

Salutacions

El Sostres és un feixista

(Carles) — Thu, 23 Jul 2009 20:57:30 +0100

El Sostres és un feixista. Això, en el seu cas, nio és un insult. És una descripció ja que de les opinions que emet se'n desprèn sense matisos que és racista, homòfob, intolerant i agressiu. I fa gràcia de veure com decideix quines són les bones opinions i quines no ho són. De fet es resumeix dient que tothom qui no pensa com ell és un imbècil, un subnormal, un fill de puta i un rosari de qualificatius sempre ofensius.

En Saül pot opinar el que li doni la gana, com tothom. El que no és lògic és que es pressuposi que les seves opinions tenen a veure amb la seva feina. Té dret a opinar, sí o no? Oi que sí? doncs pe què hem de decidir els altres quines opinions té dret a emetre i quines no? Sí hagués dit que el fina´çament és raquític tindria més raó? És molt injust l'argument simplista del sou. És demagoc.

I el sostres? quin crèdit té una persona que ha insultat a tothom sempre, que ha canviat d'opinió sobre els temes tantes vegades com li ha convingut, que basa els seus arguments en la demagògia i l'ofensa?

Un atac personal, diria.

() — Thu, 23 Jul 2009 17:57:56 +0100

Saül, no vull desmesurar-me, però algun elogi hauré de fer-te, espero no t'incomodi, algun t'hauràs de empassar, perquè sinó no sé com analitzar l'article de Salvador Sostres, i em sembla pot anar bé. Gràcies, en tot cas.

Estratosféric, il·legal, raquític, poc decorós, ardent, apocalíptica, pobre pedant obvi i matusser, sense estil ni gràcia, menors, caderneres funcionàries, barates, .....una bona col·lecció de tipus d'adjectius a l'article.
El trobo embolicat (confusions), presumptuós (es col·loca ell per sobre de quasi tothom, diria), pseudoacusador (llença unes acusacions que no justifica), intoxicant (confon judici amb evidència, per exemple), atabalat (vol dir massa coses alhora), atacant (en concret li veig un atac personal cap a tu).
No entenc a què apunta Sostres quan diu: "...per entendre de què i de qui estem parlant." Ho veig un embolic, perquè ho presenta com una reclamació per la garantia de qualitat d'informació (seria el què) però, a què treu lloc aleshores el "qui"? Li trobo malicia en intentar disfressar d'evidència còsmica o semàntica un insult dirigit a algú en concret.
Sobre "Hi ha una superioritat moral amb què l'esquerra pretén sempre alliçonar-nos, però al fons sol haver-hi un talonari." cal dir que com a generalització és falsa, ja que hi ha molta d'aquesta suposada superioritat moral, però més que a sou com ell la marca diria que es deu a idees confoses fins arribar a la estupidesa política. De la de sou no crec hi hagi gaire de tant escampada que hi va. També penso que Sostres l'erra en situar-te en el grup d'aquests alliçonadors, ho veig com un mirar de quadrar no sé veure el què.
Sobre el vincle que fa entre la teva feina i la teva escriptura li hauríem de preguntar: Evidència?
"...En tindrà prou de titular el seu article amb l'evidència: "Catalanisme vist per un empleat"", diu.
Això no és una evidència, és una valoració i judici que fa en Sostres de la que no podria fer mai contrast d'evidència i que com a acusació sona a buida. Perquè encara que es donés el cas del vincle laboral, d'aquí no se segueix la corrupció intel·lectual de que t'acusa. Si ho vol criticar hauria de ser fi, si més no, i assenyalar-ne detalls. Perquè tot i que t'adjectiva com a barroer..., s'equivoca.
Diu també que el decoro obliga a que els periodistes diguin de qui cobren, que això permetrà que els lectors ja no estem enganyats, i que "Hem de dur les ferides escrites a la pell perquè se'ns puguin llegir els somnis." Uau! D'una pretensió també desmesurada trobo aquesta despistada al costat de les referències que fa a la moral.
"...i així cadascú escriurà per fi des del pla moral que li pertoca." uf.
No conec prou la escriptura d'en Sostres, així que pot ser això s'hauria de matisar pensant en segones, terceres, o quartes intencions. No ho sé.
Sí que he seguit aquests anys el teu treball, i no trobo elements per sostenir les afirmacions de Sostres, en cap cas, ni en els de més gran tensió i duresa.
Celebro la teva feina i el protagonisme que has tingut en les decisions de cap a on ha anat marxant l'ACN i altres assumptes del món de la informació i la comunicació. Ho celebro sovint..., encara que no ho faci en públic.
:-)

Té raó

toni2014.r@gmail.com (Toni) — Thu, 23 Jul 2009 16:54:25 +0100

Em sap greu, però té raó. Per menys ue ens agradi el Sostres, li hem de donar la raó quan la té, a l'igual que per més que ens agradis tu no te l'hem de donar quan no la tens.

Els teus escrits acrítics a favor d'Esquerra i hipercrítics contra tot allò que vagi contra Esquerra, agafant en alguns casos posicions delirants, com l'article que el Sostre fa referènica, qüestionen el teu sentit comú i/o la teva independència. Són articles només comparables a d'altres persones molt vinculades a Esquerra, que sempre la defensa i mai la critiquen.