Em vaig quedar estorat un dia d'aquest estiu, quan vaigescoltar la nova ib3 ràdio donant la notícia que el govern sospitava d'alguntreballador forestal o de l'ibanat com a culpable dels incendis. Crec que aquestanotícia, segons m'han comentat, només l'ha alimentada el diari El Mundo. Val adir que la vaig escoltar el mateix dia que els treballadors d'Ibanat esqueixaven, amb raó, de la manca de personal i material per fer front a l’allaud'incendis.

El Govern de les Illes Balears, el sr. Bauzà i el sr.Company per torna, s'haurien de felicitar per aquesta campanya d'estiu. Perdues raons. La primera per comptar amb un personal tan professional, eficient,sacrificat i noble per combatre els incendis forestals. Tant els de mitjansd'extinció d'aire com els de terra. Aquestes qualitats  tengueren oportunitat  de ser demostrades  i reconegudes també a Galícia, aquell any detants incendis devastadors.

Causes i culpables dels incendis forestals

Estiu devastador, literalment, pels nostres boscos. Per molt que ho amaguin, amb bona fe o no, gairebé la totalitat dels incendis forestals produïts a Mallorca aquest mes d’agost, i que són molts, han estat intencionats.

Quina mena de feina i resultats en investigació de les causes dels incendis forestals a Mallorca s’han produït aquests darrers anys? Servirà aquest desastre per considerar seriosament la necessitat de donar el suport important necessari a aquesta vessant de la investigació mediambiental? No són qüestions menors, sinó de primer ordre. Tal vegada si arrancam per qualificar el que s’està esdevenint aquests dies com a terrorisme ambiental sigui una bona manera de començar. Potser caldria fer-ne tan de cas com a l’altra, tan ben pressupostat i combatut.

No entenc l’estratègia, clarament fracassada, d’amagar a l’opinió pública el problema. Com es pot estar insistint en donar la culpa a la nostra vegetació i estius mediterranis: secs i calorosos. Seria bo que l’evidència tan aclaparadora dels incendis intencionats, un rere l’altra, faci dissenyar noves estratègies i organització per combatre aquesta delinqüència que qui sap si també és organitzada ara i aquí. Que aquests devastadors incendis serveixin també per mantenir a ratlla els qui només veuen la vegetació i la climatologia pròpia com enemiga. Perquè la forma clarament pejorativa de tractar la nostra vegetació, resulta ser un al·licient més per justificar el desbarat de voler fer “net”. Quan tot un conseller de medi ambient té la barra de dir que “fa més feina un ramat d’ovelles que una brigada forestal”, torna deu mil anys enrere en la concepció de relació homo-natura a la que hauríem d’haver arribat. Ja només li queda per dir que un foc fa més feina que mil brigades forestals per fer “net”.

El seu únic llibre, que de segur no hagués estat el darrer, és important al meu parer per el testimoni que significa de donar llum a un temps fosc i tancat a l'accés de la memòria. A més s'hi ha d'afegir un valor molt important baix el meu punt de vista, i és que està escrit per un pagès de paraula. És a dir per una persona amb qui pots confiar. De fet, dels meus records emboirats, me n'ha quedat una imatge d'home de parlar calmat, just i clar.

M'he permès transcriure l'extracte que seguidament llegireu si voleu, per dues raons. La primera per recordar a aquest home i aquest llibre i recomanar-ne el record i la lectura. La segona per emprar el seu testimoni contra aquells que volen amagar de manera activa, encara, la memòria del que es va esdevenir a partir del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 a Mallorca i en especial la vergonyosa participació de l'església mallorquina en aquell crim contra la humanitat que va significar l'alçament feixista i posterior moviment i repressió a Mallorca. Perquè aquí, a Mallorca, no hi va haver guerra, llevat del curt, fracassat i trist episodi del desembarcament a Porto Cristo, aquí hi va haver una activitat premeditada i calculada de tortura, assassinat i llarga represàlia contra una gran part de la població, la més compromesa amb la implantació dels drets bàsics i democràtics de les persones.

Són molts més els testimonis planers i sincers de mestre Josep Estelrich i per tant torn repetir que en recoman la lectura o una necessària i nova edició si ja és esgotada aquella, d'aquest llibre.

Pel que fa a la participació de l'església mallorquina en l'activitat criminal dels feixistes de la Falange, podrien ser molt més els testimonis recollits als pobles i ciutats de Mallorca. És tan demostrada aquesta, que el que em sobta és que encara sigui hora d'un reconeixement i penediment públic d'aquesta complicitat. Fa alguns anys, pocs, vaig assistir a una església de Palma a un funeral en memòria del capellà Jeroni Alomar Poquet, de Llubí, afusellat pels feixistes sota l'acusació d'haver volgut ajudar a fugir cap a Argel algunes persones en perill de mort. Allà vaig poder escolar, si no ho vaig entendre ni record malament, les paraules de pena i penediment per part del bisbe Teodor Úbeda del que va ser l'actitud passiva i d'omissió d'auxili d'aquella església cap a un dels seus membres i que se'ns dubte influí en el desenvolupament tràgic del fet. Entenc que aquelles paraules i actitud quedaren recloses entre aquelles parets i circumscrites a un element de la seva cúria, perquè mai no he tornat a escoltar cap mena d'autocrítica i molt manco penediment per part d'aquesta església mallorquina en referència al seu paper, com a mínim d'instigadora, de multitud de crims i tortures a que varen ser sotmeses moltes víctimes innocents.

De tot plegat crec que cal parlar-ne per fer memòria, sí, per no permetre que ho amaguin o tergiversin, sí, però també per fer justícia.