Manifest en defensa de la terra

Quan es va construir allà pels anys cinquanta del segle passat l’embassament del Gorg Blau, a la finca d’Almallutx al terme d’Escorca i en ple centre de la Serra de Tramuntana, es varen inundar  i eliminar d’aquell indret tres santuaris que eren el lloc de trobada dels habitants de l’illa de fa tres mil anys. Els camins que hi conduïen encara existeixen. Alguns d’ells però, han estat tancats amb barreres per impedir-hi el pas. Aquesta ocupació il·legal dels grans propietaris de terres com el de Coma-sema a Orient, son Oliver a Santa Maria o s’Empeltada a Pollença i tants altres, han menyspreat la titularitat pública i han estat emparats o tolerats per la classe política.

Els camins antics de la Serra de Tramuntana, comunicada al llarg de les seves muntanyes i amb la resta de l’illa de Mallorca, han permès que avui les persones que som aquí hi hàgim pogut arribat. Pel camí d’Honor, de Coanegra o des Rafal seguim caminant pels mateixos itineraris que marcaren generacions de mallorquins quan gairebé la totalitat d’aquestes muntanyes, com la Comuna de Bunyola, eren comunals, és a dir públiques.

Les dificultats que de manera física ens obstaculitzen la llibertat de caminar per la nostra terra, són les mateixes que pretenen imposar-nos com a poble en altres qüestions bàsiques per a la nostra existència.

Les sortides són als tres municipis per accedir-hi des de tres camins diferents.

Alaró: Plaça dels Horts (Los Damunt) a les 10h.

Bunyola:Plaça del Poble a les 10h.

Santa Maria: Plaça de can Borreó a les 10h.

La caminada pot durar unes dues hores, convé anar ben calçat i en previsió de pluja. El lloc de trobada és un mirador de paisatge excepcional cap a la Comuna de Bunyola, Vall de Coanegra i Mallorca meridional.

Acte de suport a la vaga de fam de Jubilats per Mallorca i en defensa de la llengua catalana.

MANIFEST

Amics que estimau la llengua i la terra, Siau benvinguts a Cura

SOM AQUÍ

Avui som aquí, dalt d’aquest Puig des d’on es veu pràcticament tota Mallorca i les altres illes, perquè aquí hi va fer llargues estades en Ramon Llull, pare de la llengua catalana. Mallorca va ser el bressol del qui va ser un dels primers escriptors europeus que utilitzà una llengua neollatina, en el seu cas la llengua catalana, per tractar temes científics i va ser el creador del català literari.

Avui som aquí per impregnar-nos del seu esperit que tanta falta ens fa en aquests moments que vivim. 

El que m’agradaria saber però, és el criteri que segueixen a l’hora de triar fer pública o no la meva carta, o els motius. És per demés que els ho demani. M’imagino que tenen una mena de protocol o regles, diferents a les condicions que ens fan saber, quan a extensió i altres formalitats, al costat de la secció de cartes als lectors.

Em vaig quedar estorat un dia d'aquest estiu, quan vaigescoltar la nova ib3 ràdio donant la notícia que el govern sospitava d'alguntreballador forestal o de l'ibanat com a culpable dels incendis. Crec que aquestanotícia, segons m'han comentat, només l'ha alimentada el diari El Mundo. Val adir que la vaig escoltar el mateix dia que els treballadors d'Ibanat esqueixaven, amb raó, de la manca de personal i material per fer front a l’allaud'incendis.

El Govern de les Illes Balears, el sr. Bauzà i el sr.Company per torna, s'haurien de felicitar per aquesta campanya d'estiu. Perdues raons. La primera per comptar amb un personal tan professional, eficient,sacrificat i noble per combatre els incendis forestals. Tant els de mitjansd'extinció d'aire com els de terra. Aquestes qualitats  tengueren oportunitat  de ser demostrades  i reconegudes també a Galícia, aquell any detants incendis devastadors.

Causes i culpables dels incendis forestals

Estiu devastador, literalment, pels nostres boscos. Per molt que ho amaguin, amb bona fe o no, gairebé la totalitat dels incendis forestals produïts a Mallorca aquest mes d’agost, i que són molts, han estat intencionats.

Quina mena de feina i resultats en investigació de les causes dels incendis forestals a Mallorca s’han produït aquests darrers anys? Servirà aquest desastre per considerar seriosament la necessitat de donar el suport important necessari a aquesta vessant de la investigació mediambiental? No són qüestions menors, sinó de primer ordre. Tal vegada si arrancam per qualificar el que s’està esdevenint aquests dies com a terrorisme ambiental sigui una bona manera de començar. Potser caldria fer-ne tan de cas com a l’altra, tan ben pressupostat i combatut.

No entenc l’estratègia, clarament fracassada, d’amagar a l’opinió pública el problema. Com es pot estar insistint en donar la culpa a la nostra vegetació i estius mediterranis: secs i calorosos. Seria bo que l’evidència tan aclaparadora dels incendis intencionats, un rere l’altra, faci dissenyar noves estratègies i organització per combatre aquesta delinqüència que qui sap si també és organitzada ara i aquí. Que aquests devastadors incendis serveixin també per mantenir a ratlla els qui només veuen la vegetació i la climatologia pròpia com enemiga. Perquè la forma clarament pejorativa de tractar la nostra vegetació, resulta ser un al·licient més per justificar el desbarat de voler fer “net”. Quan tot un conseller de medi ambient té la barra de dir que “fa més feina un ramat d’ovelles que una brigada forestal”, torna deu mil anys enrere en la concepció de relació homo-natura a la que hauríem d’haver arribat. Ja només li queda per dir que un foc fa més feina que mil brigades forestals per fer “net”.