A l’interior del pavellò  la mostra es distribueix en tres recorreguts: un dedicat a l’objecte aplicat a la llar (objecte d’ús a la cuina, taula, bany), un altre aplicat a l’espai (interiorisme,decoració de la llar) i un darrer aplicat a la persona (complements de moda i joc, bijuteria, joieria, tèxtil). La imatge de la festa també hi es present:bestiari, cap grossos.

Hi ha tallers infantils de treball de tècniques diverses organitzats per les pròpies empreses.

Agrada de veure en un  espai únic empreses artesanes de Catalunya amb un concepte plenament contemporani que mitjançant la innovació de formes, materials i tècniques aplicats a oficis artístics obtenen uns resultats magnífics en els productes esposats tant pel que fa a la qualitat i manufactura dels materials com a la seva qualitat  estètica.

 Vam entrar aprofitant l’entrada lliure i ens vam endur cap a casa una sorpresa agradable i uns quants objectes, petits i grans, per als nadals propers.

Dissabte al migdia, veient que tinc temps de sobres, intento fer aquella mitja hora a peu que recomanen els entesos i que tants beneficis ens ha d’aportar!.
Camino de les Rambles de Barcelona  cap a Plaça Espanya per agafar el carrilet i tornar cap a casa.
M'aturo davant d’un aparador que em crida l’atenció i com qui no vol, sense adonar-me’n, ja soc dins de la botiga. Te gràcia,  es una barrija-barreja de sabates, barrets i complements. En un dels racons hi ha un cartell: Vll Passejada amb barret. Posa’t el barret i vine! Imprescindible estar tocat…amb barret.  De fet, la passejada a hores d’ara ja deu estar ben païda ja que es va fer a començaments del mes de maig passat.

Prenent com a referència l’Easter Parade de Nova York, on per Pasqua tallen la circulació a la Cinquena Avinguda i  la gent hi desfila coberta amb un barret, dues capelleres  o barreteres que ve a ser el mateix que creadores i elaboradores de barrets, la Nina Pawlowsky i la Cristina de Prada, van tenir la iniciativa fa set anys de donar la benvinguda a la primavera convocant a les dotze del matí una passejada amb barret  per la Rambla Catalunya de Barcelona.

Mentre m'ho està explicant el dependent, les primeres imatges que em venen al cap són les fotografies  dels barrets de la desfilada de Royal Ascot , de les famílies reals europees, després d'altres més vintage i entranyables com els d'en Humprey Bogart o  els de la Carmen Miranda amoroseixen l'impacte… haig de reconèixer que associo la idea de barret a uns estereotips que no em resulten propers.

Pensant-ho més bé, es una bona manera d’animar-nos a incorporar a la nostra indumentària una peça còmoda i estètica com es el barret (pamela, boina…), que malgrat que te una utilitat molt clara  d’arreserar-nos del fred i del sol no acaba de triomfar entre la majoria, molt possiblement per  una barreja de vergonya i prejudici.

El noi de la botiga em diu que si m’animo ja tenen data posada per la passejada propera, el 15 d’abril del 2012.

Més tard, a casa, asseguda al pedrís del balcò prenc l’aire baixllobregati i  googlejo una mica.  Xafardejo per les webs de barretaires/capelleres del país, deu n’hi do les persones que s’hi dediquen, hi ha oferta per tota mena de gustos i estils. N’hi ha alguns que m’agraden molt... el barret a l’abast de tothom.  Serà qüestió d'apuntar-s'hi la primavera vinent.

http://www.ambbarret.com/

http://www.btvnoticies.cat/2011/05/08/passejada-barret-easterparade/#None

Gairebé de manera automática,  per contrast de color i de concepte, m’ha vingut al cap, que avui entrevistaven a la Txell Miras al Matí de Catalunya Ràdio.  Aquesta dissenyadora de moda, jove, nascuda a Terrassa, es una de les referents actuals de la moda independent. Ha seguit un itinerari formatiu particular, després d’estudiar Belles Arts a la universitat de Barcelona, estudia moda a l’EASD Llotja de Barcelona des d’on va a Milà a fer un màster, allà comença la seva col·laboració amb Neil Barrett.
Així no es estrany  que primer de tot  la Txell Miras es defineixi com una creadora que aplica conceptes pluridisciplinars a peces de roba concebudes com escultures amb un clar domini del color negre.

http://www.catradio.cat/reproductor/544573/Txell-Miras-dissenyadora-de-moda

 www.txellmiras.eu

72 artistes d’arts visuals diferents: escultura, obra gràfica i pintura exposen la seva obra en 20 espais del nucli històric i antic call jueu. A cada convocatòria s’ha convidat un grup d’artistes d’un territori de l’estat, enguany ha estat la comunitat de Madrid. Hi participen de manera desinteressada,  ells mateixos tenen cura dels diferents espais expositius el que facilita un contacte directe amb el públic visitant.

Durant aquests quatre dies  d’altres manifestacions  artístiques: cinema, dansa, música, complementen   esporadicament la ruta.

L’itinerari, patrocinat per l’associació Comerç Castellò,  conjumina la divulgació de l’art, la cultura , el patrimoni històric i arquitectònic de la vila de l’Alt Empordà i mobilitza les infraestructures d’hoteleria i restauració de la zona en una manifestació encertada de turisme de qualitat .

La imatge del cartell correspon a l’escultura La massissa de Jordi Ametlla i representa la Joana, la massissa, molinera de Castellò, amant de Serrallonga i com ell, bandolera.

Fotografia: Ajuntament de Castellò

 www.rutadelart.com

Una bona imatge ens il·lustra el canvi de cicle,  a l’entrada del museu , substituÏnt l’esquelet de dinoasure triceràtops,  ara ens dona la benvinguda un titanosaure dels Pirineus, representant dels darrers dinosaures del planeta, i que reivindica la recerca real que es duu a terme al centre.

El taller Quagg amb el bióleg i escultor Ramon López al front  i juntament amb els investigadors  de l’ICP ha elaborat aquesta escultura després d’un procés rigorós que comença  a partir d’un fèmur  trobat a l’ excavació de l’any 2002 a Molí de Baro

imatge extreta de la web: http://www.icp.cat

Circulant per l’autopista AP-7 en direcció a Barcelona,  a l’alçada de la zona industrial de Parets del Vallès ara veus, com en d’altres municipis, alguns edificis i magatzems amb el rètol de en venda o en lloguer. Entre tots, a peu d’autopista, un et crida l’atenció per un doble motiu: el de l’antiga fàbrica Tipel, que t’acapara la vista  pels seus colors vius i llampants i per les seves formes orgàniques.

Aquest edifici construït a finals dels anys 60 va acollir Tipel, una empresa d’encurtits dedicats a la pelleteria, fins el seu tancament l’any 1994 quan va fer suspensió de pagaments.

L’empresari, Isidor Prenafeta, va proposar  un encàrrec, agosarat per l’epoca, a dos artistes plàstics que aleshores treballaven conjuntament: Arranz-Bravo i  Bartolozzi. La proposta contemplava  el disseny dels 2.000m2 de la façana de la fabrica que els dos artistes  van projectar i executar mentre es construïa l’edifici.

Aquesta singularitat els va comportar que el MOPU (Ministerio de Obras Públicas del govern franquista) els amenaces d’enderrocar  l’obra sota el pretext que distreia els conductors.

Des del moment de la seva realització va ser focus de l’atenció dels mitjans de comunicació  de dins i fora de l’estat espanyol, fins el punt que la premsa anglesa va cualificar la fàbrica pintada com la icona  més gran de l’art pop mundial

L’any 1988  ambdòs artistes, que ja treballaven per separat ,van tornar a pintar la fàbrica per encárrec del mateix empresari.

Fa poques hores ha finalitzat la 1ª. Festa de l’art a les galeries. Art Catalunya, (associació que agrupa galeries professionals de Catalunya amb l’ànim de dinamitzar la creativitat i difondre l’art contemporani per tot el territori) ha organitzat aquesta jornada de portes obertes amb un doble objectiu: acostar les arts visuals al públic en general i incrementar el nivell de vendes.

Aquesta es una iniciativa pionera a Europa, fins ara si que s’han fet experiències semblants a nivell local, però no han abastat tot un territori.
Es pot considerar un èxit  que a la primera edició hagin participat unes 80 galeries de les 200 existents a casa nostra. En 20 municipis d’arreu de Catalunya les galeries d’art han obert fins les 12 de la nit passada i han dinamitzat la festa nocturna amb la col·laboració d’altres arts com ara: música, teatre, mim, circ i dansa. S’han organitzat dues rutes guiades a l’interior de cada municipi per coordinar les visites a les galeries participants fent-les coincidir amb les actuacions de cada sala.

Aquesta experiència te dos precedents a Catalunya: la Nit als museus, de la que ja se n’han fet tres edicions i la Nit de l’Art a Sant Cugat del Vallès , amb un format molt semblant al que s’ha generalitzat ara per tot el territori,  que l’any passat es va fer per novè any consecutiu.

La previsió es  de tornar-ho a repetir anualment el primer dissabte de juny, moment de l’any en que hi ha més galeries obertes.

Tal com  apuntava el secretari de l’associació Art Catalunya als mitjans de comunicació, “ en els moments de crisi, novetats com  la Nit de l’Art poden ser l’alenada d’aire fresc que animi al sector a buscar noves vies  per sortir-se’n”

http://www.artcatalunya.cat/

Encara que aquest costum el vinculem al record de la celebració de la Pasqua granada, actualment   ha perdut el caràcter religiós i ha  quedat emmarcada com una festa més de la tradició popular. Se'ns presenta com una manifestació ciutadana lúdica i com un punt de trobada entre el veïnat, encara que en alguns casos com Arbúcies, Solsona o Sitges ha esdevingut  una data emblemàtica pel  turisme que s’hi acosta a visitar-les .

Diferents associacions del municipi prenen el testimoni dels carrers i  un temps abans es troben per projectar la composició i s'encarreguen de comprar els materials i prepara-los. El mateix dia dibuixen amb totes les parts de les flors les sanefes infinites que ornamenten els terres dels carrers.

Mentre les van elaborant,  va desfilant la gent per anar veient el procés d'elaboració i una vegada finalitzada s'exposa per unes hores aquesta mostra popular de creació col·lectiva mitjançant la decoració vegetal. Sovint es fa un concurs amb el que es reconeix la creativitat, l'originalitat i la tècnica de les obres realitzades segones el criteri del jurat pertinent.

Val la pena ser-hi durant el procés, ja que ens permet el contrast d'una visió diferent d'entorns quotidians:  el ritme més lent de la gent treballant cooperativament al carrer; la comunicació entre persones que de manera habitual no en tenen; la mostra de creació popular, col·lectiva , anònima i altruïstra i finalment el resultat espectacular de la interelació de l'entorn  urbà amb la vegetació que l'enllaça.

Al cap d'unes hores es desfarà amb el ball dels gegants i fins l'any següent.

Fotografia de Marga de les enramades d'enguany a Arbúcies  i treta de la web:www.ipernity.com

Fins el proper 6 de juny encara es pot veure a la Fundació Mirò aquesta exposició temporal que ha comissariat  Martina Millà. 

En una época en que les tecnologies vinculades a la cultura audiovisual han experimentat un creixement i desenvolupament brutal ,en un espai de temps breu, d’entrada sembla que les pràctiques artístiques que no hi són vinculades han quedat relegades a un segon terme.

Aquesta exposició trenca el tòpic, la visita a les sales  que 11 artistes, provinents de tot el món, han pintat  o elaborat directament unes composicions de grans dimensions, ens mostra la plena  vigència de la pintura mural i la diversitat  de conceptes i d’estils que coexisteixen actualment.

El mural el podem trobar en espais privats però es als espais públics on acaba de prendre ple sentit, formant part de l’entorn quotidià i destilant de manera constant  les imatges que el configuren en les persones que  passen  pel seu davant.

De fet, des de les mostres de pintura mural datades als inicis de la presència humana a la terra fins els nostres dies,hem  trobat una continuïtat ,en el temps i en cultures molt diferents, d’aquesta pràctica pictòrica, molt probablement hi ha contribuït el fet de que es una de les poques que propicia un contacte més directe entre qui la fa i qui l’observa.

Cal remarcar també, que a la segona meitat del segle XX, als darrers temps del franquisme i a començaments de la transició política cap a la democràcia, va haver-hi una florida autèntica de murals de temàtica política i social a les parets de gairebé totes les poblacions de casa nostra.

A les dues darreres dècades ,però, s’ha consolidat el mural graffiti, amb un llenguatge  específic de la cultura hip hop, i  practicament es qui te  l’exclusiva de les parets avui en dia. En la majoria de ciutats hi ha espais alliberats per a la seva pràctica legal com per exemple el mur de tags al Fòrum de Barcelona. Si tenim en compte que es un art fet al carrer i que la seva realització indiscriminada està penalitzada per les normatives municipals, entendrem  què es coneguin poc s noms propis. Sovint podem reconèixer les diferents creacions per  les seves semblances formals i  pel mot amb que es signen,com per exemple l’anglès Bansky .

De tota manera , avui també podem trobar murals que tot i utilitzar formalment un llenguatge visual propi del graffiti, tenen un contingut explícitament social i polític, així  a manera d’exemple val la pena citar  dos murals graffiti de Barcelona:
l'un, pintat al barri del Carmel, a l'inici de la crisi econòmica en la que estem immersos, que representa un  taurò immens composat per la imatge de centenars de bitllets d’euro ,que l’italià Blu va realitzar  l’any passat , en el marc del festival Influències del CCCB
o l'altre, molt recent, que ha realitzat AXEcolours  en homenatge a Pepe Rubianes prop de les tres xemeneies del Paral·lel i que ha coincidit amb la confirmació insòlita, el passat 2 de juny, que el  Tribunal Suprem fa de la condemna a l'actor , mort ara fa 1 any i escaig, per unes declaracions fetes el gener del 2007, enmig de la campanya pel retorn dels papers de Salamanca.  

Imatge extreta del blog  http://aleigoho.blogspot.com.

http://www.comicat.cat