http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/view/id/6927 Thu, 10 Nov 2011 01:50:01 +0100 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/208464 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/208464 Montserrat Roig (1946-1991). He volgut escriure aquest post dedicat a ella perquè hi hagi més gent que la recordi i perquè per mi va estar present al meu imaginari des que llegia els seus articles quan encara estudiava, era a casa als pares i el meu pare comprava l'Avui cada dia del món. Després va donar la casualitat que vaig estudiar Periodisme (just quan es va convertir en Ciències de la Comunicació) i ella va esdevenir un referent per mi (com altres, recomano per exemple la lectura d'Irene Polo, com l'amiga i col·lega Laia Altarriba la recordava fa dos dies al web Mèdia.cat)

De Roig vaig llegir gairebé tots els seus llibres i quan es va celebrar el desè aniversari li vaig dedicar un article a la revista on col·laborava aleshores, Illacrua actualitat i alternatives, que reproduiré més avall perquè crec que continua vigent la seva lectura. Abans, però, afegir que divendres passat vaig estar en una tertúlia dedicada al seu record, organitzada pel seu nebot Pau i amb presència del seu fill gran Jordi, i que girava al voltant del seu últim llibre, pensat en vida, Digues que m'estimes encara que sigui mentida (Edicions 62, 1991). Hi va haver gent que el va criticar de valent, per ser una mena de calaix de sastre, però resulta que vaig conèixer allà una altra apassionada de la vida i l'obra de Roig, Betsabé Garcia. I em va agradar saber que serà la persona que treballarà una biografia d'ella i que ja té altres biografies interessants, com la recent L'aventura de volar (Ara llibres, 2011), sobre la primera aviadora catalana Maria Pepa Colomer.
De Roig també s'hi va dir que potser era tan popular perquè havia estat de les primeres escriptores mediàtiques, per la seva presència a televisió (grans entrevistes en aquell Personatges, del qual també es troba en format llibre) i a diaris de gran tirada com El Periódico amb les seves columnes. I que el llibre Digues que m'estimes... quedava ja com un document històric, ja que se situava en un moment on no existia internet i les finestres no eren virtuals, sinó físiques.

I continuem recordant-la...


]]> Thu, 10 Nov 2011 01:41:02 +0100 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/203407 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/203407 Els Pets, “Agost”: descansar més (‘agost feixuc i mandrós’), anar al nostre ritme (‘recordar la bellesa del temps que passa a poc a poc’) o descobrir més espais que la rutina no ens deixa sovint abastar.

I no és només perquè ens falta temps... que també (com durant l'any no tinc temps, jo cada agost pinto una habitació del pis, ja sembla una tradició, i enguany ho he fet amb el disc de fons l’Atracció monumental de Sanpedro –editat per Cydonia l’any 2007–, banda sonora ideal en un pis de l’Eixample com el que visc; al tanto, de lloguer).

Enguany durant les tres setmanes vacacionals he pogut assaborir també el que és la Renfe en obres (m’han dit que hi ha un grup molt útil al Twitter –que no tinc–, Renfadats, per saber d’aquests esdeveniments socials a Rodalies). Jo l’he patit anant a Hospitalet de l’Infant/ Tarragona/ Torredembarra/ Vilallonga del Camp i Amposta, via Hospitalet de Llobregat; o a Calafell via Gornal-Bellvitge; o a la platja d’Ocata, via Clot. Fantàstic! I també he conegut les delícies de la companyia Alsa (sobretot del seu instructiu web, on et posen els horaris barrejant tant anades com vingudes), la línia d’autobusos, per anar a Berga...

De fet volíem anar a Saldes, però l’èxit que vam tenir, amb el meu company, per sortir de Barcelona amb transport “públic” va fer que ens decidíssim canviar la ruta (la GR 107) i sortir directament des de Berga. I ens vam trobar fent un bon tros d’El Camí dels Bons Homes. Concretament de Berga a Gósol (GR 107).

I fent camí, però sobretot en una de les nits, em van venir al cap dues cançons de Sanjosex: “Animal salvatge” i “Futur incert” (el vers que titula aquest post pertany a aquesta cançó). Les dues cançons les podeu trobar al seu últim disc editat Al marge d’un camí (2009), però també són molt i molts recomanables els dos anteriors del bisbalenc: Viva! (2004) i Temps i rellotge (2007). Tots tres els trobareu editats pel segell BankRobber.



Un cop vaig escriure sobre l'autor de les cançons, Carles Sanjosé, que és també un dels exportadors de l'escena sorgida des de l'Empordà, amb el seu nucli dur a La Bisbal, on destaquen formacions tan diverses com The Gruixut's, Mazoni o Miquel Abras. Sanjosex mira cap a la cançó amb un punt de vista polièdric, on tant aviat s'aproxima al blues i al flamenc com a sonaritats brasileres o africanes, cosa que l'aproxima a altres artistes com Òscar Briz. A les lletres, trenca des del primer disc amb la correcció política a cançons com "Puta" o "Fem l'amor", trenca amb la rutina cantant-la a "Dia a dia a dia" o "Set dies", i ofereix un ventall de possibilitats per enganxar-se a grans melodies com "Mixolídia blues" o "Temps o rellotge".

Però el que us deia, em van venir al cap aquelles dues cançons...]]> Tue, 23 Aug 2011 11:30:02 +0200 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/195476 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/195476 Francesc Bombí-Vilaseca per fer un post pendent des del començament d’aquest blog, un de dedicat al gran cantautor de Solsona. Aprofitaré per fer el meu propi recorregut de descoberta de l’obra de Mas. Es dóna l’avinentesa que tant Mas com Bombí els conec de fa una dècada llarga i van néixer el mateix any que qui escriu aquestes línies, 1975 (un any que va començar declarant-se per l’ONU com Any Internacional de la Dona i que va acabar amb la mort del dictador). Ho cito perquè va ser un leit motiv de la presentació que se’n va fer, del llibre, a l’Horiginal el passat 31 de març, amb la presència d’altres persones amigues il·lustres de la quinta del 75 com Ramon Pujol (músic i tècnic de l’estudi de gravació Casafont) i Agustí Busoms (conegut artísticament com Abús).

Bombí-Vilaseca marca com a Capítol zero tot el que ve abans del primer èxit de Mas “Llum de colors” (per il·lustrar, aquí una versió, més àudio que visual, d'una Sobretaula BankRobber)...



Llum de colors, estrelles al cel...

]]> Tue, 26 Apr 2011 11:37:40 +0200 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/191685 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/191685 la dona de Lot.

Moltes poetes s’hi han referit i aquí van uns quants exemples (aquest post està dedicat sobretot a les meves amigues que han parit o estan a punt de parir, perquè com a mínim els dos primers anys de maternitat són bonics, però també molt durs...).

«La dona de Lot, que anava darrera, es tombà i es convertí en columna de sal»...]]> Tue, 08 Mar 2011 10:38:56 +0100 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/187239 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/187239 Andreu Subirats (Tortosa, 1968), Sito pels amics i coneguts. Ho vaig fer, per exemple, als posts dedicats a Jordi Vintró i a Marc Romera. Com vaig explicar, recordo molt una sortida que vam fer una colla anys enrera a una casa d’estiueig a Los Muntells. Però me’ls he trobat en infinitat de recitals i mogudes diverses. Avui vull dedicar al tercer vèrtex del triangle: en Sito. I ho faig perquè recentment ha sortit una traducció seva on s’ha deixat pell i ànima, i val molt la pena recomanar, a banda de la seva pròpia obra poètica, és clar.

De llibres on surt en Sito (enteneu-me, Andreu Subirats), corren per casa tres que ara recordi: l’antologia de poetes tortosins L’orgull de ser pocs 1954-1993 (La Gent del Llamp, 1993), a cura d’Albert Roig; el poemari L’ull entorn (Labreu edicions, 2006); i la traducció, i més, de Les Balades (Labreu, 2010), de François Villon.

François Villon va ser un poeta al segle XV, amb una obra que és un referent de la literatura francesa, i més enllà. No perquè sí ha estat musicat per Georges Brassens (“Ballade [des dames du temps jadis]”), Claude Debussy (“Trois ballades de Villon”), Ovidi Montllor (“Balada de les llengües calumnioses”) a partir d’una versió de Feliu Formosa, o Fabrizio de André (“Ballata degli impicatti”), entre altres.

Villon per Brassens (aviat d'aniversaris: Seta, França, 22 d'octubre de 1921 - Sant Geli dau Fesc, prop de Montpeller, 29 d'octubre de 1981) és...




n'hi ha més...
]]> Wed, 12 Jan 2011 09:48:57 +0100 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/184001 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/184001 Hi ha gent a qui se li moren les plantes. Jo sóc d’aquestes persones. L’única planta viva del meu pis és una heura que està sobre les llibreries del menjador. Jo tinc una teoria molt poc científica. I és que la planta s’entén bé amb els llibres. Les seves fulles s’han comunicat amb els fulls la mar de bé tots aquests anys. I ja són un munt: de fulles, de fulls, d’anys. Així que les fulles, a més de ser regades amb aigua, són regades amb els meus pensaments, que alhora s’abeuren dels llibres. Les fulles llegeixen els meus subratllats als fulls dels llibres, tant com llegeixen a la meva pell el fil que narra la meva ment. Som química. Som aigua. Som discurs. I el curs del meu riu, somriu als prestatges.
Un llibre pot fer més dramàtica l’existència, plorar amb un mateix, o compartir alegries. Jo imagino els llibres amb ganes de sortir-se de les fulles i entrar en els caps i els cors dels que els agafen, atrapant-los fins al darrer mot. Amb aquesta energia, no han deixat de néixer fulles a la planta. I jo també m’he convertit en una heura sense poder-ho evitar.
La meva biblioteca era plena de poesia, teatre, assaig i novel·les. Però semblava que s’havia esgotat en si mateixa. Perquè va fer que conegués un lector d’una altra mena de llibres i d’una altra manera de llegir-los. Jo em posava a la butaca del menjador amb el llum adient al costat, contemplant de tant en tant la planta de cua d’ull. Ell es va instal·lar cada nit al meu llit abans de dormitar i va cercar totes les lectures que el cridaven de la meva biblioteca. Van resultar ser poques. Però en comptes d’entristir la meva planta, va abonar un nou conreu.
He començat a llegir llibres d’autors desconeguts, rebutjats o prejutjats per mi, de clàssics pendents, de ciència ficció o, fins i tot, còmics i novel·les gràfiques. Ara veig les fulles de l’interior i de l’exterior amb un carinyo semblant.
Un lector supletori genera una selva.

De la selva musical rescato Mazoni amb Le Petit Ramon...



i la selva...
]]> Tue, 30 Nov 2010 17:18:22 +0100 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/176428 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/176428 El Cep i la Nansa; n’he llegit un parell de títols [(Des)acords. Música i músiques als Països Catalans (1975-2009) i Embolicats amb el periodisme. Reptes dels mitjans de comunicació catalans (1975-2006), que és d’on és la cita de Màrius Serra, del títol] que m’han portat a altres coses (com sempre...), com ara és el llibre de butxaca ¿Periodismo? Vale la pena vivir para este oficio (Debolsillo, 2010), de Juan Cruz Ruiz. I també em disculpareu la llargària rècord del post, però és que fa uns dos mesos que no publico...

En aquest post abandono per un moment la Poesia (tot i que en Víctor Nubla asseguri que hi ha més poesia a la crítica musical del que jo coneixia ;-) i em centraré en el món del periodisme i de la música, a través de tres lectures, amanit, és clar, amb algunes cançons.

Podríem dir dels periodistes musicals ara, allò que cantaven Antònia Font dels “Alpinistes-samurais”, que ‘coses més rares ens han de passar’...
o que desitjaríem no esdevenir màquines, si cantem a la manera d’Ovidi Montllor...
però esclar, en anar tot tant i tant ràpid, tampoc no ens podem adormir, ni en el present ni en el futur, com les “Marmotes” que canten els Glissando*.

“Marmotes”, dins Records del futur (DiscMedi, 2009)



Sí, ‘el meu temps m’empaita com el vent...’]]> Wed, 15 Sep 2010 14:05:58 +0200 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/174248 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/174248 D'aquí uns dies farem vacances (a Enderrock tanquem del 2 al 22 d'agost, tot i que tindreu notícies musicals cada dia a www.enderrock.cat) i gaudirem del "temps lliure", ens oblidarem d'algunes rutines (la feina de periodista musical no és tan rutinària com altres) i de preocupacions diàries, o d'anys (o ho intentarem). Ens relaxarem. Però ja que aquest juliol ha estat una mica més guerriller que altres juliols, potser convé parlar d'algunes batalles pendents... I no, malgrat aquest llenguatge bèl·lic, no defensaré mai cap posicionament bel·licós (ni de virtual videojoc sanguinolent)... i sí, parlaré més de coses de dones, de poesia... a veure si em faig entendre.

Primer, la música...

"Corrandes d’exili" (Pere Quart, musicat per Lluís Llach i interpretat per Immigrasons, formació amb la veu de Sílvia Pérez Cruz i Refree)


...i el somni:
Els catalans, després dels exilis, encara "somniem" una 'pàtria completa' que deia el poeta Pere Quart, com hem demostrat darrerament en la megasupermanifestació del passat dia 10 de juliol i com Lluís Llach, tot i el seu retir del món de la cançó, no deixa mai d'insistir (al video surten també des de Titot a Marc Parrot). Resistim...




Una resistència més cívica que de les classes polítiques... o almenys és en la que em fixo jo. Perquè als polítics no els entenc (no els segueixo), ni un borrall, i, en canvi, (els problemes de) la gent sí que els entenc (o els vull entendre i els segueixo el fil, que canta la Beth). I mai no és blanc o negre, hi ha tota una paleta de colors.
Pintem...

]]> Tue, 27 Jul 2010 17:57:40 +0200 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/168127 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/168127 Òscar Briz no ha tret un disc propi enguany, però n’acaba de treure un fent bàsicament de guitarrista amb Cristina Blasco, Hotel Paraiso (Picap, 2010), i va cloure l’últim festival BarnaSants al Black Note de València, on va gravar un disc en directe que ja esperem que surti aviat [i, una d'aquelles coincidències de la vida, després d'escriure aquest post el cap de setmana passat, sense que ell ho sabés, ahir em va trucar a la feina en Briz mateix i em va comentar que té un altre disc en català gravat a Anglaterra anomenat L'estiu, sense data de sortida!].
Parlaré més de Briz, però abans necessito esplaiar-me en un altre tema.




Sobre els Països Valencians...]]> Wed, 19 May 2010 11:17:14 +0200 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/165955 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/165955

Moses supposes (singing in the rain)
Cargado por kiavel. - Mira películas y shows de TV enteros.]]> Fri, 23 Apr 2010 10:27:46 +0200 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/165714 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/165714 Janis Joplin.
Crec que vaig conèixer la seva música quan anava a l’institut. Hi havia una noia que era molt fan seva, i del Jim Morrison, i quan vam fer un viatge a París amb el curs de ‘francés turístic’, un dia ens vam escapar de les visites de rigor del grup, ella i una altra noia, per anar al cementiri de Pérè Lachaise, on ens vam trobar tota una festa a la tomba de Morrison.
També, devia ser per la mateixa època, el meu germà començava a tocar amb un company meu de classe, en Dani Payá (gran guitarrista), i més tard farien una banda, Mandrágora, on cantava una noia amb un doll de veu natural, la Míriam (actual Myriam Swanson). Recordo molt bé la versió que feia als directes gairebé a cappella de “Mercedes Benz” i per això he triat un vers d’aquesta cançó per titular el post. I per altres qüestions etíliques...

Era un temps, a l’institut, que ens enlluernaven les estrelles i provàvem de fer coses que ens apropessin a la seva llum. Amb la fan de Joplin, per exemple, compartíem l’afició de fer teatre amateur, on fèiem classes amb gent ‘de nocturn’, que, com que eren persones que a més d’estudiar també treballaven, jo aleshores pensava que eren més a prop de ser lliures (de fer el què volien a la vida).

De llibres i roses...]]> Wed, 21 Apr 2010 17:34:45 +0200 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/164839 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/164839 El fet és que avui, tornant d’una escapada a Ripoll, he llegit Diari del Mas de Flors (2009), un llibret que va escriure el cantautor lleidatà Xavier Baró durant l’enregistrament del seu sublim Cançons del temps de destrals (Satchmo Records, 2004). I he arreplegat diversos pensaments i sentiments d'ahir i d'avui...

Jo vaig conèixer en directe Xavier Baró uns anys abans del temps de destrals, concretament a un concert en què Roger Mas presentava el seu títol més llarg Roger Mas & Les Flors en el camí de les serps i els llangardaixos blaus fluorescents cap a la casa de vidre de la Senyora dels guants vermells (Picap, 2001) a la Jazz Cava de Vic. Era un doble concert, en què Xavier Baró no sé si tocava primer o últim.
A Roger Mas li he de dedicar un altre post, però ja que acaba de presentar nou disc (on torna a provar una mica amb l’electricitat, com a aquelles flors del passat), A la casa d’enlloc (Satélite K, 2010), us poso aquí el videoclip del seu primer senzill, en record d’aquella trobada troballa a Vic.

Roger Mas “El calavera”


Més flors...]]> Mon, 12 Apr 2010 18:28:54 +0200 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/162478 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/162478 Òscar Dalmau, DJ Phil Musical, de presentador de la gala): celebrem els Premis Enderrock. I avui no parlaré gaire ni de poesia ni de cançons, em va bé parlar-vos de cinema, i veureu perquè...

Fa una setmana vaig anar a veure Nine amb un dels meus germans als cinemes Méliès. Abans d’anar a veure-la només sabia que sortia la Penélope Cruz i que era un musical. I havia llegit o m’havien dit que era una versió del 8 1/2 de Fellini... vaja, jo l’havia vista, com La Dolce Vita (que tinc penjat a l’estudi el cartell, que vaig comprar a un viatge a Itàlia) i altres...

Nine és una pel·lícula de factura impecable, però quan vaig sortir del cinema em vaig trobar que m’havien mutilat: tant els musicals que adoro, com el cinema d’autor.

Sí, m'agraden els musicals, què passa...?!
]]> Tue, 16 Mar 2010 11:45:41 +0100 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/160338 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/160338
M'agrada molt la cançó de Marina Rossell sobre el poema d'Espriu que ell dedicava al seu 'estimat amic meu' Bartomeu Rosselló Pòrcel...

La veritat és que jo poc he de dir de Salvador Espriu que no s'hagi escrit abans... Qui va fer la part sobre aquest gran poeta al llibre Terra i Cultura (on apareixen citades la majoria de les adaptacions musicals que se n'han fet) va ser el company Joaquim Vilarnau... i hi ha hagut treballs periodístics prou interessants (a la documentació del programa televisiu El meu avi hi teniu molta teca per llegir, per exemple).

Ara bé, faré un repàs d'alguns poemes i adaptacions que m'han arribat a mi i amb quines cançons les relaciono...

Com el mix "Me'n vaig" (abstingueu-se els puristes del poeta) que fa Marcel Casellas al disc Terra i Cultura amb el poema d'Espriu "Assaig de càntic en el temple", on apareix potser el seu vers més famós, el poema que acaba amb un 'estimo, a més, amb un desesperat dolor aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria'.

Quants periodistes no hauran fet servir el tòpic d'utilitzar aquest vers tret de context en algun titular!! Em sumo avui a la iniciativa blocaire espriuana (als 25 anys de la seva mort, quan jo tenia deu anys!), però una mica amb la sensació de ser profana a la seva alta cultura... Per això, per exemple, penso que el vers definitiu ('...aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria') i els temps no han canviat tant i tant en quant al país, quan en Quimi Portet encara canta la nostra 'atrotinada dignitat' a "Homes i dones del cap dret"...

 

(...) I més Espriu...]]> Mon, 22 Feb 2010 12:49:36 +0100 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/157484 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/157484 novetats de David Bowie!! Però jo el que deia era...:

Em poso a escriure una nit que m’han donat ‘plantón’… bé, sempre hi ha coses a fer! com un post pendent de fa dies! I em poso un disc de David Bowie perquè una persona em va demanar ‘per què t’agrada David Bowie?’ i una amiga de l’adolescència em deia per Nadals, quan va passar per casa, ‘encara t’agrada tant David Bowie?’... No m’he posat cap disc genial de Bowie segons els entesos, m’he posat el Tonight (Emi, 1984), perquè avui simplement em ve de gust sentir que ‘Everything will be alright tonight (···) Everyone will be alright tonight/ No one moves/ no one talks/ no one thinks/ no one walks tonight/ tonight’... Una mica taoista tot plegat.

M’encanta David Bowie, però no em considero cap ultrafan ni cap col·leccionista de David Bowie; tinc tot just quatre vinils, cinc o sis CDs d’ell, un parell de llibres i algunes cintes de k7. Suposo que l’aprecio perquè va ser el primer artista que em va agradar a mi (i no als meus germans melòmans). Segurament l’hauria escoltat al Tarda Tardà, però, sobretot, va ser gràcies que una persona del cau (Glòria, ni te’n deus recordar) em va gravar unes cintes. Vaig descobrir-lo en recopilatoris i em vaig empassar les lletres perquè amb elles podia sentir certa rebel·lia (“Rebel, Rebel”), canviar d’estat d’ànim i regnar amb la imaginació (de “Changes” a “Heroes”), volar cap a Mart (“Live on Mars”) i saludar el Major Tom (des de l’enlairament d’“Space Odity” fins a la caiguda a “Ashes to Ashes”)...

Va coincidir que vaig enganxar la gira nostàlgica Sound & Vision, i va coincidir que aquest, el de l’Estadi Olímpic de 1991, va ser el meu primer gran concert. Vaig cantar totes les cançons, com “Blue Jean” que més que una ‘Jean trista’, amb el meu anglès limitat, per mi era més aviat com entonar ara eufòrica ‘El poder de mis tejanos’ dels Hidrogenesse. Era una connexió total (deformada, però total). I escoltar Bowie em remet aquell esperit adolescent. També em recorda l’època del primer enamorament.

I m’encanta la seva imatge camaleònica: aquelles elegants camises blanques de mànigues folgades, que m’imaginava sorgides dels mercats de Candem o Portobello... Com comentàvem fa poc amb uns amics, nosaltres, a diferència dels nostres pares (fills de la postguerra i el franquisme), hem viscut moltes vides. Hem estat camaleònics com Bowie, i hem assumit i après per plaer (o per força) aquests canvis constants d’estudis, amics, feines, parelles o amants.
Ara tinc tres fotos de diferents èpoques de Bowie, un parell en directe del gran fotògraf i company Xavier Mercadé (una de preciosa, ben emmarcada) i fa poc em vaig comprar el cartell de l’exposició Beatles to Bowie The 60’s exposed, a la National Portrait Gallery, i un jove Bowie presideix el meu menjador al costat de diferents cartells: de Perejaume d’unes jornades dedicades a Joan Vinyoli, un de Max per al concert de Pascal Comelade al Palau de la Música Catalana i un de Wassily Kandinsky, de l’exposició Analogías musicales. Kandinsky y sus contemporáneos, al museu Thyssen-Bornemisza de Madrid.

...Ara que cito Vinyoli i que parlo d’art, poesia i música, aprofito per apuntar que el passat dijous 14 de gener a l’Horiginal vam presentar el llibre-CD Terra i Cultura. II Premi Miquel Martí i Pol (EDR discos/ Cossetània, 2010). El llibret (fet en temps rècord) l’he cosignat amb un altre company de fatigues enderrockaires que aprecio molt, Joaquim Vilarnau. Va presentar l’acte ni més ni menys que Lluís Llach (perquè el premi Miquel Martí i Pol l’endega el Celler Vall-Llach), que ja he citat en altres ocasions en aquest bloc l’emoció que em genera escoltar cançons seves com “El meu amic el mar”...

Però torno a David Bowie i altres mars...
]]> Fri, 29 Jan 2010 10:28:05 +0100