Segons el director del circ, Matt Blasy, el cable que va causar la caiguda del motorista estava massa baix i això va causar l'accident. Els dos artistes es recuperen favorablement a l’hospital. 

Un espectador va gravar l'accident. 

Tot i alguns números extraordinàriament executats, com ara la roda cyr, els equilibris a l'escala lliure, els hula-hops o el número de malabars, Corteo es podria encabir més en un espectacle de teatre visual, a l'estil del circ canadenc Eloize, que no pas d'altres produccions més circenses del Soleil, com Alegria o Quidam. Fa la sensació, en aquest espectacle més que en cap altre, que els artistes podrien donar molt més de si tècnicament, i que d'alguna manera se'ls talla les ales en benefici del treball col·lectiu i de la imatge de marca.

La disposició de les dues graderies –amb l'escenari al mig, com en el recentment desaparegut circ Flic-Flac– situen l'espai en un teatre. Això sí, com tot en el Soleil, es tracta d'un espectacle total, tot i que la proesa en aquest cas és més visual que no pas tècnica.

Algunes imatges que aconsegueix són al·lucinants, com les cercaviles de la fanfàrria o el final dels barristes basculant a l'uníson. La petita Pahlevanyan Valentyna, sorprenentment, aconsegueix un protagonisme que grans artistes que han passat pel Soleil no han tingut. Se la cita pel seu nom durant el colossal espectacle que és veure-la volar sota cinc globus d'heli i empesa pel públic, que toca els seus peuets per enlairar-la cap a la cúpula. Alguns crítics han comparat la seva veueta amb la de Betty Boop.

Les imatges que ens regala el Soleil són sorprenents: sabates de totes mides i colors animades i caminant soles per la pista, un acròbata caminant cap per avall de cap a cap del circ, o el pallasso protagonista (Mauro Mozzani) pedalant amb una bicicleta des de la cúpula. Grans retalls per guardar a la retina. Grans alenades visuals després que per arribar al circ hagis de travessar l'inhòspit Fòrum. A terra hi ha una altra de les atraccions de l'espectacle, el gegant argentí Victorino Luján; i monsieur Loyal, que xiula tota una cançó i fa allò que tan bé sap fer el Soleil: convertir en art aquelles coses més quotidianes. El Soleil té el defecte que eclipsa tota la resta i ho escombra quasi tot, però tots els seus espectacles són grans, molt grans. 

Article publicat a El Punt Avui:

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/500973-mes-estetica-que-tecnica.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=mesCultura&utm_source=rss&utm_medium=mesCultura&utm_campaign=rss

La nova edició del festival que presideix la princesa Estefania ha recuperat tota la seva esplendor i ha catapultat per a la història del circ René Casselly Junior, un adolescent alemany que amb només 15 anys ja ha entrat a formar part de la llegenda del circ. (L'article continua).

Foto: El jove René Casselly Junior, després de saltar de la bàscula per l'impuls d'un elefant, en la darrera edició del Festival Internacional de Circ de Montecarlo. CHARLY GALLO

Article publicat a El Punt Avui

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/498748-sense-limits.html 

Segons una nota de premsa del departament de Cultura, el consorci ha valorat la formació de Jordi Gaspar a nivell nacional i internacional en prestigioses escoles del món del circ, la seva dilatada trajectòria professional, així com la seva voluntat de risc i la nova mirada tant sobre les disciplines de circ més contemporànies com sobre la mirada a la tradició i al circ de carpa.

Nascut a Caldes de Montbui l'any 1977,  Jordi Gaspar ha estat codirector artístic del festival Trapezi de Vilanova i la Geltrú en l'edició de 2011. També ha estat convidat com a especialista a la realització del diccionari de circ del Termcat.

El nou director del Festival Trapezi també ha participat en la creació dels espectacles "Circ Teatre Modern", "Llits" al Teatre Nacional de Catalunya o "Kerala" del Gran Casino de Aranjuez, "Història d'un soldat", "Trompes i Tabals", "L'home del sac" i "Circulum", i ha participat com a malabarista al Circ Cric. És, a més, fundador de les companyies "Circo de la sombra", "Circudàlics" i "Vatua l'Olla".

Gaspar ha treballat com a resident en creació al Theater op the Markt, a Neerpelt (Bèlgica), al Centre National des Arts de la Rue, a Sotteville-lès-Rouen (França), al Theatre de La Garonne La Granerie de Toulouse (França), al CREA a Saint Georges-de-Didonne (França), La Vela de Vilanova i la Geltrú, Ca l’Estruch de Sabadell, i a les escoles de circ de Ginebra, Torino i Madrid.

Des del mes d’octubre la fira de circ viu una situació més pròpia d’un sainet que d’un esdeveniment cultural que vol assolir prestigi internacional. Mentre els quatre candidats que s’han presentat al concurs per triar el director esperen una resolució que encara desconeixen, s’ha treballat a tota màquina en la pròxima edició de la fira, la setzena, i la programació està pràcticament tancada. De fet, artistes d’Ucraïna i Canadà, entre d’altres països, tenen previst viatjar a Reus per actuar al festival la pròxima primavera.

El concurs, declarat desert

Segons fonts solvents, el regidor de Reus, Joaquim Sorio, va contactar amb Louisa Raluy després que en la reunió de la comissió gestora del Consorci del Teatre Fortuny del passat 13 d’octubre, el secretari general del departament de Cultura, Xavier Solà, que assistia a la reunió per delegació del conseller Ferran Mascarell, va assenyalar que “cap proposta s’ha considerat satisfactòria i, per tant, s’ha declarat deserta la convocatòria”. La setmana passada, tres mesos després d’aquesta reunió, els candidats no coneixien encara la resolució. Els quatre aspirants són Clara Matas, Johnny Torres, José Antonio Hernández i Jordi Gaspar.

En el punt 11 de la mateixa reunió del dia 13 d’octubre es van delegar totes les competències de la comissió gestora al regidor de Cultura. Fent ús d'aquestes atribucions es va contractar a Louisa Raluy, segons les mateixes fonts coneixedores del contingut de la trobada. L'Ajuntament va entendre que tenia via lliure per contractar el nou director. També van assistir a la reunió Carles Pellicer, alcalde de Reus; Jordi Agràs, director del serveis territorials de Cultura; Josep Maria  Cruset, representant la Diputació; i Joan Francesc Ainaud, subdirector del departament de Cultura. 

La confusió respecte al què va passar en aquesta reunió és tan gran que fins i tot el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va demanar les actes de la trobada, en un intent de buscar una explicació racional i una mica de llum a tot plegat. Mascarell, molt molest amb l’Ajuntament de Reus per les formes en la tria del director i en clara sintonia amb els postulats de l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC), va asegurar en la roda de premsa de presentació de l’última edició dirigida per Jordi Aspa i Bet Miralta que el relleu es triaria per concurs públic. 

Possible cessament

L’actual situació és tan enrevessada que inclús persones històricament vinculades a la fira com Alfred Fort han demanat al nou director del Centre d’Arts Escèniques de Reus (CAER), Ferran Madico, que anul·li la celebració de la fira aquest any. No sembla que aquesta  sigui la intenció del Consorci del Teatre Fortuny, ja que la web oficial de la fira assenyala les noves dates: Del 17 al 20 de maig.
 
La crisi de la fira, però, està lluny de calmar-se. La solució “imminent” que s’havia de produir, segons la Generalitat, abans de les vacances de Nadal s’allarga més de l’esperat. La Generalitat no accepta el recent nomenament de Louisa Raluy com a directora de la fira i s’especula en una possible rescissió del seu contracte. De fet, sembla que la conselleria ja ha  exigit el cessament de Raluy i aposta per una de les quatre persones que es va presentar al concurs, un fet que segur que satisfà a l'Associació de Professionals de Circ (APCC), que ha demanat respectar el concurs.  En el cas de cessament, Louisa Raluy seria l'artista enganyada. Nomenada i abans de començar.  

Quina pena fa tot plegat.   

El desglossament és el següent:

111.900 euros a Bidó de Nou Barris per activitats de l’Ateneu Popular de 9 Barris, 138.800 euros a l’Associació de Circ Rogelio Rivel per les activitats de l’escola de circ, 176.000 euros a l’Associació de Professionals del Circ de Catalunya (APCC) per activitats de La Central del Circ i l’APCC, 7.300 euros a El Circ Petit per un curs professional de circ de nivell base.

7.500 euros a Agrega Projectes Culturals per l’Aparador 2011, 9.500 euros a Josep Antoni Hernández pel projecte El circ a l’escola, d’Els Parking; 9.700 euros a Atempo per Après, 10.700 euros a la companyia Mumusic Circus pel nou espectacle Roda, Món.

10.900 euros per a l’associació Tub d’Assaig 7.70 de Terrassa per als projectes de circ, 12.000 euros a Alina Ventura per a Aritmètica de la Mort, 12.300 euros a la Asociación de Circo ‘Eia’ per a l’espectacle Capas.

14.300 euros a El Generador, Art i Creació Cultural per a la celebració de FAC11, cinquè Festival d’Arts de Carrer de Sant Adrià del Besòs.

20.300 euros a l’Associació Alecto Circ per a la creació de l’espectacle Circ Teatre Modern, 21.200 euros a Cronopis per a l’espai de creació i formació de circ de Mataró, 25.500 euros per a la fira de circ al carrer de la Bisbal d’Empordà i un projecte de formació de circ.

26.400 euros per a la revista de circ Zirkòlika, 3.200 euros a Tilt per a l’espectacle Minim, 34.900 euros per a la celebració del festival Circ Cric al Montseny, i 39.000 euros per a l’espectacle Una d’0stres i la celebració del festival 1,2,3 Pallasso de Tiana.    

Explica l'expert circense Dominique Mauclair que els historiadors xinesos, en especial Fu Quifeng, situen l'acrobàcia com la primera expressió artística corporal, anterior a la dansa i el teatre. És fàcil deduir, doncs, que amb més de quatre mil anys d'història els xinesos siguin uns mestres en els salts mortals o els flics-flacs i els que tenen més autoritat per ensenyar-nos aquest meravellós i difícil art en què s'exalça la figura humana i sempre hi ha l'esperit de superació.

Amb molta disciplina, els artistes són entrenats a la Xina des de ben petits (a partir dels 6 anys) per aconseguir una acrobàcia que assoleix moltes vegades l'excel·lència. L'espectacle ZENsation, que va visitar Barcelona el 2003, era d'un alt nivell. Els millors números de Dralion, de Cirque du Soleil, que va visitar Barcelona dos anys més tard, el 2005, estaven protagonitzats per acròbates xinesos. L'acrobàcia a la Xina és tan poderosa que es calcula que hi ha 50.000 acròbates i unes 140 companyies oficials, la majoria amb una mitjana de 100 artistes.

Cirque du Ciel és una companyia nascuda el 1957 a la regió de Tianqiao que, amb ganes d'innovar i no quedar-se estancada, ha obtingut els últims anys un gran èxit amb el número Double poles climbing. L'espectacle que presenten aquest Nadal a Barcelona està ple de proeses circenses una rere l'altra acompanyades d'una potentíssima música de percussió que fa molt viu l'espectacle i el distingeix d'altres muntatges xinesos de música enllaunada. Hi ha tantes proeses que és difícil digerir-les totes de cop, però el nivell mitjà és notable i dos números sobresurten sobre la resta: la perxa xinesa, d'una gran intensitat i dificultat, i un pas de deux que acaba amb un equilibri inoblidable.

Article publicat a El Punt Avui:

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/491425-el-que-es-dificil-sembla-facil.html 

Molt emotiu, en una imatge per a la posteritat, va ser quan la pallassa Pepa Plana, que abans de la seva aventura a Cirque du Soleil actuava per primera vegada al Circ Raluy , va lliurar al pallasso Lluís Raluy Lluïset un ram de papers de diari. En aquesta greu crisi de la premsa en paper algun editor es podria dedicar a la sastreria i fer-li a la Pepa vestits tan extraordinaris com el que portava: tot fet amb tela de paper de diari!

Més artistes sobre la pista. Jean Cristophe Fournier i Kerry Raluy van exhibir-se en un número de teles aèries que va provocar una gran ovació tancada del públic, en un moment de gran intensitat i compenetració entre artistes i espectadors. Ho comentava a la sortida un dels membres de la companyia Daraomai: “Hem actuat a alguns circs, però aquesta pista té alguna cosa especial”.

Estava per veure si Adrián Schvarzstein s’inclinava per la moderació de Call Me Maria o bé per la provocació del seu personatge The Green Man. L’excèntric va guanyar i per uns moments el nou pla integral de la Generalitat va estar en greu perill. A la màxima autoritat de la Generalitat a la gala, el subdirector general de Promoció Cultural, Joan Francesc Ainaud, li van començar a venir calfreds. L’Adrián el convidava a sortir a la pista i ell intentava dissimular mirant cap a l’infinit. Una vegada i una altra. Que sí, que no, que sí, que no. I finalment, i per aclamació del públic, va haver de sortir per fer de mosso de pista i carregar una catifa. (L'article continua).

Companyia: Circ Raluy

Espectacle: Generacions

Lloc: Port Vell de Barcelona

Dia: 18 de desembre de 2011. Fins al 8 de gener

Començar un número de trapezi balanç amb tan mal peu que es fallen consecutivament tres piruetes deu provocar bastant pànic escènic i la sensació que el millor és llençar la tovallola perquè tot plegat no es desmunti encara més. La vergonya a la pista deu ser la pitjor de les humiliacions. Però en aquests moments d’extrema dificultat és quan apareixen els bons artistes com Jean Cristophe Fournier. Amb un increïble aplom, l’artista de rostre impertorbable va aconseguir sobreposar-se a l’adversitat i davant d’unes 300 persones va fer la millor actuació que li recordo. Claret Papiol, el Monsieur Loyal que troba rodolins per tot i és un mag de les paraules, no ho podia dir millor: “Non plus ultra”.

El Circ Raluy, el gran defensor del circ tradicional i amb una línia artística ascendent, presenta un espectacle equilibrat, amb músiques ben triades i vestuari renovat. La música en directe de Jaume Vendrell ha guanyat presència i l’espectacle millora. El pallasso Lluís Raluy Lluïset funciona molt bé amb les entrades curtes surrealistes, Sandro Roque executa una de les millors entrades còmiques de La ràdio que s’han vist en molts anys i la seva rèplica, Jerzy Swider, és un personatge meravellosament impopular que va creixent cada dia que passa. Potser la parella Roque-Swider guanyaria encara més si treballés al centre de la pista i no tan arrambada a les cortines. Rosa Raluy presenta un número de barra vertical bastant rodó i les germanes Niedziella i Emily Raluy brillen a la pista amb els equilibris sobre el cable. I encara queda per enumerar el millor de l’espectacle: Les noves promeses del circ, Jillian i Kimberley, presenten un huracanat número de meteorits, i l’acròbata Duban Nikols ens dóna el millor regal en aquests temps de crisi: senzillament riure. 

A la imatge, els germans Carles i Lluís Raluy toquen la concertina el dia de l'estrena de l'espectacle Generacions, el 2 de desembre. Al fons, la jove promesa del circ, Kimberley Raluy Giribaldi 

Article publicat a El Punt Avui

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/488042-non-plus-ultra.html