Acostumada a treballar sola als teatres, com es troba al Cirque du Soleil?

“No havia vist mai de la vida un equip d’unes 200 persones presents diàriament als assajos, on tots els artistes treballem com si fos el dia de l’estrena i ens hi anés la vida.”

L’espectacle reivindica la femimitat…

“Sembla fet a mida! És un espectacle en femení on el 75% de les artistes són dones. Inspirat en La Tempestat de Shakespeare, se situa en una illa de dones i l’arribada dels homes ho fa capgirar tot. És una història d’amor molt shakesperiana. En paral·lel també hi ha la història d’amor de dues pallasses.”

Tot el que fa el Soleil després s’imita. Creu que el fet de reivindicar la feminitat farà canviar alguna cosa?

“Com m’agrada aquesta pregunta! Tant de bo aquest espectacle fos un exemple i que comencessim a veure pallasses a la resta de circs tradicionals.”

Quines entrades presenta?

“Fem dos números de 10 minuts,  el primer dels quals és l’enamorament i el segon, molt divertit i boig, és la conseqüència d’aquest amor i on aparec amb molts bebès. La complicitat amb la meva partenaire és molt bonica i ha estat fàcil arribar-hi.”

S’ha adaptat bé al circ, doncs?

“Hi ha hagut  moments en què m’he hagut de barallar perquè no m´acabaven d’agradar algunes coses, fins que vaig asumir que no era el meu espectacle i que sóc una peça més perquè l’espectacle funcioni bé. Ara bé, em mimen i m’estimen molt. La meva pallassa cau molt bé i els hi agrada molt com jugo. Presento les mesures de seguretat i dono la benvinguda als espectadors en francès, tot i que a l’espectacle també parlo en català. Es pensen que parlo una llengua exòtica entre italià, portuguès, castellà i francès.”

Com es diu el personatge?

“Nourse, Nunu, Dida… N’hem posat molts. Però al final sempre és la Pepa i m’agrada que sigui així.”

I què en queda d’aquella Penèlope que coneixem?

“La meva pallassa existeix ja que té un punt de coqueta i aquesta esquizofrènia tan característica que fa que passi de dolça a superpunk.”

Com es treballa amb la directora, Diane Paulus?

“Ve del teatre i l’òpera i per ella el circ és també una descoberta. El llenguatge és teatral i seriós. Per això l’humor ha costat una mica més. Però confía molt en nosaltres perquè la reacció del públic als assajos ha estat bona. Tot i que té el llenguatge del Cirque du Soleil, la companyia volia un espectacle diferent i crec que ho aconsegueix.”

En quin sentit?

“El món és màgic, però el maquillatge i el vestuari són bastants més realistes que altres espectacles. La Diane ho ha volgut humanitzar-ho molt tot i el resultat és una mica sorperrent. Hi ha molts artistes que juguem amb els nostres cabells.”

Quants vestits porta?

Dos en total i un davantal que em vaig canviant. Hi ha hagut una gran complicitat amb la Mérédith Caron. Un dels vestits és de groc safrà, com una paella!

No és supersticiosa?

Als pallassos ens agraden tots els colors I el groc es meravellós. M’encanta! L’Slava Polunin juga també amb el groc. El segon vestit me’l poso al final de l’espectacle i és com un tu-tut. Quasi no em puc bellugar.  

Està nerviosa per a l’estrena?

“La veritat és que tinc pessigolles, aquestes famoses papallones, però més que nervis tinc moltes ganes de començar amb el públic real i que no ens canviïn més coses. Els pallassos volem públic.” 

Marcel Barrera  

“El nou director del festival Trapezi de l’any 2012 va ben arreglat, el planyo perquè amb el poc temps de preparació que tindrà serà una missió quasi impossible. Pobre a qui li toqui”. En Jordi Gaspar repetia aquestes paraules durant la tensa espera per conèixer el desenllaç del thriller que ha envoltat el festival i sense tenir tampoc ni remota idea que, finalment i paradoxalment, seria ell l’elegit. O millor dit, com diria ell mateix, el `pobre` elegit.

Nascut a Caldes de Montbui en una mítica data de reminiscències revolucionàries, un 14 de juliol, però de l’any 1977, amb els primers acnés va començar a aficionar-se als malabars amb unes pilotes que sempre portava a la motxilla de l’institut. “És tossut com una mula i s’ha sacrificat molt pel circ; quan posa la banya no hi ha qui l’aturi”, explica el seu germà Josep. I en efecte, de ben jove va posar la directa i la seva progressió ha estat imparable. Alumne amb només 17 anys del pallasso Jango Edwards i monociclista durant les cercaviles del grup Vatua l’Olla, va començar a anar a convencions de malabaristes a Arbeca, Torino i Grenoble i a estudiar a les escoles Le Lido, a Tolouse; i Teathre-Circule, a Ginebra. Actualment, i després de passar també per La Makabra, El Circo de la Sombra i la direcció del festival Trapezi de Vilanova, domina quatre disciplines de circ: roda alemanya, malabars, banquina i bàscula.         

L’ofici de lampista que va aprendre d’adolescent li ha permès innovar en el circ. Va construir una girafa de dos metres amb unes rodes de trial i cadenes de moto, i després de preguntar i repreguntar per botigues d’electrònica va enginyar una de les primeres maces de llum per fer malabars. Però a aquest talent se li ha d’afegir una imaginació desbordant a casa. Enamorat dels alvocats, se’l coneix com l’'aprofitaneveres` pels seus mètodes de fer arrossos. I encara més difícil, com dirien a la pista: Dins de la mateixa furgoneta Fiat Maxi Ducato amb què viatjava fa uns anys a Trapezi va reciclar una làmpara de l’Ikea i la convertir, taxan taxan, en una pica!

“És molt manetes i a mi em va ajudar a fer tota la instal·lació de l’aigua calenta de casa”, comenta Joan Ramon Graell, actual president de l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC) i company d’estudis d’en Jordi Gaspar a la primera promoció de l’Escola de Circ Rogelio Rivel. “Érem els primers en entrar a l’escola i no en sortíem fins que ens feien fora, cap a les 10 o les 11 de la nit”, recorda Graell. “És un belluguet i una persona amb qui sempre es pot comptar, es troba molt a gust quan està en grup”, destaca l’artista Xavi Arcos, de Pessic de Circ.

Tretze sempre són tretze per en Jordi i la seva obstinació l’ha portat a camins difícils de preveure. Quan estudiava EGB, fa anys llum, veia morta de fàstic al gimnàs del poble una roda alemanya que alguna vegada ha fet servir l’eurodiputat Raül Romeva i que l’ajuntament de Taunusstein, a Alemanya, va regalar a Caldes. En Jordi no ha parat fins a aconseguir-la.     

“Sempre li agrada anar al fons de les coses que fa i comprendre-les bé”, comenta l’artista Laia Orriols, que recorda com en Jordi va estudiar la roda alemanya veient vídeos i que aquest aprenentatge “a l’aventura” li va costar trencar-se algun dit del peu quan provava de fer els exercicis de manera autodidacta. Les lesions, justament, han estat la seva creu. A punt de deixar el circ per culpa d’un herpes a l’ull que va requerir un transplantament de còrnia, també s’ha trencat una vèrtebra i s’ha fet lesions importants al turmell i al menisc, aquesta última durant un dels assajos de l’espectacle 'Llits' al TNC.

Fa uns anys se’l veia ajudant als alumnes de l’escola Rogelio Rivel a moure els matalassos amunt i avall pel centre de Reus i donant suport tècnic. Ara se’l veurà a la seu del CAER. Gaspar ha passat de mosso de pista del festival a ser-ne el director, seguint el mateix procés de Josep Guardiola, que de seure a la gespa per recollir pilotes al Camp Nou ara seu en un lloc una mica més distingit: la banqueta d’entrenador. 

Foto: Manel Sala "Ulls" 

En segon lloc, agraeixo a en Jordi Jané que hagi exposat els defectes de producció de l’anuari i lamento també, com diu molt encertadament, que algunes reproduccions fotogràfiques recordin “l’era del ciclostil”. Malauradament, no hem disposat dels elevats pressupostos públics als quals ell deu estar acostumat i ens hem hagut de conformar amb imprimir-lo en blanc i negre. Fer-ho en color costava 1.000 euros més. El pròxim anuari -ara segur que hi haurà un segon- l’imprimirem, si cal, en una màquina vietnamita o, com fèiem a l’escola, amb `membrillo`.

En tercer lloc, alguns aclariments

-Em sembla fora de to la desqualificació subtil que fa dels mitjans generalistes com El Punt Avui. Diu Jordi jané que “hi ha moltes raons per justificar que els mitjans generalistes tinguin un coneixement superficial de les arts del circ, però a les publicacions especialitzades se’ls ha d’exigir el mateix rigor i solvència exigit als artistes”. Què vol dir amb això? Que un mitjà com El Punt Avui no pot tenir periodistes especialitzats que treballin amb rigor? En Jordi Bordes, l’especialista de teatre que visita totes les sales, no se li pot exigir rigor perquè treballa en un mitjà generalista? O en Guillem Vidal, l’especialista de música, no en sap prou de música i només pot escriure articles superficials? O en Jaume Vidal i en Xavier Roca són uns principiants del còmic? Tot una mostra de prepotència i superioritat cap al mitjà que, al cap i a la fi, li cedeix l’espai. I un exemple més del que ens té acostumats. La utilització dels mitjans de comunicació, entre ells El Punt Avui, per la desqualificació sistemàtica amb l’únic objectiu que només quedi rastre de les seves tesis.

-I què vol dir que l’anuari té informació “no sempre veraç per sovint incompleta?”. És un anuari i no pas una enciclopèdia.

-Una altra crítica sorprenent és la barreja que diu que l’anuari fa entre informació i l’opinió. Res més lluny de la realitat. L’anuari és estrictament informatiu i els textos no van firmats, excepte un article -separat de la resta i firmat per Marcel Barrera- que la presentació del treball ja aclareix que és de balanç i on es fa una interpretació del que han estat els últims 10 anys de circ a Catalunya. 

-Jordi Jané assenyala que “voreja el periodisme groc” assegurar que la Generalitat va reaccionar amb el pla integral a la plantada del circ Cric l’any 2007. Aquesta afirmació que es fa a l’anuari ha estat doblement contrastada amb la Sílvia Duran, encarregada de circ durant l’etapa del tripartit, i amb l’exconseller de Cultura de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras, que va ser consultat per a l’elaboració de l’article i va declarar que “arran d'una protesta del Cric es va  reconèixer que el sector tenia raó i que havíem de posar-nos urgentment a millorar el tema”.

-També assenyala com a “falsedat documental” la relació entre el desallotjament de La Makabra i La Central del Circ. L’article de l’anuari es limita a dir que La Central del Circ es va inaugurar dos anys després del desallotjament de La Makabra, i defineix un fet com a positiu i l’altre negatiu. És això  fer periodisme groc?

-En relació a la fira Trapezi, persones vinculades al CAER han reconegut que Trapezi havia perdut embranzida els últims anys. Només cal mirar la programació, el pressupost i algunes cròniques. Sense anar gaire lluny,  el mateix Jordi Jané va escriure que l’edició del 2011 “no va ser de les més brillants”.

-Sobre les actuacions de Los Excéntricos a La Seca, l’anuari es limita a dir que són les últimes actuacions de l'espectacle 'Rococó Bananas'. Els mateixos artistes van assegurar dies abans que segurament no tornarien a presentar l’espectacle a Barcelona.

-L’article també qualifica proper al periodisme groc assegurar que hi ha hagut els últims temps “fantasmes de fragmentació”. Que li preguntin a Joan Ramon Graell si no van existir aquests fantasmes de fractura, precisament com a conseqüència d’una reunió que es va fer d’esquenes a la junta de l’APCC i que va instigar el mateix Jordi Jané. Molts dels assistents a la trobada, avergonyits, van demanar disculpes. Per quin motiu el discurs de Graell quan va ser elegit president va girar entorn de la unitat si no existien aquests perills?  

-Per últim, Jordi Jané assenyala que l’anuari publica una “informació esbiaixada” quan assenyala que el Circ Raluy va prorrogar el mes d’octubre a Girona a causa de l’èxit de públic. Aquesta informació havia estat facilitada a través d’una nota de premsa pel mateix Circ Raluy. Ha criticat Jordi Jané el diari on escriu aquest article per haver publicat la mateixa informació, el 7 de novembre del 2011. Els periodistes ja no ens podem creure les notes de premsa? 

L’anuari és un treball rigorós i solvent, útil per als documentalistes. Ens hauria obert les portes per a la seva presentació pública la biblioteca de Nou Barris si no ho fos? Ja perdonareu si trobeu algun error en aquesta rèplica i si la redacció no us sembla prou florida, de l’estil “enferritjat” que li agrada dir a en Jané. Però no he tingut cinc mesos per repassar-me-la.

A la imatge, presentació de l'anuari al Circ Raluy amb Vicent Llorca, la pallassa Pepa Plana, Marcel Barrera i l'artista Adrian Schvarzstein. Foto: Manel Sala "Ulls".   

Segons el director del circ, Matt Blasy, el cable que va causar la caiguda del motorista estava massa baix i això va causar l'accident. Els dos artistes es recuperen favorablement a l’hospital. 

Un espectador va gravar l'accident. 

Tot i alguns números extraordinàriament executats, com ara la roda cyr, els equilibris a l'escala lliure, els hula-hops o el número de malabars, Corteo es podria encabir més en un espectacle de teatre visual, a l'estil del circ canadenc Eloize, que no pas d'altres produccions més circenses del Soleil, com Alegria o Quidam. Fa la sensació, en aquest espectacle més que en cap altre, que els artistes podrien donar molt més de si tècnicament, i que d'alguna manera se'ls talla les ales en benefici del treball col·lectiu i de la imatge de marca.

La disposició de les dues graderies –amb l'escenari al mig, com en el recentment desaparegut circ Flic-Flac– situen l'espai en un teatre. Això sí, com tot en el Soleil, es tracta d'un espectacle total, tot i que la proesa en aquest cas és més visual que no pas tècnica.

Algunes imatges que aconsegueix són al·lucinants, com les cercaviles de la fanfàrria o el final dels barristes basculant a l'uníson. La petita Pahlevanyan Valentyna, sorprenentment, aconsegueix un protagonisme que grans artistes que han passat pel Soleil no han tingut. Se la cita pel seu nom durant el colossal espectacle que és veure-la volar sota cinc globus d'heli i empesa pel públic, que toca els seus peuets per enlairar-la cap a la cúpula. Alguns crítics han comparat la seva veueta amb la de Betty Boop.

Les imatges que ens regala el Soleil són sorprenents: sabates de totes mides i colors animades i caminant soles per la pista, un acròbata caminant cap per avall de cap a cap del circ, o el pallasso protagonista (Mauro Mozzani) pedalant amb una bicicleta des de la cúpula. Grans retalls per guardar a la retina. Grans alenades visuals després que per arribar al circ hagis de travessar l'inhòspit Fòrum. A terra hi ha una altra de les atraccions de l'espectacle, el gegant argentí Victorino Luján; i monsieur Loyal, que xiula tota una cançó i fa allò que tan bé sap fer el Soleil: convertir en art aquelles coses més quotidianes. El Soleil té el defecte que eclipsa tota la resta i ho escombra quasi tot, però tots els seus espectacles són grans, molt grans. 

Article publicat a El Punt Avui:

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/500973-mes-estetica-que-tecnica.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=mesCultura&utm_source=rss&utm_medium=mesCultura&utm_campaign=rss

La nova edició del festival que presideix la princesa Estefania ha recuperat tota la seva esplendor i ha catapultat per a la història del circ René Casselly Junior, un adolescent alemany que amb només 15 anys ja ha entrat a formar part de la llegenda del circ. (L'article continua).

Foto: El jove René Casselly Junior, després de saltar de la bàscula per l'impuls d'un elefant, en la darrera edició del Festival Internacional de Circ de Montecarlo. CHARLY GALLO

Article publicat a El Punt Avui

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/498748-sense-limits.html 

Segons una nota de premsa del departament de Cultura, el consorci ha valorat la formació de Jordi Gaspar a nivell nacional i internacional en prestigioses escoles del món del circ, la seva dilatada trajectòria professional, així com la seva voluntat de risc i la nova mirada tant sobre les disciplines de circ més contemporànies com sobre la mirada a la tradició i al circ de carpa.

Nascut a Caldes de Montbui l'any 1977,  Jordi Gaspar ha estat codirector artístic del festival Trapezi de Vilanova i la Geltrú en l'edició de 2011. També ha estat convidat com a especialista a la realització del diccionari de circ del Termcat.

El nou director del Festival Trapezi també ha participat en la creació dels espectacles "Circ Teatre Modern", "Llits" al Teatre Nacional de Catalunya o "Kerala" del Gran Casino de Aranjuez, "Història d'un soldat", "Trompes i Tabals", "L'home del sac" i "Circulum", i ha participat com a malabarista al Circ Cric. És, a més, fundador de les companyies "Circo de la sombra", "Circudàlics" i "Vatua l'Olla".

Gaspar ha treballat com a resident en creació al Theater op the Markt, a Neerpelt (Bèlgica), al Centre National des Arts de la Rue, a Sotteville-lès-Rouen (França), al Theatre de La Garonne La Granerie de Toulouse (França), al CREA a Saint Georges-de-Didonne (França), La Vela de Vilanova i la Geltrú, Ca l’Estruch de Sabadell, i a les escoles de circ de Ginebra, Torino i Madrid.

Des del mes d’octubre la fira de circ viu una situació més pròpia d’un sainet que d’un esdeveniment cultural que vol assolir prestigi internacional. Mentre els quatre candidats que s’han presentat al concurs per triar el director esperen una resolució que encara desconeixen, s’ha treballat a tota màquina en la pròxima edició de la fira, la setzena, i la programació està pràcticament tancada. De fet, artistes d’Ucraïna i Canadà, entre d’altres països, tenen previst viatjar a Reus per actuar al festival la pròxima primavera.

El concurs, declarat desert

Segons fonts solvents, el regidor de Reus, Joaquim Sorio, va contactar amb Louisa Raluy després que en la reunió de la comissió gestora del Consorci del Teatre Fortuny del passat 13 d’octubre, el secretari general del departament de Cultura, Xavier Solà, que assistia a la reunió per delegació del conseller Ferran Mascarell, va assenyalar que “cap proposta s’ha considerat satisfactòria i, per tant, s’ha declarat deserta la convocatòria”. La setmana passada, tres mesos després d’aquesta reunió, els candidats no coneixien encara la resolució. Els quatre aspirants són Clara Matas, Johnny Torres, José Antonio Hernández i Jordi Gaspar.

En el punt 11 de la mateixa reunió del dia 13 d’octubre es van delegar totes les competències de la comissió gestora al regidor de Cultura. Fent ús d'aquestes atribucions es va contractar a Louisa Raluy, segons les mateixes fonts coneixedores del contingut de la trobada. L'Ajuntament va entendre que tenia via lliure per contractar el nou director. També van assistir a la reunió Carles Pellicer, alcalde de Reus; Jordi Agràs, director del serveis territorials de Cultura; Josep Maria  Cruset, representant la Diputació; i Joan Francesc Ainaud, subdirector del departament de Cultura. 

La confusió respecte al què va passar en aquesta reunió és tan gran que fins i tot el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va demanar les actes de la trobada, en un intent de buscar una explicació racional i una mica de llum a tot plegat. Mascarell, molt molest amb l’Ajuntament de Reus per les formes en la tria del director i en clara sintonia amb els postulats de l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC), va asegurar en la roda de premsa de presentació de l’última edició dirigida per Jordi Aspa i Bet Miralta que el relleu es triaria per concurs públic. 

Possible cessament

L’actual situació és tan enrevessada que inclús persones històricament vinculades a la fira com Alfred Fort han demanat al nou director del Centre d’Arts Escèniques de Reus (CAER), Ferran Madico, que anul·li la celebració de la fira aquest any. No sembla que aquesta  sigui la intenció del Consorci del Teatre Fortuny, ja que la web oficial de la fira assenyala les noves dates: Del 17 al 20 de maig.
 
La crisi de la fira, però, està lluny de calmar-se. La solució “imminent” que s’havia de produir, segons la Generalitat, abans de les vacances de Nadal s’allarga més de l’esperat. La Generalitat no accepta el recent nomenament de Louisa Raluy com a directora de la fira i s’especula en una possible rescissió del seu contracte. De fet, sembla que la conselleria ja ha  exigit el cessament de Raluy i aposta per una de les quatre persones que es va presentar al concurs, un fet que segur que satisfà a l'Associació de Professionals de Circ (APCC), que ha demanat respectar el concurs.  En el cas de cessament, Louisa Raluy seria l'artista enganyada. Nomenada i abans de començar.  

Quina pena fa tot plegat.   

El desglossament és el següent:

111.900 euros a Bidó de Nou Barris per activitats de l’Ateneu Popular de 9 Barris, 138.800 euros a l’Associació de Circ Rogelio Rivel per les activitats de l’escola de circ, 176.000 euros a l’Associació de Professionals del Circ de Catalunya (APCC) per activitats de La Central del Circ i l’APCC, 7.300 euros a El Circ Petit per un curs professional de circ de nivell base.

7.500 euros a Agrega Projectes Culturals per l’Aparador 2011, 9.500 euros a Josep Antoni Hernández pel projecte El circ a l’escola, d’Els Parking; 9.700 euros a Atempo per Après, 10.700 euros a la companyia Mumusic Circus pel nou espectacle Roda, Món.

10.900 euros per a l’associació Tub d’Assaig 7.70 de Terrassa per als projectes de circ, 12.000 euros a Alina Ventura per a Aritmètica de la Mort, 12.300 euros a la Asociación de Circo ‘Eia’ per a l’espectacle Capas.

14.300 euros a El Generador, Art i Creació Cultural per a la celebració de FAC11, cinquè Festival d’Arts de Carrer de Sant Adrià del Besòs.

20.300 euros a l’Associació Alecto Circ per a la creació de l’espectacle Circ Teatre Modern, 21.200 euros a Cronopis per a l’espai de creació i formació de circ de Mataró, 25.500 euros per a la fira de circ al carrer de la Bisbal d’Empordà i un projecte de formació de circ.

26.400 euros per a la revista de circ Zirkòlika, 3.200 euros a Tilt per a l’espectacle Minim, 34.900 euros per a la celebració del festival Circ Cric al Montseny, i 39.000 euros per a l’espectacle Una d’0stres i la celebració del festival 1,2,3 Pallasso de Tiana.