Tot plegat, un divertimento, amb la intenció de fer entendre que un projecte comunicatiu sense estar a la xarxa i sense anar on és el potencial lector no té cabuda avui en dia. És per això que, esperem, que el 24 de febrer puguem donar per tancat El Punt Glocal i donar la benvinguda a un projecte digital i multicanal. I, si pot ser, que no estigui fet “perque sí”, “perque toca”, sinó que s’hi cregui i s’hi destinin recursos econòmics, humans i, també, molta imaginació.

Crec amb El Punt, per ideologia, per independència, per apostar per l’opinió local sense oblidar la global (per què no adoptar el nom d’El Punt Glocal?!). Un diari nacional per edicions, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, queda molta feina per fer. Propera estació: Lleida? Ja ho veurem.

Però, cal arriscar, cal adaptar-se als nous temps, amb crisi o sense. Cal apostar per la informació local. En aquest camp El Punt ha de ser la referència, però, alhora, es pot tractar la informació global des d’una òptica diferent a la resta de mitjans. A parer meu, caldria obviar les notícies d’agències i apostar per la informació original. No dic que calgui deixar les subscripcions a la informació de les agències (ACN, per exemple), sino que el què aportin les agències s’ha d’interpretar com una font d’informació, però no incrustar aquesta informació al diari, ja que això és fer el mateix que la resta, no aporta cap mena de “plus” informatiu. Cal aportar alguna cosa més. Si ja hem sentit la notícia per ràdio o consumida per Internet, no ens hem de repetir. Si hi ha hagut un accident, no cal tornar-ho a explicar, cal aportar informació complementària, una entrevista, un article d’opinió, un reportatge,... el què sigui, però que aporti informació complementària al que ja sabem (o, com a mínim, és molt possible que sapiguem).

La informació local ha de ser la millor dels PPCC, aquest és el punt fort d’aquest mitjà. La resta de seccions han de tractar-se d’una altra manera i, si és possible, especialitzar-se en alguns camps. Per exemple, la secció “Europa-Món”, per mi sovint no aporta res, són petites notícies posades perque si, per omplir. En canvi quan hi ha un bon article d’opinió (ex: Ramon Rovira) la cosa fa un canvi substancial. Per tant, en seccions com la d’Internacional, Política, Punt Divers o Economia, apostaria per un tractament molt més en profunditat, no cal tractar tot el què és notícia en el diari en format paper, és millor aprofundir en alguns temes, la resta ja ens n’assabentarem per altre mitjans més àgils.

La secció de cultura m’agradaria que deixés de ser a nivell nacional i passés a ser a nivell local, una mescla d’agenda cultural comarcal amb informació, entrevistes d’actualitat, opinió, crítiques,...

La secció de Comunicació, caldria ampliar-la a altres mitjans, a altres canals. Basar-se en notícies sobre el programa de TV analògica de torn és un error, cal apostar per tots els mitjans nous que ens envolten, per Internet, els mòbils, els jocs, la TDT, la IPTV,... fins i tot, s’hi podria ajuntar altres seccions com ciència i tecnologia, noves tendències, ... La comunicació entesa com una gran secció d’actualitat, de tot el què s’està movent al nostre voltant, una visió de totes les pantalles que ens nodreixen d’informació i continguts.

Apostaria per oblidar les seccions típiques dels diaris del S.XX i apostar per una informació molt més fragmentada o, si més no, apostaria per posar subseccions dins de les seccions. Avui ja no és tant important posar “successos” i ja està. Cal concretar, cal facilitar la situació al lector amb un simple cop d’ull. Potser abans estava a successos, però ara a més està a Tarragona i a accidents i a trànsit i a ....

En resum, una gran aposta per la informació local, acompanyada per grans seccions (ben fraccionades) tractades amb més profunditat a través de gèneres periodístics de lectura més tranquil·la com poden ser les opinions, els reportatges, les entrevistes, les cròniques, les crítiques,...

La marca i multiplataforma: Cal apostar per la marca “El Punt”, però oblidar d’una vegada per totes que El Punt és un diari en paper. El paper ha de ser una de les moltes plataformes que ha d’utilitzar aquest mitjà per a difondre la informació. Ha d’estar complementada amb Internet, però també amb altres pantalles si és possible, com pot ser la TDT, o els mòbils o el què sigui que vagi sorgint, com també es podria apostar per una bona IPTV a través d’Internet. En definitiva, un conglomerat de punts d’informació que acostin El Punt al lector, que li facilitin la tasca d’estar ben informat.

Alguns punts d’accés a la informació d’El Punt han d’estar tractats de forma més didàctica i en profunditat, i d’altres d’una forma més àgil, com a través d’Internet. I, cal deixar de tenir por de l’opinió dels lectors, dels usuaris d’aquesta informació. Cal acostar-los la informació de la forma més senzilla possible (el temps és or!!) i cal deixar que opinin de mil formes possibles (no estic pensant exclusivament amb els comentaris a les notícies, que sovint no aporten res). Alhora, cal tenir respecte per l’usuari de la informació i respondre-li tot dubte o comentari en temps real, si és possible.

Innovar, arriscar-se, són tasques que hauria de tirar endavant aquest mitjà si vol aconseguir ser un diari de referència. I, per què no apostar per ser un mitjà de referència a nivell mundial. Qui no arrisca no pisca i qui no somia no ho aconsegueix!

La credibilitat és bàsica. Si t’equivoques, reconèixer-ho i reacciona. Si tens alguna secció o notícia no fonamentada no la posis, tot s’acaba sabent.

Infografia i contextualitxació: Cal apostar per la infografia, mapes, gràfics, ... ajuden a entendre la informació i en faciliten la seva comprensió. Així mateix, cal contextualitzar la informació, no n’hi ha prou en dir que hi ha hagut 30 morts, cal comparar-ho en el temps i en l’espai. No n’hi ha prou en dir que no sé què ha aconseguit un 10%, cal comparar-ho amb altres dades. Cal situar la tendència i facilitar-ne la comprensió, i explicar-la si cal.

Cada canal té assignat un tipus d’informació, per tant es poden complementar. Un vídeo no es pot incrustar al paper, però des del paper pots dir que la informació es complementa amb un vídeo al web. I, no ha de fer por complementar la informació amb la d’altres mitjans. Ja ha passat l’etapa que només llegíem un diari, ara som multiconsumidors, per tant, si la marca El Punt té un bon criteri de recomanacions serà millor considerada.

En definitiva, cal apostar per la informació de proximitat, per la informació original, per l’aprofundiment en l’edició en paper, per la multicanalitat, per la fragmentació de la informació, per la qualitat de la informació en tots els canals i pel respecte a l’usuari de la informació oferint-li el millor i permetent que es faci seu aquest mitjà apostant per la seva opinió crítica i intel·ligent.

Espero amb ganes una reformulació del projecte El Punt, com a mínim, i per començar, espero un redisseny en format i continguts en l’edició en paper i un punt d’entrada a la xarxa, ja sigui només un diari digital o, com m’agradaria, alguna cosa més.

Marc

Per què ho fem? Bàsicament, perque volem i perque creiem que pot ser útil un experiment com aquest i, si és possible, obrir i accelerar el pas a un bon projecte digital de cara a principis o mitjans del 2009, any en què es celebrarà el 30è aniversari del diari nacional per edicions. Amb El Punt Glocal fem arribar la informació a molts simpatitzants que no en són lectors habituals i creem sinèrgies i rebem comentaris que ajuden a millorar el producte. Aquests comentaris, si escau, els passem al Consell Editorial. El Punt té molts defectes, no ens enganyem o, millor dit, molt per millorar (i, qui no?!), però també té un grau de llibertat i sensibilitat nacional que no es troba en d’altres diaris nostrats.

I, què forma part d’El Punt Glocal (de moment)? Doncs, la cosa va començar amb el bloc (rss), que és una mena de punt de partida on hi ha opinions i informació sobre el diari.

Després va venir el Twitter (rss), on pengem notícies i els seguidors (actualment, 302 followers) i els visitants esporàdics tenen accés a les notícies, reportatges i opinions més interessants. Intentem penjar només notícies originals, que no hagin estat tractades en d’altres mitjans, fent èmfasi en la secció d’opinió, els reportatges, les entrevistes i les (encara massa poques) notícies TIC.

A continuació, va venir el Grup El Punt Glocal de Facebook, on actualment hi ha 209 membres. En aquest grup es pot debatre sobre temes relacionats amb el diari, s’informa de novetats a través de missatges als seus membres, s’informa d’esdeveniments sobre el diari,.... No acaba de funcionar una eina del grup que seria molt útil, com són els debats. El temps dirà.

I, l’últim a apuntar-se al projecte -i que està tenint força bona acollida- és el perfil de Facebook d’El Punt Glocal, on els actuals 377 seguidors (en cinc dies!) poden seguir i comentar les notícies més interessants del diari, entre altres continguts. A més, hi hem incorporat un apartat d’agenda, on anirem penjant els esdeveniments que la gent ens faci arribar i un apartat de Friendfeed (RSS) on es pot seguir en temps real tots els continguts de tots els espais que hem esmentat.

En fi, no deixa de ser un projecte amateur, que tira endavant com pot, i amb data de caducitat anunciada.

Si algú està interessat en participar-hi, només cal que ens ho faci saber a elpuntglocal@gmail.com . Les tasques a fer són ben senzilles i no ocupen gaire temps. Es podria encarregar de portar El Punt Glocal d’una secció local (al Twitter, per exemple), o escollir la foto del dia -un nou apartat que hem incorporat al perfil de Facebook-, o opinar sobre el diari al bloc i fer propostes i crítiques (constructives), o fer el seguiment de què es diu d’El Punt en altres mitjans (a través del Google Alerts, per exemple),...

PS: Respecte a les causes i grups que ens esteu enviant per apuntar-nos-hi, la política que seguim és NO apuntar-nos-hi com a norma general, amb algunes excepcions, ja que no volem influir en la línia editorial del diari.

Marc

La veritat és que és complicat amb 20 etiquetes, però alguns diaris com el New York Times treballen amb moltes seccions (fins a 15 n'he comptat) per a facilitar la vida als lectors. Al cap i a la fi, no són això les etiquetes? Segmentar interessos de tal manera que sempre vagis allà a on t'interessa?

“La setmana passada els lectors d'El Punt ens vam trobar l'agradable sorpresa de la nova Presència i també un producte nou, el 30 Dies. Em va sorprendre en temps de crisi, però hi ha la voluntat d'engrescar anunciants i lectors
el defensor del lector

PEP COLLELLDEMONT I OLIVA.

«El defensor del lector pot actuar a instàncies de qualsevol lector, dels consells editorials o a iniciativa pròpia», diu l'article 15 de l'Estatut del Defensor. La veritat és que fins avui no havia actuat ni una sola vegada per «iniciativa pròpia». Doncs ho faig avui i per dos motius. L'un, perquè els lectors del diari o s'han adormit o ho troben tot bé, i l'altre, perquè em preocupa de veritat la crisi que ens ha caigut al damunt i no voldria que afectés aquest diari que vaig ajudar a parir i que m'estimo com una criatura meva. La setmana passada els lectors d'El Punt ens vam trobar l'agradable sorpresa de la nova Presència. Per a mi –altres lectors també me n'han parlat– ha tingut l'encert de mantenir el fons, que tants elogis ha tingut en els darrers anys, i millorar ostensiblement la forma. Presència és ara una revista amb cara i ulls que podem tenir damunt de la tauleta de la sala d'estar per llegir-la amb calma. Quan la vaig veure, però, em va fer pensar. I em vaig fer la pregunta següent: si hi ha crisi també en el món de la premsa, com és que El Punt es llança a fer un producte de més qualitat i al mateix temps n'engega un de nou, el 30 Dies, que també m'ha satisfet, tot sigui dit? N'hem parlat a abastament amb els responsables de l'empresa, i els he expressat els meus dubtes. Que hi ha crisi també en el món de la comunicació, m'ho han reconegut. I m'expliquen el que tots sabem, que sense publicitat un mitjà de comunicació no pot subsistir, i hi ha hagut una baixada de publicitat molt important. Si les empreses –i les immobiliàries més que cap altra– tenen problemes econòmics, almenys de liquiditat, difícilment trobaran diners per anunciar-se, encara que en moments com els actuals sigui més necessari per poder vendre més. I, per tant, els ingressos de les empreses de comunicació baixen. Precisament per això, em diuen, no s'ha de tirar la tovallola i intentar ser més competitius. Si Presència és millor, si té més bona presència, i perdoneu la redundància, és possible engrescar els anunciants per intentar vendre més.

Cal tenir en compte, em diuen, que el nou producte no és pas fruit de la improvisació, sinó que feia temps que s'hi treballava com un dels projectes a posar en marxa amb motiu del 30è aniversari de la sortida d'El Punt a les comarques gironines, que tindrà lloc el mes de febrer de l'any vinent, d'aquí a quatre dies com aquell qui diu. Jo era director d'El Punt quan el diari va assumir com a dominical Presència, una revista, no ho oblidem, que en les èpoques dures del franquisme va ser sempre un far d'esperança no solament per als gironins, sinó també per a molta gent d'arreu del país. El paper que va exercir llavors no tenia raó de ser quan va arribar la democràcia, però El Punt no va voler que desaparegués així de cop i volta. Certament, s'han viscut etapes millors i pitjors, però Presència és encara aquí amb plena salut i això ens ha d'alegrar a tots.

Però parlem també de l'altre producte, el 30 Dies. Un altre cop ens fem la pregunta: un producte nou en plena crisi? En parlem també amb els responsables de l'empresa. I em diuen sense embuts que no és ben bé un producte nou, sinó que està destinat a recollir en un de sol tota una varietat de productes que periòdicament sortien amb el diari i que tenien un cost, com ara l'especial sobre motor, el d'habitatge, el de decoració, etc. Ara, tots aquests suplements els trobarem en un de sol, amb un format més petit –i, per tant, més econòmic–, un cop al mes, ampliat amb tota una munió de serveis que ens seran útils a l'hora de programar el nostre lleure. I un últim detall que em comuniquen: el 30 Dies surt amb una periodicitat mensual de més de 300.000 exemplars, encartat amb altres capçaleres de Catalunya.

La veritat és que m'han convençut, hi veig un projecte molt meditat, tot i que fins que no s'acabi la crisi no estaré tranquil. És el problema que tenim els pares amb els fills.

Els lectors que es vulguin posar en contacte amb el Defensor del Lector ho poden fer trucant al telèfon 972 186 400, enviant un fax al número 972 186 420, per correu electrònic a l'adreça defensor@elpunt.com, o enviant una carta al carrer Santa Eugènia, 42. 17005 Girona. En les comunicacions escrites hi ha de figurar forçosament el nom, el domicili i el telèfon de l'autor. El Defensor del Lector les contestarà particularment, o bé per mitjà d'un article, quan consideri que tracten de qüestions d'interès general.”

Marc