És 2010 i tothom sap que el peix és un bé escàs. No va de nuclears -que per cert, demà en parlarem de manera folgada- ni quant a Vic. M'estic cenyint als dofins, als mamífers cetacis que tenen el musell allargat. I, concretament, a la seva estratègia per a menjar i quedar-se ben tips. Doncs bé, la mecànica del poder és l'instrument que mou les regnes d'aquests -naturalment (?)- súbdits. I el delfí, un entranyable príncep (sigui dit!), el considerat hereu desitjat de tota la moguda quant al patrimoni que està en joc. Però, malauradament, el moment no acompanya, encara menys el prestigi de l'art, és a dir, la praxis política. En conclusió, que en el vídeo -el qual m'ha fet arribar un amic físic en potència- hi observem com n'és de necessari el treball en equip. Perquè la suma d'individus és crucial per batre's en duel a l'arena pública. I assolir petits triomfs és un requisit indispensable per engreixar l'esperança dels teus i no defallir. Les grans fites, doncs, les deixarem per a les persones que tenen fil directe amb Déu. Mentrestant, però, recomano als prínceps de Catalunya que, si són capaços, es posin la fortuna al seu servei; i, si són honestos, que mirin de resistir-la. Sigueu virtuosos!