Tot just hui, dilluns 12 de setembre, VerdCel comença a fer les primeres passes de pre-producció pel que serà el seu quart disc. Des de l’abril alfOnS Om ha estat treballant intensament, embastant les cançons candidates a formar part d’aquest nou treball, a partir de textos i anotacions musicals que s’han anat dipositant al peu d’aquest període. Després del darrer treball PetjAdeS (clip ‘Treballaré el teu coS’) fet amb la base de les cançons de Raimon tenim moltes ganes per treballar amb lletres, melodies i cançons de VerdCel i molta il·lusió per ensenyar-vos-en els resultats. Tenim entre mans cançons que ens parlaran del final d’allò que va ser i ja és obsolet, i el principi i l’esperança del que està per vindre.

Tot aquell que vulga podrà participar-hi des de ja amb el hashtag #verdcelalcat , els dies previs i el mateix dia del concert; si assisteixes al concert, pots comunicar les teues impressions, allò que cregues  i compartir-ho amb la resta, aportant així la teua visió a la retransmissió global del mateix. Si en canvi no pots vindre, podràs seguir el concert i tot el que l’envolta igualment pel twitter i amb aquest hashtag #verdcelalcat.

Puja al tren republicà (VerdCel; 2007)

Per la muntanya i vora mar.

Per l'horta i el secà.

Cap al Vinalopó i Alacant.

Des d'Hortes i Riberes,

els Ports i La Costera,

Marines, Foies i Valls,

fins la Font de la Figuera.

Va el tren republicà.

Riu amunt i riu avall.

Sènia, Xúquer i riu d'Alcoi.

Palància, Túria i Millars.

Tots els pobles i comarques de vida plens

reviscolarem les artèries del País Valencià.

Puja, puja, vinga va!

Puja al tren republicà.

En defensa de la terra

cantarem noves cançons

que ens donen forces

per cercar la llibertat.

De convicció i estima pel que som.

Per la nostra identitat.

Ni millors, ni pitjors

serem nosaltres, sense por.

salut!*

Només dir que entre tots/es seguim embastant amb agulla tenaç i atrevida, amb fil tendre i honest, l’àmbit natural que tant volen esgarrar. Que circule lliure allò que és lliure, que no ens tanquen la boca. Treballem junts doncs, des d’ací i des d’aquí, des de l’espai comú. Trenquem provincianismes, existents tant aquí com ací; cerquem complicitats. Per finalment REPUNTAR.

------------------

El proper dissabte 26 de març VerdCel actuarem a Perpinyà, celebrant el 3er aniversari del Casal, Centre Cultural Català; tornem doncs a la Catalunya Nord. I seguidament, el divendres 1 d’abril, per fi portarem ‘PetjAdeS’ al nostre poble, Alcoi.

Va ser vital, un concert per celebrar, el que us deia, el dia de la llengua materna, per així almenys desintoxicar-nos una miqueta dels darrers temps viscuts......

Durant la setmana escoltes per part de l’entrenador de futbol del Girona que aquella acció que va fer darrerament no vol que s’utilitze políticament, per cap banda, “ni espanyolista, ni independentista”, que ell sols és un entrenador de futbol. Aquesta persona es va alçar enmig d’una ofensiva periodística intolerant, irrespectuosa i intransigent (recordem, van de no nacionalistas), i va dir alguna cosa semblant a: “doncs si no puc contestar en la meua llengua, no hi ha roda de premsa”, i va marxar, després d’haver-se indignat sobre manera; es veia clarament cansat de “posar l’altra galta” en aquets casos (la tenia ja massa escaldada, per desgràcia com tantes persones diàriament ho estem).

No hi ha utilització política? és a dir, no hi ha política en aquestes coses? segur?

La mateixa setmana pràcticament se n’assabentem que el des-govern valencià canvia una llei, així com així, perquè s’incrementen exponencialment les multes a ACPV per tenir els repetidors de tv3 “encesos” (els dos únics que han deixat vius els peperos, em sembla); dels 600.000€, ara, cada quinze dies que passen, 60.000€ seran afegits al “deute”. Això forma part d’un atac de guerra, un joc més que brut  i més que fosc; aquest gentola posa el dit a la llaga, el refrega i després clava una daga amb tota la mala llet.

Bo, potser sí en la distància de quilòmetres, però sembla que pels racons també reals de l'ànima, pugem dos carrers, pel Guinardó amunt, girem cap al Carmel i de sobte amaneixem al Partidor del nostre poble Alcoi.