La Medalla d'Honor del Parlament no és una distinció més de l'univers de premis honorífics que es donen a tot arreu. Neix l'any 2000 a iniciativa del llavors president Rigol i pretén distingir persones compromeses amb la societat, amb el país, persones amb valors i que són exemple per a la societat. Fins aquí podria ser com qualsevol altra distinció. La novetat en aquest cas és que la distinció requereix la unanimitat del Parlament per ser concedida, i això els puc assegurar que sovint es converteix en una missió pràcticament impossible, ja que requereix un esforç de consens molt gran, gens habitual en les dinàmiques polítiques del nostre país.

L’expressió #jonoacato ha esdevingut Trending Topic a nivell mundial. Poca broma!. Potser convé explicar què vol dir exactament això. La majoria deu saber que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (és bo recordar aquí que un dels temes més rebaixats a l’esporgada de l’Estatut a les Corts Generals va ser precisament la Justícia) ha donat un termini de 2 mesos per a què el govern de Catalunya apliqui una sentència que a la pràctica pot representar un torpede a la línia de flotació de la immersió lingüística d’aquest país. Com tothom sap, també, la immersió lingüística forma part del model educatiu català de manera que quan els xiquets i xiquetes surten de l’escola són competents en català i castellà. O sigui no és la imposició d’un idioma, senzillament és donar la possibilitat de conèixer , dominar i desenvolupar-te en més idiomes. Pedagogs diversos i de països diferents han demostrat científicament que el fet de conèixer dues o més llengües en les etapes d’aprenentatge obre molt més la ment i facilita l’aprenentatge d’altres idiomes en la vida de les persones que reuneixen aquestes característiques. Per tant, si saber llengües és bo, si el que en cap cas es pretén és prohibir cap idioma, si el model, tal i com s’ha demostrat té èxit, on és el problema?

Els darrers anys Barrera ha sostingut, per activa i per passiva, en articles i conferències, en intervencions i mítings, que Catalunya corria un seguit de perills molt importants i que com a poble havíem de reaccionar. I reaccionar significa saber-se plantar en determinats moments. Barrera demanava valentia al poble de Catalunya i en especial als seus representants i també als partits polítics.

La presentació, on hi havia moltes cares conegudes i molta gent seguidora del mestre Puyal va servir per despertar l’interès sobre el llibre, o sigui, a què molts ens féssim la pregunta, perquè hem de llegir aquest llibre? Què en traurem? Què ens aporta el Puyal amb aquesta colla de reflexions i propostes?. És a dir, una presentació que desperta la curiositat i obliga a llegir el llibre amb una determinada actitud.

Aquests darrers dies han estat molt interessants pel que fa a l’esport a casa nostra. El Reus Deportiu ha jugat amb gran intensitat la Copa del Rei, que finalment s’ha adjudicat el Barça, però on crec sincerament que s’ha de destacar el fantàstic nivell d’hoquei que s’ha pogut veure. Grans partits a totes les eliminatòries i la reivindicació de l’hoquei com un dels esports més intensos del moment, que hauria de poder ser equiparable perfectament als grans esports que ens tenen el cor robat, com el futbol, l’handbol, el bàsquet,... Segurament que a l’hoquei li falta el component televisiu. No s’ha pogut resoldre bé la visió de la bola, i això fa que moltes vegades, veure un partit d’hoquei per la televisió, sigui un exercici intuïtiu. Quina llàstima que quan hi havia l’oportunitat de tenir l’hoquei olímpic (per allà als volts del 1992, quan els Jocs Olímpics de Barcelona), no s’aconseguís. Catalunya és una potència mundial en hoquei. Aquí tenim els millors jugadors, els millors equips, els millors tècnics, l’afició més entesa...

I quina setmana més intensa, futbolísticament parlant. Copa del Rei, amb demostració que el Barça continua en la línia que toca i un Madrid que malgrat passar amb gols fantasmes, és viu a tot arreu. Darrers fitxatges d’hivern a la lliga espanyola amb un Madrid, comprador a la desesperada, i un Espanyol, venedor dels seus tresors. Pendents de si Torres se’n va al multimilionari Chelsea i de si Alves renova. Amoïnats per la lesió de Puyol i pels mals de panxa de Bojan. No donem l’abast a tot plegat.