CiU vàrem guanyar les eleccions al Parlament a Badalona i ens agradaria ser també la força majoritària a l’Ajuntament de Badalona, al maig.

Creiem que cal un canvi a Badalona, però en positiu.

La nostra actitud: responsabilitat, il•lusió, fermesa, confiança... Reconeixent que hi ha problemes (el primer l’atur) però no fent-los servir per destruir l’adversari sinó per oferir el nostre esforç i compromís per trobar-hi solucions.

El nostre projecte és el de la Badalona que suma. Un projecte on hi cap una àmplia majoria. És aquell projecte que, per sobre d’ideologies, gustos, simpaties o antipaties, té clar que el primer no són ni tan sols les nostres sigles, sinó Badalona.

El canvi positiu: Badalona primer.

CiU respecta l’aliança electoral d’ERC amb Accent però recorda que el febrer ja va proposar “superar l’estricte àmbit dels partits i possibilitar la participació de persones que no en formen part”

En el document “La Badalona que suma”, editat el passat mes de febrer, Ferran Falcó apostava per un projecte “fruit de la suma de sensibilitats, transversal, que realment reflecteixi la riquesa i la diversitat de la gent de Badalona”

Una anàlisi superficial del manifest d’Accent i del document “La Badalona que suma” constata, segons Falcó, que “hi ha una coincidència en el 99% dels assumptes plantejats”

El president del grup municipal de CiU i probable candidat de la formació a les properes eleccions municipals, Ferran Falcó, ha valorat com a “legítima i respectable l’aliança electoral feta pública avui per ERC i un grup de ciutadans de Badalona agrupats sota el corrent Accent”. En aquest sentit, Falcó ha matisat que “no obstant això, és sorprenent que aquestes persones hagin decidit fer una aposta implicant-se explícitament en la llista electoral d’ERC i no hagin contemplat la possibilitat de col·laborar, amb aquesta o qualsevol altra forma, en l’oferta pública que vaig fer el febrer d’aquest any amb el document La Badalona que suma, en la qual, evidentment, no parlava de llocs a la llista electoral com ara sí es parla des d’ERC i Accent”.

Falcó ha volgut recordar “unes paraules molt clares i directes que vaig escriure en aquest document de principis d’any: ‘crec que és l’hora de superar l’estricte àmbit dels partits i possibilitar la participació de les persones que no en formen part. Una participació pública, oberta , lliure, en l’articulació d’una proposta per a la Badalona que s’ha de construir a partir de l’any 2011’”.

Per al regidor, “aquest sector de la societat civil organitzada, amb el qual hem tingut el plaer de treballar des de les regidories liderades per CiU amb molt bons resultats, ha ignorat aquell missatge i ha preferit apostar per una oferta electoral d’una formació que difícilment aconseguirà bastir un projecte de ciutat prou recolzat com per a esdevenir una alternativa real als dos partits que actualment tenen més representació”.

“CiU oferíem –i continuem oferint- a aquesta i molta altra gent implicar-se, en diferents graus, en un projecte transversal i integrador que sí tindria possibilitats reals de capgirar el mapa polític local, però aquest pas fet per un col·lectiu de persones no ens resta ni ens restarà possibilitats per a assolir aquest ambiciós objectiu”, ha afegit.

D’altra banda, Falcó entén que “aquesta aposta pot perjudicar el gran valor afegit que implica per a la ciutat tenir col·lectius que, des de la independència, treballen en projectes que pretenen millorar-la”.

El líder nacionalista ha afegit que “pel fet de fer aquesta valoració se’ns podria acusar de demagogs si no haguéssim plantejat públicament el que varem plantejar amb el document ‘La Badalona que suma’”, i ha insistit que “el que hi escrivia continua vigent, malgrat que hi hagi hagut algunes persones que, potser per certs prejudicis que res tenen a veure amb aquesta nova forma de veure la política que defensen, hagin decidit ignorar aquesta sincera invitació”.

Finalment, el líder nacionalista ha explicat que “una anàlisi superficial del manifest fet públic aquest matí pel col·lectiu Accent sobre la seva aposta electoral per ERC deixa clar que hi ha un 99% de coincidència entre el que diu el text publicat avui per justificar aquesta aposta i el document que CiU va publicar el mes de febrer”. Falcó ha volgut ser molt clar: “cada punt expressat per aquest col·lectiu ja estava recollit al document que vaig enviar a milers de ciutadans el febrer passat, des de tot allò relacionat amb els reptes que Accent considera que la ciutat té fins als 3 punts essencials que la plataforma diu que vol desenvolupar a través d’aquesta aliança amb ERC”. “Aquestes persones –ha conclòs Falcó- s’han de preguntar si la seva aposta serà útil per al seu objectiu vehiculant-la a través d’ERC, o si no hauria estat més productiu impulsar-les amb una força molt més majoritària que fa temps que defensa que vol ser l’opció de la Badalona que suma, que integra i que s’estructura al voltant d’una oferta transversal”.

Ferran Falcó ha manifestat, per acabar, que “mantindrem, com no pot ser d’altra manera, el diàleg que sempre hem mantingut amb aquest sector social que representen les persones de la plataforma Accent, però no ens podem estar de recomanar-los que tornin a llegir el document La Badalona que suma i reflexionin si l’aposta estratègica que han fet –legítima i respectable- serà útil per a assolir uns objectius que en gran part compartim”.

SEGUEIX AMB L'ÀNÀLISI COMPARATIU ENTRE EL MANIFEST I EL DOCUMENT "LA BADALONA QUE SUMA"

COINCIDÈNCIES ENTRE EL MANIFEST ACCENT I EL DOCUMENT “LA BADALONA QUE SUMA” EDITAT PER CIU EL FEBRER DE 2010

 A continuació s’exposa una anàlisi del manifest fet públic avui pel corrent “Accent” coincidint amb l’expressió pública dels seus membres sobre la seva aposta de concórrer conjuntament amb ERC a les properes eleccions municipals.

En color negre hi trobareu el document original de la carta oberta d’aquest corrent. En color taronja hi ha, al costat de conceptes destacats del text d’Accent, algunes de les parts del document “La Badalona que suma” que, al nostre entendre, reflecteixen fidelment l’esperit del que es planteja al manifest d’aquest corrent aliat amb ERC.

 
L’any 2007, un grup de persones de la ciutat vam coincidir com a signants d’un manifest en el qual demanàvem l’alternança al govern municipal, la regeneració de la política (pàg. 8: “Crec que cal combatre un sistema de partits que ha construït un imaginari endogàmic de la política i dels polítics. Crec en les idees que tracen horitzons de futur compartits i ambiciosos, que generen il·lusió, que sumen complicitats de gent ben diversa”) i la cerca del consens per abordar els grans reptes que tenim a la ciutat (avui més urgents que mai, en l’actual context de crisi). Eren (i són): a) més impuls al treball per la cohesió social i la qualitat de vida; (pàg. 14 “Una política que busqui assegurar la cohesió interna no és aquella que pretén que tothom sigui igual, sinó que és aquella que pensa en tothom des de les diferències de cadascú. Per això, la cohesió social passa per atendre diferents col·lectius amb problemàtiques específiques). b) la millora de la nostra competitivitat com a ciutat; (pàg. 11 “La personalitat pròpia (de Badalona) també es reforça amb la recuperació d’un paper de capitalitat territorial, sobre el mateix Barcelonès Nord i sobre el Maresme Sud, que li és natural (...) i que ajuntament i ciutadania hem de maldar perquè Badalona sigui atractiva per als municipis de la seva àrea d’influència”) c) l’assoliment d’una cultura més potent (p. 24: “Cal, en aquest sentit, crear les condicions perquè la ciutat generi i demani més oferta cultural per si mateixa, amb un paper dinamitzador per part de l’Ajuntament i altres administracions públiques. Aquesta oferta cultural hauria de ser més transversal, perquè Badalona té un enorme potencial en molts camps (...) camps on la ciutat pot posicionar-se, si aprofita el capital humà amb què compta, i si conserva, modernitza i manté els equipaments existents” / p.25: “El millor que s’ha fet en cultura a Badalona ha estat fet per les entitats (...) La capacitat de comunicació, de coordinació, de col·laboració, de generació de complicitats, serà fonamental perquè Badalona compti amb un model cultural diferent, que aspiri a més i vagi més enllà de la tradicional tutela institucional i pública”) i d) l’existència d’un govern més eficient, més participatiu i més transparent. (pàg. 12, a Eix 3. Transformar la gestió municipal: “Cal fer una reflexió seriosa i prendre mesures concretes per canviar una concepció de la funció pública que contribueix al conformirme, que porta a la manca de projectes transformadors i a la dificultat per a introduir dinàmiques de treballa adaptades a les necessitats dels ciutadans (...) Amb noves estratègies organitzatives, amb la definició d’objectius clars, amb la dotació de mitjans adequats” / pàg. 13, Eix 3: “Hem introduït una nova concepció de la gestió municipal quan hem impulsat un salt tecnològic que permeti millorar els serveis sense recórrer a la contractació de més personal (...) Hem avançat en aquest aspecte desenvolupant mesures que tendeixin a la descentralització administrativa (...) Queda camí per fer, perquè és evident que no tenim la organització administrativa amb un engranatge prou eficaç com per a donar el servei que requereix una ciutat de les nostres catacterístiques. Sense aquesta reflexió autocrítica, difícilment aconseguirem impulsar els processos de millora necessaris”)

Avui, prop de quatre anys després, algunes d’aquelles persones decidim passar de la proposta a l’acció.

Els signants d’aquest article formem part d’un col·lectiu més ampli que s’articula al voltant d’una nova iniciativa política a la ciutat. Amb aquest article anunciem la constitució d’’Accent, Independents per Badalona’, una plataforma que vol:

1. Incorporar al debat polític de les pròximes eleccions la frescor de les cares noves i d’una manera de fer constructiva i exigent. (pàg. 8: “Sóc alhora dels que pensa que aquesta oportunitat d’opinar i representar sensibilitats –col·lectives o individuals- l’ha de poder exercir qualsevol persona en qualsevol moment, més enllà de les cites electorals que tenim cada quatre anys” / p. 29: “M’agradaria tenir la sensació que l’any 2011, quan aspiri a l’alcaldia de Badalona, ho faré defensant un projecte propi però fruit de la suma de sensibilitats, transversal, que realment reflecteixi la riquesa i la diversitat de la gent de Badalona”) Volem ajudar a trobar solucions i a detectar i posar en valor les bones pràctiques, a més d’assenyalar els problemes i les disfuncions que hi pugui haver. Els nostres instruments són l’experiència en el món cívic, el coneixement de la ciutat, la formació i els orígens professionals diversos… i un optimisme que està basat en el realisme i el compromís amb allò que ens envolta.

2. Ajudar a cercar els punts de trobada entre les diferents forces de progrés i catalanistes a la ciutat. Volem posar damunt la taula la conveniència de promoure tres pactes locals que, amb una durada de vuit anys, ajudin a trobar els mínims comuns denominadors en àmbits com a) la cohesió social, b) la competitivitat econòmica i el model de ciutat i c) la cultura i la participació ciutadana. Aquests pactes locals haurien de ser assumits també per part de la societat civil. Creiem que podem ajudar a aconseguir-ho. Avui, a Badalona cal sumar.

3. Proposar un debat de fons sobre la identitat i la cohesió social. Volem que Badalona quedi reflectida en el país des de la certesa que “Catalunya es juga el futur a Badalona”. L’àrea metropolitana ha de contribuir molt més en l’actual procés de construcció nacional. Hi ha aspectes que volem subratllar: a) el català com a llengua de trobada i oportunitats, b) la inclusió social com a motor de qualitat de vida, c) la diversitat cultural com a repte i oportunitat i d) la relectura i actualització dels nostres referents, amb l’objectiu de reconèixer totes les complicitats amb el país. (pàgs. 9-10, a Eix 1: reivindicar la personalitat pròpia: “Badalona forma part de l’àrea metropolitana però no pot estar indiferenciada (...) La construcció d’aquesta personalitat singular i forta s’ha de fonamentar en diverses columnes: L’orgull dels badalonins de sentir-se badalonins (...) L’existència de punts de referència comuns –de coneixement de la història i la tradició- però sobretot de projectes de futur (...) La vitalitat de la societat civil i el dinamisme dels seus emprenedors (...) La possibilitat de lluir realitats i èxits badalonins (...) La personalitat de Badalona s’ha de plantejar com un èxit d’integració, de suma: com una ciutat que suma contrastos (...) Promoure un gran debat sobre la badalonitat, que vagi de les arrels més profundes als brots més joves i que doni pas a un marc de referència que difondrem activament entre la ciutadania”)

4. Contribuir a enfortir l’espai de progrés nacional a la ciutat.

Per assolir aquests objectius, i amb la voluntat de reforçar els consensos entre les forces catalanistes i progressistes de la ciutat, Accent accepta la proposta de crear una llista conjunta amb ERC, una formació que creiem que ha entès la necessitat de canvi polític a la ciutat i que accedeix, de forma sincera i generosa, a una aposta de major transversalitat, que supera la costura de les sigles. (pàg. 28: “Perquè una ciutat se’n surt o no en funció dels valors que es promouen i en els quals es basa. Aquests valors són els que marquen la diferència, i els que determinen l’èxit o el fracàs com a comunitat. El canvi més important que hem intentat és el de fer la política amb valors i actituds: proximitat, capacitat d’escoltar, sentit col·lectiu, predisposició a la suma i no a la divisió, exigència cap a nosaltres mateixos i cap als altres... Amb complicitat, buscant que cadascú doni el millor de si mateix al servei dels altres, buscant sumar i no restar”)

A hores d’ara, Accent i ERC estem debatent la fórmula de col·laboració, que es traduiria en una llista conjunta en les pròximes eleccions del 22 de maig de 2011. En els últims mesos, Miquel Estruch, candidat de la formació, ha fet diferents crides a l’obertura del partit; crides a les quals hem volgut respondre.

L’any 2007 ja dèiem que els partits havien d’entendre que calen noves maneres, que cal obrir finestres i que cal posar en dubte les velles inèrcies. Creiem que ERC a Badalona ha fet un pas important en aquesta línia. I volem aprofitar aquest oferiment. Creiem que és el moment de contribuir des de molts llocs, i també des de diversos espais ideològics, a aquest canvi de fons. Tan de bo altres partits facin apostes similars. (pàg. 2: “Crec que és hora de superar l’estricte àmbit dels partits i possibilitar la participació de les persones que no en formen part. Una participació pública, oberta, i lliure, en l’articulació d’una proposta per a la Badalona que s’ha de construir a partir de l’any 2011”) Ho celebrarem. Catalunya viu avui una nova transició.

Les persones que signem avui aquesta carta oberta ho fem convençuts que tenim coses a dir i a aportar (i també en tenim moltes a aprendre). “Alguna cosa ens diu que sí”, que ara és un moment especial a la ciutat, i al país. Ens agradaria sumar altres veus i mirades en un projecte que neix més com a invitació que com a dogma. Ens calen més mans, més ulls, més mans. (pàg. 29: “M’agradaria tenir la sensació que l’any 2011, quan aspiri a l’alcaldia de Badalona, ho faré defensant un projecte propi però fruit de la suma de sensibilitats, transversal, que realment reflecteixi la riquesa i la diversitat de la gent de Badalona”) Accent neix avui, aquí, a les pàgines d’un diari. Des d’ara mateix ja ens pots trobar a la xarxa a accentbadalona.cat, però ben aviat ens trobarem allà on ens hem trobat sempre. A peu de carrer. Allà on fem feina. T’hi apuntes?

Ho dic perquè aquests dies corren comentaris sobre si l'excel•lent resultat de CiU obtingut a Badalona, on varem guanyar al PSC per més de 6.000 vots, es pot reeditar al maig vinent.

Hi ha, és clar, opinions interessades. Evidentment, cap dels altres partits ho veu possible. Tots creuen que això no pot passar.

Jo ho respecto. I sé que és difícil. Però els partits haurien de començar a aprendre que el mapa polític i el comportament dels ciutadans va canviant, i que els perímetres dels partits s'eixamplen. I que si al 2003, quan tots els qui pontificaven i presumien clarividència donant CiU per morta, els haguéssim fet cas, avui les coses serien ben diferents.

Nosaltres tindrem algunes avantatges a la propera batalla electoral.

La més important, definitòria, és que no tindrem pressió ni por. Ni de guanyar, ni de perdre.

Que ens presentarem davant els ciutadans no clamant resistència, ni clamant foragitar els qui han estat hegemònics durant 30 anys. Nosaltres podrem convidar a somiar una Badalona que eixampli les pròpies costures i cotilles d'un passat que ja no tornarà. Perquè la ciutat ha canviat, i això ens dóna, ens pot donar, la centralitat social i política que perseguim.

Avui ho deia al debat de Televisió de Badalona. Em sembla que la majoria som conservadors en les tradicions, progressistes en la innovació, liberals en els desitjos, i socialdemòcrates en les necessitats. Així som nosaltres, i per això aspirem a la confiança d'electors, tots, menys dels qui se sentin obertament de dreta pura i dura, i íntimament espanyolistes (que no espanyols).

Que diguin el que vulguin, que nosaltres anirem fent camí, com el va fer Vettel, amb independència i confiança en les pròpies possibilitats.

El periodista encarregat de fer la crònica es va adreçar a l’Ajuntament per a demanar-nos una valoració general de la situació al barri. I hem estat molt clars: ens preocupa i ens ocupa, i mirem de destinar recursos policials per a reduir aquesta sensació d’inseguretat al barri. De fet, el dilluns passat es va celebrar una reunió entre veïns i responsables de l’Ajuntament, la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra, acordant que es mantindrien aquestes trobades mensualment.

També varem explicar al periodista, i als veïns, que les dades demostren que en aquesta zona no ens trobem davant una situació d’inseguretat excepcional. De fet, en els darrers quatre mesos, al barri de Sant Crist, on viuen més de 10.000 persones, s’han produït un total de 27 delictes i faltes, la qual cosa vol dir un delicte per cada 1.500 habitants.

El que em preocupa és una cosa que es diu en el reportatge. Preguntats per aquestes dades, des de l’associació de veïns es diu que “alguns comerciants del barri han desistit de presentar denúncies, per la qual cosa alguns delictes ja no consten a les estadístiques”, afegint que “perden molt temps anant a presentar la denúncia i que no els surt a compte”.

Aquest fet posa de manifest que alguna cosa falla. És evident que cal millorar l’atenció al ciutadà que vol denunciar un fet davant la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra. No pot ser que hi hagi llargues esperes per a presentar una denúncia. I s’ha de fer tot el possible per a millorar aquest fet, tot i les limitacions de recursos disponibles.

Però és necessari, també, que la gent sigui conscient de la importància de denunciar, fins i tot quan això pot implicar que, després del disgust, a més a més s'hagi d'esperar per declarar i fer el paperam. És important perquè no només pot servir per a mirar de resoldre el cas i detenir-ne els presumptes responsables, o per a tenir un document oficial per a tramitar gestions amb els estaments implicats quan hi ha un patrimoni malmès.

S’ha de denunciar, sobretot, perquè la suma de denúncies permet als professionals de la policia conèixer la realitat i la seva evolució, i planificar els recursos i els serveis d’acord amb aquesta realitat.

Abans de plantejar-se “patrulles ciutadanes”, els veïns han de fer l’esforç de denunciar qualsevol incident que els afecti. És essencial que ho facin, perquè així la policia té millors instruments per a treballar al seu servei, i segur que molt més efectius que fer que la gent vigili els carrers amb tot el risc que això implica.

El nou portal és un canvi radical respecte el web que l’Ajuntament ha exhibit en els darrers anys. Passem d’un simple aparador, en què la comunicació era unidireccional (de l’Ajuntament a la ciutadania) a un espai on la interacció és possible, on la relació entre l’administració i el ciutadà va en les dues direccions.

És un instrument pensat més en les necessitats dels ciutadans que en cap altra cosa. No l’hem plantejat com un aparador estèticament maco, que es quedés en el simple gest d’explicar quina és la feina de l’Ajuntament, o què i com és la ciutat. Hem volgut anar molt més lluny, i l’hem plantejat com un enorme espai de consum d’informació i de gestions que permeti fer més fàcil la relació entre la ciutadania i l’administració.

Per això un ciutadà hi pot fer tràmits. Per això hi pot consultar el planejament territorial, obtenir un volant d’empadronament, o saber les multes que té pendents de pagament. Per això hi ha una guia de serveis completa. Per això hi ha un espai on pot consultar la feina diària, per exemple, de la Guàrdia Urbana o els serveis de manteniment del verd urbà o la via pública. Per això aquest mateix ciutadà pot informar d’incidències a l’espai públic. Per exemple, dir-li a l’Ajuntament on hi ha un cotxe abandonat, amb un formulari que va directament al treballador municipal que s’ocupa d’aquest tema.

O per això compta amb eines que posen el portal de la ciutat en contacte amb tot el món –cada vegada més potent- de les xarxes socials i la interconnexió de continguts. Avui, només amb un clic, aquest ciutadà pot penjar al seu perfil de Facebook qualsevol informació del portal municipal i compartir-la amb els seus amics. És la xarxa de xarxes en què s’està convertint Internet, un fenomen que no podíem ignorar en aquest procés de canvi.

Són tantes i tant diverses les opcions que ofereix aquest portal, que citar-les totes seria excessiu. Només cal entrar-hi, remenar, fer proves i experimentar amb un nou instrument que sens dubte serà clau en la millora del servei públic que ofereix l’Ajuntament. I també aportar qualsevol proposta, per petita que pugui semblar.

Aquest és un pas endavant irreversible, que marca un abans i un després en la posició de l’Ajuntament i la ciutat a la xarxa. És un canvi positiu que només podrà anar endavant, i que no podrà implicar cap pas enrere o cap període de relaxament.

La nostra cultura de govern, la nostra aposta personal i política, és que aquest esdevingui un instrument clau, i que per tant calgui continuar treballant-hi sense parar ni un moment, perquè ningú pugui dir, d’aquí a un temps, que tornem a estar endarrerits en aquesta matèria.