-          No tinc facebook. Sí, sense lògica. Vaig marxar tot el cap de setmana fora i al tornar ja no anava. Avui dimarts encara no està disponible. A tot això, sé perfectament que no li importa a ningú, que no tingui facebook, ho sé. Però va bé d’avisar a totes aquelles dones atractives i que es posen una foto de perfil amb triquini o el correponent top-less amb els mugrons difuminats per enganyar a la censura conservadora dels jefes del facebook, que s’esperin. No envieu peticions d’amistat encara, pilinguis. Però tornaré, paciència!

-          Alazne, coneixeu l’Alazne? No? Vol dir que no mireu Pekin Exprés i que la vostra vida és un xic pitjor que la meva. En fi, mireu Pekin Exprés i observeu lo hortera que  pot arribar a ser la Raquel Sànchez Silva però sobretot, sobretot, mireu, observeu i escolteu a l’Alazne. Sabreu el que és l’odi cap a un ent físic de metre 50, 40 quilos de pes, atacs d’ansietat constants i molta tonteria.

-          El mes de març passat, la meva novia, la Laia, va marxar un cap de setmana a Cadis, de carnaval. Fruit de la meva ira interior per imaginar-la envoltada d’homes depilats i replets de bíceps vaig agafar-me el cap de setmana com una marató de concerts. Un d’ells va ser el dels meus idolatrats nerds de The Lodger. Un altre (vaig anar a 4 concerts en dos dies) va ser el d’en Bart Davenport. Doncs bé, el bo d’en Bart torna a Barcelona, la setmana que ve a l’Helio de Gràcia, i jo ja tinc la meva entrada!

-          Òscar Dalmau. Aquest tio està a tot arreu! El vaig veure (de reüll) al PopArb, no para de sortir a la tele constanment (ahir, cameo publicitari inclós del seu nou programa a Crackovia), al vídeo de La Banda Municipal del Polo Norte i diria que ens el vam creuar aquest cap de setmana a les Terres de l’Ebre. Segurament no era ell i sóc jo que veig Oscars Dalmaus a tot arreu.

-          M’arriben rumors de que s’està gestant un nou projecte musical en català a la xarxa. Per les notícies que tinc, i com diria el que ha cagat en el joyo els darrers vint anys: Vas a flipaaaaar.

-          Totalment enganxat a la cadira. Així m’he quedat després de veure els primers dos capitols de la sisena temporada de House. No faré spoilers ni res eh! Però s’ha de veure, sobretot el primer minut i mig on el “No Surprises” de Radiohead acompanya la imatge.

-          A tot això, si em puc permetre el luxe de veure House un dia entre setmana a les 11 del matí és perquè segueixo sense feina. Cada matí em llevo i miro el correu que m’envien de Periodistas.com. No entenc aquest correu. Demanen periodistes per empreses super estranyes de Recursos Humans i coses per l’estil. I des del mes de juny que surten els mateixos anuncis. Sempre l’obro i em ve al cap la imatge d’aquell típic gift d’internet que posa: “Pero que es esta mierda!”

-          Que genial que entra el nou disc de Kings Of Convenience. De debò que entre atur, crisi, grip A, Espanya i coses negatives per l’estil va bé una mica de tranquil·litat i reflexió interna. “Boat Behind” tanques els ulls i somrius.

-          A les nits costa dormir i per això sempre em trago en Buenafuente. Per cert, darrerament cau pal, nit sí i nit també, a El País. Es trist veure com un geni de l’humor i la tele com en Buefuente també entra en aquestes merdes dels imperis mediàtics. En fi...

-          Celebro enèrgicament la noticia que van emetre als informatius d’ahir al migdia a la Sexta. Segons explicaven, a l’Estat Francès estarà prohibit retocar fotos amb el photoshop per a publicacions. I si ho fan, ho hauran d’especificar al peu de foto. M’encanta! Aviam si ho exporten aquí i ens estalviem de veure  els pits de les bessones de Pekin Expres a l’Interviu. Merda, ja fem tard…

-          Una cosa molt repetida és la moguda aquesta del Felix Millet. Que sí, que l’alta burgesia catalana està molt sorpresa (oh! No pot ser! És un lladre!!!!). El que no entenc és perquè a tots els mitjans s’ha amagat que aquest personatge era el principal home de les FAES a Catalunya i un destacat simpatitzant del PP.  Amb una mica de sort et podriràs al talego.

-          Ens aquests moments d’indefensió necessitem que torni Jacob, ja!

-          Estem a la Mercè i ahir va molar. Triomf rotund  de El Petit de Cal Eril a una Plaça del Rei molt i molt plena i concert més que interessant dels Unfinished Sympathy. Avui, entre en broma i en serio, anirem a veure als Whiskyn’s.

-          Gran, com sempre, el Laporta amb el pamplines aquest del president de Cantàbria. Si una cosa m’agrada d’aquest home és que no deixa que el trepitgin ni a ell, ni al club que representa, ni al seu país, que és el meu. Un 10!

-          Ahir un colega em va dir que sóc poc moderat amb això de la música. Val, potser té raó i tinc emocions instantànies massa bèsties. Però de debò que no veieu que el disc de Monsters of Folk és un top-5 de l’any? En serio que no penseu que “L’amor és cec” d’Arthur Caravan és una brutalitat de cançó?

-         Per cert, que avui –si no plou- anirem a veure Mishima. De ganes d’escoltar el nou disc n’hi ha moltes.

-         Acabo amb el tema de música. Fito i Los Fitipaldis ha tret nou disc. Ah, però hem de suposar que el tipo aquell calvo amb “patilles” fa coses noves quan només porta 15 anys fent la mateixa cançó? Per cert, l’home té el catxet més alt de tot l’Estat Espanyol. Tela.

-         Totalment a favor de Pekin Expres. Entenc que la televisió espanyola es fluixa fluixa, però és que aquest és un programa boníssim. Ritme vertiginós que t’enganxa al sofà, tan difícil és d’aconseguir? Reso perquè no coincideixi mai amb el Barça

-         Ahir vaig anar amb la tele (avui darrer dia!) a un sopar on hi havia el president Pujol. Resulta que era un sopar-homenatge a Josep Lluís Vilaseca, Secretari General de l’Esport durant més de 15 anys, i en Pujol –amb la Marta, es clar- va arribar tard. Tothom esperant la seva aparició i quan el paio finalment arriba va anar directament al lavabo mentre la gent es quedava amb cara d’epic fail. Tres minuts després surt del labavo, tothom callat, ell mira al personal i diu: “tinc el plat a taula ja?”.

-         Primera reflexió després de tres dies voltant pel sud de França: A Perpinyà no parla català ni cristo

-         Segona reflexió després de tres dies voltant pel sud de França: Amb tres dies no veus una merda.

-         En fi, que s’han acabat les vacances i sona com a broma dir-ho. Fa gràcia la gent que està un mes de vacances a l’altra punta de món i et diu: “M’ha passat tant ràpid, Jordi, ni t’ho imagines”. Seràs mala persona. Tres dies a 300 quilometres de Barcelona si que passen ràpid!

-         I tornem a casa i per primera vegada en molts anys no he anat a la diada ni res. Però sembla que a Arenys s’ha liat parda i hem guanyat. Serà una petita escletxa de llum per començar a abandonar, d’una vegada per totes, aquest paràsit anomenat Espanya que ens xucla la sang des de fa massa temps? De moment, em quedo amb el titular de l’agència de notícies internacional Reuters: “Catalan Town Votes For Independence From Spain”. Es com orgàsmic aquesta frase llegida en anglés, li dona importància i mola.

-         A tot això, ja m’he llicenciat de “la segona carrera”. Ja sóc periodista. Fins ara sempre havia estat bastant escèptic en aquest sentit. El periodista és el llicenciat o algo així. Doncs ja ho tindríem.

-     1546 euros. Això és el que costa el meu dentista. Durant diverses hores vaig pensar que el total eren 1100, però no. Resulta que els 1100 són, únicament, d'unes fundes que m'haig de posar a dos queixals que em vaig trencar patinant i que em van deixar un forat a la meva dentadura sector dret que fa sentir-me especialment sexi i especial. La resta és una càries al queixal del seny (la metàfora és desgarradora), matar el nervi d'un altre i fer una neteja d'unes dents tocades abastament per la nicotina. En fi, demano que ningú s'imagini com és ara mateix la meva boca. En sèrio, no està tan xunga com sembla després de relatar la meva visita al dentista.

-     Finalment ahir no vaig anar a Sant Sadurní i sí a Igualada, que de fet és millor equip que el Noia i va ser com més emocionant. El problema és que els dos equips van sortir -atenció- amb les samarretes d'entrenament a jugar. I jo, es clar, que no coneixia cap cara i havia d'anar informant a la redacció del que passava. Espectacular.

-     Això de buscar feina es tot un món. Són dies de molts mails enviats i un 95% no contestats. Matins que et lleves dient: “tengo una corazonada” (ja sabeu, rollo Madrid 2016) i que obres el correu amb els ulls mig tancats però pensant que avui si. Doncs no.

-     L'altre que mola és quan de sobte et surt a la pestanya del gmail que tens un correu. Corres a mirar... aix... serà aquell lloc tan xulo que vaig mirar i que em pagaran 3500 euros al mes? Llavors és un newsletter de La Vanguardia. Quan coi m'he apuntat jo a un newsletter de La Vanguardia? Cabrons.

-     Ei, que ve el Patrick Wolf al BAM. Que sí, que potser és genial. Però joder, que es un paio que es fa fotos promocionals amb calces i sostens de cuïr.

-         Joder, en dues hores vaig al dentista i fa certa por. Espero que, com a mínim, tinguin la Cuore a la sala d’espera. El drama s’accentua quan resulta que després haig d’anar a cobrir un interessant Noia-FC Barcelona d’hoquei patins... Sí, el Noia juga a casa, a Sant Sadurní.

-         Les ràbies musicals del dia: Cal que TVE ens col·loqui als The Clash i el seu “Spanish Bombs” a l’anunci del partit de demà de la selecció espanyola? I encara diré més. Cal que l’spotify ens aclareixi que el nou disc de Pereza és folk? FOLK? Juas.

-         Però per ràbia l’entrevista que van fer els del El Mundo als Vampire Weekend. Ahir eren bastant ídols i avui estan a la línia de la mania

-         Aviam, això de les prostitutes de Barcelona m’indigna. Resulta que El País treu unes fotografies i als dos dies tenim operació policial. Ah val, que els darrers vint anys no passava o no sortia als diaris.

-         Buf, a la tele no paro de veure famosos de nivell. Ahir Rita Claver “La Maña”. Mocadors blancs a l’estadi.

Avui és Santa Regina ( i penso en la Do Santos i recordo l'Oscar Nebreda, en Romario, el Lluís Canut i el Jordi Culé...)

-     Aquest bloc ha estat de vacances. Bé, ho ha estat el bloc però no qui l'escriu, que simplement ha buscat una excusa per deixar d'actualitzar per pura mandra en forma d'agost. A tot això, i com no trobi feina aquesta setmana, les vacances seran reals i no remunerades de forma indefinida.

-     De moment encara em queden uns dies a Barça TV, de tardes. Val a dir que les ocupacions matinals són espectaculars. Avui haig d'anar a pagar un rebut del gas de la meva mare i trucar al dentista. Si la cosa es posa en plan frenètic, potser vaig al barber, això ja seria la bomba!

-     Com vaig comentar fa mesos, aquest estiu he estat fent una colabo a un programa de COM Radio. Un dels dies que sortia jo vam anar a fer un bolo a Vilanova i la Geltrú. Tornant cap a casa amb el cotxe, el tècnic, que conduïa, va explicar-me que tenia un grup i que havien tret un disc aquest mateix any. Després va explicar-me que a l'Enderrock no els havien tractat gaire bé i que la ressenya que havien fet del disc no els havia agradat gens. Genial va ser com vaig callar quan em va dir el nom del grup i va resultar que l'havia escrit jo aquesta ressenya.

-     Ha sortit el cartell de BAM i hi ha un concert que promet ser antològic: The Unfinshed Sympathy i Berri Txarrak a la plaça del Rei. L'altre que molarà serà el de Nena Daconte. “Tenía tanto que darte” serà el més semblant a una cançó de Weezer que escoltaré en directe aquest any (i l'anterior, i el següent).

-     Discos de l'estiu. El triomfador indiscutible és el Popular Songs de Yo la Tengo encara que fa dies que no paro d'escoltar el primer disc de The Stone Roses. Per més informació, consultar el LastFm de la meva nòvia. Oi que no havia comentat que a sobre de no tenir feina també ha mort el meu portatil? En fi, fins demà

      -          No entenc perquè cada vegada que es parla de les requalificacions del Mini-Estadi o qualsevol canvi que es vulgui fer a les instal·lacions del Barça apareixen una munió de pancartes en espanyol. Tampoc entenc perquè els portaveus semblen ultrasur i no saben parlar als mitjans de comunicació en la nostra llengua. Dicen que son del Barça, pero no lo son!

      -          Tampoc ho eren la munió de quillos i canis que van venir ahir a la presentació de l'Zlatan. En serio, jo hi era i ho vaig veure: el millor de cada casa en un camp de futbol. Recordo que quan, per fi, el suec va sortir al camp els de la tele vam anar a veureu i assistir a la invasió de camp. Just en aquell moment va aparèixer un personatge darrera nostra (tribuna, segona graderia) cridant com un poses: "vamoh a salta al campo no?"

      -          The Format va morir (snif) però Nate Ruess s'ha inventat un nou grup, Fun. Se li donarà la oportunitat pertinent.

      -          Uns altres que treuen disc són els Mishima. Ganes d'escoltar-lo, i de veure'ls a la propera edició del BAM, al passeig del Born (nou escenari!)

      -          També de música, en Jaume Pla ha produït una nova versió, aquest cop en català, d'una antic tema sobre la Costa Brava. Sobre al cançó no opinaré, però el video es bastant graciós

-        Ahir vaig rebre una trucada, un número desconegut. Qui deu ser? L'agafo i contesto, però no diuen res des de l'altre banda. Tornen a trucar, però aquest cop no l'agafo, que estava enfeinat. Al cap de deu minuts truco jo. "Departament de Presidència de la Generalitat?" diuen. Resulta que era una centraleta i ara no sé qui m'ha trucat. Una línia d'investigació apunta a Iznàjar, l'altre a una possible feina que podria haver perdut per no agafar el telèfon.

-          La cara que se li ha degut quedar al tal Filipe Luis després de veure a la Raquel Sants anunciant el fitxatge de Maxwell pel Barça devia ser digne de veure.

-          Realment aquest nano no deu veure TV3, normal, viu a A Corunya. Doncs diré una cosa: té sort i tot, així no pateix els danys col·laterals del telenotícies. Un exemple,el pentinat de la pròpia Raquel Sants. Un escàndol que la perruquera del TN sigui la seva pitjor enemiga.

-          A tot això, segueixo buscant feina eh! Imagino que un bloc encapçalat per Stalin amb l'escut del Barça i una imbecil·litat darrera l'altre no ajuda, però vaja, tot és intentar-ho.

-         Algú vol veure aquesta nit a La Banda Municipal del Polo Norte? Es busca acompanyant, serio/sa i que no balli.