A Catalunya passa el contrari:  tot i que el govern de CIU  reconeix que l’estat ens maltracta, no volen ser ferms i fidels a la seva ciutadania. Segueixen fent-li el passadís al govern espanyol del PP i pacten amb ells els pressupostos de l’espoli fiscal a Catalunya.

Tant de bo el govern de CIU fos capaç de seguir l’exemple de Salmond, ens tindria lleialment al seu costat, però com que no ho faran, els catalans i les catalanes ens haurem de prendre l’exemple a mida: utilitzem les eleccions del 2014 com un gran referèndum d’independència. Emprem la propera cita amb les urnes per deixar ben clar que Catalunya tindrà un estat propi, els agradi o no als de Madrid –i Barcelona-. 

I en aquests propers anys fins al 2014, difonem l’alternativa independentista i organitzem-nos com a poble.

Llegeixo: “la Comissió d'Estudi reclama que la Generalitat recapti tots els impostos i aporti a l’Estat la part corresponent als seus serveis i a la solidaritat interterritorial, que tingui capacitat normativa sobre tots els impostos  i que els gestioni des d’una Agència Tributària pròpia” Són les conclusions de la Comissió d’Estudi sobre el Concert Econòmic de l’any..... 1999!...més tard, el 2001, Espanya va dir no. Sis anys després es va aprovar l’Estatut del 2005 que venia a reclamar el mateix.... més tard, el 2006, Espanya va dir no. I ara...

Aquest nomenament significa riure’s a la cara dels milers de voluntaris i dels centenars de milers de persones que han organitzat i votat en la Consulta sobre la Independència.

Demanem a Artur Mas que no signi el decret de nomenament d'aquesta Consellera de Justícia que ha intentat aturar l'exercici democràtic al nostre país. Si es fa efectiu el seu nomenament Solidaritat Catalana per la Independència demanarà la seva dimissió i la seva reprovació al Parlament de Catalunya.

A) INTRODUCCIÓ: LA IMPORTÀNCIA DE LES ELECCIONS MUNICIPALS PER A L'INDEPENDENTISME

LA MAJORIA POLÍTICA PER DECLARAR LA INDEPENDÈNCIA ES CONSTRUEIX DES DELS MUNICIPIS

En el primer “assalt democràtic” al Parlament de Catalunya per declarar unilateralment la independència, SI ha aconseguit entrar al Parlament, però no amb la suficient força com per forjar la majoria política necessària per proclamar la independència.

A partir d’aquí, la pregunta que ens hem de fer és: com aconseguirem ampliar la base social de SI per poder fer el salt polític que necessitem per promoure a les eleccions al Parlament el 2014 la declaració d’independència? Com mantenim els adherits i simpatitzants motivats, mobilitzats i implicats en el projecte diari de SI?  

La resposta es troba en la implicació i participació de SI en el projecte diari i municipal del màxim nombre de municipis del nostre país. És a partir del treball diari, de proximitat, des dels ajuntaments, que podem promoure des de la base el procés d’autodeterminació del poble català, a més de gaudir dels altaveus mediàtics i polítics imprescindibles per arribar a la ciutadania i  mantenir un grau d’activitat i compromís constant amb el poble.

Des dels Ajuntaments, podem impulsar el procés d’independència de Catalunya, la participació ciutadana i la regeneració democràtica: acabant amb la simbologia oficial espanyola, potenciant la cultura popular, denunciant l’espoli fiscal que també pateixen els ajuntaments i la manca de recursos pel fet de ser ajuntaments espanyols, mantenint un diàleg permanent amb la ciutadania, organitzant processos de democràcia participativa, acabant amb el caciquisme i l’endollisme urbà i rural...

No oblidem que la República Catalana de 1931 es va proclamar després d'unes eleccions municipals que van atorgar una majoria esclatant a les candidatures republicanes. La força de cada pam del territori és la força de la Nació. La mata de jonc que ens fa indestructibles.

B) LA TRANSVERSALITAT NO SIGNIFICA QUE NO PUGUEM ELABORAR UN PROJECTE MUNICIPAL  COMPARTIT

Solidaritat Catalana per la Independència és un projecte transversal construït  per proclamar la independència de la nació catalana. Pel camí, però, ens tocarà posicionar-nos en diferents temes i àmbits, com ara, els projectes locals que volem presentar als ajuntaments.

Quan sigui necessari aquest posicionament SI buscarà el consens i l’acord entre els seus adherits per buscar una posició comuna que ens permeti continuar amb l’activitat política imprescindible de servei a la ciutadania en el camí d’aquesta proclamació d’independència.

La transversalitat, per tant, no significa l’absència de posicionament i de projecte polític, sinó que implica definir els punts mínims de consens per poder avançar i poder participar de l’activitat política de servei a la ciutadania amb normalitat.

Amb el projecte d’elaboració de programes participatius municipals el que aconseguirem, precisament, és definir aquests punts comuns que ens uneixen als independentistes a cada municipi per posar els Ajuntaments al servei de la causa de la independència de Catalunya i de la millora de les condicions de vida de la ciutadania.

C) EL PROGRAMA MARC: EIXOS PROGRAMÀTICA BÀSICS PER A LES ELECCIONS MUNICIPALS

Els eixos programàtics bàsics amb els que SI es presentarà a les eleccions municipals com a programa marc seran:

- Ajuntaments per la Independència: la construcció del procés d’independència des dels ajuntaments.

- Ajuntaments participatius: projectes de participació ciutadana per fer participar la ciutadania en la presa de decisions.

- Ajuntaments per la regeneració democràtica: posar fi al caciquisme i a l’endollisme urbà i rural, a la inflació d’assessors, despeses, etc...

- Ajuntaments contra l’espoli fiscal municipal: l’espoli fiscal que pateix Catalunya incideix dramàticament sobre les finances dels Ajuntaments catalans, que no tenen recursos per poder atendre les necessitats dels catalans que són de la seva competència.

D) PROJECTE “IMAGINA”: FEM EL PROJECTE LOCAL PARTICIPATIU 2011

Per elaborar el programa local amb el que ens presentarem a les eleccions municipals proposem el projecte “Imagina”. El projecte “Imagina” consistirà en la convocatòria de Trobades Ciutadanes Participatives que serviran perquè tothom pugui fer aportacions sobre com s’imaginen el seu municipi.

A partir de totes aquestes aportacions de la ciutadania s’elaborarà el programa concret local amb el que ens presentarem a les eleccions municipals en cada municipi.

E) COM ENS PODEM PRESENTAR A LES ELECCIONS MUNICIPALS?

Per tal d’adaptar-nos a les diferents realitats territorials Solidaritat Catalana per la Independència ens podem presentar a les eleccions municipals:

1)     A través de candidatures pròpies amb les sigles Solidaritat Catalana per la Independència.

2)     A través de llistes d’independents i d’altres, associades a Solidaritat Catalana per la Independència que sumen els seus vots al nostre còmput global.

3)     A través de coalicions locals amb d’altres forces polítiques independentistes. Aquesta coalició podrà sumar els seus vots al còmput global de Solidaritat Catalana per la Independència o decidir que els seus vots no sumin per cap dels partits integrants. Els vots d’aquestes coalicions electorals no poden sumar per d’altres partits amb representació al Parlament de Catalunya que no siguin Solidaritat Catalana per la Independència a efectes de la representació a les diputacions o consells comarcals. No podem diluir el nostre projecte polític i la nostra marca en els paraigües d’altres opcions parlamentàries.

Solidaritat Catalana per la Independència primarà la qualitat a la quantitat en la conformació de llistes electorals.

Les candidatures de Solidaritat Catalana per la Independència es confeccionaran a partir de l’elecció pel sistema de primàries dels seus candidats.

En el cas de les llistes amb independents o amb coalició electoral, els candidats que proposi Solidaritat Catalana faran un procés de primàries per establir l’ordre en el que participaran en la llista d’independents o de la coalició. Posteriorment la llista completa haurà de ser ratificada per l’assemblea local d’adherits.

La decisió definitiva de presentar-nos a les eleccions municipals es prendrà al Congrés Nacional, on es presentarà el manifest programàtic,  i a cada municipi, seran els adherits de SI els qui decidiran presentar llista o no.

PLA DE TREBALL

1A FASE: GENER I FEBRER DE 2011

1) Fem el projecte municipal participatiu: “Imagina2011”

Totes les Coordinadores Locals de SI que tinguin la voluntat de presentar candidatura, en solitari o en coalició, a les properes eleccions municipals, han de convocar durant els mesos de gener i febrer almenys una Trobada Ciutadana per elaborar el projecte municipal participatiu 2011.

Aquestes Trobades Ciutadanes es faran sota l’eslògan “Imagina” i el nom de la població (p.e “ImaginaBarcelona”), i seran trobades obertes on els ciutadans que hi participin faran propostes per al municipi que serviran per elaborar el projecte municipal corresponent.

2) Congressos Regionals, Comarcals i Locals

Ja s’han enviat els reglaments per a poder convocar els Congressos Regionals i Comarcals i en breu també s’enviaran el dels Congressos Locals. A finals de gener és important que el màxim nombre d’executives regionals, comarcals i locals estiguin constituïdes.

3) Primàries locals per elaborar la llista municipal de Solidaritat Catalana per la Independència.

També durant els mesos de gener i febrer s’han de portar a terme les primàries per escollir els candidats que formaran la llista municipal de SI, o els candidats de SI que s’integraran en les coalicions electorals que s’acordin. En breu s’enviarà el reglament per portar a terme les primàries locals.

2A FASE: MARÇ I ABRIL DE 2011

1) Precampanya

Amb les propostes principals sorgides de la Trobada Ciutadana es portarà a terme una campanya per donar-les a conèixer a la ciutadania. 

2) Congrés Nacional

A finals de febrer, principis de març es celebrarà el Congrés Nacional que aprovarà el Programa Marc amb el que ens presentarem com a formació política a les eleccions municipals. El Programa Marc complementarà aquell que a nivell local hagi elaborat cada municipi. Serà suficientment genèric com perquè no hi hagi contradiccions entre l’acordat a nivell local i les propostes que contingui el Programa Marc.

3) Convenció Municipal i Escola de Formació

A finals de març, principis d’abril, es celebrarà la Convenció Nacional Municipalista, que reunirà tots els candidats i candidates de SI a les eleccions municipals. Servirà per llençar la precampanya municipal i portar a terme una jornada de formació per a candidats i candidates.

3A FASE: MAIG

1) Campanya Electoral

Durant el mes de maig i fins al dia 20 portarem a terme la campanya electoral.

Doncs bé, el cert és que en primer “assalt” al Parlament per posar fi a la dependència política i a l’espoli fiscal, SI ha aconseguit entrar amb força al Parlament de Catalunya, però no amb la suficient força com per aconseguir  forjar una majoria política per proclamar la independència.

A partir d’aquí, el que necessitem per aconseguir conformar la  majoria política per la independència en el proper “assalt” el 2014, tres cents anys després de l’ocupació espanyola, es resumeix en sis  paraules:  créixer, créixer i créixer,  credibilitat, credibilitat i credibilitat.

Dos elements imprescindibles: créixer i credibilitat, que només seran possibles des d’una feina rigorosa, tenaç i constant, des del Parlament, però, també, i sobretot, des del treball de proximitat, poble a poble, orella a orella, construint centenars de dinàmiques locals que arribin a tota la ciutadania de Catalunya i que conflueixin en un sol i mateix punt: a construir la majoria suficient disposada a votar Declaració Unilateral d’Independència el 2014.

I aquesta força territorial només es pot aconseguir arrelant-nos al territori i al seu pols, al seu dia a dia, essent útils, creïbles a cada instant, a cada municipi, amb gent preparada, posant les institucions locals al servei de la ciutadania i de la causa nacional; és a dir, presentant-nos a les eleccions municipals per aconseguir Ajuntaments compromesos amb el procés d’independència que s’impliquin en la construcció nacional, i Ajuntaments compromesos amb la democràcia participativa i la regeneració democràtica al servei de tota la ciutadania.

La República Catalana de 1931 es va proclamar després d'unes eleccions municipals que van atorgar una majoria esclatant a les candidatures republicanes. La força de cada pam del territori és la força de la nació. La mata de jonc que ens fa indestructibles.  

 1r pas)  Vertebrar l’estructura organitzativa

El proper dia 11 de desembre estan convocats a una reunió nacional tots els enllaços comarcals i de vegueries per tal de donar el tret de sortida a la convocatòria  dels congressos comarcals i de vegueria. En aquests congressos comarcals s’escollirà democràticament l’executiva comarcal i la de vegueria, entre tots els adherits que lliurement s’hi vulguin presentar, que tindrà com a missió a curt termini:

1) L’organització dels congressos locals i la constitució de SI a tots els municipis de la comarca.

2) La preparació de les eleccions municipals a la comarca i ajudar en la confecció de les llistes municipals.

3) Impulsar tot el procés que significarà el primer Congrés Nacional de Solidaritat Catalana per la Independència.

2n pas) Preparar les eleccions municipals

Des d’ara, totes les comissions locals que ho vulguin poden començar a preparar les eleccions municipals al seu municipi.

Solidaritat Catalana per la Independència es presentarà a les eleccions municipals sota els següents principis: 

-         Serà cada comissió local la que decidirà presentar-se a les eleccions municipals i com, o no presentar-se. Les candidatures s’elegiran per primàries.

-         SI es presentarà a les eleccions municipals a tots els pobles i ciutats on sigui viable,  amb llistes pròpies, o en el marc d’una coalició independentista més àmplia, aplicant el criteri d’igualtat i de no quedar diluïts ni subordinats a cap altre partit.

3r) El primer Congrés Nacional de Solidaritat Catalana per la Independència

Es celebrarà durant el primer trimestre de l’any 2011. Al gener es farà arribar la convocatòria del Congrés a tots els adherits i els documents congressuals.

En aquest Congrés s’aprovaran els estatuts de SI, la ponència estratègica i s’escolliran democràticament els membres de l’executiva nacional entre les persones que s’hi vulguin presentar.

Temes d’actualitat política: reunió amb Artur Mas i proposta d’ERC Barcelona 

El passat dijous el nostre cap de llista i diputat electe Joan Laporta es va reunir amb el guanyador de les passades eleccions i cap de llista de CiU Artur Mas. Joan Laporta va fer arribar a Mas el mandat programàtic i electoral de condicionar el vot favorable de SI a la investidura a que CiU constituís un govern de transició a la independència per declarar-la en la present legislatura.

Artur Mas va explicitar que no està d’acord amb dita declaració i que CiU no la portava en el programa electoral. Aquesta fou la raó per la qual SI va fer públic l’endemà divendres que votaria No a la investidura d’Artur Mas com a President de la Generalitat. 

Qui ha convocat reunions bilaterals amb els caps de llista de les forces polítiques parlamentàries és el sr. Mas, que a diferència dels convocats no ha fet declaracions sortint de les reunions. És per això que el sr. Laporta tampoc no en va fer.

També aquesta setmana des d’ERC Barcelona, i a través dels mitjans de comunicació, es va fer arribar a SI una proposta d’acord per presentar-nos conjuntament amb ERC a les eleccions municipals.

A partir del criteri abans exposat, SI va fer públic que només es presentaria en coalició amb alguna altra força política independentista en el cas que aquesta coalició es fes en peu d’igualtat i sempre i quan els vots no  anessin a sumar  al còmput global de l’altre partit.

És temps de molts rumors i de vegades intoxicacions interessades, i no se n’ha de fer gaire cas. Solidaritat Catalana per la Independència té un Manifest Electoral que ens vincula i obliga, amb els adherits i amb els votants. No traficarem amb els vots i els escons, i en conseqüència no pagarem preus polítics per tal de tenir grup parlamentari. 

2.     L’entrada de Solidaritat Catalana al Parlament farà que l’independentisme condicioni la política catalana i aconseguirem empènyer CiU i ERC cap a la Declaració d’Independència.

3.     Necessitem urgentment la independència. Dins d’Espanya, Catalunya s’està empobrint perquè som el país que pateix l’espoli fiscal  més gran del món: cada dia Espanya ens pren 60 milions d’euros, que representen  22.000 milions l’any,  12.000 € per família, 1.000 euros mensuals!. Les famílies catalanes hem passat de ser les més riques de l’Estat a la 12a posició per darrera de Ceuta i Melilla..

4.     Només el camí de la independència i ser un Estat dins la Unió Europea permetrà que recuperem aquest espoli fiscal i canviar la situació d’empobriment de Catalunya. L’altre camí, el d’intentar més autonomia dins d’Espanya, ja el vam provar amb l’Estatut del 2005, i aquest camí va ser tapiat, retallat i liquidat, primer pel pacte Mas-Zapatero, després per les Corts espanyoles i, finalment, per la sentència del Tribunal Constitucional. Ja no queden més camins: o quedar-nos com estem i continuar empobrint-nos, o independència i prosperitat.

5.     Tornar a intentar el mateix camí de l’Estatut com pretenen CiU, ERC o IC és, després de la sentència del TC, totalment impossible . Les promeses de concert econòmic de CiU, de referèndum d’ERC o de federalisme d’IC són impossibles perquè la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut les ha declarat il·legals dins l’actual marc constitucional espanyol.

6.     En canvi, la Declaració d’Independència des del Parlament que proposa Solidaritat Catalana sí és possible perquè ho permet la legalitat internacional, ja que significa l’exercici del dret a l’autodeterminació dels pobles reconegut per l’ONU. La recent sentència del Tribunal Internacional de Justícia de l’ONU ha avalat el procediment de Declaració d’Independència per constituir un nou Estat independent com a legítim i legal.

7.     Amb la independència, sense espoli, serem de cop el 4rt Estat més ric de la UE,  rellançarem l’economia i crearem milers de llocs de treball, posant fi a l’espoli fiscal de 22.000 milions (3.000€ per català) que cada any Espanya pren a Catalunya. Crearem beques-salari per als joves estudiants, incrementarem les pensions 2500€ l’any (175€ al mes) i disposarem d’infraestructures de primer nivell, acabarem amb els peatges, construirem l’eix mediterrani ferroviari i podrem gestionar els nostres ports i aeroports per ser un pol econòmic mundial.

8.     La independència ja no comporta cap risc:  dins de la Unió  Europea, Espanya ja no pot recórrer a l'ús de la força per aturar el procés d’independència i amb la globalització, el mercat espanyol ha perdut importància per a  les empreses catalanes. A més,  els juristes internacionals  deixen clar que Catalunya, Escòcia o Flandes romandran a la Unió Europea quan declarin la independència perquè ja en formem part.

9.      Solidaritat Catalana es compromet solemnement a proclamar la independència per part del Parlament de Catalunya en la propera legislatura (2010-2014). La primera proposta de llei que presentarem al Parlament de Catalunya serà la Llei de Declaració d’Independència de Catalunya i demanarem als altres grups parlamentaris que donin llibertat de vot als seus diputats i diputades. I constituirem l’Assemblea de Representants de la Nació Catalana que estengui la proclamació d’independència a tots els Països Catalans.

10. Si no aconseguim prou diputats per proclamar la independència, farem oposició al govern autonomista que es formi i difondrem i farem pedagogia dels avantatges de l'Estat propi fins assolir la majoria suficient per proclamar la independència. I promourem la regeneració democràtica de la política catalana.

Mentre molts de nosaltres estem abocats en el procés de conformació d’una gran candidatura independentista per proclamar la independència des del Parlament de Catalunya, que permeti  donar una continuïtat política al procés de Consulta sobre la Independència i tingui la capacitat d’aconseguir canvis estructurals i  institucionals en el sentit del que ha votat la majoria del poble català que ja ha estat cridat a les urnes, és important que el bullir l’olla de la Consulta sobre la Independència no s’aturi. És la remor que ha de persistir, com ens deia Miquel Martí i Pol.

Tots, per tant, tant si militem en organitzacions polítiques com si no ho fem, tant si ja hem organitzat la consulta com si encara l’estem muntant al nostre municipi, és important que seguim compromesos amb el procés de Consulta sobre la Independència.

Amb tot, el 4 de setembre,  el moviment ciutadà de base democràtica al qual pertanyo, Solidaritat Catalana per la Independència, votarà en unes primàries obertes a tots els adherits i simpatitzants les candidatures que han de conformar les llistes al Parlament de Catalunya. Si sóc escollit candidat la meva implicació en la campanya electoral de Solidaritat Catalana per la Independència serà molt intensa, cosa que entenc que no és compatible amb la meva actual responsabilitat de Territori i Campanya a la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència. Serà el moment, llavors, de passar el relleu en la meva responsabilitat a d’altres companys i companyes. En qualsevol cas, i en coherència amb el que he dit més amunt, continuaré implicat tant com pugui, com a voluntari de base, en la Coordinadora Nacional.

Crec que el millor pel moviment de Consulta sobre la Independència és que les cares públiques del mateix no estiguin implicades en campanyes electorals per evitar recels i malentesos. Així és com hem aconseguit fer gran el moviment i així és com hem de permetre que continuï el seu camí fins que aconseguim  la proclamació unilateral de la independència per part del Parlament de Catalunya.

Endavant la Consulta sobre la Independència!

He discrepat de l’estratègia d’ERC aquests darrers anys i he intentat canviar-la des de dins amb tots els companys d'Esquerra Independentista, primer en la Conferència Nacional de l’any 2007 i, després, al Congrés Nacional del 2008. No ha estat possible. La majoria de la militància va optar per continuar amb l’actual estratègia i direcció, i l’opinió de la majoria sempre s’ha de respectar. Arribats en aquest punt, era perfectament conscient que, o bé l’estratègia canviava o la meva militància a ERC perdria el sentit.

Fets recents m’han permès constatar que l’estratègia d’ERC ni ha canviat ni canviarà i, mentre, la direcció s’ha anat tancant més i més en ella mateixa sense escoltar la veu del poble:

En primer lloc, la decisió de la direcció d’ERC de votar en contra la Iniciativa Legislativa Popular per la Consulta sobre la Independència. La primera Iniciativa Popular, a partir de la Llei de Consultes, estava morta perquè depenia de la Junta Electoral Espanyola i l’únic camí que ens quedava era la ILP per poder votar la independència, el Pla B que havíem presentat López Tena i jo mateix. ERC  sabia que aquesta era la única opció i, tot i això, va votar en contra.  A l’hora de la veritat el compromís de condicionar el proper Govern a la convocatòria d’un referèndum d’independència s’ha demostrat paper mullat. ERC vol entrar al Govern com sigui, amb tripartit o CiU, i no posarà condicions dures per aconseguir-ho.

En segon lloc, la renúncia d’ERC a incorporar-se a la gran coalició que vam proposar de la Solidaritat Catalana per la Independència, és un símptoma del mateix procés. ERC no vol posar com a condició per formar Govern la proclamació de la independència la propera legislatura. En uns moments de pèrdua de credibilitat de la classe política i dels partits parlamentaris, només condicions dures i clares per governar poden alterar el pensament de la gran majoria que els polítics només busquen el seu profit personal. I ERC no està disposada a jugar el paper de revulsiu de la política catalana que tant necessita el país.

En tercer lloc, la darrera enquesta de La Vanguardia, diari gens sospitós d’independentista, publicava que un 47% de la població estava disposada a votar sí en un referèndum d’independència. I, alhora, la mateixa enquesta publicava que ERC baixava del 14% al 8% i que era castigada per l’estratègia d’aquests darrers anys. És clar que la majoria d’independentistes no saben a qui votar! I cal, doncs, que puguem configurar, entre totes i tots, una opció creïble que permeti que l’independentisme es pugui expressar i es vegi reflectit al Parlament.

Joan Ridao i la direcció d’ERC ara diuen que he deixat ERC per la rebequeria de no estar conforme amb el lloc que m'han posat a les llistes. Tothom que em coneix sap que això no és cert. Ho deuen dir perquè donen moltes possibilitats a Solidaritat Catalana de treure uns grans resultats! De fet,  van utilitzar  la mateixa mentida quan vaig criticar que ERC no votés la ILP a la Mesa del Parlament, i, a manca d’arguments, la utilitzaran cada vegada que vulguin fer mal i atacar l'opció política que defenso. Amb aquest tipus de crítica barroera, però,  la direcció d'ERC, a més de mostrar les baixes expectatives  electorals (de facto renuncien a treure 14 diputats per Barcelona?),  evidencien  que fan ús de les  pràctiques socialistes que s’han d’eliminar de la política, com la intoxicació permanent i la difusió de rumors per atacar el rival polític. Diguem de què acuses i et diré de què t’acuses.

Solidaritat Catalana per la Independència es presentarà a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, i ho farà a pit descobert i amb credibilitat. Sense matisos i sense enganys.

Els nostres compromisos no són interpretables. Són el que són i punt:

1) Només entrarem al Govern de la Generalitat, en solitari o en coalició, amb les forces polítiques que tinguin com a objectiu proclamar la independència i sotmetre-la a referèndum en la propera legislatura 2010-2014, per, des del Govern, organitzar el procés cap a la creació de l'Estat Català en el si de la Unió Europea.

 2) Impedirem que sumi i es formi un tercer tripartit a Catalunya, i no donarem suport a un Govern on hi participin partits d’obediència espanyola.

He posat l’escó de diputat a disposició d’ERC i, des d’aquest moment, dedicaré totes les meves energies perquè aquests compromisos, essencials per al futur immediat de la nostra nació, puguin entrar com una gran onada i inundar el proper Parlament de Catalunya de diputats i diputades independentistes.

Deixo la militància a ERC sense cap ressentiment, ans al contrari, amb un afecte immens cap a la seva bona gent i amb el convenciment que durant molts anys ha estat el millor instrument per fer avançar el país. Ara però, tinc la convicció que cal posar més llenya al foc de la independència, i crec que la meva militància s’ha d’orientar cap a intentar construir una gran moviment independentista de base, creïble i sense ambigüitats.  

Visca Catalunya Lliure!

No ens ha d’estranyar, doncs, la liquidació de l’Estatut que ha practicat el Tribunal Constitucional. Només negociaran el minut després de la proclamació de la nostra independència, quan ja no els serveixi de res. És la doctrina espanyola –ara constitucional-  de sempre, la del tot o res. Un diari digital espanyol ho tornava a deixar clar aquests dies: “Señora Cataluña: deje de refunfuñar y, si no está a gusto, ¡váyase!... ¿A que no tienen agallas para proclamarse independientes?”

El que realment s’ha carregat la sentència del TC sobre l’Estatut és el camí del mig entre l’unionisme i l’independentisme que la transició espanyola ens va voler fer creure que existia i per on volíem avançar. Ara ens hem adonat que el camí del mig autonomista, el del  mica s’omple la pica i el poc a poc i bona lletra només ens el creiem aquí.

Qui vulgui avançar de debò i sortir aviat de la crisi ja sap que el miratge del camí del mig ha desaparegut. Però és que fins i tot aquells que tenen objectius més modestos, i que creuen suficient fer un pas més, o un passet més, o tan sols un pam més cap a una major qualitat de vida, cap a gestionar els nostres impostos, cap a una millor sanitat i educació o cap a normalitzar el català, ara ja saben, també, que per a assolir aquests objectius només hi ha un únic camí possible:  la independència i l’Estat propi. Això o quedar-nos en la via morta actual, del dèficit fiscal i l’empobriment relatiu. No hi ha camí del mig.

Només conèixer la veritat ens pot fer lliures. I en aquest sentit la sentència és molt positiva, perquè ens  ha ensenyat la veritat implacable de la nostra condició espanyola: som una colònia fiscal. Ho reconeix implícitament el mateix President Montilla:  “Espanya és inviable si Catalunya té el Concert Econòmic”.  Sí, conèixer la veritat ens ha permès viure la sentència sense amargor, fins amb un somriure sorneguer als llavis i amb ganes de marxa, d’acció i de manifestació.

Ara toca dissenyar el full de ruta cap a l’Estat propi, que al meu entendre hauria de passar per: 1) Continuar eixamplant la majoria social que avui respon a les enquestes que votaria sí en un referèndum d’independència, amb la Consulta sobre la Independència i amb campanyes que expliquin, sobretot, la millora de la qualitat de vida dels catalans en el cas de disposar d’un Estat propi; 2) Portar al Parlament de Catalunya el debat sobre l’exercici del dret a l’autodeterminació a través de la Iniciativa Popular i de les iniciatives parlamentàries; 3) Aconseguir una majoria  al Parlament de Catalunya a través una proposta electoral atractiva i creïble amb el compromís de convocar el referèndum d’independència i proclamar l’Estat propi, malgrat els impediments o les prohibicions del govern espanyol de torn; i 4) No caure en el paranys dels porucs i dels que hi guanyen amb la dependència que sempre ens diran que “encara no estem preparats”, o “que no estem madurs”, o “que no ens precipitem”.

El moment ja ha arribat perquè som un poble fantàstic que ens mereixem molt més, i, avui, estem molt més madurs i preparats del que ho estaven Montenegro, Kosovo o Eslovàquia quan van iniciar el seu procés cap a la independència. El camí es fa caminant i la preparació s’aconsegueix practicant.

Endavant catalans que el millor comença ara.

La primera constatació és que el suport a la tramitació del referèndum és molt ampli i es correspon a una representació al Parlament de 81 diputats, per només 51 dels unionistes antidemocràtics que hi han votat en contra. És un bon començament.

A partir d'ara, caldrà acomplir una sèrie de passos per poder iniciar la recollida d'un mínim de 220.000 signatures perquè el ple del Parlament voti la convocatòria del referèndum per la independència amb la pregunta: “Per tal que el Parlament de Catalunya porti a terme les iniciatives necessàries per fer efectiva la voluntat popular, ¿Està d'acord que la nació catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea?”.

Primer de tot, haurem d'esperar a que el Consell de Garanties Estatutàries emeti el dictamen que han sol·licitat el PSC i el PP amb relació a la IP presentada –consultiu, sense cap efecte sobre la tramitació del referèndum–. Aquest dictamen es publicarà durant el juliol. Immediatament després, haurem de desplaçar-nos a Madrid, a la junta electoral, a validar el plec de recollida de signatures. I després, una vegada validat aquest model de plec, caldrà imprimir les desenes de milers de plecs de signatures per portar-los de nou a la junta electoral perquè siguin convenientment segellats. Serà a partir d'aquell moment –calculem que cap a finals d'agost, principis de setembre– quan podrem iniciar la recollida de signatures. Llavors tindrem sis mesos, ampliables a vuit, per aconseguir superar a bastament les 220.000 signatures requerides.

Alguns dubtes planen sobre el procés irreversible cap a la independència que s'ha iniciat amb l'aprovació de la IP.

1) Pot algun dels partits que han votat ara a favor de la seva tramitació votar-hi en contra quan arribi al ple del Parlament?

Tècnicament sí, però políticament serà impossible si inundem el Parlament de Catalunya amb centenars de milers de signatures que demostrin que la voluntat d'independència és implacable.

2) Pot el govern espanyol impedir la convocatòria del referèndum una vegada l'hagi votat el Parlament?

Quan el Parlament voti solemnement la convocatòria del referèndum per la Independència, que es farà amb un gran ressò internacional, l'Estat espanyol haurà de decidir mostrar-se al món com una democràcia a l'estil britànic o esdevenir la Birmània d'Europa. Això si és que l'Estat espanyol no està intervingut ja per la UE i la decisió l'acaben prenent Alemanya o els EUA. En qualsevol cas, el dret a l'autodeterminació està reconegut per les Nacions Unides, i recentment s'ha presentat al Tribunal Internacional de Justícia l'informe del Legal Adviser Harold Hongju Koh, del departament d'Estat dels EUA, amb relació a la independència unilateral de Kosovo, que avala que el principi de la integritat territorial dels Estats només afecta les relacions entre Estats, i en cap cas una comunitat humana que forma part d'un Estat i que es vol independitzar.

Per tant, una vegada el Parlament aprovi la convocatòria del referèndum, i sigui quina sigui la posició del govern espanyol, serà el moment d'exigir als nostres parlamentaris el respecte cap a la voluntat popular i la convocatòria del referèndum d'acord amb la comunitat internacional. Si guanya l'opció del sí, el Parlament haurà de proclamar de forma solemne la independència de Catalunya. Avui, la consulta. Demà, el referèndum. L'endemà, la independència.

El consell de Garanties Estatutàries pot aturar el procés de recollida de signatures a favor de la celebració d'un referèndum sobre la independència?