Com s'inventa un tast de vins de Nadal?

És un suggeriment temàtic, de temporada, per tastar tots els vins que podem prendre en aquest àpat. Podem tastar vins i caves per acompanyar l'aperitiu, l'escudella, la carn d'olla, el rostit i les postres.

I un àpat esplèndid sense vi?

Perd la gràcia, ho veig complicat i amb Coca-Cola seria un pecat.

El brindis amb cava, no?

La festa va associada a aquest vi amb bombolles. Ara és un moment divertit del cava rosat. Es mira de remoure el mercat introduint nous raïms com el trepat i es deixa de fer còpies del xampany francès rosat. A més, l'avantatge és que el procés d'elaboració del cava és més ràpid i surt més assequible respecte als vins.

Els fidels al vi o al cava es deixen convèncer?

S'ha de lluitar per trencar aquest tabú. La clau és beure sovint i mirar de tastar coses diferents. Per entendre de vins el que es necessita és fer un exercici de memòria.

Recordar l'etiqueta, si era bo i el preu...

Exacte. Tothom és expert perquè sap què li agrada. El problema és que no se'n recorden. Jo recomano que s'ho apuntin i quan vagin a la botiga en demanin una de nova i així es van obrint camí a vins i denominacions.

La riojitis està superada?

Sí i no. En els tastos pregunten si ens podem comparar amb la Rioja o la Ribera del Duero. Per mi, a nivell de qualitat estem per sobre, però ells són grans productors i dominen el mercat. Ara la riquesa i la varietat dels nostres vins guanyen de golejada.

Què li agrada més, parlar de vins o beure'ls?

Les dues coses. M'agrada molt explicar les batalletes que hi ha darrere cada vi. Si saps una mica del vi que t'estàs prenent ho disfrutes més. És bastant senzill saber si t'agrada el vi de l'Empordà, del Montsant o de la Terra Alta i després interessar-te per les varietats de raïm que porten. També és una manera de fer territori.

I millor fer-ho a prop de casa.

Prenent un xarel·lo d'Alella tenim un gran vi i afavorim que es mantingui el paisatge. Així em vaig plantejar el bloc sobre vins dels Països Catalans. Tenim prop de nou mil visites mensuals, la majoria per consultar vins que recomano. Bons vins a preus interessants, aquesta és la gràcia.

Quin és el tast a domicili que més li demanen?

El tast en grup facilita això de treure's la mandra i la vergonya de tastar. També els surt més bé a l'hora de pagar. El tast a la vinya també té bona acceptació.

Quina és seva última recomanació?

Els vins de les Vinyes d'en Gabriel, a Darmós, a les terres del Montsant.

“Orto” correcte en grec, en llatí,el neixament d'un astre, el sol que surt per Orió . Moment idoni per fer tasques a la terra. El sol que surt a les etiquetes dels vins.

 Un dels sols que il·lumina el Montsant: Joan Assens i els vins d'Orto.

-“Naltros no hem creat res. Només continuem!” Joan , Jordi i dos Josep Mº, quatre amics i tres famílies. Pagesos de no sé quantes generacions, hereus de l'herència familiar, estimen, valoren i treballen el seu llegat a parts iguals.

 -“Has d’acceptar el que tens i el que et toca, i així et guanyes el seu repecte i el seu favor... Que plou poc abans de la verema, no passa res, el vi serà diferent i punt. que es pensen que és la vinya, un hivernacle? Els vins han de ser diferents cada any"

Vinyes velles, arrelades a la història del Montsant, del Masroig.

Vinyes vives amb intervencions mínimes, vinyes fortes, sofertes, estimades i generoses en la qualitat del seu fruit escadusser.

-"L’argil·la els dona vida aliment i aigua, i l’argil·la les ofegarà". Tot té un principi i un final.  

 Trepitjant la finca del Palell, gratant les fulles per trobar-hi el pel. En Joan ens fa un master de garnatxes –negra, roja, peluda, tintorera-. "L'aromàtica, l'elegant, la vermella, la que té estructura". El proper cop que torni porto gravadora, ho juro.

 Clar en les exposicións, de verb nerviós, un remolí a les mans, sabi en el missatge, divertit en la paraula. Magistral. 

 “Carrolls” -quin privilegi tastar carrolls de Palell directes dels ceps, ara ja madurs, un viatge iniciàtic-, “Colgats”, vinyes dels rebesavis, alambics alts com campanars, amistat i vides paral·leles. Mitologia i novel·la.

 I ara hiper-realitat: “Cada Singularitat ens dóna dues bótes” entre 500 i 600 ampolles, faves comptades, feu números.

- “Hem d’aprendre a viure amb el que tenim”  Filosofia en temps de crisi.

- Diuen que és impossible fer un monovarietal de Picapoll Negre.

 -“Hi ha cellers que fallen perquè no s’estimen el fill que han de tenir”  és la seva manera d’explicar-nos que hi ha qui cerca un model de vi determinat independentment del raïm que té. I per fer això no escolta la terra, arranca, replanta, retoca i perd el nord, el sud i el que faci falta.

 “Ens hem venut els  morts” Contava Porcel de qui es venia les terres heretades. 

 “Aquestes terres no te les puc vendre. No són meves, mon padrí les va donar a mon pare i en ell el seu., i el que no has comprat no t’ho pots vendre. I si m’ho tornes a demanar no et vendre el raïm i et quedaràs sense vi.” Li espetacaven a un gran de la comarca a una finca de La Figuera. Un Espectacle de resposta.

 “Amb tot raïm pots fer un vi, el que ell et dóna, no el que tu vols”. En Joan està imparable.

"Dies fruita, dies fulla, avui és un dia mineral ..." Lliçons de calendari biodinàmic, i nosaltres ens fem una pregunta com carai hem aconseguit sobreviure amb dignitat sense saber a quin dia vivim? Fil a l'agulla entre el 6 que erem, dos dies després, ja sumem 8 calendaris. 

 -“Passem per la meva Coma i después anirem a l’Iglú” Cares de poker, que fa cantant a Antònia Font?

 Dins la Cooperativa del Molar, el Montsant plora llàgrimes d’or. Som dins d’un núvol d’oli del raig, i enmig de l’olor: plàstic. Som dins s’Iglú

Ses coses no són fàcils per ningú
dins aquest iglú tan descomunal,
ple de calabruix,
tanta llibertat,
tanta magnitud.

 Orto vins ocupen un espai dins la Cooperativa del Molar, tancat amb plàstics fins dalt  la nau, “Iglú descomunal”, per crear i mantenir l’atmosfera i temperatura idònea per les seves vinificacions, “ses coses no són fàcils per ningú”.

 Ple de dipòsits, bótes, aparells de refrigeració, premses a mig montar, copes decantadors i els seus vins. “Ple de calabruix”

 En Joan continua oficiant, obre aixetes de l’ínox, emplena copes de blancs sense filtrar, tèrbols, immensos   “Tanta llibertat, tanta magnitud”.

Entre els assistents, un convenciment:”Som d’Orto, ens hem fet d’Orto” Ens estant passant per l’adreçador i en volem més.

 -“50% sis mesos en mares i l‘altre meitat  6 mesos en bóta. Un Montsant dels d’abans. Quan el vam presentar a la plaça del poble ens el treien de les mans”

- “I ara comencem amb el Palell. Trobeu el Ginebró?. Sentireu com puja pel clatell i s’us enrampa el cap, és elèctric. Lo nostre gintònic” Escarafalls de plaer, ulls closos, caps en moviment.

 -“I ara el Picapoll. 170 anys d’història familiar amaren aquest vi ... t'agafa per la mandíbula i et puja cap amunt” Nassos clavats olorant fort, xarrups llargs, delit a les llengües ...electritzats.

 Per un moment les parets de l’iglú tremolen. Som en un somni? I arriben els nens cansats de jugar, ens fan tocar de peus a terra. En Joan murri riu. “T’has d’estimar el fill que tens” .

 *I un consell: porteu la gravadora, paga la pena.