Vaig ser sang de la teva mateixa sang, formant part de tu i al teu interior vaig germinar, hi vaig sorgir i hi vaig habitar. Amb sospirs d'amor durant mesos vas alimentar la meva existència. Em vas nodrir enèrgicament per sentir-me créixer, per sentir-me part de tu. En ple cor de la tardor la meva ànima es va separar de la teva per veure un nou món a través d'una mirada aprenent i nounada. Vas mirar el meu rostre delectant-te amb el meu plor novici i improvisat i, segurament, vas plorar també. Mare. En aquell precís instant et vas convertir en mare. La meva mare.
Engloba per a mi la teva existència una única paraula: coratge (abrivament, intrepidesa, valor, audàcia) El coratge d'una mare per tirar endavant a tanta bravesa continguda, a un cos petit de cabell ros i cara de somni. A un petit ésser prim, blanquinós i somniador. A un diable disfressat i a un àngel protector...
I mira'm anys més tard; relatant com ningú sentiments d'esquinç i sofriment, de dolçor i maduresa, d'amor i d'alegria. I tot gràcies a tu mare, que em vas engendrar plàcida i desinteressadament fins el meu néixer, fins el meu ressorgir...
Trenta-sis anys d'existència després, m'agenollo davant teu per dedicar-te tot allò que sigui capaç de fer d'ara endavant. Des d'aquest instant fins sempre. I per agrair-te eternament tot allò que vaig saber fer i mai no et vaig agrair, doncs sense tu res d'això hagués estat possible...

Gràcies mare. T'estimo.

P.D. I crec, amb la més gran convicció del món, que parlo també en nom dels meus germans, amb els quals comparteixo la vida que ens vas concedir.