Entrevista a Roger Mas, cantautor de Solsona

Roger Mas i Solé és un cantautor nascut a Solsona l’any 1975. Ha publicat, entre altres, els discos Les flors del Somni, Casafont, DP, Mística domèstica, Les cançons tel·lúriques i A la casa d’enlloc, que ens presenta en aquesta entrevista. Aquests àlbums han rebut diversos premis, entre els que destaquen nou premis Enderrock. També ha obtingut un ampli reconeixement de la crítica, que l’ha convertit en una figura de la cançó actual. La seva música està inspirada en tres pilars fonamentals: les músiques modernes, la d’arrel i els sons ancestrals del món. En les seves lletres mescla la llengua del carrer, la literària i els parlars que es van perdent. Se l’ha considerat “la veu més bonica que ha donat mai la cançó catalana” (Mingus B. Formentor, La Vanguardia).

(Entrevista publicada al núm. 25 –estiu de 2011– de la revista Lo Banyut)

PREGÀRIA AL BRYCE CANYON


                A Miquel Àngel Riera, in memoriam

Digue'm que no morim,
que només anem a cercar
aigua de lluna.
I tornem, com els indis, a poblar
les falles de la Terra,
a reconèixer en la pedra silent
l'ofici de la immensitat.
Digue'm que no morim,
que si véns amb el somni
és perquè hi ha una pau
més enllà de nosaltres
que imita les formes del Bryce:
amfiteatre on el sol i la neu
llauren una memòria més alta.
Digue'm que en aquesta soledat majestàtica
hi nia l'àguila,
alegre de posseir el buit
en el frec de les ales desplegades,
com les mares en l'abraçada
fan del no-res
un fill que creix amb món.
Dorm la vida mineral en l'abisme,
reposa un bosc de foc petrificat
i, com un fòssil, retrobo els cants indis,
que entenc i estimo més que mai.
Digues que no morim,
que només has anat
a calmar tanta set que tenim d'astres.

                       
                                Vicenç Llorca

Ara que el cavaller de les lletres i la rosa ja comença a esmolar la llança literària per lluitar contra el drac de la desídia i l'avorriment, us vull recomanar un llibre especial, Les places d’Ulisses, que recull en un sol volum tota la poesia que Vicenç Llorca ha publicat des dels seus inicis literaris fins al present.

(Article publicat al núm. 98 –abril de 2010– de la revista Viure als Pirineus)

Llibre del vesc

Joan Graell i Piqué
Il·lustracions de Philippe Lavaill

Edicions Salòria, la Seu d’Urgell, novembre de 2009

Llibre del vesc, editat per Edicions Salòria, de la Seu d’Urgell, és un llibre de poemes que continua la línia iniciada amb el llibre anterior (Afrau). El títol fa referència, d’una manera simbòlica, als moments i a les circumstàncies especials de la vida que ens encisen, que ens atrapen, i de les quals ens resulta difícil escapolir-nos. 

Amb aquest llibre reemprenc el retorn poètic a l’origen, torno a cercar els lligams que ens uneixen a la terra i poso de manifest, en clau poètica, la influència que els astres exerceixen sobre la nostra vida i sobre alguns elements del nostre entorn.  

Com qui camina amb peus descalços...

           PÒRTIC

Pòrtic obert a la creixença

il·limitada dels sentits:

asseguts al primer replà

d’un tram d’escala que s’enfila,

eloqüent, cap als llindars

fructuosos de l’esperit,

la paraula arrela dins nostre
com la flor més bella i antiga

d’un jardí prematur, granat
en somnis.

Com qui camina amb peus descalços...

           PÒRTIC

Pòrtic obert a la creixença

il·limitada dels sentits:

asseguts al primer replà

d’un tram d’escala que s’enfila,

eloqüent, cap als llindars

fructuosos de l’esperit,

la paraula arrela dins nostre
com la flor més bella i antiga

d’un jardí prematur, granat
en somnis.

Així entenc jo la poesia, no com un artista, sinó com un artesà:
Jo entenc la poesia d'una manera semblant a com un artesà entén el fang. Un poema s'ha de modelar a poc a poc i s'ha de posar a coure. Per mitjà de la tècnica i del foc, el fang esdevé ceràmica. La poesia, com la ceràmica, posseeix una bellesa antiga, que no caduca mai. En cadascun dels meus versos hi ha una part de mi i una part del món; i també una devoció per la força i la bellesa que impregna cada paraula. Cada vegada que escric, jo pretenc ser un artesà.

La inspiració és una noia
que es passeja nua per la platja
i em regala miralls del seu cos.

Creixia a les mans l'embruix dels astres
Joan Graell i Piqué
Premi Guillem Viladot de poesia 2006
convocat pel Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona
La Busca edicions. Barcelona, 2006

Selecció de poemes:

Camí

Lluna d'aram
al bosc del somni.

Viarany obert
a un rostre de pedra.
Nua fesomia.

Camí antic,
embruix de l'herba.

Selecció de poemes:

Nit

Als confins de la nit,
els límits de la rosa.

Pètal invisible,
lluna que floreix,
llavor de l'alba.

Silenci fragant,
bosc adormit,
fronda d'estrelles.