El bloc d'en Joan Vila i Triadú

Encara sobre la Gala dels Premis Gaudí de cinema

Fri, 10 Feb 2012 17:19:03 +0100

Ha estat la polèmica "nostrada" de la setmana: la gala dels Premis Gaudí no va agradar, ni a una majoria del públic -assistent o televident-, ni als principals responsables polítics de la cultura; tampoc a la majoria de crítics televisius del nostre país (ni a la inefable Pilar Rahola, que, com a bona columnista, reparteix sempre bofetades a tort i a dret). Deixeu-m'hi posar cullerada, no només perquè vaig assistir-hi, sinó perquè treballant com ho faig al sector audiovisual -fins ara branca televisiva local, a partir d'ara, potser més globalment-, el món del cinema català m'importa molt i me'l sento realment pròxim.
(N'hi ha més)

Una altra ensarronada

Wed, 01 Feb 2012 14:07:29 +0100

Article publicat avui a Nació Digital.
No me'n sé avenir que el Govern català es prengui seriosament la possibilitat d'ajudar a buscar terrenys a prop de Barcelona perquè uns inversors nordamericans hi instal·lin un macrocomplex de joc i lleure imitant el de Las Vegas. Com podem ensopegar una i altra vegada en la mateixa pedra, malgrat les nombroses experiències similars, totes fallides, del passat recent? Aquests globus-sonda van i vénen cada cert temps, a la recerca del paradís inexistent (facilitats fiscals, ajudes públiques, propaganda gratuïta...). Però el més estúpid és que sempre apareixen unes xifres de llocs de treball absolutament desproporcionades, que els periodistes reproduïm sense cap mena d'escrúpol. Qui amb tres dits de front pot creure's que un complex d'oci pot crear del no res 20.000 llocs de treball directes i 120.000 d'indirectes?
Vegeu la resta de l'article aquí.

Reflexió i arguments sòlids, les millors armes que tenim

Tue, 31 Jan 2012 20:41:29 +0100

Article publicat el 30-1-2012 a Mèdia.cat, Observatori crític dels mitjans.

Uns dies abans que el Grup Barnils llancèssim la campanya de micromecenatge per finançar l’Anuari Mèdia.cat 2012, l’entitat germana amb qui tants anys venim compartint objectius i logística, l’Associació Catalana de Professionals (ACP), va fer públic també el seu projecte de sensibilització ciutadana: “Amb independència”. Es tracta d’un portal en el qual s’aniran publicant regularment vídeos on diversos experts ens donaran la seva visió de com pot ser Catalunya l’endemà de conquerir la seva sobirania plena. De moment, n’hi ha quatre i cal filar molt prim per saber quin dels quatre és més interessant: el catedràtic de la UPF Ferran Requejo ens parla de l’estructura política i organització interna del nou país; l’escriptor Matthew Tree, de la projecció internacional de la cultura catalana; l’economista Modest Guinjoan, de les balances comercials amb Espanya i dels possibles boicots comercials que la independència pot provocar; i finalment, el capellà Ballarín reflexiona sobre com es prendria l’església catalana el pas al nou estat.
Podeu llegir la resta de l'article aquí.

Fem possible l'Anuari Mèdia.cat del 2012

Mon, 23 Jan 2012 13:36:43 +0100

Des del Grup de Periodistes Ramon Barnils hem engegat una campanya de micromecenatge per poder publicar enguany la segona edició de l'Anuari dels temes silenciats, l'Anuari vinculat a Mèdia.cat, l'Observatori crític dels mitjans, que venim impulsant, amb el suport de la Fundació Escacc i altres entitats, des de fa tres anys.
Hem de reunir 3.200 euros a partir de petites aportacions, que serviran per finançar la investigació, redacció i edició de dotze reportatges en profunditat sobre els temes més silenciats pels mitjans durant l'any 2011 arreu dels Països Catalans. El projecte el coordinen els periodistes Roger Palà i Sergi Picazo. En farem una edició digital (de lliure difusió) i una edició en paper (que es distribuirà a les llibreries). Trobareu més detalls en aquest enllaç. Feu-hi un cop d'ull. I ajudeu-nos, si us sembla bé, a fer possible aquesta iniciativa. Gràcies.

Retorn a Santa Coloma de Gramenet

Sun, 22 Jan 2012 22:47:02 +0100

He reprès avui el costum de fer una caminada solitària per la ciutat, diumenge al matí, mentre la meva dona i les meves filles dormen. L'excursioneta matinal té dues motivacions bàsiques: fer una mica d'exercici, que sempre convé, i conèixer racons de Barcelona que no solc visitar i menys a peu, i així millorar la coneixença de la meva ciutat. Avui he anat fins a Santa Coloma de Gramenet, població veïna on vaig treballar un parell d'anys, a principis dels 80, quan encara existia el setmanari Grama i començava la seva trajectòria la ràdio municipal, Ràdio Gramenet. En arribar a la plaça de la Vila de Santa Coloma, he esmorzat al solet a la terrassa del Xòcala (foto), un bar que ja existia en aquella època i on vaig fer algunes amistats colomenques molt interessants.
(N'hi ha més)

No faré cap creuer

Wed, 18 Jan 2012 13:35:59 +0100

Article publicat avui al diari Nació Digital.

Estic encara corprès per les explicacions d’alguns passatgers del creuer Costa Concordia, que va naufragar fa uns dies a la costa italiana. Intento posar-me en el seu lloc i visualitzar-me entre quatre mil persones histèriques i cridaneres, en una mole de vuit pisos sense llum elèctrica, que s’inclina lentament cap a un costat, i havent de prendre la decisió de barallar-me per pujar a una barca o llençar-me a les aigües gelades en plena nit. I quan hi penso, m’agafa un calfred que triga minuts a esvaïr-se.

Em fa por viatjar en vaixell, ho reconec, i com més gran és el buc més por em fa. És una por irracional, com la que té molta gent en pujar als avions; ja sé que, si no es fan maniobres estranyes per acostar-se a una illa i saludar-ne els habitants, un vaixell de grans creuers és un mitjà de transport segur i comfortable, molt més que un avió. Però què voleu que us digui: creuar els núvols a 900 km/h en un compartiment hermètic amb 300 passatgers asseguts em fa sentir més segur que solcar el mar en una ciutat flotant de 150.000 tones de pes que allotja 5.000 persones fent mil-i-una activitats de lleure.

Podeu llegir la resta de l'article aquí.

O pagues o t'hi deixes la salut

Thu, 05 Jan 2012 13:11:15 +0100

Article publicat ahir al diari Nació Digital.
Com que, per motius familiars, viatjo sovint al País Valencià, estic força sensibilitzat pels problemes que arrossega l’eix viari de l’A-7, és a dir, la pomposament anomenada “Autovia de la Mediterrània” pels senyals de trànsit del Ministeri de Foment. Al contrari que l’AP-7, l’autopista de peatge que connecta França amb Alacant i Múrcia, que porta dècades donant suculents beneficis a les empreses concessionàries –penseu en tot el trànsit turístic de pas-, l’autovia gratuïta que suposadament ha de substituir l’antiga N-340 entre Barcelona i València, és, ara per ara, un cúmul de despropòsits.
Llegiu la resta de l'article aquí.

La televisió local pública, en greu perill

Fri, 23 Dec 2011 12:41:26 +0100

Article que he publicat avui al Bloc de la Fundació Escacc:

Fa dos anys, quan la crisi ja estava atacant amb força l’economia catalana, vaig defensar, en un editorial de la revista Antena local, que “el sistema comunicatiu català, ben arrelat al territori, a les diverses comarques i regions que el formen, amb empreses privades autòctones fortes, que sovint combinen premsa, ràdio i televisió, i amb administracions locals que han apostat decididament per uns mitjans audiovisuals professionals i de qualitat, no pot anar-se’n en orris de la nit al dia”, a causa d’una crisi econòmica que, per força, pensava aleshores, havia de ser transitòria. Però el degoteig de notícies negatives sobre la continuïtat de certs projectes públics de comunicació local està desmentint, mal que em pesi, aquesta afirmació.

Estic realment alarmat i decebut de veure com institucions públiques que semblava que apostaven per la ràdio i la televisió local, que creien de debó en una comunicació pròxima de gran qualitat professional –com els ajuntaments de l’Hospitalet i de Gavà, per exemple-, d’un dia per l’altre estan desdint-se de tot el que havien repetit mil vegades sobre la importància d’aquest servei i decideixen eliminar de cop i volta –no pas reduir o redimensionar, com seria lògic si el pressupost s’ha d’ajustar als temps de crisi, sinó suprimir d’un cop de ploma- projectes comunicatius amb molts anys de trajectòria, força seguits i ben valorats per la ciutadania, i deixar alhora sense feina desenes de bons professionals periodístics i tècnics.

(N'hi ha més)

Foto: Equip humà actual de Gavà TV, davant de la seu d'aquest mitjà (extreta del web www.gavatv.cat)

Merescut descans per a Pauet

Thu, 15 Dec 2011 12:39:24 +0100

No ha pogut ser. Tot i que, fa vint mesos, en aquest apunt, deia que anava camí dels cent anys, ell va creure que ja en tenia prou amb 97. Ahir vam acomiadar en Pepe, el tio Pauet per a tothom, l'abuelo estimat per les seves sis nétes, el meu sogre. Ja feia mesos que havia perdut les ganes de viure, les exigències de l'edat i la falta de visió el van anar recloint al seu petit món casolà i allà va voler morir, envoltat dels seus, patint per haver de molestar tant, ell que no volia mai molestar ningú. El vam enterrar al cementeri d'Alcàntera de Xúquer, al mateix nínxol que la seva estimada Carmen, a qui havia perdut fa ja 34 anys, i ho vam fer en una cerimònia senzilla, humil, gens exagerada, com ell hauria volgut. En Pauet descansa, merescudament, després de tants anys de lluitar per tirar endavant la família i de gaudir d'una vellesa força activa i feliç, fins que la xacra dels anys va poder més que l'activisme de la seva ment i el va fer llençar la tovallola. Com va dir la seva néta Rosalia durant l'ofici religiòs, el seu record ens acompanyarà mentre visquem.

Un petit pessebre després d'un gran Barça

Mon, 12 Dec 2011 12:46:42 +0100

El cap de setmana final de l'aqüeducte de la Puriconstitució -com algú molt encertadament l'ha definit- no podia acabar millor: amb una victòria de gran mèrit d'aquest Barça que sembla que no hagi de deixar mai de fer-nos feliços; i amb una excursioneta fins al Tost per a instal·lar-hi un humil pessebre de ceràmica, que passarà les festes de Nadal a la intempèrie, uns centenars de metres per damunt de Pardines. En la foto, uns esforçats Germán i Ernest collen el pessebre al màstil de la senyera. Va ser la darrera activitat de l'any 2011 del Centre Alpí Vall del Segadell, per segon any consecutiu i gràcies a l'empenta i a les mans de la Rosa, autora de la ceràmica que representa el naixement emmarcat per les quatre barres. En una de les fotos adjuntes, podeu veure la Rosa, a la dreta, conversant amb l'Anna, davant del pessebre; mentre que en l'altre, es veu el Tost a primer terme, Pardines al fons i el Taga presidint-ho tot des de l'altura.
(N'hi ha més)

Hivern imminent a l'alta muntanya

Mon, 28 Nov 2011 18:51:04 +0100

El cap de setmana que deixem enrere m'ha permès gaudir del darrer paisatge de tardor de la vall del Segadell. L'hivern és imminent, el majestuós Puigmal ja és pràcticament blanc del tot; els arbres encara tenen tonalitats marronoses, però cada cop queden menys fulles a les branques i les que encatifen el terra es van diluint amb el fang. Diumenge va fer un dia magnífic de sol i claredat de l'atmosfera. Vaig pujar de bon matí fins al pla de les Aranyes, des d'on vaig fer aquesta foto, amb Pardines al centre, descansant en el seu replà milenari, i la vall del Rigart estenent-se al fons fins a la Tossa d'Alp. Quina vista més plaent, quin silenci més intens, només esquinçat de tant en tant pels trets dels caçadors que rastrejaven els senglars pels cingles del Cerverís. M'hi vaig quedar una bona estona, extasiat. La temperatura, allà dalt, era agradable, a aquella hora del matí, perquè els rajos de sol, des de sobre mateix de la serra Cavallera, inundaven els plecs de les muntanyes i feien pessigolles als matolls, encara gelats de la rosada de la matinada. La tardor, enguany sense bolets, queda enrere sense recança. L'hivern treu el nas i les pròximes visites a Pardines, estic segur que seran amb molt més fred que ahir i potser amb neu i tot, com aquests darrers anys pels volts de Nadal.

Resistir el bipartidisme espanyol

Wed, 23 Nov 2011 17:21:06 +0100

(Article publicat avui, 23-11-11 a Nació Digital)

Una dada interessant de les eleccions de diumenge passat, i que no recordo haver vist enlloc, és el nombre de persones que no van votar cap dels dos partits grans espanyols (PP i PSOE) i van aconseguir representació parlamentària. Deixo al marge, doncs, els vots a formacions minoritàries, en blanc o nuls. Aquesta dada ens mesura força bé el gran de dependència de la política espanyola de cada territori. Així, a Catalunya, el 43,8% dels votants s'escapa al reduccionisme bipartidista en clau espanyola i vota CiU, ICV-EUiA o ERC, mentre que el 46,6% vota PP o PSC-PSOE. El 9'6% restant són els vots que van a parar als extraparlamentaris o al vot blanc-nul. És a dir, quatre i escaig de cada deu votants catalans no se sent representat quan veu un debat Rajoy-Rubalcaba a la televisió i opta per una opció d'arrel catalana que assoleix visibilitat a Madrid. És molt o poc? És prou per dir que això és com el poblat d'Asterix en una Gàl·lia tota ocupada, comparació que he sentit diverses vegades aquests dies?
Llegiu la resta de l'article aquí.

Reflexions abans del 20 de novembre

Thu, 17 Nov 2011 19:52:50 +0100

He estat tota la campanya electoral del 20N sense fer cap apunt de reflexió política. No és que no tingui res a dir o a comentar de com està anant aquesta campanya, és senzillament que em feia mandra. Però m'ha semblat que no era lògic escapolir-me de l'escomesa amb aquesta indiferència i se m'ha acudit anar a buscar què vaig dir, aquí mateix, en el bloc, en la darrera campanya de les generals, el març de 2008. Podeu repescar l'apunt si voleu, que és del mateix 9 de març, dia de votacions, i deu minuts abans que tanquessin els col·legis electorals. Però ja us en copio aquí un fragment, perquè em sembla que és perfectament vàlid en aquests moments, quan falten tres dies per a un nou diumenge electoral. Deia llavors i subscric ara: "Ja queda poc perquè sapiguem tots com es resolen aquestes eleccions i de quin mal hem de morir els pròxims quatre anys. Però com diu el mail obert d'avui d'en Partal, que té el do de trobar les paraules justes per expressar allò que molts pensem però no sabem com dir, això no s'acaba aquí, com tampoc es va acabar fa quatre anys o en fa un i mig, quan votàvem al Parlament de Catalunya. La vida continua i, tant o més important que el vot que haguem (o no) dipositat avui, és l'actitud que prenguem en tots els nostres actes quotidians i l'ànim amb què encarem els pròxims mesos. Res no està perdut i tot està per fer, tant si hi ha majories d'uns com dels altres."
(N'hi ha més)

La periodista Montserrat Roig

Wed, 09 Nov 2011 11:01:44 +0100

Article publicat a Nació Digital avui, 9 de novembre de 2011.

Demà farà vint anys que va morir Montserrat Roig. Diverses iniciatives a la xarxa ens recordaran la seva faceta d'escriptora, de lluitadora feminista, d'intel·lectual compromesa... Però probablement quedarà en un segon pla el fet que la Roig es va considerar sempre una periodista. Al llarg de la seva vida -escapçada cruelment per un càncer amb només 45 anys- va exercir el periodisme en molts dels seus vessants: redactora en diverses publicacions, articulista col·laboradora, assagista de recerca històrica, com ara al llibre "Els catalans als camps nazis" (1977), o presentadora de programes de televisió ("Personatges" a TVE-Catalunya, "Búscate la vida", a La 2, entre d'altres).
(Llegiu la resta de l'article a naciodigital.cat)

L'olla de Pardines: macro-excursió de tardor

Sun, 30 Oct 2011 19:38:24 +0100

Dotze hores per la muntanya, comptant les parades. Més de deu hores caminant, amunt i avall, per dins del bosc o creuant prats immensos. Cims, colls i carenes, immensitat del paisatge. Boires, núvols i humitat, però també reconfortable solet de mitja tarda. Aquest és el resum de sensacions de l'excursió que vam fer ahir, dissabte, al voltant de la vall de Pardines, amb sortida i arribada al mateix poble: és l'anomenada "olla de Pardines", que traça una semicircumferència, tot pujant als quatre cims principals que envolten la vall del Segadell, pel nord (Puig Cerverís, 2.206 m.), per l'est (Mont-roig, 1.991 m) i pel sud (Puigsestela, 2.013 m, i Taga, 2.040 m). Malgrat el temps insegur i boiròs, vam poder fer tota la ruta sense pluja, tot i que tant el Puig Cerverís com el Mont-roig els vam pujar sense veure la grandiosa vista que s'hi divisa. La foto que veieu aquí al costat és del Puig Cerverís, el pic més alt dels quatre que vam fer, i el més matiner, ja que hi arribavem cap a les deu del matí, enmig d'una boira espessa. És una foto automàtica, per tant, hi som els set "expedicionaris", d'esquerra a dreta, en Lluís, en Mingo, la Paqui, l'Ernest (ajupit), jo mateix, l'Emilià i en Fito.
(N'hi ha més)