Ja hi tornem a ser. Quatre arreplegats, en teoria joves patriotes —catalans— cauen al parany i li munten un sidral a la candidata del PP, que acaba ajornant l'acte.

Un altre favor als nostres enemics, i una altra oportunitat perduda. Però no em sembla bé que els diguin feixistes, ni que es dóni tanta transcendència a la seva acció, perquè de fet només han comès la innocència de caure en provocacions molt ben orquestrades i preparades per agents molt més poderosos i malintencionats.

(Continua)

(Continua)

ERC pacta amb el PSC. CiU pacta amb el PSC i el PP

ERC acusa a CiU de vendre el país. CiU acusa ERC de vendre el país. Els dos s'acusen de les mateixes coses perquè fan coses molt semblants, tot i que cadascun només reconeix les que fa l'altre i no veu les pròpies accions.

Duran ja fa una mesos que és ministre, del que sigui, què importa això. CiU governa en coalició amb el PSOE al Madrid, i a canvi, la federació catalanista ha forçat eleccions avançades al Parlament de la Generalitat de Catalunya amb el compromís previ amb el PSC d'investir President de la Generalitat de Catalunya el candidat de la llista més votada, sense possibilitats d'altres majories al Parlament. (continua)

Encara que t'omplin l'esquena de copets plens de falsetat, els teus amics postfranquistes mai t'acceptaran com un dels seus. Sempre seràs el català. Sempre t'hauràs de fer perdonar els teus origens, la teva llengua materna i el teu accent pagesívol. Amb la reacció del teu partit davant la possibilitat que s'ensenyi català a les escoles oficials d'idiomes ho haurias d'haver entès. Ens menyspreen a tots els catalans i a tu només d'accepten en la mesura que et desnaturalitzis, que reneguis del que ets i simulis ser una altra cosa, que t'empassis sense remugar indignitats com la que ara esmentava, resistir estoïcament, amb una pell cada vegada més gruixuda, tots els insults que als altres ens fereixen i se'ns claven fins el fons.

Ens menyspreen com a catalans pel fet de ser-ho. Es veuen en cor d'utlitzar-nos com a arma electoralista, perquè saben que ofendre'ns, insultar-nos i difamar-nos dóna vots a tot Espanya. I a tu també et menyspreen, i encara més que a la resta de nosaltres, encara que de moment t'ensabonin i et riguin la gràcies, encara que avui fingeixin que els teus tributs de lleialtat, la teva fe de convers, els commou i els satisfà.

Tu, a més de ser català, has decidit vendre't a l'opressor. Faràs mil gracietes, mil demostracions d'odi a les teves arrels i mil actes de bavosa lleialtat per a demostrar la teva adhesió a l'amo. I quant més t'esforcis per arribar a ser un igual dels espanyols, més patètic seràs als ulls dels teus superiors jeràrquics, i més et menysprearan amb la condescendència paternalista que els colons tracten els criats nadius, com l'invasor utilitza i després abandona els delators que traeixen el seu poble i espien per a ells.

Ets com Michael Jackson. Davant les injustícies que pateixen els afroamericans als Estats Units, davant el domini de la raça blanca en tants i tants àmbits, va pensar que era millor ser blanc, i va decidir transformar-s'hi. I somniava que algun dia els seus compatriotes més pàl·lids l'acceptarien com un més i el convidarien a malparlar d'aquells negres de merda, com el seus pares i els seus germans. I així li va anar. Només el cirurgià plàstic —blanc, segur— li devia fer creure que cada operació l'aproximava més al seu objectiu. La resta del món, bancs i negres, se li enfotien. I mira com ha acabat.

Sincerament, de tot cor, et desitjo un destí igual de penós i indigne.