http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/view/id/6675 Wed, 08 Feb 2012 13:30:01 +0100 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/214720 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/214720
Respecte a la notícia que vàreu publicar el dia 6 d’aquest mes, sobre l’aparició d’un «diari inèdit fins ara» referent al diari que el patriota olianès Lluís Escaler va escriure a la presó Model durant dos mesos i mig, i que «a partir d’avui comença a veure la llum», en un blog que edita la seva néta Edith Bernat i Escaler, he de dir-vos:

a) Que el diari de Lluís Escaler va sortir publicat íntegrament i fidelment al meu llibre «Lluís Escaler. Morir per Catalunya», publicat per l’editorial Pòrtic l’any 2008. Per tant, la publicació de l’esmentada Edith Bernat i Escaler no és en cap cas inèdita.

b) Que els textos que n’he pogut llegir fins avui al blog d’Edith Bernat i Escaler són una còpia literal —amb inclusió de les anotacions aclaridores entre claudàtors— dels que jo vaig publicar a «Lluís Escaler. Morir per Catalunya».

c) Que m’estranya la diguem-ne poca delicadesa de l’autora del blog, en no citar la font dels textos que hi publica sobre el diari que Lluís Escaler va escriure mentre va ser a la presó Model.

Josep Espunyes, 8 de febrer del 2012]]> Wed, 08 Feb 2012 13:28:08 +0100 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/214615 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/214615 I amb el temps he aprés -espero- a entendre l'espiritualitat que condensen. Allò que ell defensava: "tot té la seva ànima, fins i tot els plats i olles on Santa Teresa trobava Déu". Quina visió tan profunda, i tan engrescadora. Gràcies.
Pintava creus arreu, com la nostra terra n'està plena, a la cruïlla de camins i al cim dels edificis. I afegia que la creu també és la T de Teresa, la seva dona. Ha demostrat fidelitat a la família fins l'últim moment, també fidelitat a Catalunya, i a la feina. Amb 88 anys no renegava de res. Gràcies.
Tot un exemple per gestionar la crisi que ens vol ofegar però que no ho aconseguirà si seguim exemples com els dels genis: fidelitat, feina, espiritualitat.
Un cop més, gràcies mestre!

Jana Macià, 7 de febrer del 2012]]> Tue, 07 Feb 2012 09:44:40 +0100 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/212849 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/212849
Jan Reinhart, Nova Jersei, EEUU, 16 de gener del 2012]]> Mon, 16 Jan 2012 17:49:30 +0100 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/212848 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/212848
Blanca Serra, 15 de gener del 2012]]> Mon, 16 Jan 2012 17:47:15 +0100 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/211847 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/211847
Delimitació del Territori
La primera part del document és una concreció de la Llei de l’Àmbit i instaura el procés pel qual es delimita el territori pel que fa a l’Anoia. Les altres tres comarques ja estan precisades. Els municipis de l’Anoia que ho desitgin (en especial els de la franja nord) podran adscriure’s a l’àmbit de les Comarques Centrals. Es parteix del fet que tots formen part del nou àmbit de planejament del Penedès, però podran expressar la seva voluntat sempre que es garanteixi una continuïtat territorial dels àmbits resultants. Acabat el termini per a les al·legacions, que serà el 20 de gener, s’espera que la delimitació quedi concretada dins un període d’uns dos mesos després de la publicació del Decret definitiu.

El Pla Parcial Territorial
El Projecte estableix les normes per a la creació de l’òrgan que ha d’elaborar el Pla Parcial Territorial del Penedès. El Pla serà la concreció, en el mapa, dels serveis, (sanitat, ensenyament, etc), els espais (urbans, industrials, agraris, forestals), les comunicacions, etc. Fins ara el Penedès estava esqueixat en tres plans parcials (Comarques Centrals, Ambit Metropolità, Camp de Tarragona).

Participació institucional i ciutadana
Es preveu la constitució d’un grup de treball integrat per l’Administració de la Generalitat i les administracions locals (ajuntaments, consells Comarcals, etc.). Això permetrà que el Pla s’elabori més a partir del Penedès. S’obre  la possibilitat que hi intervinguin, tal com estableix la Llei de Règim Territorial, i a títol de consulta, la diversitat d’organitzacions ciutadanes. Una oportunitat més perquè el pla sigui del Penedès per la seva concreció, realisme i voluntat popular. Per a la posada en marxa, es calcula un temps d’uns 4 mesos.

Més enllà del Pla Territorial
La fita principal és l’articulació social i política del territori, i la Vegueria com terme final. Tenint com a referents l’Àmbit, l’elaboració del Pla Territorial i la mateixa Mancomunitat del Penedès-Garraf, Som Penedès proposava un “Penedès en xarxa” on exemplificava els avantatges de treballar en xarxa: mancomunar serveis; simplificar i abaratir administració; coordinar sinergies; cercar la complementació de les quatre capitals penedesenques, etc.  D’aquest diàleg i treball comú n’hauria de sorgir, d’una manera o altra, una veu representativa davant la Generalitat. Es creava vegueria de fet, a l’espera que aquesta institució arribes i impulsés, d’una forma més potent i renovada, la realitat concreta i realitzada des del territori.

Crida de Som Penedès
Es hora, doncs, que trobem un eix comú i unes línies de força entre Mancomunitat, ajuntaments, consells comarcals, plataformes, entitats, l’Institut d’Estudis Penedesencs, Fundació pro-Penedès, Consell econòmico social... etc. Depèn molt de nosaltres mateixos. La crisi n’ha de ser, precisament, un estímul puix es tracta d’un projecte basat, més que en un pressupost, en la imaginació, l’entusiasme i la recerca de la rendibilitat de l’esforç. La nostra identitat com a territori es mostrarà, sobretot, per la tasca  que hi sapiguem dur a terme. 

Josep Faura, de Som Penedès. 2 de gener del 2012]]> Mon, 02 Jan 2012 16:10:56 +0100 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/211461 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/211461 En aquesta nova carta us relato el que ens està passant amb el David, el meu nét amb autisme. Són fets reals, ocorreguts en aquests darrers dies i avui mateix.
David estava relativament bé fins que van començar les vacances escolars amb motiu de les festes nadalenques.

El seu comportament ha sofert un canvi que ens espanta, ens preocupa i ens fa patir fora mida.

Dorm mol poc a les nits, es desperta moltes vegades i es lleva. S'ha tornat extremadament agressiu, fins al punt que cal protegir la seva germaneta de 9 anys, a la que pega i tira del cabell amb violència, i fa el mateix amb els seus pares.
Deambula per tota la casa durant hores sense parar ni un moment.

Crida, es despulla totalment, s'orina al menjador, l'escala, el passadís; arrenca les plantes d'interior, tira a terra les coses que troba.

Quan menja s'aixeca una i una altra, dotzenes de vegades, vessa l'aigua dels vasos per la taula... Quan intentem calmar-lo, fuig, empeny, tira dels cabells.

Abans d'ahir, amb la finalitat de distreure'l, el van portar a fer un vol en el cotxe. A puntades de peu va trencar la lluna de la porta del darrere.

Ahir, jo, vaig tractar de distreure sortint a passejar amb ell agafat de la mà. Es va desprendre de la meva mà d'una tirada i va començar a córrer pel centre un carrer principal mol transitat. Va ser un miracle que no l’atropellessin. Vaig aconseguir que tornés però desprès es va dedicar a arrencar fulles y plantes que trobàvem a la via pública.

Jo no el puc contenir ja que és més corpulent i té molta més força. Estimats Reis Mags, ja fa 7 dies que estem així.

Els seus pares estan totalment esgotats i emocionalment enfonsats. El germà de 15 anys i la germaneta de 9, estan tristos i espantats. De la meva part, que us diré ...
El pares han realitzat diverses consultes amb el metge especialista, que els ha canviat alguns medicament, ha modificat les dosis d'altres, però sense que fins al moment s'hagi produït cap canvi.

Els pares de David van pensar en procedir a un ingrés temporal en una residència per a persones amb autisme, només uns dies, fins que els fàrmacs fessin efecte i el seu comportament es normalitzés. Però no hi ha serveis per atendre les persones amb discapacitat menors de 18 anys. David en té 17.

Ho diuen les lleis dels Serveis Socials de Catalunya. Ja veieu Reis Mags. Per la meva família, aquest any no és possible la felicitat en les festes nadalenques. En la meva carta anterior us vaig dir que no demanaria res per la meva família, però... Potser podríeu influir perquè els que manen, els importants, modifiquessin les lleis dels serveis socials, perquè contemplin l'atenció residencial temporal de les persones amb autisme o malaltia mental menors de 18 anys, quan es donin comportaments tan difícils de controlar per la família, com els que està tenint aquests dies el meu nét David.

Seria raonable, oi?

Gràcies reis mags.

Antoni Pellicer Honrubia, avi d'un nét amb autisme. 26 de desembre del 2011]]> Mon, 26 Dec 2011 22:46:10 +0100 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/210602 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/210602  
El que no sé, és si li ha dit justament a aquesta família la realitat de l’assumpte:
 
Li ha dit a la muller del company, la missera assegurança d’accidents que tenim?
Li ha dit que, fa 3 anys ja vaig demanar que actualitzessin els imports d’aquesta assegurança perquè s’havia quedat obsoleta i desfasada?
Li ha dit que, com sempre, el departament d’Interior va fer cas omís a la petició?
Li ha dit també que vol eliminar el FAS i que l’any vinent no rebrà la quantia de l’ajut per viduïtat?
Li ha dit als fills, que tampoc rebran l’ajut per orfandat que fins ara s’ha donat als fills dels Mossos morts?
 
Molt em temo, que no els ha dit res de tot això, i molt em temo, que tampoc vol arreglar cap dels problemes que tenim.
 
Vaig rebre trucades d’uns companys, que volien que li organitzéssim una xiulada el mateix diumenge, però com comprendrà, li ho farem un altre dia perquè en un enterrament, no era el lloc idoni.
 
Per la meva part, li tornaré a registrar aquesta mateixa setmana un altre escrit que fa referència a aquesta assegurança. Pot fer el que ha fet fins ara, mirar a un altre costat i no respondre cap escrit.
 
Salut i ànims!
 
Josep Ramon Sanahuja (delegat del sindicat dels Mossos USPAC), 12 de desembre del 2011]]> Mon, 12 Dec 2011 18:38:05 +0100 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/210410 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/210410
L’única cosa que ens posa pals a les rodes és l’Estat Espanyol. Cada dia ens atraca i nosaltres no gosem moure un dit per aturar-ho. Un país carregat de paciència que sembla que no esclata ni amb els atacs més clars. I potser ja comença a ser hora de perdre la paciència i incloure una dosi de rauxa en tant de seny, que, de moment, no ens ha fet avançar gaire.

La societat està preparada i formada –ho demostren les Consultes per la Independència, organitzades sense suport administratiu i governamental i en moltíssims casos- només ens falta una empenta. Fa anys que hi ha intel·lectuals en tots els sectors de la vida pública que ho veuen claríssim, proven de fer-ne pedagogia, i ho expliquen de manera intel·ligible i argumentada. Un d’ells és el Martí Estruch, delegat de la Generalitat de Catalunya a Alemanya.

La seva feina mereix un reconeixement públic, per ser la primera delegació de govern català que neix per explicar el país a l’exterior i que a dia d’avui ja gaudeix de bones relacions institucionals amb una bona colla d’estats del món. S´ha dedicat amb passió a explicar el cas català a moltíssimes persones durant gairebé quatre anys, sovint sense gaires recursos i només amb la vàlua humana que té.

I ara s’anuncia a la premsa que el nou govern cedeix a les pressions internes de Duran i Lleida i a les pressions externes del Partit Popular per decantar-se per “un perfil més econòmic”. I el seu cessament, i la gran feina feta a Berlín, quedarà com una anècdota més en aquest país de desmemoriats que cada dia quan es lleven s’obliden de lluitar per qui volen ser. Des d’aquí doncs, i ni que no serveixi de gaire, un reconeixement per la feina ben feta. Gràcies Martí!

Montserrat Domingo
Lectora de català a la Freie Universität de Berlín]]> Fri, 09 Dec 2011 10:48:43 +0100 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/206640 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/206640
Josep Pla, 13 d'octubre del 2011]]> Thu, 13 Oct 2011 12:10:04 +0200 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/205218 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/205218
Per tal que com a soci tinc dret a expressar la meva opinió vull manifestar la meva  disconformitat respecte la manera com s’ha afrontat el darrer afer amb el Real Madrid.

Les violentes actituds dels jugadors d’aquest equip responent a consignes de la Direcció Técnica van culminar amb l’entrada a Cesc i pretenien aconseguir per via antiesportiva  lesionar algún/s jugador/s per treure’n un rendiment immediat o a termini mitjà .

La inqualificable agressió a Tito Vilanova va anar precedida de barroers gestos despectius cap a jugadors nostres i posteriorment cap el mateix Tito Vilanova, és a dir cap a la nostra entitat en tant que ells son els nostres representants.
Vull recordar que Mourinho és l’entrenador i Manager general del Real Madrid, és per tant un alt representant, i el Club per boca del seu màxim mandatari ha avalat en assemblea i públicament la seva gestió com una forma de fer madridisme (segurament la única).

La temporada passada les campanyes d’intoxicació, falsedats, acusacions, dopatge, etc. van ser contestades per vostè sr. Rosell, com a President, amb un avís solemne davant l’assemblea de representants i dels medis de comunicació  en el sentit que no se’n toleraria cap més .

Trist és doncs, sr. Rosell, que ara els greus i violents incidents del darrer partit amb el Real Madrid hagin merescut només una poruga i claudicant declaració en ares d’una quimèrica rebaixa d’una tensió que el Madrid no vol rebaixar perquè simplement és la seva estratègia. I no és caure en cap parany defensar-se per a ser respectat.

El Barça i vostè com a President han faltat a aquella advertència i compromís fets públics davant tots els representants del club i medis de comunicació. Lamentable.
Com qualsevol Director d’empresa o Pare de família faria, el Barça ha d’actuar quan un treballador seu –d’alt nivell també en aquests cas- és agredit. No fer-ho apel·lant a un desig d’harmonia és contraproduent per tal com dóna ales als violents que en veure que no passa res es veuran en cor de tornar-hi.

Es molt de doldre, Sr. Rosell, la seva declaració davant les Penyes esforçant-se a intentar tapar-ho cercant tots els arguments possibles i demanant amb decisió i vehemència oblidar els fets talment com faria qualsevol madridista.

Les campanyes son d’ells, les acusacions son d’ells, la violència és d’ells.  Sr. Rosell no pot ser que només el Barça hagi de posar l’altra galta. Demano dignitat!
El Barça i la seva afició  al llarg de tota la seva historia, tenen prou acreditat un tarannà d’esportivitat i Fair Play que els donen força moral suficient per a actuar degudament en front de comportaments i actituds com les viscudes. Les acusacions contra el Barça ho son també contra els socis com a cos social de l’entitat. El Barça ha de defensar el seu nom, el seu personal i els seus socis i Vostè com a President no pot acotar el cap i mirar cap una altra banda. Es la seva responsabilitat i la seva obligació. En la presa de possessió va dir “No us fallaré”.  Sr. Rosell, a qui anava dirigida aquesta frase?

Daniel Prats i Climent, 21 de setembre del 2011]]> Wed, 21 Sep 2011 17:14:49 +0200 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/205217 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/205217
Verbalment havien reconegut que la nostra reclamació estava ben feta i que la infracció seria anul·lada. A l'hora de la veritat, les paraules se les ha endut el vent. La qüestió és esgarrapar diners dels usuaris, tant si toca com si no. Molt criticar Itàlia pel cas Òscar Sanchez (el noi de Montgat empresonat perquè un narco va fer servir el seu DNI robat), però la nostra autoritat metropolitana de transports fa exactament el mateix que la (in)justícia italiana.

En resum, o el menor (els seus pares) paga 50 euros, o ens veiem als tribunals. A ells, els advocats els surten gratis (paguem els contribuents) i a nosaltres ens sortiria bastant més car. O sigui que ens tocarà pagar. Tot perquè ells han decidit que fer servir un DNI robat no és usurpació d'identitat, sense ni tan sols consultar els Mossos d'Esquadra.

Xavier Mollà Trill, 19 de setembre del 2011]]> Wed, 21 Sep 2011 17:10:47 +0200 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/199720 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/199720
Em considero un indignat més i com a tal vaig anar a manifestar-me en motiu de la votació dels pressupostos i d'una llei Òmnibus que, al meu parer, són abosolutament injustes pel poble català, antisocials i contràries a l‚estat de benestar.

En primer lloc, voldria destacar la meva disconformitat amb els actes violents que van tenir lloc el passat dimecres dia 15 de juny davant les portes del Parlament, tant per part dels manifestants com per part de la policia.

Pel que he pogut veure darrerament, ja sigui a la Plaça Catalunya, a les diverses assamblees o al mateix parc de la Ciutadella, em sembla mot fora de lloc que vostè en parlar de tot el que està passant faci referència a les primeres eleccions democràtiques que van tenir lloc a Catalunya després de 40 anys de dictadura. Tothom qui hagi tingut deu minuts per apropar-se a la plaça (o a qualsevol plaça indignada d‚arreu de l'estat) haurà pogut comprovar que aquest moviment no té res a veure amb la situació de fa 40 anys. Res a veure amb cops d‚estat i molt menys amb imposicions d‚idees a través de la violència.

Voldria dir-li que em sembla un acte de molt baixa responsabilitat moral i política que un ex-president del Parlament de Catalunya, com vostè, contraposi els vells fantasmes dictatorials amb el que va passar ahir a les portes de la seu parlamentària.

En segon lloc, vostè diu que el Parlament és el lloc on fer política i en aquest punt estem totalment d'acord: és el lloc on s'hauria de fer política. Per desgràcia, ens hem cansat de veure que no pocs dels nostres representants estan més interessats en escridassar, insultar i desprestigiar els seus adversaris que en fer una política coherent a favor dels ciutadans a qui representen. Més interessats en aprofitar els seus càrrecs per enriquir-se ilegítimament, malversant diners públics, finançant els seus partits de manera ilegal i tantes altres injustícies, enlloc de complir amb el seu deure amb la societat. En definitiva, seria tan senzill com fer política amb el poble i per al poble.

No li puc negar els meus dubtes sobre si, en aquests moments, intentar aturar el Parlament sigui la millor acció per dur a terme. Evidentment no de la manera que es va fer ahir. Del que estic plenament convençut és de la voluntat de gran part de la societat de canviar les coses i de prendre consciència i responsabilitat dels nostres actes com a individus i com a col·lectivitat perquè la política es comenci a fer a les places i no només al Parlament.

Com vostè diu, només fent política es poden resoldre els problemes d'un poble.

Guillem Gelabert Miquel, 16 de juny del 2011]]> Mon, 20 Jun 2011 21:20:39 +0200 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/199717 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/199717
Em sembla que les acampades prenen tot el seu sentit als petits pobles; als pobles de València, a Sabadell, als barris. Anar a buscar fotos i portades de diaris no es cap fet revolucionari. A València la dimensió catalanista i pro-llengua catalana de les acampades és molt positiva. Aixo s'ha de seguir encaminant cap a alguna cosa gran, alguna cosa nostra.

Xabi Strubell, 17 de juny del 2011
]]> Mon, 20 Jun 2011 21:14:25 +0200 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/198684 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/198684
Un dels 121 ferits va ser el meu germà amb 8 punts de sutura: 4 al cap, 2 al llavi i 2 al colze i en les imatges de TV3 del Telenotícies de divendres 27 de maig al vespre es pot veure perfectament com el meu germà estava assegut a terra amb les mans enlaire i com de cop la policia (ella encara no distingeix els diferents cossos policials, però li dic jo que va ser el cos policial dels Mossos d'Esquadra de la Generalitat de Catalunya) comença a pegar-lo amb la porra.

La meva filla de 4 anys no entén per què ho ha fet la policia. Sempre li havíem explicat que la policia servia per vigilar que la gent no fes malifetes, que si algú actuava de forma violenta o trencava coses sense cap raó, la policia podia picar-los com a mesura per evitar que féssin més destrosses... però és clar, veure al seu oncle assegut a terra sense fer res amb les mans enlaire, que al davant del seu oncle hi ha la policia ben protegida amb cascos, escuts i porres a les mans  i  de cop la policia el comença a pegar al seu oncle a cops de porra. I quan el veu en persona, se'l troba amb el llavi, el cap i el colze cosit a causa dels cops rebuts per la policia...

Sr. Felip Puig, què li haig d'explicar a la meva filla?

Carme Delclòs Ayats, 5 de juny del 2011]]> Sun, 05 Jun 2011 23:27:26 +0200 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/198018 http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/198018
Josep Lluís Fernàndez Royo, 26 de maig del 2011
]]> Thu, 26 May 2011 19:33:46 +0200