El partit ha començat amb un gol matiner de Gabri Fargas. Al minut 3, el jugador català ha avançat amb velocitat i ha obert el marcador amb un xut creuat. Després del gol, els dos equips han tingut alternatives en atac, però sense crear gaire perill. Al minut 10, Carles Asensio ha recuperat una pilota a la zona de tres quarts i ha xutat des de la frontal de l’àrea, però la rematada s’ha estavellat al pal esquerre de la porteria i ha marxat fora. En una jugada semblant, David Gallego ha culminat un contraatac però el xut ha anat a parar a la xarxa lateral. Abans d’arribar al descans, Oscar Rodríguez ha aconseguit el segon gol amb un llançament de falta directa molt dur i molt ben ajustat al costat del pal, però en l’última jugada de la primera part el noruec Marius ha retallat les distàncies, deixant-ho en 2-1.

La Selecció Catalana s’estrenarà demà a les 15.30h (hora catalana) contra Ossètia del Sud. L’entrenador català, Juan Antonio Fernández, considera que “és molt difícil determinar el nivell dels rivals, tot i que a priori Noruega, la República Txeca i Bielorússia parteixen com a favorits”. Podeu consultar aquí la llista de convocats de Catalunya per participar a la competició.

L’expedició catalana sortirà diumenge al matí cap a Bielorússia, on dimarts s’estrenarà a l’Europeu. El primer rival serà Ossètia del Sud, un país amb un bon planter de jugadors. Dimecres Catalunya s’enfrontarà a Rússia, l’equip que posseeix més títols continentals i, conseqüentment, un dels grans favorits per aconseguir la victòria final.

Ens encanta veure les nostres seleccions competir, sí. Veure Catalunya participant i guanyant tornejos és la nostra finalitat, però no ens agrada que els rivals siguin Múrcia, Astúries o Andalusia. Preferim rivals com Rússia (un dels països a qui s’enfrontarà la selecció catalana al proper Europeu de futbol sala), Grècia (que es va imposar a Catalunya la competició per equips de la Copa del Mediterrani de bowling), Itàlia (equip a batre per la selecció catalana en el proper Campionat d’Europa de beach tennis) o Irlanda (gran dominador juntament amb Catalunya dels Campionats del Món de Pitch & Putt). Ens agrada competir al món sent el que som, un país, i enfrontant-nos a altres països.

Podeu llegir la revista en aquest enllaç.

El 1998 el govern de José María Aznar va impugnar la Llei de l’Esport del País Basc. Concretament, va recórrer el punt 16.6 que estableix que “la federació basca de cada modalitat esportiva serà l’única representant de l’esport federat basc en l’àmbit estatal i internacional”. Ara el Tribunal Constitucional ha dictat una sentència interpretativa en què mostra la conformitat amb l’enunciat de la llei però hi afegeix que només serà vàlid “quan es tracti d’esports en què no existeixin les federacions espanyoles” i quan no es vegin afectades les competències de l’Estat sobre la representació internacional de l’esport espanyol.

Dues de les quatre medalles han estat en categoria individual. Sandra Torrents va ser la millor de les 24 jugadores que van participar a la competició i va guanyar amb molta superioritat, fent sonar Els Segadors al podi. En total, va aconseguir 1.343 punts, amb una mitjana de més de 223 a cada partida. En aquesta mateixa prova, l’altra jugadora catalana, Cristina Sanz va estar a punt de pujar al podi, però un mal final la va deixar en quarta posició amb el 1.152 punts, a només dos de la medalla de plata.Pel que fa als homes, Marcial Ovide va ser segon amb 1.411 punts, 37 menys que Maurizio Celli. Ovide va tenir opcions d’aconseguir la medalla d’or fins al final, però el jugador italià va fer unes últimes partides molt bones i una partida perfecta (300 punts) que el van alçar a la victòria. L’altra jugador català, Raúl Gálvez, va ser 19è amb 1.140 punts.

La justícia, de vegades, és injusta. La Cort de Cassació argumenta que la FCR no pot ser membre de la FIRA perquè no és la mateixa entitat que el 1934, però passa per alt que no ho és per culpa d’un dictador. A dia d’avui, tots els estats que van patir repressions dictatorials han eliminat les lleis d’aquella època. Però a l’estat espanyol no ha estat així i encara n’hi ha moltes de vigents. I no es tracta només d’això, sinó que una vegada més s’ataca la llibertat de molta gent, que no pot veure representats els seus sentiments per culpa d’un tribunal.