El to d’aquesta campanya electoral espanyola està essent realment curiós. No tant pel que comportaran els mateixos resultats electorals, sinó perquè estem contemplant amb ulls cansats una campanya com les de sempre, és a dir, com si res no hagués passat, al mateix temps que la crisi europea ens situa davant d’un nou escenari que encara no comprenem del tot, però que té indicis molt preocupants, tant per a l’economia com per a la política.

Les trajectòries de vida, com un exercici de memòria, són un recurs habitual en els estudis sociològics que busquen aprofundir en les motivacions i en les percepcions dels individus en relació amb els fets socials. Una eina d’anàlisi adoptada com a eina privilegiada de recerca en altres disciplines, com ara l’antropologia.

Un dels temes clàssics que s’ensenya a les facultats de ciència política és que a Catalunya hi ha dos eixos de posicionament polític: dreta-esquerra i catalanisme-espanyolisme. Però si bé el primer sembla cada vegada més difícil de situar objectivament (almenys pel que fa als partits parlamentaris), el segon va prenent força com a espai de combat polític.