Hom però, té sempre l’esperança que, en algun moment, els polítics compliran les seues promeses. Això vaig pensar amb alegria quan, ara fa un mes, vaig llegir el panell informatiu que podeu veure a la fotografia que encapçala aquest escrit. Però l’alegria em va durar ben poc; exactament el temps que va tardar el meu cap en entendre que la frase “Adequació de la línia Xàtiva-Alcoi” que anuncia el panell fa referència, únicament i exclussivament, a la construcció d’una nova estació a Albaida. No m’ho podia creure. Vaig consultar la notícia amb Vicent –l’home de l’estació– i ell mateix m’ho va confirmar entre rialles: “El tren seguirà igual de vell i carraca. Això sí: a mi em faran un hotelet!”. Però, anem a vore! Per a què volem una estació nova! Allò que necessitem els usuaris del tren és que canvieu les travesses, que encara són de fusta! Volem que electrifiqueu la línia i que arregleu les vies! Necessitem més trens per millorar la freqüència de pas, que és tercermundista! En definitiva, volem que el trajecte València-Alcoi siga raonablement còmode, ràpid i segur. Si ho fora, el tren s’ompliria de gent. Però, no senyor! La primera intervenció important que es fa a la línia en vint anys és construir una estació nova a Albaida. Toca’m els ous! 600.000€ llançats a perdre en plena crisi. No m’ho puc creure... Qui és que ha decidit aquesta inversió poca-solta? Qui són els gestors que han considerat prioritari construir un edifici nou enlloc de fer més ràpid el trajecte i millorar la freqüència de pas? Com és pot ser tant rematadament inútil i irresponsable?

És o no és pa’ matar-los?

Com era d’esperar, un cop coneguda la sentència, l’alcaldessa de València s’ha afanyat a carregar contra el Ministeri Fiscal, a qui acusa de voler desprestigiar els diputats del PP amb les seues investigacions. És, com ha dit el cínic de Esteban Pons, una “cacera de bruixes”. Ara van de víctimes. Pobres... Però de la negligència de Bellver, ni una paraula; ans al contrari: Rita ha celebrat l’absolució –pendent de recurs– com si haguès guanyat la Champions i l’ha defensat a mort, tot destacat la magnífica tasca del seu regidor “estrella”. Ni un comentari sobre la provada irregularitat. Ni un comentari sobre la “ignorància” patrimonial de Bellver. Ni un comentari sobre el seu “increïble” desconeixement de les normatives municipals. En un país normal, un regidor que actués d’una manera tant irresponsable –per ignorància o per interessos; fa igual– seria cessat fulminantment de les seues funcions o, si més no, penalitzat; no mai felicitat. Però nosaltres no vivim en un país normal; en el nostre país, als presidents imputats per un delicte de suborn impropi els tracten com a herois i els nomenen membres del Consell Jurídic Consultiu; en el nostre país, als diputats implicats en cassos de corrupció se’ls inclou en llistes electorals; i als presidents de diputació corruptes se’ls nomena directors d’institucions portuàries de primer nivell. Amb aquest panorama, és normal que, en un país com el nostre, la “ignorància administrativa” de Bellver siga motiu de lloances i no de delicte punible. La cosa és greu, indignant i, sobretot, indecent. Però, anem a vore! Què menys se li pot exigir a un regidor d’Urbanisme sinó que conega la ciutat que ha de gestionar i les lleis que la regulen? Com és possible que un infantil i covard “Jo no sabia que...” puga eximir-lo de les seues responsabilitats? Com és possible que els polítics puguen esquivar la justícia tant fàcilment?

Capítol I: El sastre delator

Un humil i anònim sastre, de nom Francisco Tomás, denuncia davant del jutge Garzon que el Molt Honorable president de la Generalitat Valenciana no paga els vestits que li fa a mida. Francisco Camps, acomodat en el poder des de fa temps, es pensa que es invulnerable i que pot fer el que li passe pels ous. Per això, no té la més mínima sospita de que l’estan investigant i que, entre d’altres coses, li han punxat el telèfon de casa per ordre judicial.

Capítol III: El “Bigotes”

Quan s’alça el secret de sumari, la sèrie fa un bot qualitatiu amb l’aparició d’un personatge d’allò més peculiar: Álvaro Pérez, més conegut com el “Bigotes”. És el cap d’una empresa anomenada Orange Market que, segons el jutge Garzón, ha estat clarament beneficiada per la Generalitat Valenciana. Alhora, aquesta empresa és la filial valenciana d’una trama d’empreses corruptes de Madrid comandades per Francisco Correa, l’autèntic “capo” de tot el sarau.

Capítol V: Els vestits

El capítol IV té poc interès perquè el president i tot el seu equip neguen les acusacions i afirmen que Orange Market és una empresa com una altra i que de tracte de favor, res de res. Els advocats i la fiscalia tracten d’esbrinar irregularitats en la contractació de la citada empresa però les argúcies legals de l’Administració fan pràcticament impossible de demostrar res. Tanmateix, la sèrie torna a agafar embranzida quan es descobreix que el “Bigotes” ha unflat a vestits al President en un gest d’agraïment pels contractes desviats a la seua empresa. La cosa s’embolica perquè l’esposa del president i els seus fills també reben regals del “Bigotes”. Camps però, en una primera declaració a la premsa, ho torna a negar tot i diu, amb la seua prepotència habitual, que no sap qui és el tal “Bigotes”.

Capítol VI: Les escoltes telefòniques

Un dia després de negar-ho tot i dir que no sap qui és el “Bigotes”, un gran nombre de diaris publiquen fragments de les converses telefòniques de Camps intervingudes per la policia. Sens dubte, la més interessant és una que manté precisament amb el “Bigotes” on ambdós és juren amor etern amb frases tant eloqüents com “Lo nuestro es muy bonito” o “Te quiero un huevo!”. I allò més greu: en la conversa, Camps es mostra agraïdíssim pels regals que el Bigotes li ha enviat a ell i a la seua família. Quina pillada, senyor Camps!

Capítol IX: La caiguda de Ricardo Costa 

En els capítols VII i VIII la investigació descobreix que hi ha més càrrecs polítics implicats. El de més alt rang és Ricardo Costa, àlies “O sea”, número dos del PP valencià i mà dreta de Camps. Entre d’altres coses, la trama Gürtel li ha fet arribar un rellotge de 25.000€ que l’home mostra cofoi a per tot arreu. També li han regalat algun que altre vestit. En el capítol IX però, Camps, per a sorpresa de tothom, s’amputa la mà dreta –o siga: es carrega Ricardo Costa–, perquè així li ho han demanat el amos del PP des de Madrid, espantats per les dimensions que la trama està prenent a València. Així doncs, el PP suspèn de militància durant un any a Ricardo Costa, que no s’ho acaba de creure i exclama indignat: “Pero si no he hecho nada, o sea!”. Aquesta decisió és un nou gir copernicà en la sèrie perquè Camps havia declarat per activa i per passiva que si algú intentava tocar a Ricardo, seria per damunt del seu propi cadàver. Una traïció en tota regla.

Capítol XV: “Más que un amigo”

Després d’una llarg laberint jurídic, el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià fixa la vista oral per escoltar les parts implicades i determinar si els indicis de delicte descoberts per la policia són suficient argument com per jutjar el “Curita” –malnom de Camps en la sèrie– d’un delicte de “cohecho” impropi. Lluny d’apaivagar-se la polèmica però, la sèrie viu un nou escàndol. Abans que el Tribunal faça pública la seua decisió surten a la llum unes declaracions de Camps sobre De la Rúa –el president del TSJPV i un dels tres jutges que ha de decidir sobre l’encausament del president–, on es refereix a ell com a “más que un amigo”. És a dir, un dels jutges –el president!– que ha determinar si enceta un judici contra Camps és íntim amic de Camps. Embolica que fa fort!

Capítol XIX: Un terrabastall