<?xml version="1.0" encoding="utf-8"?>
<rss version="2.0" xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" >
<channel>
<atom:link href="http://blocs.mesvilaweb.cat/rss/2.0/bloc/6589/" rel="self" type="application/rss+xml" />
<title><![CDATA[TocDeQueda]]></title>
<link>http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/view/id/6589</link>
<description><![CDATA[]]></description>
<lastBuildDate>Thu, 09 Feb 2012 10:00:01 +0100</lastBuildDate>
<item>
<title><![CDATA[Microentrevistes de Nadal]]></title>
<link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/214767</link>
<guid>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/214767</guid>
<description><![CDATA[<br /><br />"Microentrevistes de Nadal" &eacute;s una experi&egrave;ncia que pretenia esbrinar all&ograve; que saben i pensen els i les alumnes del CEIP Covalta d'Albaida (Val&egrave;ncia) sobre la festa de Nadal. El dia 9 de desembre convert&iacute;rem la sala de mestres de l'escola en un plat&oacute; improvisat i, seguint l'estructura de <a href="http://www.youtube.com/watch?v=37TB5r7sj_s">Juego de Ni&ntilde;os</a> -un programa de televisi&oacute; dels anys 80-, entrevist&agrave;rem tot l'alumnat del centre per parelles -160 alumnes d'entre 3 i 12 anys-. Les preguntes tenien un car&agrave;cter marcadament nadalenc per b&eacute; que tamb&eacute; elabor&agrave;rem dues preguntes actuals i en clau d'humor per fer riure tothom. El rodatge fou extenuant i s'allarg&agrave; durant tot el dia. Un cop realitz&agrave;rem les entrevistes per&ograve;, mancava la gran feinada: la tria, l'edici&oacute; i el muntatge del v&iacute;deo. &Ograve;bviament, el document final nom&eacute;s &eacute;s un recull de les seq&uuml;&egrave;ncies m&eacute;s divertides i curioses que enregistr&agrave;rem. Malauradament no era possible d&rsquo;incloure tot l&rsquo;alumnat ja que el document s&rsquo;hagu&eacute;s allargat en exc&eacute;s. El v&iacute;deo fou projectat durant el Festival de Nadal de la nostra escola i va ser una cloenda d'all&ograve; m&eacute;s entranyable. Una vegada m&eacute;s, l'enorme treball va pagar la pena perqu&egrave; nom&eacute;s de veure els somriures i les cares d'emoci&oacute; de tots i totes (alumnes i exalumnes, pares i mares, iaios i iaies...) ens vam sentir d'all&ograve; m&eacute;s complaguts i satisfets. I parle en plural perqu&egrave; aquest projecte fou possible gr&agrave;cies a la col&bull;laboraci&oacute; de tots els mestres i les mestres i l'impagable suport t&egrave;cnic i paci&egrave;ncia d'Antoni Rodr&iacute;guez -pare de l'escola-. Sense la seua ajuda hagu&egrave;s estat impossible de dur a terme aquesta experi&egrave;ncia.<br /><br />Despr&eacute;s d'un llarg mes d'intents infructuosos, finalment hem aconseguit de penjar el v&iacute;deo a Internet. Vol&iacute;em compartir aquest divertit projecte amb la resta del m&oacute;n i brindar tots i totes les persones que fan la nostra escola l'oportunitat de tornar-lo a veure amb m&eacute;s tranquil&bull;litat ja que, durant el Festival, l'embolic de gent i la crid&ograve;ria que hi havia al Sal&oacute; d'Actes no ens va permetre de gaudir-lo plenament: de segur que molta gent es va perdre detalls, gestos i comentaris d'all&ograve; m&eacute;s divertits. Jo -que l'he vist un munt de vegades- no puc evitar de riure i emocionar-me cada vegada que escolte les veuetes dels i les menudes o les peculiars respostes dels m&eacute;s grans. &Eacute;s, no cap dubte, un document entranyable i &uacute;nic, amb uns protagonistes &uacute;nics: els xiquets i les xiquetes de l'escola Covalta; la nostra ra&oacute; de ser.]]></description>
<pubDate>Wed, 08 Feb 2012 22:58:32 +0100</pubDate>
<source url="http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/view/id/" ></source>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Açò no ha fet més que començar...]]></title>
<link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/213410</link>
<guid>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/213410</guid>
<description><![CDATA[Amb independ&egrave;ncia de les conseq&uuml;&egrave;ncies que s&rsquo;hi deriven, la de dissabte fou una jornada hist&ograve;rica al Pa&iacute;s Valenci&agrave;: no &eacute;s tots els dies que 150.000 persones surten al carrer per mostrar el seu rebuig frontal envers el desprop&ograve;sit pol&iacute;tic, econ&ograve;mic i educatiu en el qual, el PP, ens est&agrave; summergint a tots. Una manifestaci&oacute; no resoldr&agrave; absolutament res. Tanmateix, l&rsquo;&egrave;xit aclaparador de la convocat&ograve;ria &eacute;s un s&iacute;mptoma inequ&iacute;voc de que la gent comen&ccedil;a a reaccionar. I aix&ograve;, en un Pa&iacute;s com el nostre, no &eacute;s poca cosa. La situaci&oacute; &eacute;s tant preocupant i prec&agrave;ria que la societat valenciana, finalment, comen&ccedil;a a despertar de la let&agrave;rgia en la qual ha viscut al llarg d&rsquo;estos 17 anys de govern PPopular. De sobte, ens hem adonat que estem completament arru&iuml;nats i que no tenim armes per defensar-nos: ni un teixit industrial potent, ni sistema financer propi, ni capacitat productiva, ni consum intern, ni sistema educatiu de qualitat, ni governants capacitats, ni diners estalviats, ni institucions solvents, ni I+D... Ni res de res que ens siga &uacute;til per fer front a la crisi. Aix&ograve; s&iacute;: tenim el record glori&ograve;s de la Copa Am&egrave;rica i la visita del Papa; tenim el circuit urb&agrave; de F&oacute;rmula 1; tenim un Pont de les Flors que ens costa, cada anys, 500.000 euros; tenim &ndash;m&eacute;s ben dit, ten&iacute;em!&ndash; un m&iacute;tic parc d&rsquo;atraccions que hem hagut de malvendre per les p&egrave;rdues que generava; tenim un aeroport amb escultura milion&agrave;ria i sense avions; tenim una Ciutat de la Llum a les fosques; tenim la costa repleta d&rsquo;urbanitzacions deshabitades i tantes altres coses que ens havien de fer l&iacute;ders i rics. En els fons, per una vegada, Francisco Camps, Gonz&aacute;lez Pons i la resta d&rsquo;art&iacute;fexs de la nostra situaci&oacute; de fallida absoluta, no ens enganyaven: tenien ra&oacute;! Ells s&rsquo;han fet rics i nosaltres som l&iacute;ders. L&iacute;ders en endeutament (m&eacute;s de 20.500 milions d&rsquo;euros), l&iacute;ders en atur (22%), l&iacute;ders en frac&agrave;s escolar (m&eacute;s d&rsquo;un 39%) i l&iacute;ders indiscutibles en corrupci&oacute; (per a qu&egrave; donar dades...).<br /><br />I ara, despr&eacute;s d&rsquo;haver-se fumat els nostres diners en grans esdeveniments, vestits i corrupteles diverses, encara tenen la barra de demanar als mestres i a la resta de treballadors p&uacute;blics que fem un esfor&ccedil; i siguem solidaris. No tenen vergonya ni la coneixen. Aquest atac indiscriminat i sense precedents que el govern central i la Generalitat Valenciana estan perpetrant en contra dels serveis p&uacute;blics ens obliga a reaccionar d'una manera contundent per defensar els nostres drets leg&iacute;tims, com a treballadors i com a ciutadans. No &eacute;s -nom&eacute;s- una q&uuml;esti&oacute; de sou; &eacute;s una q&uuml;esti&oacute; de dignitat. Nosaltres hem complit sobradament amb les nostres responsabilitats laborals i econ&ograve;miques i no estem disposats a pagar la poca-vergonya dels banquers i el cinisme dels pol&iacute;tics, aut&egrave;ntics responsables d'aquesta crisi. No som els treballadors i les treballadores qui hem generat la crisi i, per tant, no serem nosaltres qui pagarem el forat multimilionari que ha generat l'especulaci&oacute; financera i la corrupci&oacute; pol&iacute;tica.<br /><br />A&ccedil;&ograve; no ha fet m&eacute;s que comen&ccedil;ar. La manifestaci&oacute; de dissabte no ha estat m&eacute;s que el preludi; el primer acte d&rsquo;una mobilitzaci&oacute; que anir&agrave; creixent cada dia que passa. Organitzarem el nostre propi &ldquo;gran esdeveniment&rdquo;; una revolta pac&iacute;fica i silenciosa que s&rsquo;anir&agrave; estenent per tota la nostra geografia. I, m&eacute;s prompte que tard, els farem caure. Temps al temps.<p><img src="http://blocs.mesvilaweb.com/media/bWFuaWZlc3RhY2nDsyB2YWxlbmNpYQ==_213410_6591_1.jpeg"></p>]]></description>
<pubDate>Mon, 23 Jan 2012 18:43:14 +0100</pubDate>
<source url="http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/view/id/" ></source>
</item>
<item>
<title><![CDATA[La fi del Món]]></title>
<link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/211912</link>
<guid>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/211912</guid>
<description><![CDATA[
<p class="MsoNormal">Segons el calendari maia "del compte llarg", la data 13 baktun, zero katun, zero uinal, zero kin -que equival al dia 21 de desembre de 2012- esdevindr&agrave; la fi del M&oacute;n tal i com nosaltres el coneixem. Sembla que es tracta d'un c&agrave;lcul antiqu&iacute;ssim, de fa m&eacute;s de 5000 anys, que assenyala un canvi d'era o de cicle, no necess&agrave;riament dram&agrave;tic o apocal&iacute;ptic. L'an&egrave;cdota -m&eacute;s enll&agrave; de creure-hi o no- &eacute;s indiscutiblement divertida i curiosa. Ll&agrave;stima que aquesta efem&egrave;ride haja estat aprofitada per incomptables combregacions i sectes evang&egrave;liques per vaticinar -una vegada m&eacute;s- l'en&egrave;ssima fi dels nostres dies. Quin descr&egrave;dit per als maies i la seua cultura ancestral... De nou, la infalible i vella amena&ccedil;a de l'apocalipsi: la por com a mecanisme de control hum&agrave;. I si abans ja funcionava, Hollywood ha convertit aquesta antiga doctrina en una estrat&egrave;gia geopol&iacute;tica global, d'incid&egrave;ncia incalculable. Pel&middot;l&iacute;cules i debilitats humanes a banda per&ograve;, all&ograve; que sempre m'ha semblat admirable &eacute;s la capacitat que tenen aquestes comunitats neocristianes de renovar-se i no perdre el cr&egrave;dit davant dels seus devots seguidors. Una darrere l'altra, van errant les prediccions i, tanmateix, el nombre de feligressos conven&ccedil;uts no para de cr&eacute;ixer i les esgl&eacute;sies es van multiplicant, amb noms cada vegada m&eacute;s divertits: Esgl&eacute;sia de la B&iacute;blia Oberta Nova Vida, Esgl&eacute;sia Evang&egrave;lica Caminando Bajo la Luz de Cristo, Centro Evang&eacute;lico Fortaleza de Si&oacute;n, Corporaci&oacute;n Evangelista Nacidos Para Triunfar, Iglesia de Dios de la Profec&iacute;a Central... Erren prediccions que farien riure a un xiquet d'Infantil i tenen noms que, de rid&iacute;culs com s&oacute;n, durien a la fallida qualsevol empresa. I, malgrat tot, el seu discurs qualla i s'escampa arreu del planeta. Aix&ograve; s&iacute; que &eacute;s un miracle evang&egrave;lic...<br /> <br /> La insignific&agrave;ncia de l'&eacute;sser envers la magnitud del m&oacute;n i, encara m&eacute;s, de l'Univers, pot explicar la insondable por humana cap al misteri de l'exist&egrave;ncia i de la mort. Tanmateix, aquest fet per s&iacute; sol no &eacute;s negatiu; ans al contrari: la mort ha estat sempre una font de reflexi&oacute;, saber i coneixement hum&agrave;. S&oacute;n les religions majorit&agrave;ries les qui han pervertit la por a morir, tot manipulant-la amb una mestria maquiav&egrave;l&middot;lica i utilitzant el seu poder de subversi&oacute; per treure'n profit i controlar les societats al seu gust. No mai han tractat d'explicar o d'educar en la ra&oacute; o el sentiment; l'amena&ccedil;a i la viol&egrave;ncia -f&iacute;sica i moral- han estat sempre l'ess&egrave;ncia de les religions; els seus implacables m&egrave;todes per transmetre la fe i la paraula de D&eacute;u. I pobre d'aquell que no hi combregu&egrave;s... Per&ograve; clar, no tot anava a ser negre: l'extorsi&oacute; moral i vital que promou una exist&egrave;ncia sacrificada i sense pecat -qu&egrave; no &eacute;s "pecat" per a la religi&oacute; cristiana?-, t&eacute; un premi de valor suprem: la vida eterna. Aix&ograve; s&iacute;: et ser&agrave; atorgat despr&eacute;s de la mort; sense cap garantia plausible ni dret a devoluci&oacute;. &Eacute;s com passar-se tota la vida treballant amb un contracte-promesa basat en unes escriptures molt antigues: cobrar&agrave;s una milionada...per&ograve; en l'altra vida. Qui seria tant incr&egrave;dul d'acceptar una proposta tant absurda? Laboralment parlant, ning&uacute;. Ara b&eacute;, sembla que existencialment parlant, hi ha moltes persones disposades a fer-ho. Hi tenen tot el dret...<br /> <br /> El m&oacute;n s'acabar&agrave; aproximadament d'ac&iacute; 5000 milions d'anys: l'hidrogen del nucli solar s'esgotar&agrave;, tot generant un col&middot;lapse c&ograve;smic que convertir&agrave; el nostre estimat Sol en una gegant roja; una monstruosa estrella el di&agrave;metre de la qual arribar&agrave; fins a l'&ograve;rbita terrestre. Game over! &Ograve;bviament, cabria la possibilitat que el m&oacute;n acab&egrave;s abans; igualment ingenu &eacute;s confirmar aquesta hip&ograve;tesi com negar-la. All&ograve; que tinc ben clar &eacute;s que ni els maies ni, per descomptat, els evang&egrave;lics il&middot;luminats, en saben res -encara menys la data- d'una hipot&egrave;tica fi del m&oacute;n prematura. I en cas que tingueren la xamba d'encertar-la, qu&egrave; en treurien de tot plegat? &Eacute;s que, arribat el moment de l'oc&agrave;s, estaran millor preparats que jo? S&iacute;? Per qu&egrave;? Per saber-se la B&iacute;blia de mem&ograve;ria i del dret i del rev&eacute;s? Pse! Jo puc recitar d'una tirada i fent el pi tots els c&ograve;mics d'Ast&egrave;rix i Ob&egrave;lix! Siguem honestos: l'&uacute;nic entrenament efica&ccedil; contra la fi del m&oacute;n &eacute;s respectar tothom, lluitar per all&ograve; que desitges i estimar i gaudir de la gent, la natura i el cos; &eacute;s a dir, fer exactament el contrari d'all&ograve; que promulguen les religions. Ho diu ben clar un frase c&egrave;lebre que far&iacute;em b&eacute; de recordar tots els dies: "Qui tem la mort o -en el cas que ens ocupa- la fi del m&oacute;n, &eacute;s perqu&egrave; no ha viscut". Per&ograve; que cadasc&uacute; fa&ccedil;a el que li vinga de gust, sempre i quan deixe tranquils als dem&eacute;s. I si, malgrat tot, alg&uacute; no pot dormir pel neguit de pensar que el m&oacute;n, efectivament, est&agrave; a punt d'ensorrar-se, que fa&ccedil;a cas d'un aforisme de Joan Fuster. &Eacute;s, indiscutiblement, la frase apocal&iacute;ptica m&eacute;s clarivident, divertida i assenyada que he escoltat mai:<br /> <br /> Un dia el m&oacute;n s'acabar&agrave; i la cosa no tindr&agrave; la menor import&agrave;ncia.</p>
<p><img src="http://blocs.mesvilaweb.com/media/Y2FsZW5kYXJpby1tYXlh_211912_6591_1.jpg"></p>]]></description>
<pubDate>Wed, 04 Jan 2012 20:40:25 +0100</pubDate>
<source url="http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/view/id/" ></source>
</item>
<item>
<title><![CDATA["Los demócratas"]]></title>
<link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/210995</link>
<guid>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/210995</guid>
<description><![CDATA[No m'agrada escriure sobre coses evidents. Sempre m'ha semblat rid&iacute;cul i banal divagar sobre temes o q&uuml;estions que, es miren per on es miren, no permeten cap filigrana argumental: la discussi&oacute; &eacute;s sempre in&ograve;qua; un soliloqui absolutament eixut d'inter&egrave;s. Aquesta mena d'escrits nom&eacute;s serveixen per desfogar-se. I aix&ograve; &eacute;s, b&agrave;sicament, all&ograve; que pretenen aquestes paraules perqu&egrave; l'espectacle "democr&agrave;tic" que ens est&agrave; oferint el PP, fins i tot abans de comen&ccedil;ar a governar, condueix&nbsp; el meu esperit cap a l'insult, la indignaci&oacute; i el menyspreu. El tema, d'evident com &eacute;s, no d&oacute;na per a m&eacute;s. Tractar&eacute; d'evitar per&ograve;, les paraules ofensives i les barbaritats que m'agradaria dir i que els protagonistes b&eacute; mereixen: l'improperi exacervat mai no &eacute;s un bon recurs literari.<br /><br />El PP, fent &uacute;s del seu poder absolut, ha impedit que Amaiur puga formar grup parlamentari propi al Congr&egrave;s espanyol malgrat els 7 diputats que va aconseguir les passades eleccions. L'argument que esgrimeixen els dirigents del PP per evitar que l'esquerra abertzale tinga grup parlamentari propi &eacute;s que Amaiur no ha assolit el 15% dels vots a totes les circumscripcions on es presentava -les tres prov&iacute;ncies basques i Navarra-. Aquesta dada &eacute;s -no cal dir-ho-, t&egrave;cnicament certa: a Euskadi superaren amb escreix el 15% dels vots a Bizcaia, Guipuzcoa i Araba per&ograve; a Navarra no; &eacute;s quedaren a 14 d&egrave;cimes (14,86%). Aix&iacute; doncs, l'aplicaci&oacute; estricta del reglament no permet Amaiur de tenir grup parlamentari propi. Tanmateix, aquesta decisi&oacute; &eacute;s d'una incoher&egrave;ncia fora d'escala i, sobretot, &eacute;s un greuge comparatiu de magnitud desconeguda. Hi ha dos precedents id&egrave;ntics -ERC en 2004 i PNB en 1986- en els quals es va acceptar la creaci&oacute; del grup parlamentari propi malgrat que cap de les dues formacions no complien el requisit del 15%. Per si fora poc, el PP s&iacute; que ha acceptat la formaci&oacute; del grup parlamentari propi del partit filofeixista i espanyolista UPyD, malgrat que no arrib&agrave; al 5% dels vots de tot l'Estat espanyol, requisit que exigeix el reglament -es van quedar bastant m&eacute;s lluny que Amaiur, 4'69%). Al llarg de les diferents legislatures de la jove per&ograve; ja ben podrida democr&agrave;cia espanyola, el reglament sobre la creaci&oacute; de grups parlamentaris ha estat aplicat d'una manera molt flexible fins al punt que no mai abans s'havia denegat la formaci&oacute; d'un grup parlamentari quan el percentatge de vots que hi mancaven era irrisori. De fet, pr&agrave;cticament en totes les legislatures -&eacute;s el cas actual d'UPyD- s'ha perm&eacute;s una arg&uacute;cia pol&iacute;tica que permetia vorejar el reglament: el "pr&egrave;stec" temporal de diputats d'altres partits. Per&ograve;, clar, el cas d'Amaiur &eacute;s diferent... Aix&ograve; mateix diu la impresentable Rosa D&iacute;ez, presidenta d'UPyD, formaci&oacute; que sense complir el reglament podr&agrave; gaudir de grup parlamentari propi. S&oacute;n esta mena de discussions a les quals em referia al principi de l'escrit: la "cosa" est&agrave; tant clara que fa mandra d'escriure-ho. &Eacute;s evident: Amaiur no t&eacute; grup parlamentari propi perqu&egrave; &eacute;s un partit basc i independentista. La resta d'arguments no fan m&eacute;s que evidenciar hipocresia i prepot&egrave;ncia. Tot plegat, una declaraci&oacute; d'intencions, una petita mostra del tarann&agrave; desp&ograve;tic i prepotent del partit que governar&agrave; l'Estat espanyol durant els propers quatre anys.<br /><br />Tanmateix, Rosa D&iacute;ez encara ha anat m&eacute;s lluny que el PP; no en t&eacute; prou amb la injust&iacute;cia -i, fins i tot, il&middot;legalitat- que s'ha com&egrave;s amb Amaiur. El seu ultranacionalisme espanyol que tant b&eacute; li est&agrave; funcionant l'ha portat a presentar una iniciativa per a que el Congr&egrave;s espanyol impulse un debat i una posterior votaci&oacute; amb l'objectiu d'il&middot;legalitzar Amaiur, que compleix escrupulosament tots els requisits que demana la Llei de Partits i que obtingu&eacute; el vist-i-plau de la Junta Electoral Espanyola per presentar-se a les eleccions del 20-N. Incre&iuml;ble... Volen il&middot;legalitzar una formaci&oacute; plenament legal que, a m&eacute;s a m&eacute;s, ha estat la m&eacute;s votada d'Euskadi! La m&eacute;s votada! Veure per creure. La senyora D&iacute;ez no t&eacute; vergonya ni la coneix. All&ograve; m&eacute;s greu &eacute;s que els del PP -ja ho han demostrat moltes vegades- tampoc. I encara tenen la barra d'autodenominar-se "los dem&oacute;cratas"...&nbsp; Podrien, si m&eacute;s no, fer-li un favor a la paraula "dem&oacute;crata" i demanar a la Real Academia Espa&ntilde;ola de la Lengua que modifiqu&eacute;s aquesta entrada per ampliar-ne el seu camp sem&agrave;ntic i associar-la a d'altres conceptes, com ara "d&eacute;spota", "prepotente" o "fascista". Aix&iacute;, com a m&iacute;nim, usarien la paraula amb correcci&oacute; i evitarien el seu galopant descr&egrave;dit.<p><img src="http://blocs.mesvilaweb.com/media/SW1hZ2VuMg==_210995_6591_1.jpg"></p>]]></description>
<pubDate>Sun, 18 Dec 2011 22:35:29 +0100</pubDate>
<source url="http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/view/id/" ></source>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Majoria absoluta, democràcia mínima]]></title>
<link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/209928</link>
<guid>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/209928</guid>
<description><![CDATA[Els resultats de les eleccions legislatives del 20-N han generat, com era d&rsquo;esperar, un intens debat al voltant de la llei electoral i la necessitat imperiosa de reformar-la. Tanmateix, tothom vol portar l&rsquo;aigua al seu mol&iacute; i, mentres uns reclamen una relaci&oacute; de vots i escons m&eacute;s proporcional, altres demanen un millor repartiment territorial dels diputats. &Ograve;bviament, als dos partits majoritaris ja els est&agrave; b&eacute; la llei actual perqu&egrave;, no cal dir-ho, beneficia el bipartidisme m&eacute;s flagarant. Tot amb tot, &eacute;s probable que la soluci&oacute; es trobe a mig cam&iacute; de les dues propostes de reforma: elaborar una norma electoral que, sense oblidar les circumscripcions territorials, no menystingu&egrave;s la quantitat de vots totals de les formacions. Malgrat tot, vista la nul&middot;la predisposici&oacute; dels dos partits hegem&ograve;nics, la hipot&egrave;tica reforma no &eacute;s m&eacute;s que una il&middot;lusi&oacute;, un miratge democr&agrave;tic.<br /><br />Des del meu punt de vista per&ograve;, tots els sistemes democr&agrave;tics &ndash;no nom&egrave;s l&rsquo;espanyol&ndash; tenen un element estructural molt m&eacute;s greu que el tractament estad&iacute;stic dels vots; &eacute;s, d&rsquo;alguna manera, el pecat original de la democr&agrave;cia: les majories absolutes. Des d&rsquo;un punt de vista estrictament objectiu, una majoria absoluta &eacute;s l&rsquo;ant&ograve;nim perfecte de la democr&agrave;cia. I no ho dic jo; ho diu el diccionari. <strong>Democr&agrave;cia</strong>:&ldquo;Sistema de govern basat en el principi de la participaci&oacute; igualit&agrave;ria de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d&rsquo;inter&egrave;s col&middot;lectiu&rdquo;. &Eacute;s a dir, democr&agrave;cia &eacute;s consens, &eacute;s arribar a acords, &eacute;s negociar i cedir; &eacute;s participar igualit&agrave;riament en la presa de decisions importants... I quina necessitat t&eacute; un partit amb majoria absoluta de consens, d&rsquo;acord, d&rsquo;igualtat, de negociar, de cedir...? &Eacute;s evident: no cap. Poder absolut significa democr&agrave;cia m&iacute;nima. &Eacute;s per aix&ograve; que un sistema electoral plenament democr&agrave;tic hauria d&rsquo;incloure un mecanisme que evit&egrave;s les majories absolutes, per molt que una for&ccedil;a pol&iacute;tica acapar&egrave;s m&eacute;s de la meitat dels vots o escons en unes eleccions. El partit en q&uuml;esti&oacute; &eacute;s podria acostar molt a la majoria per&ograve; no mai podria assolir-la: necessitaria sempre el suport d&rsquo;un altre partit. Seria un bon ant&iacute;dot&nbsp; contra l&rsquo;absolutisme democr&agrave;tic i una manera de for&ccedil;ar les diferents forces pol&iacute;tiques a cercar acords i consensuar propostes, ess&egrave;ncia de la democr&agrave;cia real. All&ograve; m&eacute;s greu per&ograve;, es que si algun estat modern introdu&iacute;s aquesta cl&agrave;usula al seu sistema electoral, poc tardarien els partits pol&iacute;tics en crear les seues formacions &ldquo;sat&egrave;l&middot;lit&rdquo; per fer-se, igualment, amb el poder absolut. Ja ho va dir el fil&ograve;sof angl&egrave;s Thomas Hobbes: &ldquo;L&rsquo;home &eacute;s un llop per a l&rsquo;home&rdquo;.<br /><br />El descr&egrave;dit de la democr&agrave;cia, cristalitzat en el massiu moviment 15-M, &eacute;s fruit, entre d&rsquo;altres coses, de pensar que aquesta paraula no &eacute;s m&eacute;s que un sin&ograve;nim de votaci&oacute;. &Eacute;s una reducci&oacute; conceptual molt nociva i perjudicial per a la salut de les societats. A l&rsquo;Estat espanyol, despr&eacute;s de m&eacute;s de trenta anys de sistema democr&agrave;tic, ning&uacute; no s&rsquo;ha preocupat d&rsquo;explicar qu&egrave; significa realment la paraula democr&agrave;cia. A l&rsquo;empresa, a l&rsquo;associaci&oacute; de ve&iuml;ns, als equips de futbol, als sindicats o, fins i tot, al s&iacute; de les fam&iacute;lies... A tot arreu s&rsquo;ha redu&iuml;t la idea democr&agrave;tica a una mera acci&oacute;: votar. Hi ha un problema? Hem de decidir alguna cosa? Hem de resoldre un conflicte? Votem. Malauradament, aquesta reducci&oacute; conceptual tamb&eacute; afecta al m&oacute;n escolar i d&rsquo;una manera especialment intensa: totes les decisions que poden prendre els i les alumnes pel que fa al funcionament de la classe es fan per votaci&oacute;. Per a ells i elles, com per a la gran majoria de la societat, la democr&agrave;cia &eacute;s votar. Aparentment, &eacute;s un procediment igualitari i just per&ograve; no fa m&eacute;s que anul&middot;lar un dels principis m&eacute;s essencials de l&rsquo;escola i l&rsquo;educaci&oacute;: ensenyar i aprendre a dialogar i a posar-se d&rsquo;acord. I aix&ograve; mateix aconseguiren els alumnes de 4t de la meua escola el dilluns 21 de novembre durant una esp&egrave;cie de joc &ldquo;electoral&rdquo; que els vaig proposar; una petita al&middot;legoria de la pol&iacute;tica. La classe havia d&rsquo;organitzar un viatge. Vaig proposar dos destinacions: Barcelona i Par&iacute;s. Els vaig dir que havien de prendre una decisi&oacute;. De seguida els i les alumnes es van posicionar i van optar per fer una votaci&oacute;. Hi vaig estar d&rsquo;acord per&ograve;, per assegurar un resultat &uacute;til, vaig &ldquo;intervenir&rdquo; la votaci&oacute; i vaig dir a cadasc&uacute; quina ciutat havia de votar. El resultat final de la votaci&oacute; fou: Barcelona, 11 vots; Par&iacute;s, 10. Els que havien votat Barcelona estaven contents i els que havien votat Par&iacute;s, no gens. Als de Barcelona, els vaig fer veure que, per molta majoria que tingueren, no era una bona idea fer un viatge per passar-ho b&eacute; amb mitja classe disgustada. &Eacute;s en aquest moment que vaig tractar de fer entendre els i les xiquetes de 4t que les votacions no s&oacute;n mai una bona soluci&oacute;; que votar s&rsquo;ha de fer com a &uacute;ltim recurs, quan ja s&rsquo;han exhaurit totes les possibilitats de di&agrave;leg i consens. I quan els vaig preguntar per una possible soluci&oacute; en el conflicte del viatge, Lirios ens va donar una lli&ccedil;&oacute; a tots i totes: &ldquo;I per qu&egrave; no anem a un altre lloc que ens agrade a tots?&rdquo;. &ldquo;Aix&ograve; &eacute;s fer pol&iacute;tica&rdquo;, els vaig dir complagut i emocionat.<p><img src="http://blocs.mesvilaweb.com/media/dm90YXIz_209928_6591_1.jpg"></p>]]></description>
<pubDate>Thu, 01 Dec 2011 13:11:14 +0100</pubDate>
<source url="http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/view/id/" ></source>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Un vot Compromès]]></title>
<link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/209040</link>
<guid>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/209040</guid>
<description><![CDATA[El sistema electoral de les democr&agrave;cies occidentals &eacute;s, probablement, un dels invents m&eacute;s hip&ograve;crites que s&rsquo;haja inventat mai. Tot all&ograve; que envolta unes eleccions fa un ferum a farsa absolutament insuportable. Veure un pol&iacute;tic fent campanya &eacute;s un espectacle grotesc: el somriure post&iacute;s, la simpatia entrenada, les paraules de manual... I all&ograve; m&eacute;s greu &eacute;s que tots copien eixe format prefabricat. &Eacute;s certament pat&egrave;tic el circ que despleguen els partits pol&iacute;tics i els mitjans de comunicaci&oacute; durant les setmanes que dura la campanya electoral. I no menys pat&egrave;tica &eacute;s la gent que escolta i creu les pallassades cl&ograve;niques que, dia s&iacute; dia tamb&eacute;, diuen els aspirants a diputat. Malgrat tot per&ograve;, malgrat la nefasta opini&oacute; que tinc del sistema electoral i dels partits pol&iacute;tics, des que tinc dret a votar, ho he fet sempre. No &eacute;s incongruent: les formes electorals s&oacute;n mim&egrave;tiques; el fons &ndash;la pol&iacute;tica real&ndash;, en alguns casos, no.<br /><br />El 20 de novembre donar&eacute; el meu suport a <strong>Coalici&oacute; Comprom&iacute;s</strong>. Seria excessiu dir que votar&eacute; conven&ccedil;ut: no &eacute;s pot estar conven&ccedil;ut d'un sistema com aquest. De fet, votar&eacute; amb el nas tapat. Malgrat tot, votar&eacute; esperan&ccedil;at i amb una m&iacute;nima il&middot;lusi&oacute;. M&eacute;s enll&agrave; del candidat que es presenta &ndash;jo hagu&egrave;s preferit Diego G&oacute;mez, l&rsquo;expresident d&rsquo;Escola Valenciana&ndash;, el 20-N votar&eacute; un projecte valent i sense ambig&uuml;itats, que aposta decididament per fer pol&iacute;tiques d&rsquo;esquerra i pel Pa&iacute;s Valenci&agrave;. El treball a les Corts i als incomptables Ajuntaments aix&iacute; ho confirmen. Seria ingenu per&ograve;, pensar que un o dos diputats puguen &ldquo;decidir&rdquo; alguna cosa a Madrid. No ens enganyem: des d&rsquo;un punt de vista del Congr&egrave;s espanyol, la cosa t&eacute; ben poca trascend&egrave;ncia. Tanmateix, aconseguir un o dos diputats a Madrid &eacute;s molt important per continuar creixent al Pa&iacute;s Valenci&agrave; i demostrar que, d&rsquo;una vegada per totes, el valencianisme pol&iacute;tic i d&rsquo;esquerres ha despertat de la seua let&agrave;rgia cr&ograve;nica. Finalment, tot el treball de tants anys de resist&egrave;ncia c&iacute;vica han trobat un vehicle pol&iacute;tic v&agrave;lid per lluitar a les Corts. L&rsquo;&egrave;xit de Comprom&iacute;s &eacute;s, precisament, parlar clar i defensar sense embuts all&ograve; que tants de nosaltres hem defensat des de diferents associacions: Acci&oacute; Cultural del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, Salvem el Cabanyal, X&uacute;quer Viu, Salvem el Bot&agrave;nic... L&rsquo;&egrave;xit de Comprom&iacute;s rau en haver apostat per persones com M&ograve;nica Oltra, d&rsquo;un coratge i d&rsquo;una credibilitat a prova de bombes. <strong>&ldquo;Som com tu&rdquo;</strong> diu l&rsquo;esl&oacute;gan de Coalici&oacute; Comprom&iacute;s. Clar, honest i contundent. Hi estic d&rsquo;acord: M&ograve;nica, Rib&oacute;, Baldov&iacute;, Aitana... s&oacute;n gent com nosaltres i s'han comprom&egrave;s amb les nostres idees. Per aix&ograve; els votar&eacute;.<p><img src="http://blocs.mesvilaweb.com/media/Y29tcHJvbWlz_209040_6591_1.jpg"></p>]]></description>
<pubDate>Fri, 18 Nov 2011 00:40:33 +0100</pubDate>
<source url="http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/view/id/" ></source>
</item>
<item>
<title><![CDATA["Pa' matar-los!"]]></title>
<link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/208096</link>
<guid>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/208096</guid>
<description><![CDATA[<p class="MsoNormal">S&oacute;c
conscient de la vulgaritat i la poca eleg&agrave;ncia que emana el t&iacute;tol d&rsquo;aquest
escrit. No penseu per&ograve;, que es tracte d&rsquo;un reclam lector o d&rsquo;una estrat&egrave;gia barroera
per cridar l&rsquo;atenci&oacute; dels hipot&egrave;tics visitants del meu bloc: us puc ben prometre
que no he trobat un t&iacute;tol m&eacute;s adient i exacte per resumir all&ograve; que aquestes
paraules volen explicar. De fet, &eacute;s, des del meu punt de vista, una s&iacute;ntesi
perfecta de l&rsquo;&uacute;ltima &ldquo;broma&rdquo; informativa relacionada amb la que &eacute;s,
probablement, la l&iacute;nia de ferrocarril m&eacute;s decr&egrave;pita i menystinguda de tot
l&rsquo;Estat: el tren X&agrave;tiva-Alcoi. Per&ograve; no vull avorrir ning&uacute; amb la llarga llista de
defici&egrave;ncies que pateix la l&iacute;nia i que tots els qui l'usem coneixem molt b&eacute;: retards continus,
freq&uuml;&egrave;ncies impossibles, trens obsolets, vies en un estat deplorable, estacions
abandonades... Permeteu-me nom&eacute;s d&rsquo;exposar una dada que, per molt que ho
semble, no &eacute;s ni un acudit ni una exageraci&oacute;: actualment, &eacute;s m&eacute;s r&agrave;pid fer el
trajecte Val&egrave;ncia-Madrid en AVE (350km; 1 hora i 30min.) que anar de Val&egrave;ncia a
Alcoi en el nostre estimat tren (120km; 1hora 45 minuts, quan tot va b&eacute;...). Veure-ho
per creure-ho... Acudits &ndash;i de mal gust&ndash; s&oacute;n les promeses de millora amb les
que, des de fa m&eacute;s de vint anys, la Generalitat i l&rsquo;Estat s&rsquo;estan omplint la
boca. Aix&ograve; s&iacute; que s&oacute;n acudits. I, entre uns i altres, mentres escoltem els seus
acudits, la l&iacute;na es cau a trossos.</p>
<p class="MsoNormal">Hom per&ograve;, t&eacute; sempre l&rsquo;esperan&ccedil;a que, en
algun moment, els pol&iacute;tics compliran les seues promeses. Aix&ograve; vaig pensar amb
alegria quan, ara fa un mes, vaig llegir el panell informatiu que podeu veure a
la fotografia que encap&ccedil;ala aquest escrit. Per&ograve; l&rsquo;alegria em va durar ben poc;
exactament el temps que va tardar el meu cap en entendre que la frase &ldquo;Adequaci&oacute;
de la l&iacute;nia X&agrave;tiva-Alcoi&rdquo; que anuncia el panell fa refer&egrave;ncia, &uacute;nicament i
exclussivament, a la construcci&oacute; d&rsquo;una nova estaci&oacute; a Albaida. No m&rsquo;ho podia
creure. Vaig consultar la not&iacute;cia amb Vicent &ndash;l&rsquo;home de l&rsquo;estaci&oacute;&ndash; i ell mateix
m&rsquo;ho va confirmar entre rialles: &ldquo;El tren seguir&agrave; igual de vell i carraca.
Aix&ograve; s&iacute;: a mi em faran un hotelet!&rdquo;. Per&ograve;, anem a vore! Per a qu&egrave; volem una
estaci&oacute; nova! All&ograve; que necessitem els usuaris del tren &eacute;s que canvieu les
travesses, que encara s&oacute;n de fusta! Volem que electrifiqueu la l&iacute;nia i que
arregleu les vies! Necessitem m&eacute;s trens per millorar la freq&uuml;&egrave;ncia de pas, que
&eacute;s tercermundista! En definitiva, volem que el trajecte Val&egrave;ncia-Alcoi siga
raonablement c&ograve;mode, r&agrave;pid i segur. Si ho fora, el tren s&rsquo;ompliria de gent. Per&ograve;,
no senyor! La primera intervenci&oacute; important que es fa a la l&iacute;nia en vint anys
&eacute;s construir una estaci&oacute; nova a Albaida. Toca&rsquo;m els ous! 600.000&euro; llan&ccedil;ats a
perdre en plena crisi. No m&rsquo;ho puc creure... Qui &eacute;s que ha decidit aquesta
inversi&oacute; poca-solta? Qui s&oacute;n els gestors que han considerat prioritari construir
un edifici nou enlloc de fer m&eacute;s r&agrave;pid el trajecte i millorar la freq&uuml;&egrave;ncia de
pas? Com &eacute;s pot ser tant rematadament in&uacute;til i irresponsable?</p>
<p class="MsoNormal">&Eacute;s o no &eacute;s pa&rsquo;
matar-los?</p><p><img src="http://blocs.mesvilaweb.com/media/Tm92YSBlc3RhY2nDsyBBbGJhaWRh_208096_6591_1.jpg"></p>]]></description>
<pubDate>Fri, 04 Nov 2011 11:32:03 +0100</pubDate>
<source url="http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/view/id/" ></source>
</item>
<item>
<title><![CDATA["Jo no sabia que..."]]></title>
<link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/207469</link>
<guid>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/207469</guid>
<description><![CDATA[<p>El Tribunal Superior de Just&iacute;cia del Pa&iacute;s Valenci&agrave; acaba d&rsquo;absoldre <strong>Jorge Bellver</strong> &ndash;regidor d&rsquo;Urbanisme de l&rsquo;Ajuntament de Val&egrave;ncia&ndash; d&rsquo;un delicte de prevaricaci&oacute;. La fiscalia acusava Bellver d&rsquo;autoritzar unes obres a l&rsquo;entorn dels Jardins de Montfort &ndash;B&eacute; d&rsquo;Inter&eacute;s Cultural&ndash; tot omitint a consci&egrave;ncia el prescriptiu informe de Patrimoni. &Eacute;s un fet provat que les obres es van fer d&rsquo;una manera il&middot;legal ja que, l&ograve;gicament, qualsevol actuaci&oacute; urban&iacute;stica dins d&rsquo;un espai protegit ha d&rsquo;estar supervisada pel servei de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, que ha d&rsquo;emetre un dictamen favorable per poder iniciar les obres. I clar, si no hi ha dictamen, el tr&agrave;mit &eacute;s molt m&eacute;s &agrave;gil i no cal modificar cap projecte, que sempre suposa un extra de temps i diners a l&rsquo;amic promotor... Malgrat l&rsquo;evident irregularitat per&ograve;, Jorge Bellver ha estat absolt pel jutge Flors. I tot, perqu&egrave; ha al&middot;legat que ell &ldquo;no sabia que els Jardins de Monfort eren un espai protegit&rdquo;. Riure per no plorar... Els Jardins de Montfort &ndash;s.XIX&ndash; s&oacute;n, despr&eacute;s de V&iacute;vers, l&rsquo;espai verd m&eacute;s conegut i emblem&agrave;tic de Val&egrave;ncia. Estan protegits per la llei des de l&rsquo;any 1941. A m&eacute;s a m&eacute;s, l&rsquo;any 1992, la mateixa <strong>Rita Barber&agrave;</strong> va protegir-ne el seu entorn. I, ara, tot un regidor d&rsquo;Urbanisme, que porta m&eacute;s de 20 anys treballant a l&rsquo;Ajuntament de Val&egrave;ncia, &ldquo;no sabia que...&rdquo;. Aquesta mena de pol&iacute;tics no tenen vergonya ni la coneixen. L&rsquo;excusa del regidor &eacute;s un insult a la intel&middot;lig&egrave;ncia i al sentit com&uacute;. All&ograve; m&eacute;s incre&iuml;ble i indignant per&ograve;, &eacute;s que tot un Tribunal Superior haja donat credibilitat a un argument digne de xiquet d&rsquo;escola.</p>
<p>Com era d&rsquo;esperar, un cop coneguda la sent&egrave;ncia, l&rsquo;alcaldessa de Val&egrave;ncia s&rsquo;ha afanyat a carregar contra el Ministeri Fiscal, a qui acusa de voler desprestigiar els diputats del PP amb les seues investigacions. &Eacute;s, com ha dit el c&iacute;nic de <strong>Esteban Pons</strong>, una &ldquo;cacera de bruixes&rdquo;. Ara van de v&iacute;ctimes. Pobres... Per&ograve; de la neglig&egrave;ncia de Bellver, ni una paraula; ans al contrari: Rita ha celebrat l&rsquo;absoluci&oacute; &ndash;pendent de recurs&ndash; com si hagu&egrave;s guanyat la Champions i l&rsquo;ha defensat a mort, tot destacat la magn&iacute;fica tasca del seu regidor &ldquo;estrella&rdquo;. Ni un comentari sobre la provada irregularitat. Ni un comentari sobre la &ldquo;ignor&agrave;ncia&rdquo; patrimonial de Bellver. Ni un comentari sobre el seu &ldquo;incre&iuml;ble&rdquo; desconeixement de les normatives municipals. En un pa&iacute;s normal, un regidor que actu&eacute;s d&rsquo;una manera tant irresponsable &ndash;per ignor&agrave;ncia o per interessos; fa igual&ndash; seria cessat fulminantment de les seues funcions o, si m&eacute;s no, penalitzat; no mai felicitat. Per&ograve; nosaltres no vivim en un pa&iacute;s normal; en el nostre pa&iacute;s, als presidents imputats per un delicte de suborn impropi els tracten com a herois i els nomenen membres del Consell Jur&iacute;dic Consultiu; en el nostre pa&iacute;s, als diputats implicats en cassos de corrupci&oacute; se&rsquo;ls inclou en llistes electorals; i als presidents de diputaci&oacute; corruptes se&rsquo;ls nomena directors d&rsquo;institucions portu&agrave;ries de primer nivell. Amb aquest panorama, &eacute;s normal que, en un pa&iacute;s com el nostre, la &ldquo;ignor&agrave;ncia administrativa&rdquo; de Bellver siga motiu de lloances i no de delicte punible. La cosa &eacute;s greu, indignant i, sobretot, indecent. Per&ograve;, anem a vore! Qu&egrave; menys se li pot exigir a un regidor d&rsquo;Urbanisme sin&oacute; que conega la ciutat que ha de gestionar i les lleis que la regulen? Com &eacute;s possible que un infantil i covard &ldquo;Jo no sabia que...&rdquo; puga eximir-lo de les seues responsabilitats? Com &eacute;s possible que els pol&iacute;tics puguen esquivar la just&iacute;cia tant f&agrave;cilment?</p><p><img src="http://blocs.mesvilaweb.com/media/YmVsbHZlciBCYXJiZXJh_207469_6591_1.jpg"></p>]]></description>
<pubDate>Wed, 26 Oct 2011 21:24:10 +0200</pubDate>
<source url="http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/view/id/" ></source>
</item>
<item>
<title><![CDATA[L'increïble cas del Dr. RODRÍGUEZ i Mr. ZAPATERO]]></title>
<link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/206822</link>
<guid>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/206822</guid>
<description><![CDATA[No
m&rsquo;agrada escriure des de la fel; l&rsquo;enuig i la ranc&uacute;nia mai no s&oacute;n bones
conselleres. He de recon&egrave;ixer per&ograve;, que aquestes paraules brollen de mi enrabiades
i sense massa control per l&rsquo;estat d&rsquo;indignaci&oacute; que m&rsquo;ha provocat observar la
incre&iuml;ble transformaci&oacute; d&rsquo;aquell qui ha estat el president del govern espanyol
els darrers vuit anys. Vist amb la perspectiva que permeten les dues
legislatures en les quals ha estat en el poder, el cas de Rodr&iacute;guez Zapatero &eacute;s,
des del meu punt de vista, un cas clar&iacute;ssim de doble personalitat o
esquizofr&egrave;nia pol&iacute;tica. L&rsquo;abisme ideol&ograve;gic i d&rsquo;actitud que separa els dos
per&iacute;odes legislatius no t&eacute;, des del meu punt de vista, cap altra explicaci&oacute;: la
comparaci&oacute; de les dues etapes dibuixa un contrast pol&iacute;tic i moral tant gran que
&eacute;s inassumible per a una persona &iacute;ntegra i coherent. Nom&eacute;s els individus que
pateixen alguna mena de transtorn &ndash;encara que siga transitori&ndash; poden actuar
d&rsquo;una manera tant malaltissament polaritzada. Com diuen en castell&agrave;: Quien
te ha visto y quien te ve, Jos&eacute; Luis!<strong><br /><br />EL LLIBRE</strong><strong><br /></strong>En la gran
novel&middot;la de Robert Louis Stevenson, Mr. Hyde &eacute;s la viva ant&iacute;tesi del Dr.
Jekyll. Hyde &eacute;s un home fosc, groller, d&rsquo;aspecte sinistre, que no es relaciona
amb ning&uacute;; Jekyll &eacute;s un cient&iacute;fic de reconegut prestigi, ben plantat, sociable
i d&rsquo;una educaci&oacute; exquisida. I, malgrat tot, s&oacute;n la mateixa persona. El secret?
Un s&egrave;rum per millorar artificialment les qualitats f&iacute;siques i mentals dels
humans amb el qual el Dr. Jekyll est&agrave; experimentant i que li provoca la
monstruosa transformaci&oacute; quan l&rsquo;ingereix. Stevenson per&ograve;, no pretenia fer un
assaig sobre transtorns de personalitat; la dualitat del personatge era una
met&agrave;fora que volia reflectir les desigualtats socials que va provocar el vertigin&ograve;s
desenvolupament industrial de l&rsquo;Anglaterra del s.XIX on, al costat d&rsquo;un barri
obrer i deprimit, se&rsquo;n podia trobar un altre replet de mansions victorianes i
jardins. &Ograve;bviament, tampoc no vull parlar jo de trastorns mentals: all&ograve; que
pretenen aquestes paraules &eacute;s fer palesa la transformaci&oacute; &ndash;social, pol&iacute;tica i
ideol&ograve;gica&ndash; de Zapatero, que ha acabat el seu mandat convertit en el negatiu
d&rsquo;aquell qui, l&rsquo;any 2005, s&rsquo;havia convertit en un referent per a l&rsquo;esquerra
europea i mundial. El secret? Sens dubte, el seu &ldquo;s&egrave;rum&rdquo; ha estat la crisi. No
&eacute;s cap excusa per&ograve;: podria no haver-se&rsquo;l empassat. I ho f&eacute;u fins a l&rsquo;&uacute;ltima
gota, empassant-se tamb&eacute; tots els seus principis.<strong><br /><br /></strong><strong>CONSENS I DEMOCR&Agrave;CIA<br /></strong>Al
llarg de la primera legislatura, Zapatero va demostrar que, ben al contrari que
l&rsquo;inefable i prepotent Aznar, tenia la voluntat de cercar el m&agrave;xim consens amb
la resta de forces pol&iacute;tiques del Congr&eacute;s dels Diputats, especialment en temes
delicats i en aquelles q&uuml;estions que, per la seua trascend&egrave;ncia s'anomenen "d'Estat". En aquest sentit &ndash;i per posar nom&eacute;s dos
exemples&ndash; l&rsquo;any 2005 el Parlament espanyol va aprovar una resoluci&oacute; a favor
del di&agrave;leg amb ETA. Tots els grups parlamentaris donaren suport a la resoluci&oacute;
llevat del PP. Fins i tot, Zapatero va promoure la proposta a la resta d'Europa i la va traslladar al Parlament Europeu on
tamb&eacute; fou acceptada. Una altra mostra de la seua voluntat de consens i di&agrave;leg &eacute;s l'aprovaci&oacute;, l'any 2006, de la LOE &ndash;Llei Org&agrave;nica
d&rsquo;Educaci&oacute;&ndash;, a la qual nom&eacute;s s'hi van oposar els diputats del PP. De sobte, la transformaci&oacute;:
l&rsquo;any 2010 el Congr&eacute;s va aprovar la pol&egrave;mica reforma laboral sense el suport de
cap for&ccedil;a pol&iacute;tica i amb l&rsquo;oposici&oacute; frontal dels sindicats, que convocaren una
vaga general el 29-S d&rsquo;eixe any. I, fa ben poc, Zapatero va promoure la
modificaci&oacute; de la que, fins al moment, havia estat la cosa m&eacute;s sagrada i intocable
del m&oacute;n: la Constituci&oacute; espanyola. No &eacute;s negatiu modificar la Constituci&oacute; espanyola: caldria canviar moltes coses d'una Carta Magna condicionada pels poders f&agrave;ctics de la dictadura feixista. All&ograve; realment greu &eacute;s que dita modificaci&oacute; es f&eacute;u sense
debat, amb tra&iuml;doria &ndash;en ple agost&ndash; i per la via r&agrave;pida, amb l&rsquo;&uacute;nic suport del
PP i amb l&rsquo;oposici&oacute; de la immensa majoria de la societat. I el consens? I la
democr&agrave;cia?<strong><br /><br /></strong><strong>POL&Iacute;TICA SOCIAL I ESTAT DEL BENESTAR</strong><br />Al llarg de la
primera legislatura, el govern de Zapatero va impulsar un gran nombre d&rsquo;iniciatives
socials, entre les quals hi destaca la Llei de la Depend&egrave;ncia, que havia de ser
el quart pilar de l&rsquo;Estat del Benestar. Alhora, s&rsquo;apujaren les pensions i el
salari m&iacute;nim interprofessional i s&rsquo;afavoria el sector p&uacute;blic. Per&ograve; quan es va
prendre el s&egrave;rum de la crisi, Zapatero va decidir de reduir dr&agrave;sticament els
diners destinats a l&rsquo;aplicaci&oacute; de la llei de Depend&egrave;ncia i de castigar els funcionaris
i els pensionistes retallant-los la retribuci&oacute;, com si aquests foren els
responsables de la crisi. Als rics i als poderosos, "ni mu", no fora cas que s&rsquo;enfadaren.
Alhora, creava el FROB amb diners p&uacute;blics, un fons multimilionari que servia
per pagar els excessos especulatius del sistema financer i rescatar els bancs i
les caixes en perill de fallida. Mentrestant, els executius de les entitats banc&agrave;ries intervingudes, repartint-se prebendes milion&agrave;ries i jubilacions d&rsquo;or. I
aquestes &ldquo;receptes&rdquo; neoliberals no han frenat ni la recessi&oacute; ni un atur desorbitat. D&rsquo;aix&ograve; se&rsquo;n
diu, en poques paraules, vendre&rsquo;s al capital. Des de llavors, el seu descr&egrave;dit &eacute;s
irreparable. Aix&ograve; &eacute;s el que ha fet la dreta tota la vida. Ell, assegura que ho
feia a contracor, pel b&eacute; de tots. Doncs no haver-ho fet, li retreuen els milions
d&rsquo;indignats que van despertant.<br /><br /><strong>PAU I ANTIMILITARISME<br /></strong>Durant
la desfilada militar del 12 d&rsquo;octubre de 2003, Zapatero, en un gest carregat de
simbolisme i en protesta per la invasi&oacute; d&rsquo;Irak, no va complir el protocol d&rsquo;al&ccedil;ar-se
de la cadira al pas de la bandera dels Estats Units. Aquest gest li va valer la
reprobaci&oacute; diplom&agrave;tica de l&rsquo;Imperi i dels seus aliats per&ograve; tamb&eacute; l&rsquo;admiraci&oacute; de
la ciutadania. El 2004, seguint per aquest cam&iacute; i tot just d&rsquo;entrar a la
Moncloa, Zapatero va complir la seua valenta promesa electoral de retirar les
tropes espanyoles de l&rsquo;Irak, que Aznar havia enviat per donar suport a la d&egrave;spota
i macabra guerra il&middot;legal del seu gran amic i mentor, George Bush j&uacute;nior. I ho
va fer tot assumint les possibles repres&agrave;lies comercials i diplom&agrave;tiques que
podia decidir el pa&iacute;s m&eacute;s poder&ograve;s del M&oacute;n. Aix&ograve; &eacute;s tenir les coses clares i els
principis ferms. I el 21 de setembre d&rsquo;aquell mateix any Zapatero proposava, en
la 59a Assemblea General de l&rsquo;ONU, la creaci&oacute; de l&rsquo;Alian&ccedil;a de Civilitzacions
amb l&rsquo;objectiu de &ldquo;combatre el terrorisme internacional per altres camins que
no foren les accions militars&rdquo;. Encara recorde la impressi&oacute; que em va causar un
fragment del seu discurs on deia que la &ldquo;guerra era el cam&iacute; m&eacute;s f&agrave;cil&rdquo;; que all&ograve;
dif&iacute;cil era la diplom&agrave;cia. Vuit anys despr&eacute;s d&rsquo;aquella declaraci&oacute; marcadament
pacifista, Zapatero, en una de les seues &uacute;ltimes decisions com a cap de govern,
oferia &ndash;sense reserves i tot orgull&ograve;s&ndash; la base naval de Rota com a Centre Militar
Central del futur escuts antim&iacute;ssils que l&rsquo;OTAN &ndash;amb el patrocini dels EUA&ndash; vol
instal&middot;lar per protegir Europa d&rsquo;hipot&egrave;tics atacs de pa&iuml;sos &ldquo;dolents&rdquo;. L&rsquo;anunci
de l&rsquo;oferiment i el nomenament de Rota com a centre log&iacute;stic de l&rsquo;OTAN fou pr&agrave;cticament
simultani perqu&egrave;, de nou, tot es va organitzar d&rsquo;amagat i amb tra&iuml;doria, sense
consultar la resta de grups parlamentaris ni, per descomptat, exposar-ho a una votaci&oacute;
dels diputats del Congr&eacute;s. Eixe &eacute;s el seu comiat pacifista: un escut antim&iacute;ssils
per afavorir el di&agrave;leg i l&rsquo;enteniment entre els pobles i les civilitzacions. I es
queda m&eacute;s ample que llarg. Com &eacute;s possible caure tant baix?<br /><br />El Dr. Jekyll t&eacute; excusa: cercant
una f&ograve;rmula qu&iacute;mica per millorar l&rsquo;esp&egrave;cie humana es va topar amb l&rsquo;esperpent de
Hyde, que &eacute;s una al&middot;legoria dels perills que pot comportar un progr&egrave;s tecnol&ograve;gic
desmesurat i fora de control. Zapatero per&ograve;, no t&eacute; excusa que el justifique:
ning&uacute; no l&rsquo;ha obligat a res. Cap s&egrave;rum no ha alterat el seu comportament: ha
pres les decisions en plenes facultats mentals. I si el gir antidemocr&agrave;tic, neoliberal
i bel&middot;lic&ograve;s del seu segon mandat era inevitable m&eacute;s li valdria haver abandonat
amb la cara ben alta i haver convocat eleccions enlloc de convertir-se en el seu
&ldquo;alter ego&rdquo; funest, en un miserable Hyde.<br /><p><img src="http://blocs.mesvilaweb.com/media/WmFwYXRlcm8=_206822_6591_1.jpg"></p>]]></description>
<pubDate>Sun, 16 Oct 2011 20:27:38 +0200</pubDate>
<source url="http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/view/id/" ></source>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Cuba (III)]]></title>
<link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/205767</link>
<guid>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/205767</guid>
<description><![CDATA[Hotel "Plaza Mayor", Trinidad<br />11 d'agost de 2011<br />
<br />S&oacute;c a la
terrassa d&rsquo;un dels hotels m&eacute;s luxosos de Trinidad. Una bandeta de sis m&uacute;sics
encap&ccedil;alada per un trompeta excepcional anima el migdia calor&oacute;s amb &ldquo;havaneres&rdquo;
i can&ccedil;ons &ldquo;famoses&rdquo; adaptades a ritmes cubans com Strangers on the Night de
Frank Sinatra, que acaben d&rsquo;interpretar d'una manera brillant. Estar assegut en aquest
lloc &eacute;s un petit privilegi essent, com &eacute;s Cuba, una illa que, per a la gran
majoria dels seus habitants, no ent&eacute;n de privilegis. A Cuba, com a la resta de
pa&iuml;sos subdesenvolupats o, directament pobres, els turistes tenen (tenim) un
status especial, de rang superior. Aix&ograve; &eacute;s certament ofensiu; un fet que m&rsquo;incomoda,
si m&eacute;s no, conceptualment. &Eacute;s, no cal dir-ho, un aspecte llastim&oacute;s del viatge;
un residu colonial i sectari ben vigent a tot arreu de l&rsquo;illa. S&oacute;c conscient
per&ograve; que aquestes paraules emanen un ferum incoherent molt dif&iacute;cil de rebatre.
La pregunta o reflexi&oacute; ret&ograve;rica &eacute;s ben elemental i evident: si tant m&rsquo;incomoda
aquest llast colonial, per qu&egrave; no fuig dels hotels i d&rsquo;altres establiments reservats
a turistes o cubans adinerats? I per si fora poc, per engrandir encara m&eacute;s la
incongru&egrave;ncia, tinc damunt la taula el llibre &ldquo;Diario de un combatiente&rdquo; d&rsquo;Ernesto
&ldquo;Che&rdquo; Guevara. Qui d&oacute;na m&eacute;s?<br /><br />Tanmateix, hi ha una s&egrave;rie d&rsquo;elements que &ldquo;atenuen&rdquo;
i, fins i tot, poden arribar a &ldquo;excusar&rdquo; la incoher&egrave;ncia d&rsquo;estar assegut en un
lloc que em fa sentir una mica inc&ograve;mode d&rsquo;esperit. En primer lloc, val a dir
que molts establiments &ldquo;per a cubans&rdquo; tenen unes condicions higi&egrave;niques, si m&eacute;s
no, &ldquo;q&uuml;estionables&rdquo;. En aquest sentit, no fer-ne &uacute;s no &eacute;s &ndash;nom&eacute;s&ndash; una q&uuml;esti&oacute;
de comoditat: en aquests pa&iuml;sos &ndash;m&rsquo;ha passat m&eacute;s d&rsquo;una vegada&ndash; el tema de l&rsquo;aigua
i els aliments et pot jugar una mala passada en forma de diarrea i alteracions
metab&ograve;liques diverses que, clarament, poden amargar-te l&rsquo;estada d&rsquo;una manera
dram&agrave;tica. No prendre res en locals &ldquo;sospitosos&rdquo; &eacute;s una recomanaci&oacute; del mateix
Danilo &ndash;el bicitaxi de Camag&uuml;ey amic de ma mare&ndash;. Em va dir que no me la jugu&eacute;s,
que el nostre est&oacute;mac no estava acostumat. &ldquo;El nue&rsquo;tro ya e&rsquo; de piedra!&rdquo;, em
deia rient. La meua addicci&oacute; al caf&egrave; amb llet matinal tamb&eacute; &eacute;s un dels motius
pels quals acabe sempre en els llocs per a turistes: s&oacute;n ben poques les
cafeteries que tenen llet i aix&ograve;, per a una persona com jo &ndash;incapa&ccedil; de veure
caf&egrave; estricte&ndash; &eacute;s un handicap important.Tot amb
tot, aquestes paraules no volen convertir-se en cap coartada moral; s&oacute;n, nom&eacute;s,
un intent d&rsquo;explicar la dificultat de desempallegar-se d&rsquo;una condici&oacute; &ndash;la de
turista&ndash; que et persegueix d&rsquo;una manera implacable a la qual, fins i tot l&rsquo;actitud
de molta gent del carrer, t&rsquo;hi aboca: per molt que tractes d&rsquo;amagar la teua
condici&oacute; de &ldquo;yuma&rdquo; &ndash;mot pejoratiu que fan servir per anomenar als turistes&ndash;,
els cubans continuen tractant-te com a tal. I, de vegades, quan acudeixes a
llocs o comer&ccedil;os de cubans, et miren malament, com si tractares d&rsquo;estalviar-te
diners evitant de pagar en divises. Aquesta actitud &eacute;s, fins a cert punt,
inevitable &ndash;especialment a les grans ciutats&ndash;, degut a la pen&uacute;ria &ndash;que no mis&egrave;ria&ndash;
que viu gran part de la poblaci&oacute;. Unes dificultats que comen&ccedil;aren a principis
de la d&egrave;cada dels noranta, quan la Uni&oacute; Sovi&egrave;tica deix&agrave; de donar suport
comercial a Cuba. Fou l&rsquo;anomenat &ldquo;Per&iacute;odo Especial&rdquo;, que dur&agrave; fins l&rsquo;any 1997. Fou
una &egrave;poca de dram&agrave;tiques restriccions i racionaments: no hi havia de res per
culpa del criminal embargament nord-americ&agrave; &ndash;encara vigent&ndash;. El mateix Danilo
em f&eacute;u una s&iacute;ntesi demolidora d&rsquo;aquella trag&egrave;dia: &ldquo;Nos cambi&oacute; el humor en pocos
a&ntilde;os. El per&iacute;odo especial se lo llev&oacute; todo&rdquo;.<br /><br /><br />
Un bar qualsevol, Trinidad<br />12 d'agost de 2011<br />
<br />Quan viatges sol calen,
necess&agrave;riament, uns dies d&rsquo;adaptaci&oacute; emocional per comen&ccedil;ar a gaudir de les m&uacute;ltiples
experi&egrave;ncies i an&egrave;cdotes que t&rsquo;ocorren quan et mous per un pa&iacute;s desconegut
sense cap companyia. No &eacute;s fins al tercer o quart dia que comences a entendre la
realitat en la qual est&agrave;s immers. Sense adonar-te&rsquo;n, comences a deixar-te dur
i, de cop, perds la desconfian&ccedil;a que tot i tothom t&rsquo;inspira durant els primers
dies de viatge. He parlat de &ldquo;tres o quatre&rdquo; dies per b&eacute; que &eacute;s una quantitat
temporal absolutament relativa, condicionada per les caracter&iacute;stiques del pa&iacute;s
visitat i, no cal dir-ho, la idiosincr&agrave;sia personal de cadasc&uacute;. M&eacute;s enll&agrave; de la
variabilitat d&rsquo;aquest interval temporal per&ograve;, &eacute;s un fet contrastat que si &ldquo;resisteixes&rdquo;
la solitud viatgera durant uns dies, la realitat se t&rsquo;obri de bat a bat; &eacute;s com
si, sobtadament, et posaren unes ulleres que et permeten de veure les coses d&rsquo;una
manera diferent i comprensible; unes ulleres &ldquo;graduades&rdquo; a la realitat que t&rsquo;envolta.
Comences a orientar-te i a recon&egrave;ixer llocs i carrers; comences a entendre la
manera de parlar de la gent i el seu sentit de l&rsquo;humor; t&rsquo;impregnes del seu
accent &ndash;si parles la seua llengua&ndash;; perds la por a interactuar i mantens
converses que abans rebutjaves amb un preventiu &ldquo;No, gracias!&rdquo;; et desf&agrave;s dels
ca&ccedil;a-turistes amb humor, donant-los corda i conversa; i, sobretot, la gent que
t&rsquo;envolta comen&ccedil;a a recon&egrave;ixer la teua persona i a respectar-la o ignorar-la talment
com si t&rsquo;hagueres convertit en un element m&eacute;s del seu paisatge quotidi&agrave;.
Precisament ahir per la vesprada vaig notar aquesta sensaci&oacute;, aquesta
metamorfosi tur&iacute;stica. Al bell mig d&rsquo;un x&agrave;fec d&rsquo;estiu, em vaig refugiar a una
porxada i una amable velleta m&rsquo;ofer&iacute; d&rsquo;entrar a sa casa, on m&rsquo;hi vaig estar
conversant fins que dur&agrave; la pluja (...) Tamb&eacute; vaig con&egrave;ixer una parella d&rsquo;holandesos
a qui vaig &ldquo;rescatar&rdquo; d&rsquo;una dona que els demanava tot el que duien al damunt. I
una mica m&eacute;s tard, vaig con&egrave;ixer un xiquet molt espavilat que no feia m&eacute;s que
empaitar turistes. A mi tamb&eacute; em deman&agrave; de tot per&ograve; quan va veure que jo era un
&ldquo;yuma&rdquo; diferent, va canviar la seua actitud. Aparegueren tamb&eacute; unes amigues
seues i comen&ccedil;aren a contar-me coses de l&rsquo;escola. Els vaig dir que era mestre i
la conversa fou ben interessant i divertida. I, sense que m&rsquo;ho demanaren, els
vaig convidar a berenar. I, ara mateix, me&rsquo;n vaig a la platja amb unes
gal&middot;leses amb qui compartir&eacute; el trajecte en taxi per fer-lo m&eacute;s econ&ograve;mic. Les
he vist parlant amb un taxista i &ldquo;sin ninguna pena&rdquo; &ndash;com diuen ac&iacute;&ndash; els he
preguntat si anaven cap a la platja. M&rsquo;han dit que s&iacute;, que a les 13&rsquo;30 estigu&eacute;s
una mica m&eacute;s endavant d&rsquo;on les havia trobat. Aix&iacute; de senzill; aix&iacute; de f&agrave;cil; sense
cap vergonya. Si tot just hagu&eacute;s arribat avui a Trinidad, aix&ograve; no hagu&eacute;s estat
possible. De cap manera.<p><img src="http://blocs.mesvilaweb.com/media/MzdfRXNjcml2aW50IGEgdW4gcmVzdGF1cmFudH4x_205767_6591_1.jpg"></p>]]></description>
<pubDate>Fri, 30 Sep 2011 01:20:39 +0200</pubDate>
<source url="http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/view/id/" ></source>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Cuba (II)]]></title>
<link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/205117</link>
<guid>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/205117</guid>
<description><![CDATA[Caf&eacute; Ciudad, Camag&uuml;ey<br />9 d'agost de 2011<br />
<br />Nom&eacute;s fa
tres dies que vaig arribar a terres cubanes i l&rsquo;aventura ja ha fet un gir
copernic&agrave;: s&oacute;c completament sol, al centre de l&rsquo;illa, a la ciutat de Camag&uuml;ey,
la tercera m&eacute;s important de Cuba. Tanmateix, aquesta sobtada transformaci&oacute;
viatgera estava del tot prevista. Abans fins i tot de venir cap a Cuba, ja
tenia pensat d&rsquo;aprofitar la primera setmana del viatge per con&egrave;ixer un seguit
d&rsquo;indrets que no volia perdre&rsquo;m. Tamb&eacute; vull anar a Trinidad, a Playa Gir&oacute;n i a
Santa Clara. Tanmateix, no s&eacute; si tindr&eacute; temps de tot perqu&egrave; diumenge que ve &ndash;en
sis dies, vaja!-, el Carles s&rsquo;unir&agrave; a l&rsquo;expedici&oacute; i vull estar a l&rsquo;Havana per
donar-li la benvinguda. Despr&eacute;s, comen&ccedil;ar&agrave; un viatge molt divertit per&ograve; imprevisible.
Per aix&ograve; vull aprofitar aquesta setmana per fer all&ograve; que realment vull fer (...).
Els tres dies que he passat amb Rafa a l&rsquo;Havana m&rsquo;han servit per fer un primer
tast de la realitat cubana i anar adaptant-me a una quotidianitat d&rsquo;all&ograve; m&eacute;s
particular i diversa. Com deia per&ograve;, ara s&oacute;c a Camag&uuml;ey, en missi&oacute; &ldquo;familiar&rdquo;:
ma mare hi t&eacute; coneguts i em va demanar que els fes arribar unes cartes i uns
presents. He arribat ben d&rsquo;hora &ndash;a les 06:30-, despr&eacute;s de vuit hores de bus
nocturn. M&rsquo;he desfet sense massa problemes dels bici-taxis que t&rsquo;assetgen a la
porta de l&rsquo;estaci&oacute; i, quan era ja una mica lluny de tot el rebombori, he preguntat
a una dona major que passejava per l&rsquo;avinguda com arribar al centre de la
ciutat. La indicaci&oacute; ha estat ben b&agrave;sica: seguir recte per l&rsquo;avinguda fins a un
pont i creuar-lo. Un cop he superat el pont, he notat de seguida que el riu fa
de frontera entra la ciutat vella i la nova. I, a vora riu, un cartell de
dimensions considerables m&rsquo;ha desvetllat una cosa que no sabia: el casc antic de
Camag&uuml;ey &eacute;s Patrimoni de la Humanitat des de l&rsquo;any 2008. Interessant.<br /><br />Despr&eacute;s
d&rsquo;una bona estona caminant pel bulevar i desistir de continuar cercant un lloc
on fer-me un caf&egrave; amb llet &ndash;les cafeteries que hi ha obertes no tenen llet&ndash;,
m&rsquo;he instal&middot;lat a la Plaza del Gallo per encetar el llibre &ldquo;Diario de un
combatiente&rdquo;, el diari personal d&rsquo;Ernesto &ldquo;Che&rdquo; Guevara durant els dos anys que
va durar la guerra revolucion&agrave;ria&nbsp; contra
l&rsquo;ex&egrave;rcit de Fulgencio Batista. Un cop m&rsquo;he atipat de lectura, he continuat deambulant
per la ciutat i, casualment, he trobat la Plaza de los Trabajadores, lloc clau
de la meua &ldquo;missi&oacute;&rdquo;: &eacute;s en aquest indret on, a les palpentes, havia de
preguntar per un bici-taxi, de nom Danilo. Eixa &eacute;s tota la informaci&oacute; de qu&egrave;
disposava. De seguida se m&rsquo;ha acostat un home d&rsquo;aspecte afable oferint-me,
precisament, un bici-taxi. Despr&eacute;s d&rsquo;una m&iacute;nima conversa m&rsquo;he animat a tantejar
la prec&agrave;ria informaci&oacute; que ma mare m&rsquo;havia donat per acomplir la &ldquo;missi&oacute;&rdquo; i li
he preguntat si, per una d&rsquo;aquelles casualitats, coneixia un tal Danilo. En un
primer moment, l&rsquo;home ha fet cara de no con&egrave;ixer cap company de professi&oacute; amb
aquest nom per&ograve;, despr&eacute;s de preguntar un altre bici-taxi, ha dit que s&iacute;, que
l&rsquo;home que jo estava buscant era m&eacute;s conegut pel seu malnom: Pinocho. Com que
m&rsquo;han dit que avui treballava per la vesprada, he decidit d&rsquo;anar a fer el caf&egrave;
que he perseguit sense descans des que he baixat del bus. Tres hores llargues
he hagut d&rsquo;esperar fins aconseguir l'anhelat caf&egrave; amb llet. Val a dir per&ograve;, que l'espera ha pagat la pena: el Caf&eacute; Ciudad, des d'on escric aquestes paraules, t&eacute; un encant indiscutible, amb el seu aire inequ&iacute;vocament colonial. Ha arribat l'hora per&ograve;, de fer cap a la pla&ccedil;a de nou per veure de trobar Danilo definitivament i acomplir el desig de ma mare.<br /><br /><br />
Caf&eacute; Ciudad, Camag&uuml;ey<br />10 d'agost de 2011<br />
<br />&Eacute;s sorprenent la capacitat de transformaci&oacute; de l&rsquo;esperit: fa poc m&eacute;s d&rsquo;un dia
que vaig arribar a Camag&uuml;ey i ja em sent com a casa. Danilo s&rsquo;ha convertit en
el meu &ldquo;Cicer&oacute;&rdquo; particular, agra&iuml;t i emocionat com est&agrave; d&rsquo;haver tornat a saber
de ma mare. M&rsquo;ha portat amunt i avall del casc antic, mostrant-me tots els racons
de la ciutat: la Plaza del Carmen, el Mercat municipal, la Plaza del Hospital,
el Parque de los Gatos... I, malgrat la pen&uacute;ria econ&ograve;mica en la qual viu, no ha
acceptat de cap manera que li pagu&eacute;s un sol CUC &ndash;pes cub&agrave; convertible-.
Tanmateix, ja li he dit que no puc acceptar-ho i que abans d&rsquo;anar-me&rsquo;n haurem
d&rsquo;aclarir comptes (...). Danilo per&ograve;, no &eacute;s l&rsquo;&uacute;nic que s&rsquo;ha emocionat de
retrobar ma mare &ndash;encara que siga en la figura del seu fill-. Ma mare f&eacute;u
amistat amb una fam&iacute;lia que la va allotjar en el seu primer viatge a Cuba. L&rsquo;&uacute;ltim
cop que els va veure fou l&rsquo;any 2000 per&ograve; l&rsquo;emoci&oacute; i les paraules de tots ells
em van emocionar: parlaven de ma mare com si fos alg&uacute; de la seua fam&iacute;lia, amb
una estima inusual. I, de tots els records emocionats que m&rsquo;explicaren durant
la vesprada, un de ben especial i estramb&ograve;tic: l&rsquo;&uacute;ltim cop que els va visitar,
ma mare els va cuinar una paella! Tots la recordaven amb un enyor desmesurat,
especialment Ada, una dona molt major a qui ma mare va regalar un casset de
Carlos Gardel, perqu&egrave; sempre li havia agradat molt ballar. No cal dir que la
dona ja no pot pr&agrave;cticament ni moure&rsquo;s per&ograve; va riure d&rsquo;all&ograve; m&eacute;s quan li vaig
donar la carta amb el casset. Em va corprendre l&rsquo;estima que desprenien tots per
ma mare, despr&eacute;s de tant de temps de no haver-la vist. Quina joia de mare que
tinc!<p><img src="http://blocs.mesvilaweb.com/media/MjZfQSBjYXNhIGRcJ0FkaWxpYW5hfjE=_205117_6591_1.jpg"></p>]]></description>
<pubDate>Mon, 19 Sep 2011 23:09:07 +0200</pubDate>
<source url="http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/view/id/" ></source>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Comença l'escola!]]></title>
<link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/204400</link>
<guid>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/204400</guid>
<description><![CDATA[Com ha
passat l'estiu! Qu&egrave; r&agrave;pid s'escapa el temps quan no el penses, quan no el calcules. Sembla que era ahir quan m'acomiadava dels mestres i les mestres de l'escola i ens
desitj&agrave;vem unes bones vacances...&nbsp; Doncs s&iacute;: els dies de platja i de descans, de
viatges i de temps lliure, han passat a la hist&ograve;ria. Avui comen&ccedil;a un nou curs perqu&egrave;, malgrat que nosaltres portem ja una setmana a l'escola, el curs comen&ccedil;a amb la tornada dels indiscutibles protagonistes d'aquesta hist&ograve;ria: els xiquets i les xiquetes. Ells i elles s&oacute;n el senyal, la prova irrefutable que s'han acabat les vacances i el temps d'esplai. Aix&iacute; ha de ser, per&ograve;. Tot acaba i tot comen&ccedil;a de nou, en un cicle que no mai
s'atura. Per aix&ograve;, enlloc de lamentar-nos d'un final o d'una p&egrave;rdua, cal gaudir
del moment i l'experi&egrave;ncia. El problema no &eacute;s que s'acabe l'estiu; all&ograve; greu &eacute;s
no haver-lo gaudit al m&agrave;xim, no haver-lo aprofitat; no haver fet all&ograve; que realment desitjaves fer amb les persones que realment desitges i t'estimes. Ja ho diu un aforisme
an&ograve;nim ben contundent i vera&ccedil;: "Qui tem la mort, &eacute;s perqu&egrave; no ha
viscut". Tothom hauria de recordar aquestes paraules cada dia de bon
mat&iacute;.<br /><br />Tot acaba i tot comen&ccedil;a: s'acaben les vacances per&ograve; comen&ccedil;a l'escola.
Quina emoci&oacute;! Comen&ccedil;a un nou curs ple d'il&middot;lusions i d'afanys; d'experi&egrave;ncies i
de treball. I, de nou, tots els mestres del Pa&iacute;s Valenci&agrave; i d&rsquo;arreu del m&oacute;n
haur&iacute;em de tenir el ferm comprom&iacute;s de convertir aquest curs 2011-2012 en un
allau d'activitats i aprenentatge; de saber i diversi&oacute;. Tanmateix, no ser&agrave; un
curs pl&agrave;cid ni senzill, menys encara per a l&rsquo;escola valenciana. Haurem de
lluitar, un any m&eacute;s, contra les greus defici&egrave;ncies que pateixen les escoles pel
que fa a equipaments i a la manca d'espai; caldr&agrave; defensar aferrissadament l'ensenyament
en valenci&agrave; que, d'una manera molt subtil i "democr&agrave;tica", vol
carregar-se Conselleria; haurem de fer front a les retallades de
pressupost i personal educatiu; haurem d'estar atents a les dificultats
econ&ograve;miques que pateixen les fam&iacute;lies que repercuteixen en l&rsquo;alumnat...<br /><br />I com
ens ho farem per anar endavant? Amb il&middot;lusi&oacute;; amb llibres; amb treball a
l'aula; amb activitat f&iacute;sica; amb respecte; amb paraules; amb eixides a la
natura; amb teatre; amb n&uacute;meros i operacions; amb esfor&ccedil;; amb enginy; amb
imaginaci&oacute;... I, sobretot, treballant en equip. Tots els mestres ho sabem molt
b&eacute;: quan treballem en equip -i quan parle d'equip tamb&eacute; parle dels pares i les
mares- som capa&ccedil;os d'assolir qualsevol cosa que ens proposem. No cal dir per&ograve;,
que per aconseguir els nostres prop&ograve;sits necessitem la complicitat d'aquells
qui fan possible l'escola, la nostra ra&oacute; de ser: els xiquets i les xiquetes,
els nostres estimats i estimades alumnes. Necessitem la vostra col&middot;laboraci&oacute;,
el vostre esfor&ccedil;, la vostra imaginaci&oacute;... Sobretot per&ograve;, necessitem les vostres
ganes de treballar i d'aprendre cada dia una mica m&eacute;s. Si tots posem una mica
de la nostra part, aquest curs ser&agrave;, de nou, inoblidable.<br /><br />Vinga doncs:
endavant! Que tot est&agrave; per fer i tot &eacute;s possible!<p><img src="http://blocs.mesvilaweb.com/media/bGxpYnJlIGVzY29sYQ==_204400_6591_1.jpg"></p>]]></description>
<pubDate>Wed, 07 Sep 2011 23:23:39 +0200</pubDate>
<source url="http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/view/id/" ></source>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Cuba]]></title>
<link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/204071</link>
<guid>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/204071</guid>
<description><![CDATA[Vol IB6621 Madrid-Havana<br />6 d'agost de 2011
<br />Despr&eacute;s d&rsquo;uns dies de pen&uacute;ria
f&iacute;sica he pogut agafar el vol cap a Cuba en unes condicions f&iacute;siques
raonablement bones. Tot feia pensar que la travessia oce&agrave;nica seria traum&agrave;tica:
des que vaig tornar de Cass&agrave; de la Selva amb la mare, Martina i les meues
nebodetes Maria i Laia, m&rsquo;assolava un cansament exagerat i, fins a cert punt,
incomprensible. Tanmateix, dos dies de molt de llit i rep&ograve;s han perm&egrave;s el meu
cos de recuperar una certa normalitat funcional. Aix&iacute; doncs, s&oacute;c a 9000mts. d&rsquo;al&ccedil;ada,
en algun punt de l&rsquo;oce&agrave; Atl&agrave;ntic, a tres hores d&rsquo;aterrar a l&rsquo;aeroport
internacional Jos&eacute; Mart&iacute; de l&rsquo;Havana. All&agrave;, en teoria, m&rsquo;estar&agrave; esperant un
home vestit de blanc que, reproduint una de les imatges m&eacute;s t&iacute;piques dels
aeroports, portar&agrave; un cartellet amb el meu nom: &ldquo;Didac Botella&rdquo;. El taxista me
l&rsquo;envia el meu amic Rafa Arnal, motiu o excusa principal de la meua sobtada decisi&oacute; d&rsquo;anar
cap a Cuba. Conec Rafa de quan an&agrave;vem a l&rsquo;institut &ldquo;el Clot&rdquo;. &Eacute;s un any major
que jo per&ograve; aix&ograve; no va impedir la nostra coneixen&ccedil;a ja que compartia classe amb
la meua germana N&uacute;ria. Rafa &eacute;s un tipus molt din&agrave;mic i en&egrave;rgic, de car&agrave;cter
obert i amb un punt fren&egrave;tic. &Eacute;s professor de m&uacute;sica a un institut de secund&agrave;ria
per&ograve;, certament, &eacute;s un artista polifac&egrave;tic: llicenciat en Belles Arts, cantant,
actor, ballar&iacute;, m&uacute;sic... &Eacute;s, des d&rsquo;un punt de vista de l&rsquo;art, un humanista
modern que conjuga i combina diferents disciplines art&iacute;stiques, tot vorejant-ne
les fronteres i enriquint-les m&uacute;tuament. De fet, Rafa &eacute;s a l&rsquo;Havana per motius
de &ldquo;treball&rdquo;: li han concedit una beca del Polit&egrave;cnic per fer no s&eacute; quin
treball d&rsquo;investigaci&oacute; relacionat amb les tend&egrave;ncies art&iacute;stiques de la capital
cubana. I, essent com &eacute;s un cul de mal asseure, estic conven&ccedil;ut que ja coneix a
mitja Havana i ha fet amistat amb tota mena de personatges de la ciutat. Doncs
b&eacute;, Rafa, en teoria, m&rsquo;enviar&agrave; el seu taxista particular per replegar-me a l&rsquo;aeroport
i portar-me cap al seu pis. &Eacute;s, no cal dir-ho, tot un descans arribar d&rsquo;aquesta
manera a Cuba i estalviar-se la benvinguda assetjadora que els taxistes brinden
als nouvinguts.<br /><br />Cuba, finalment. Tinc una gran curiositat per con&egrave;ixer la
realitat d&rsquo;aquesta intr&egrave;pida illa i contrastar-la amb la seua peculiar i convulsa
hist&ograve;ria: conquesta i aniquilaci&oacute; espanyola, guerra d&rsquo;independ&egrave;ncia, influ&egrave;ncia nord-americana,
dictadura de Fulgencio Batista, guerra i triomf revolucionari, intent d&rsquo;invasi&oacute;
dels USA, conversi&oacute; socialista de la revoluci&oacute;, guerra freda, per&iacute;ode especial,
obertura... Per&ograve; no &eacute;s moment de fer cap reflexi&oacute; perqu&egrave; acabe de fer el primer
esternut del viatge motivat, clarament, pel fet d&rsquo;haver-me llevat la manta per
escriure aquestes paraules inicials: l&rsquo;aire condicionat est&agrave; fent estralls!<br /><br />Vaig
cap a Cuba amb la il&middot;lusi&oacute; d&rsquo;un xiquet que est&agrave; a punt d&rsquo;obrir un regal; un
regal que s&rsquo;imagina, que espera de fa temps, per&ograve; que no t&eacute; la certesa de saber
qu&egrave; &eacute;s; un regal que est&agrave; a punt d&rsquo;obrir i que ja no pot esperar m&eacute;s... I en
aquest viatge-regal, m&rsquo;acompanyen moltes persones al cor: mare, pare, germanes
i tota la gent que m&rsquo;estime; a Altea, clarament, la porte al cap perqu&egrave; la
pense i la recorde constantment; i tamb&eacute; porte una persona al bra&ccedil; dret perqu&egrave;
he decidit de posar-me la polsera que em va regalar a finals d&rsquo;aquest curs. &Eacute;s
una manera d&rsquo;agrair-li el detall i de &ldquo;treure-la&rdquo; d&rsquo;Albaida per a que veja m&oacute;n.<p><img src="http://blocs.mesvilaweb.com/media/YXZpbzQ=_204071_6591_1.jpg"></p>]]></description>
<pubDate>Fri, 02 Sep 2011 19:30:42 +0200</pubDate>
<source url="http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/view/id/" ></source>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Cap a Cuba!]]></title>
<link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/202635</link>
<guid>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/202635</guid>
<description><![CDATA[Escric amb l'estr&egrave;pit d'una eixida imminent: en poc menys de 4 hores ser&eacute; volant cap a Cuba! Aquest viatge b&eacute; mereixia una cr&ograve;nica pr&egrave;via, un prefaci literari molt m&eacute;s acurat i tranquil per&ograve; una mena de grip m'ha atacat els darrers dies, xuclant-me tota l'energia de qu&egrave; disposava; com m'agrada dir -i &eacute;s una construcci&oacute; molt exacta- des de dimarts he anat en "reserva". Afortunadament, avui de matinada m'he aixecat m&iacute;nimament recuperat, despr&eacute;s de passar gran part de dimecres i dijous estirat al llit. Tanmateix, no he patit pel meu viatge: hagu&egrave;s pujat a l'avi&oacute; amb gotero i 40 de febra! S&oacute;n les bogeries que est&agrave;s disposat a fer quan has pagat 1230&euro; de bitllet... Per&ograve; no &eacute;s, nom&eacute;s, una q&uuml;esti&oacute; de diners: Cuba no se'm podia tornar a escapar. Incomptables s&oacute;n els estius en els que havia planejat d'anar cap a l'illa m&eacute;s "especial" del Carib. &Eacute;s un viatge que anhelava de fa molt. Ma mare, la meua germana N&uacute;ria, l'Alfons, en Xavi Sarri&agrave; i els Obrint Pas, l'Ivan... Molta gent que m'estime hi ha estat i les seues narracions i experi&egrave;ncies no han fet m&eacute;s que augmentar el meu desig d'anar-hi. El meu amic Rafa Arnal m'espera a l'illa; Carles hi arribar&agrave; en una setmana... I tots tres viurem un m&eacute;s d'agost irrepetible que, a priori, no t&eacute; cap gui&oacute; ni cap ordre preestablert. Com diuen en castell&agrave; "vamos con lo puesto"! Un viatge-aventura en el qual totes les coses que et passen -bones i dolentes- s&oacute;n igualment apassionants.<br /><br />Per&ograve;, per qu&egrave; Cuba? Qu&egrave; hi cerque? Cerque trobar-me amb un pa&iacute;s que &eacute;s hist&ograve;ria viva del segle XX, que fou protagonista voluntr&agrave;ria i involunt&agrave;ria dels episodis m&eacute;s "calents" de la guerra freda entre els EUA i l'Uni&oacute; Sovi&egrave;tica. M'apassiona la idea de caminar per una illa amb tanta hist&ograve;ria i amb tant de coratge. Per&ograve; tamb&eacute; cerque el contrast i la pen&uacute;ria; cerque con&egrave;ixer la realitat cubana de primera m&agrave;: viure-la i conviure-la allunyant-me tant com puga de la meua condici&oacute; de turista occidental. S&eacute; que ser&agrave; molt dif&iacute;cil de treure'm eixa etiqueta per&ograve; tractar&eacute; de fer-ho amb el prop&ograve;sit d'aproximar-me tant com siga capa&ccedil; a la vida cubana i a la seua complexa realitat, repleta -en s&oacute;c molt conscient- de greus incoher&egrave;ncies "revolucion&agrave;ries".<br /><br />Fins al setembre!<p><img src="http://blocs.mesvilaweb.com/media/Y3ViYQ==_202635_6591_1.jpg"></p>]]></description>
<pubDate>Sat, 06 Aug 2011 11:09:02 +0200</pubDate>
<source url="http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/view/id/" ></source>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Gürtel: la sèrie!]]></title>
<link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/202262</link>
<guid>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/202262</guid>
<description><![CDATA[<p class="MsoNormal">Fa
dies que tracte d&rsquo;escriure alguna cosa referent a l&rsquo;actualitat pol&iacute;tica
valenciana per&ograve; la magnitud de la trag&egrave;dia &ndash;o com&egrave;dia&ndash; &eacute;s tant gran que no s&eacute;
per on comen&ccedil;ar. Des que, ara fa dos anys, el jutge <strong>Garz&oacute;n </strong>fes p&uacute;bliques les
investigacions sobre l&rsquo;embolic judicial i pol&iacute;tic de l&rsquo;anomenat &ldquo;cas dels
vestits&rdquo;, on hi ha involucrat el ja expresident de la Generalitat Valenciana,
<strong>Francisco Camps</strong>, han passat tantes coses i tant esperp&egrave;ntiques que la meua
capacitat d&rsquo;an&agrave;lisi s&rsquo;ha vist absolutament desbordada. I &eacute;s que ni el millor
guionista de Hollywood hauria escrit una hist&ograve;ria tant aconseguida, histri&ograve;nica
i embolicada com la que estan interpretant els m&agrave;xims dirigents del PP
valenci&agrave;, amb el sr. Camps com a estrella principal. L&rsquo;&uacute;nic inconvenient
d&rsquo;aquesta original s&egrave;rie d&rsquo;intriga pol&iacute;tica &eacute;s que els protagonistes, malgrat
la veracitat de les seues actuacions, no s&oacute;n actors i actrius professionals
sin&oacute; els nostres governants, i la trama, per incre&iuml;ble que semble, no &eacute;s cap
ficci&oacute;: &eacute;s la nostra crua realitat. Com ja he dit, la meua incapacitat anal&iacute;tica
i liter&agrave;ria m&rsquo;impedeix de fer una s&iacute;ntesi m&iacute;nimament ordenada i elegant dels
incomptables cap&iacute;tols que ja portem d&rsquo;aquest serial -podeu veure'n el trailer promocional fent clic en aquest enlla&ccedil; <a href="http://www.youtube.com/watch?v=7Fi7FhBXZKE">G&uuml;rtel: la s&egrave;rie!</a>-. Aix&iacute; doncs, em limitar&eacute; a
fer un petit sumari dels cap&iacute;tols m&eacute;s destacats.</p>
<p class="MsoNormal"><strong>Cap&iacute;tol
I:</strong> El sastre delator</p>
<p class="MsoNormal">Un
humil i an&ograve;nim sastre, de nom <strong>Francisco Tom&aacute;s</strong>, denuncia davant del jutge Garzon que el Molt Honorable president
de la Generalitat Valenciana no paga els vestits que li fa a mida. Francisco
Camps, acomodat en el poder des de fa temps, es pensa que es invulnerable i que
pot fer el que li passe pels ous. Per aix&ograve;, no t&eacute; la m&eacute;s m&iacute;nima sospita de que
l&rsquo;estan investigant i que, entre d&rsquo;altres coses, li han punxat el tel&egrave;fon de
casa per ordre judicial.</p>
<p class="MsoNormal"><strong>Cap&iacute;tol
III:</strong> El &ldquo;Bigotes&rdquo;</p>
<p class="MsoNormal">Quan
s&rsquo;al&ccedil;a el secret de sumari, la s&egrave;rie fa un bot qualitatiu amb l&rsquo;aparici&oacute; d&rsquo;un
personatge d&rsquo;all&ograve; m&eacute;s peculiar: <strong>&Aacute;lvaro P&eacute;rez</strong>, m&eacute;s conegut com el &ldquo;Bigotes&rdquo;. &Eacute;s el cap d&rsquo;una empresa anomenada
Orange Market que, segons el jutge Garz&oacute;n, ha estat clarament beneficiada per
la Generalitat Valenciana. Alhora, aquesta empresa &eacute;s la filial valenciana
d&rsquo;una trama d&rsquo;empreses corruptes de Madrid comandades per <strong>Francisco Correa</strong>,
l&rsquo;aut&egrave;ntic &ldquo;capo&rdquo; de tot el sarau.</p>
<p class="MsoNormal"><strong>Cap&iacute;tol
V:</strong> Els vestits</p>
<p class="MsoNormal">El
cap&iacute;tol IV t&eacute; poc inter&egrave;s perqu&egrave; el president i tot el seu equip neguen les
acusacions i afirmen que Orange Market &eacute;s una empresa com una altra i que de
tracte de favor, res de res. Els advocats i la fiscalia tracten d&rsquo;esbrinar
irregularitats en la contractaci&oacute; de la citada empresa per&ograve; les arg&uacute;cies legals
de l&rsquo;Administraci&oacute; fan pr&agrave;cticament impossible de demostrar res. Tanmateix, la
s&egrave;rie torna a agafar embranzida quan es descobreix que el &ldquo;Bigotes&rdquo; ha unflat a
vestits al President en un gest d&rsquo;agra&iuml;ment pels contractes desviats a la seua
empresa. La cosa s&rsquo;embolica perqu&egrave; l&rsquo;esposa del president i els seus fills
tamb&eacute; reben regals del &ldquo;Bigotes&rdquo;. Camps per&ograve;, en una primera declaraci&oacute; a la
premsa, ho torna a negar tot i diu, amb la seua prepot&egrave;ncia habitual, que no
sap qui &eacute;s el tal &ldquo;Bigotes&rdquo;.</p>
<p class="MsoNormal"><strong>Cap&iacute;tol
VI: </strong>Les escoltes telef&ograve;niques</p>
<p class="MsoNormal">Un
dia despr&eacute;s de negar-ho tot i dir que no sap qui &eacute;s el &ldquo;Bigotes&rdquo;, un gran
nombre de diaris publiquen fragments de les converses telef&ograve;niques de Camps
intervingudes per la policia. Sens dubte, la m&eacute;s interessant &eacute;s una que mant&eacute; precisament
amb el &ldquo;Bigotes&rdquo; on ambd&oacute;s &eacute;s juren amor etern amb frases tant eloq&uuml;ents com
&ldquo;Lo nuestro es muy bonito&rdquo; o &ldquo;Te quiero un huevo!&rdquo;. I all&ograve; m&eacute;s greu: en la
conversa, Camps es mostra agra&iuml;d&iacute;ssim pels regals que el Bigotes li ha enviat a
ell i a la seua fam&iacute;lia. Quina pillada, senyor Camps!</p>
<p class="MsoNormal"><strong>Cap&iacute;tol
IX: </strong>La caiguda de Ricardo Costa&nbsp; <br /></p>
<p class="MsoNormal">En
els cap&iacute;tols VII i VIII la investigaci&oacute; descobreix que hi ha m&eacute;s c&agrave;rrecs
pol&iacute;tics implicats. El de m&eacute;s alt rang &eacute;s <strong>Ricardo Costa</strong>, &agrave;lies &ldquo;O sea&rdquo;, n&uacute;mero
dos del PP valenci&agrave; i m&agrave; dreta de Camps. Entre d&rsquo;altres coses, la trama G&uuml;rtel
li ha fet arribar un rellotge de 25.000&euro; que l&rsquo;home mostra cofoi a per tot
arreu. Tamb&eacute; li han regalat algun que altre vestit. En el cap&iacute;tol IX per&ograve;,
Camps, per a sorpresa de tothom, s&rsquo;amputa la m&agrave; dreta &ndash;o siga: es carrega
Ricardo Costa&ndash;, perqu&egrave; aix&iacute; li ho han demanat el amos del PP des de Madrid,
espantats per les dimensions que la trama est&agrave; prenent a Val&egrave;ncia. Aix&iacute; doncs, el
PP susp&egrave;n de milit&agrave;ncia durant un any a Ricardo Costa, que no s&rsquo;ho acaba de
creure i exclama indignat: &ldquo;Pero si no he hecho nada, o sea!&rdquo;. Aquesta decisi&oacute; &eacute;s un nou gir
copernic&agrave; en la s&egrave;rie perqu&egrave; Camps havia declarat per activa i per passiva que
si alg&uacute; intentava tocar a Ricardo, seria per damunt del seu propi cad&agrave;ver. Una
tra&iuml;ci&oacute; en tota regla.</p>
<p class="MsoNormal"><strong>Cap&iacute;tol
XV:</strong> &ldquo;M&aacute;s que un amigo&rdquo;</p>
<p class="MsoNormal">Despr&eacute;s
d&rsquo;una llarg laberint jur&iacute;dic, el <strong>Tribunal Superior de Just&iacute;cia del Pa&iacute;s Valenci&agrave;</strong>
fixa la vista oral per escoltar les parts implicades i determinar si els
indicis de delicte descoberts per la policia s&oacute;n suficient argument com per jutjar
el &ldquo;Curita&rdquo; &ndash;malnom de Camps en la s&egrave;rie&ndash; d&rsquo;un delicte de &ldquo;cohecho&rdquo; impropi.
Lluny d&rsquo;apaivagar-se la pol&egrave;mica per&ograve;, la s&egrave;rie viu un nou esc&agrave;ndol. Abans que
el Tribunal fa&ccedil;a p&uacute;blica la seua decisi&oacute; surten a la llum unes declaracions de
Camps sobre <strong>De la R&uacute;a</strong> &ndash;el president del TSJPV i un dels tres jutges que ha de
decidir sobre l&rsquo;encausament del president&ndash;, on es refereix a ell com a &ldquo;m&aacute;s que
un amigo&rdquo;. &Eacute;s a dir, un dels jutges &ndash;el president!&ndash; que ha determinar si enceta
un judici contra Camps &eacute;s &iacute;ntim amic de Camps. Embolica que fa fort!</p>
<p class="MsoNormal"><strong>Cap&iacute;tol
XIX: </strong>Un terrabastall</p>
Quan semblava que la s&egrave;rie
arribava al seu final, els guionistes tornen a demostrar una capacitat innata
per enganxar a l&rsquo;espectador. El &ldquo;col&middot;lega&rdquo; de Camps i els altres dos jutges del
TSJPV conclouen &ndash;dos vots contra un&ndash; que els indicis presentats per la
policia no eren suficientment poderosos com per jutjar-lo. La fiscalia i
l&rsquo;acusaci&oacute; particular anuncien que recorreran la decisi&oacute; del tribunal per&ograve;
tot fa pensar que Camps se n&rsquo;ha eixit amb la seua: el president i tota la
seua &ldquo;colla&rdquo; tornen a somriure i a mostrar la seua prepot&egrave;ncia habitual.
Mentrestant, la s&egrave;rie enceta noves trames i introdueix nous personatges: finan&ccedil;ament il&middot;legal del PP valeci&agrave;; malversaci&oacute; de fons p&uacute;blics; <strong>Betoret</strong>, <strong>Pedro Garc&iacute;a</strong>, <strong>V&iacute;ctor Campos</strong>... La cosa s'embolica fins a un punt malalt&iacute;s. I quan ja tothom havia oblidat el
personatge de Francisco Camps, un nou sotrac commociona els teleespectadors:
el <strong>Tribunal Suprem Espanyol</strong>, desacreditant el jutge "col&middot;lega" de Camps i en una decisi&oacute; un&agrave;nime &ndash;cinc vots&ndash;, afirma que
s&iacute; que hi ha indicis fundats de delicte i obliga el TSJPV a reobrir la
causa contra Camps. Quin espectacle!<br /><br />Continuar&agrave;...<p><img src="http://blocs.mesvilaweb.com/media/dHJlczI=_202262_6591_1.jpg"></p>]]></description>
<pubDate>Fri, 29 Jul 2011 21:01:19 +0200</pubDate>
<source url="http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/view/id/" ></source>
</item>
</channel>
</rss>
