EL PROGRAMARI LLIURE RETORNA A LA VIDA TEU VELL PC

La gran majoria de persones no necessiten un ordinador de gran potència. Poden manejar els programes més comuns amb el seu vell ordinador.

Marc Pastor i Sanz / Madrid

Dimarts 5 de juliol de 2011. Periódico Diagonal Número 153

La sensació generalitzada que tenen la majoria de persones després d'uns anys usant un mateix ordinador és que han de canviar-lo. El sistema operatiu Microsoft Windows, el més estès en els nostres dies, està dissenyat de tal manera que es torna lent i inestable amb el pas dels anys. Això sense comptar amb la seva coneguda vulnerabilitat a virus informàtics. Es tracta de problemes que l'usuari mitjà no sap resoldre i que a la llarga solen desembocar en la compra d'un nou equip.

De tota manera, encara que sàpiga donar-los solució, hi ha una dificultat major: la cursa entre la potència de procés dels ordinadors i els requisits que exigeixen les successives versions de Windows o de qualsevol programari propietari. Així és com es converteixen en inútils ordinadors que haurien de ser perfectament funcionals i se'ns empeny a una actitud consumista amb greus conseqüències socials i ambientals.

Durant el 2007, segons la revista Educació i Sostenibilitat, "les tecnologies de la informació van representar el 2% del total d'emissions mundials de CO2, és a dir, tant com la indústria aeronàutica. D'aquesta quantitat, només el 14% és a causa dels grans centres de càlcul (supercomputadors, mainframes, etc.), mentre que el 49% del consum és ocasionat pels PCs i els seus perifèrics (pantalles, impressores, etc.). Una dada sorprenent és que el 37% restant es deu al consum de les xarxes d'interconnexió".

La lògica lliure

Tot plegat és un aspecte més del mecanisme conegut com a obsolescència programada. En canvi, el programari lliure i GNU/Linux s'han convertit per la seva pròpia naturalesa en una poderosa eina contra aquestes pràctiques corporatives. Així ho explica Tatxo al seu bloc La màquina diferencial : "El factor més important és que és capaç de rendibilitzar màquines que van quedar obsoletes amb altres sistemes operatius, continuant amb el suport i facilitant actualitzacions sense ànim de que el maquinari caduqui".

Però, hi ha més arguments. També cal denunciar les pràctiques poc ètiques de les empreses fabricants del maquinari en què es recolza el programari: controladors que no deixen imprimir en blanc i negre si no hi ha tinta de color, impressores que no funcionen si detecten que el cartutx no és el original, etc. "A GNU/Linux, per contra, els controladors estan creats per la comunitat, de manera que són molt més lleugers i sense afegits extra o pràctiques fosques", explica Tatxo. Finalment, els programes de programari lliure sempre guarden la compatibilitat amb versions anteriors.

GNU/Linux a l'abast de tothom

Una visita pels webs dels principals sistemes operatius basats en GNU/Linux (coneguts com a "distribucions"), com Ubuntu, Fedora o Linux Mint no deixen lloc a dubtes. Juntament amb la seva versió per a ordinadors nous, sempre hi ha d'altres destinades als vells o als que simplement disposen de menys recursos. Altres com la veterana Debian ofereixen la possibilitat de triar en el moment de la instal·lació. Encara més, hi ha algunes distribucions lleugeres especialitzades en aquest tipus d'equips, com ara Vector Linux o Zenwalk. El secret de la funcionalitat de totes elles és que inclouen i són capaços de manejar versions actualitzades dels programes que la gran majoria d'usuaris necessiten. És a dir, paquets ofimàtics com LibreOffice, navegadors com Firefox o Chrome, reproductors multimèdia com VLC o programes d'intercanvi P2P, entre d'altres.

CONSELLS PER COMENÇAR

ESCRIPTORIS LLEUGERS: Una de les raons per les quals un sistema operatiu pot tornar-se més lleuger és pel desenvolupament dels anomenats escriptoris lleugers. L'escriptori és la part gràfica d'un sistema operatiu, i sol ser la que més memòria consumeix. Així, mentre que els més comuns són GNOME i KDE, d'altres com XFCE o LXDE poden funcionar amb quatre i fins a vuit vegades menys memòria RAM.

MULTILINGÜISME: Per la seva pròpia filosofia, GNU/Linux té la capacitat de beneficiar-se de les aportacions d'una enorme comunitat, el que es reflecteix en traduccions a centenars de llengües. Gairebé totes les distribucions es poden usar en espanyol des del primer moment, i moltes estan també disponibles en català, gallec, basc o asturià.

NECESSITES AJUDA? Moltes distribucions compten amb una activa comunitat d'usuaris i desenvolupadors que ofereixen ajuda sense cap cost. Hi ha webs de documentació, fòrums per fer consultes i, potser el més cridaner, canals de xat on sol haver algú disposat a resoldre el teu problema.

PER ON COMENÇAR?: Si és la primera vegada que t'acostes a GNU/Linux i disposes d'un ordinador amb 512Mb de RAM, una bona opció és la versió lleugera d'Ubuntu, anomenada Xubuntu. Si tens 256Mb o menys, pots provar amb Lubuntu, Zenwalk o Vector Linux. Totes aquestes són molt fàcils d'instal·lar i manejar. Per equips fins i tot menys potents encara hi ha opcions com AntiX o Puppy Linux. Teniu un índex amb gairebé totes les distribucions existents a Distrowatch.

Publicat originalment a Le Monde Diplomatique en español (adaptat)

Els Inversors són homes que tenen uns pocs estalvis dels quals depenen i que per tant tenen molta por de perdre'ls. Inverteixen els seus diners on més rendibilitat hi troben però, sobre tot, on més seguretat senten. Això és en essència el que molta gent creu que composa els Mercats, una suma d'Inversors. Res més lluny de la realitat, no cal dir-ho. La figura mítica de l'Inversor si no del tot irreal és certament menyspreable per entendre el món actual. Un ornitorinc de les finances en un ecosistema dominat per una veritable aristocràcia econòmica de cocodrils. Però, és clar, sempre és més còmode explicar que "cal tranquil·litzar els Inversors" que afirmar que "cal cedir davant l'avarícia del centenar de principals fortunes personals".

Per la seva banda, els Inventors són altre personatge de ficció que darrerament s'ha vist reforçat per la mort de Steve Jobs. Un Inventor és un geni que treballa en el garatge de sa casa, gairebé en hores lliures i passant son, fins que no només concep un invent formidable sinó que és capaç d'implementar-lo tot sol. Aquest invent és converteix en la seva única manera de guanyar-se la vida i no té més remei que construir un imperi comercial. És, sense dubte, la versió més elevada del personatge del Creador, que té altres facetes com la de l'autor o l'artista.

És així com la gent diu, i sovint pense que no poèticament, que Steve Jobs ha inventat açò o allò, tot obviant el que suposa el treball d'innovació i recerca als nostres dies, gairebé com si en Apple només treballés ell (i deixem de banda ara el tema dels préstecs). Però, és més senzill seguir mantenint aquesta ficció i dir que les patents són per "protegir els inventors" que explicar que en el nostre món de fet només serveixen per perpetuar monopolis, que també podríem anomenar totalitarismes corporatius.

A la fi, l'operació és la mateixa que amb Melcior, Gaspar i Baltasar. Els Reis Mags ho saben tot i només porten regals als qui són bons. A ningú li agrada el carbó i, per tant, cal fer bondat. Igualment, a partir de l'Inversor, es pot arribar a raonar que són necessaris uns "ajustos estructurals per donar confiança" que d'altra forma tindríem la temptació de qualificar senzillament de saqueig. I de la mateixa manera, el personatge de l'Inventor ens fa creure que calen les lleis de censura i control d'internet que emanen de l'ACTA, com la Llei Sinde, que d'altra manera només podríem considerar d'estalinistes. Màgia!