Ja fa temps que el debat és obert. Algunes consideracions més radicalitzades ens assenyalen que els blocs han mort. Aquesta forma alternativa i lliure de comunicar-nos amb el món, esta certament en hores baixes. Les xarxes socials diverses i altres formats menys rigorosos, han pres el relleu definitivament. No soc dels que creuen que tot el peix està venut, però les xifres són realment clares. Els blocs van tenir el seu moment àlgid ara fa dos o tres anys. Era un sistema innovador, fresc i vital que ens permetia una comunicació intensa i total. No penso però, que tot estigui perdut. Amb una irrupció dels mitjans en el món digital i la interconnexió de les xarxes generades a internet amb les possibilitats comunicatives de tota mena, els mateixos blocs seran un complement personalitzable a tenir molt en compte.

Com us deia, les xifres canten per si mateixes. Les visites han baixat lleugerament en els darrers mesos. Ho dic en termes generals, doncs el bloc Consueta, sortosament encara aconsegueix uns resultats ben generosos. Donant un tomb per la xarxa es veu clarament que aquesta incidència dels blocs, ja no és la mateixa. Per aquí encara podem comptabilitzar al voltant de les mil entrades diàries. Una mitjana alta, molt alta, que no és ni de lluny, un indicador de les tendències generals. Tant de bo, la salut del bloc Consueta, fos un marcador genèric de tota la xarxa, doncs llavors ja no tindríem cap motiu per amoïnar-nos per res.

Portar un bloc i aconseguir material per abocar, parlar de coses i generar informació és ben gratificant i satisfactori. Però, porta molta feina, ja us ho podeu pensar. Has de dedicar un temps determinat per tenir-ho tot ben apamat. Fa mesos enrera vaig seguir un ritme frenètic i en menys de quatre anys, he passat dels 1600 posts penjats al bloc. Ja fa temps que vaig baixar la velocitat i ara m'ho prenia amb molta més tranquilitat. Volia espai per fer més coses, i ara encara en vull més de temps.

Ja ho tinc decidit del tot. Avui tanco el bloc de forma indefinida. Vull fer coses noves i canviar d'aires. Segurament que aprofitaré millor el meu temps i acabaré moltes coses que tinc a mig fer, des de fa anys. Unes millores al meu apartament, que ja fa deu anys que habito i una reordenació en la meva vida, certament dispersa. Encara trauré el cap per la xarxa, però penso desenganxar-me mica a mica del tema. Ha estat un plaer comunicar-me amb tots valtros. Vora 900.000 visites han estat una bona prova, de que no anàvem del tot malament. Una nova època comença.

Gent de tot arreu del món, fins ben aviat. Rebeu el meu comiat de forma indefinida. Potser torni algun dia, no massa llunyà. Feu tots i totes bondat, adéu siau...

El bloc Consueta us recomana: Google TV.
^{Cliqueu per conèixer el projecte TV exclusiu de Google.}

xx ← Cliqueu, si voleu inserir la vostra publicitat al bloc Consueta.

Els blogs de la Cultura Popular als Països Catalans.  
El millor recull de blogs de tota la xarxa tradicional.  
Podem consultar més de 750 blogs actualitzats.  
Cliqueu per afegir-hi fàcilment el vostre blog. →  

Encara falta una setmana llarga per a la commemoració anual de la nostra diada dedicada a Tots els Sants. Una sèrie de costums genuïnes al voltant del món de la mort que són atacades any rera any. Ja començo a estar tip i fart de les punyeteres carbasses decorades, les bruixes de gust pèssim i la merda aquesta del halloween, o com es digui. Unes imposicions vingudes de fora que resulten molt comercials i amenacen seriosament la pervivència i autenticitat de les nostres costums més estimades. Cada any és la mateixa miserable aparició de les maleïdes carbasses. I no és per la pobre carbasseta que déu n'hi do les receptes i plats tradicionals que podem fer amb aquest fruit de la terra. Tothom s'apunta a la nova moda vinguda de fora, a través del cinema, els parcs d'atraccions o el comerç més impersonal. 

En canvi, cada vegada costa més de trobar els típics moniatos per coure al forn. Per cert que aquest tubèrcul de temporada, va venir de les amèriques abans que la mateixa patata. Actualment es conreen a tot el planeta. La planta, dita moniatera, fa una flor molt bonica. Cal dir que la varietat més pròpia del nostre territori és el moniato blanc. Aquests moniatos grocs o vermells, no tenen a veure res amb la gastronomia tradicional del Tot Sants. El seu sabor i textura no s'adapta gens als usos i costums culinaris del moniato tradicional. El meu avi l'anomenava moniato xarnego, a la varietat vermella que llavors començava a treure el cap. A casa meva no hi ha entrat mai, altre moniato que no fos el blanc de tota la vida. Bons costums i qualitat contrastada.

Entre els moniatos i les castanyes, bastim una vella costum al voltant del foc. Torrar castanyes és fugir del fred i abastir el cos de bones vitamines. Els castanyers són uns arbres molt característics de les muntanyes de Prades i les serralades més alteroses de la meva comarca, el Baix Camp. Malgrat tot, el cultiu i recolecció dels castanyers de la terra, no és el mateix que en altres temps. La demanda de grans quantitats de castanyes en unes dades molt limitades, fa que sigui necessari comprar castanyes d'altres varietats diferents vingudes de terres gallegues o asturianes, tant si val. Són bones i si les saps coure al seu punt, esdevenen una llepolia ben apreciable.

I les castanyes dolces que? Els panellets són els reis de la taula de Tot Sants. Que bons i que cars, si has de comprar-los. No vull dir aquests panellets de supermercat que trobem a la línia de les caixes, ficats en una capsa de cartró de coloraines. Vull dir, els panellets de pastisser, els artesans que costen un ull de la cara, però una vegada a l'any, doncs cal fer el gest. Hi ha poca gent que sap fer-los a casa, la majoria fan unes aberracions d'ametlla, realment no comestibles. Un horror de bunyols arrebossats de pinyons i amb molt poca gràcia. De vegades prefereixes que no et convidin a provar-los doncs són un veritable pegat de sucre o més ben dit un pecat i dels pitjors.

No vull pas resultar carca, però el nostre autèntic Tot Sants, amb la castanyada i tot els seu entorn familiar ha de seguir viu sense les influències vingudes de fora. El nostre llegendari de vivències misterioses i relats foscos sobre la mort i el més enllà, pot omplir perfectament la vetlla del 31 d'octubre i el dinar de l'1 de novembre sense caure en els models artificials del dit halloween. Aquells contes de les animetes i els mortets que feien cap a casa en aquest dia assenyalat, són prou terribles per atemorir els menuts, sense necessitat de fer el cafre amb una carbassa mal pintada. Cada any ho diem, i cada vegada comença la comèdia més aviat. Serà que em faig gran i cada cop soc més cascarràbies i tot em fa nosa. I encara falta una setmana. Us fico una cançò del 1943, el Rascayu que resulta friqui a més no poder, però...

El bloc Consueta us recomana: iGoogle.
^{Cliqueu per personalitzar-vos a mida la vostra plana de Google.}

xx ← Cliqueu, si voleu inserir la vostra publicitat al bloc Consueta.

Els israelites no van creuar mai el mar Vermell. Els manaments no són 10, si no més aviat 11 o 12. El manà no va ploure del cel. La balena de Jonàs no va existir. Els dits Reis Mags no eren reis, ni mags, ni tres. Jesús no va néixer el 25 de desembre, ni va morir als 33 anys. Sant Pau no va caure del cavall, camí de Damasc. Aquestes i moltes altres creences que el cristianisme de tot el món assimila com a veritables fets històrics, són molt discutibles per la seva poca fiabilitat. El  Vell Testament, però també els Evangelis i tot el Nou Testament, estan plens de veritats a mitges i narracions impossibles que podem posar en dubte seriosament.

El fruit que va mossegar Eva i va expulsar del Paradís bíblic a tota la humanitat, no va ser una poma. Aquest fruit no existía pas al territori concret on se suposa que hi havia el dit Edèn. Un equivoc que podem atribuir a un editor bíblic que va traduir malus-malum que vol dir mal-fruit, per poma. Des de llavors la poma és la poma. Per els jueus es tracta d'una figa, una nou o bé una garrofa. Per el culte ortodox, es refereix a una taronja. Els protestants parlen de la mel i els moros diuen que era un got de vi que Eva va oferir al calçaces de l'Adam.

El cristianisme ha penjat totes les culpes a la dona. El dit pecat original lligat per sempre al gènere femení. Per extenció totes les temptacions relacionades amb la carn són atribuïbles a la seducció de la mateixa femella. Una línia fina que separa el cel i l'infern, el bé i el mal, la bondat i el pecat. Una empenta cap a la luxúria que ens desperta el sexe de la dona i ens fa caure molt baix. Tot i els canvis o evolucions en les creences i les seves interpretacions, encara avui en dia en els estaments religiosos es practica una mena de masclisme que arracona la dona a un segon o tercer terme. Pobre Eva... i pobre Adam.... i pobres de naltros.

El bloc Consueta us recomana: Google Grups.
^{Cliqueu per explorar o crear un nou grup personalitzat a Google.}

xx ← Cliqueu, si voleu inserir la vostra publicitat al bloc Consueta.

Els blogs de la Cultura Popular als Països Catalans.  
El millor recull de blogs de tota la xarxa tradicional.  
Podem consultar més de 750 blogs actualitzats.  
Cliqueu per afegir-hi fàcilment el vostre blog. →  

Avui us torno a ficar algunes imatges antigues del Reus d'antes. Us he triat unes boniques postals que ens ensenyen el flamant Teatre Circo de Reus. En el seu lloc, ara mateix hi tenim el Mercat Central de la ciutat, davant de l'Hospital de Sant Joan. Un edifici modernista en un entorn molt ben urbanitzat i embellit com calia.

Els escenaris de sota són del Teatre Circ i del nou Teatre Fortuny que també va construir la Societat el Circol i encara podem gaudir avui en dia. Uns teatrerus, no?

El bloc Consueta us recomana: Google Mobile.
^{Cliqueu per descobrir tota la tecnologia de cerca per a mòbils de Google.}

xx ← Cliqueu, si voleu inserir la vostra publicitat al bloc Consueta.

Ara veia per la tele de l'imperi, vull dir TV1, les desfilades i boatos militars per celebrar la seva festa anual. Tot molt carca i antipàtic que recorda el model de sempre. Molta bandera voladora i medalletes de llautó. El President del meu país i els ministres Gorbacho i Chacon, que no ens representen i ja sabem el que pensen. En fi, tot molt repugnant i en la mateixa línia avorrida i repetitiva de l'espanyolisme més exhibicionista i barat de sempre.

Brevisima relación de la destrucción de las Indias

«Entraban los españoles en los poblados y no dejaban niños ni viejos ni mujeres preñadas que no desbarrigaran e hicieran pedazos. Hacían apuestas sobre quién de una cuchillada abría un indio por medio o le cortaba la cabeza de un tajo. Arrancaban a las criaturitas del pecho de las madres y las lanzaban contra las piedras. A los hombres les cortaban las manos. A otros los amarraban con paja seca y los quemaban vivos. Y les clavaban una estaca en la boca para que no se oyeran los gritos... Yo soy testigo de todo esto y de otras maneras de crueldad nunca vistas ni oídas»

Publicada l’any 1552 per Fray Bartolomé de Las Casas,
honorable frare dominic defensor dels indígenes, mai prou reconegut.

   
^{Ecspanya fot tuf de meuca barata, ben folklòrica i ordinària, amb molt poc atractiu, la veritat.}

El bloc Consueta us recomana: Google Wave.
^{Cliqueu per informar-vos i accedir a la nova aplicació de Google.}

xx ← Cliqueu, si voleu inserir la vostra publicitat al bloc Consueta.

Advertiment:  El bloc Consueta aboca els seus post a fi de bé. Molt sovint, els articles es nodreixen d'aportacions capturades lliurement a la xarxa: fotografies, vídeos, arxius de so... Si teniu conflictes amb algun element mostrat, ens ho comuniqueu i segur que ens posem d'acord sense recança.
El bloc està sota llicència de Creative Commons. 

Els blogs de la Cultura Popular als Països Catalans.  
El millor recull de blogs de tota la xarxa tradicional.  
Podem consultar més de 750 blogs actualitzats.  
Cliqueu per afegir-hi fàcilment el vostre blog. →  

Avui us fico una pel·lícula de fa una colla d'anys, que ens proposa un tema certament inquietant. Està basada en la novel·la de la V.C. Andrews del 1979. Era la primera d'una sèrie de cinc entregues sobre la família Dollanganger i els seus obscurs secrets. Flors a l'àtic ens aporta una mena de horror gòtic abofegador i certament brut. Potser no és una gran producció, però segur que ens esgarrifarà prou, o si més no servirà per passar una bona estona de cine a la tarda.

Podeu visionar aquest film del 1987, en format pantalla sencera si cliqueu el comandament correcte. Amb una connexió bona a internet, tot anirà perfecte i podreu gaudir, o més aviat patir amb aquesta peli de clara sèrie B. La Virgínia Cleo Andrews va ser una autora americana (Portsmouth Virgínia - 1923) amb una vida certament turmentada. De joveneta va quedar prostrada en una cadira de rodes tota la seva existència. Un càncer aconsegueix derrotar-la el 1986 als 63 anys. Uff !

El bloc Consueta us recomana: Google Buzz.
^{Cliqueu per accedir de franc al complement comunicatiu de Google.}

xx ← Cliqueu, si voleu inserir la vostra publicitat al bloc Consueta.

^{↑ Lone Star, en directe resultaven força contundents i espectaculars per aquella època concreta.}

Fa una setmana que es va presentar a Barcelona un disc amb el concert que el grup barceloní Lone Star va fer a Madrid el 1968. Vaig llegir la notícia al bloc del Joan Josep Isern, el dit Totxanes, totxos i maons, que us recomano de seguir. Em va fer gràcia de conèixer aquesta publicació, doncs el grup Lone Star penso que mai ha estat prou reconegut i honorat com caldria. A diferència d'altres bandes musicals que van començar en aquella època i van estancar-se en un cert estil i encara avui segueixen repetint-se, els Lone Star van saber evolucionar i esdevenir vitals en tota la seva carrera de més d'un quart de segle. Segur que no són els més coneguts i famosos, ni els més originals i virtuosos, però van ser autèntics alhora que pioners. Una certa retirada cap a la nova corrent del rock progressiu. La seva versió del tema dels Animals "La casa del sol naixent" va revoltar el panorama musical. Els seus èxits més coneguts com "Adelante", "Hijos del rock & roll" o "La oveja negra" són encara molt actuals i passen la prova del temps, amb una nota ben alta. Podeu trobar més informació del grup a la seva plana oficial que ens presenta el fill del líder i fundador de la banda el Jordi Gené a www.grupo-lonestar.com. Si voleu recuperar tota la seva discografia, fa uns anys la casa EMI va reeditar els seus 14 discs i encara hi ha un triple CD amb els seus treballs independents. Actualment Lone Star està desactivat totalment i es mantindrà viu per sempre, gràcies als molts admiradors.

^{↑ Entrada d'un concert dels Lone Star, a la vila de Sant Vicenç de Castellet a tocar de Montserrat.}

^{↑ El famós tema "Adelante", en una actuació del 1974, amb la veu única del gran Pere Gené.}

^{↑ Proves de so abans del concert a la plaça de toros de les Arenes a Bcn. (Bombo-Montserrat ???)}

^{↑ Les estètiques dels setanta ben autèntiques i característiques dels Lone Star més genuïns.}

El bloc Consueta us recomana: Google Docs.
^{Cliqueu per crear i compartir el vostre treball en línia amb Google.}

xx ← Cliqueu, si voleu inserir la vostra publicitat al bloc Consueta.

Els blogs de la Cultura Popular als Països Catalans.  
El millor recull de blogs de tota la xarxa tradicional.  
Podem consultar més de 750 blogs actualitzats.  
Cliqueu per afegir-hi fàcilment el vostre blog. →  

Estic acabant d'enllestir tota la logística vacacional, per marxar demà mateix de matinada, cap a Montserrat. Una escapadeta de vuit dies a la muntanya santa per reposar molt i netejar la ment amb meditació i aire fresc. Cal repassar les dues maletes i assegurar que tota la roba és suficient per afrontar uns matins i uns vespres montserratins, molt més frescos que els del Baix Camp. De vegades vols estalviar en rebeques o tabardos i al final acabes passant fred. El monestir de Montserrat està a més de 700 metres d'alçada, però algunes fites muntanyenques que penso freqüentar, s'enlairen més enllà dels 1.200 metres amunt. A més cal pensar en els subministrament alimentaris i sanitaris. Vuit dies en una cel·la et permeten bons esmorzars de forquilla i berenars de xocolatada. Us fico algunes fotos del recorregut panoràmic i espectacular del Cremallera de Montserrat. La questió és deixar el vehicle a baix a Monistrol i ascendir amb aquest mitjà de transport tant ben encertat. Vaig fer les fotos l'any passat i resulten curioses.

Per treure les fotos en condicions, vaig situar-me en primera fila del Cremallera a tocar de la vidriera de davant. Penso que ara, els conductors no permeten de situar-se en aquesta posició per motius de seguretat. Vaig sentir que protestaven per la seva cabina de comandament i es queixaven de l'espai i l'estrés que suposa tenir viatgers a tocar. Amb una feina bona i agradable com aquesta, no s'entèn pas. Ben vestits i ben pagats, i no estan orgullosos i satisfets de conduir el Cremallera. En fi...

El bloc Consueta us recomana: Google Books.
^{Cliqueu per accedir facilment al cercador de llibres de Google.}

xx ← Cliqueu, si voleu inserir la vostra publicitat al bloc Consueta.

^{↑ La façana principal a mig construir. Fins fa pocs anys no s'han completat totes les decoracions.}

A Reus, capital del Baix Camp es celebra la segona festa patronal, dedicada a la Mare de Déu de la Misericòrdia, venerada al seu Santuari situat a l'inici del vell camí de Cambrils. En els darrers anys, aquest entranyable temple d'advocació mariana ha rebut visites de tots els reusencs i reusenques en el dia de la seva celebració i al llarg de tot l'any. Tothom hi porta ciris i fa prometenses a la patrona de Reus.

En el segle passat ha patit canvis i modificacions que han embellit el seu aspecte exterior i també dins mateix de l'edifici. Us he triat algunes fotos que han sortit publicades en format postal en el segle XX. Podem veure les petites modificacions i canvis experimentats pel Santuari i el seu entorn. Els que anem a Misericòrdia de tant en tant, estimem profundament aquest indret reusenc per tot el seu ric anecdotari popular i la potència protectora i espiritual. Bona Misericòrdia tinguem.

^{↑ El conegut passeig cap el Santuari. Encara els bancs de pedra resisteixen cent anys després.}

^{↑ El 1900 la cara principal presentava aquest aspecte. Una portalada i les decoracions ben diferents.}

^{↑ La nau central als anys 20. Abans de la crema del 1936, el Santuari estava molt ricament decorat.}

^{↑ Imatge amb carruatges a començaments del segle XX. Veiem la capella de l'aparició a l'esquerra.}

^{↑ La part posterior, fa cent anys enrera. Els arbres i tot plegat han canviat una mica la fesomia.}

                 
                   REUS   -   CAPITAL   COMARCAL   DEL   BAIX   CAMP                  

El bloc Consueta us recomana: Google Translate.
^{Cliqueu per accedir de franc al popular traductor en línia de Google.}

xx ← Cliqueu, si voleu inserir la vostra publicitat al bloc Consueta.

Els blogs de la Cultura Popular als Països Catalans.  
El millor recull de blogs de tota la xarxa tradicional.  
Podem consultar més de 750 blogs actualitzats.  
Cliqueu per afegir-hi fàcilment el vostre blog. →  

Avui és Santa Tecla, patrona i festa de la gran Tarragona. Una de les meves festes majors predilectes, juntament amb Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès. Això són festes i el demés són trons. Un esclat de balls i entremesos, de bestiari i bona música als carrers de la vila romana veïna. Per cert, que d'aquí a deu dies mal comptats hi haurà el Concurs de Castells a la dita "Tarraco Arena Plaça", que volen anomenar TAP. El nom potser no fa fortuna, per a l'antiga plaça d'escorxar bous.

Les remodelacions a la rodona tarragonina, han reduït molt les localitats per qüestions de confort i seguretat. Les entrades per anar al concurs van posar-se a la venda el passat dilluns a les dotze en punt, al sistema de tele-vendes de la Caixa Laietana. Un quart d'hora després, la totalitat de tiquets disponibles estava exhaurida. Doneu les culpes a la Laietana o a qui sigui, però ara ja no hi ha remei. Si voleu més detalls del drama, cliqueu sense manies a: www.concursdecastells.cat

Ara caldria pensar en altres possibles ubicacions per a edicions futures o reduir encara més les colles per deixar pas a l'afecció. Penso que el preu de 4 euros és ridícul i no s'adiu al gran espectacle que ofereix un combat casteller com aquest. Si l'import de les localitats fos de 30 o 40 euros, es podrien oferir premis més adients a les colles participants i segur que el tema de capacitat el tindríem ben apariat.

Cal reconèixer el mèrit de la vila tarragonina per mantenir durant dècades, el concurs casteller a la vella plaça de toros. Ara però, els temps son altres i potser es podria pensar en alguna instal·lació esportiva amb capacitat per acollir públic. Una altra alternativa és fer eliminatòries prèvies en places diverses i reduir definitivament les colles, però això no ens soluciona el tema de l'aforament.

També es podria exterioritzar el concurs i puntuar diverses actuacions a les millors places i fer la final en llocs diversos, oferint una certa itinerància per tot el territori casteller del país. Són idees que he sentit per la xarxa. Suposo que amb imaginació i més bona voluntat, tot és pot arreglar i millorar l'enfrontament casteller bi-anual.

Enguany encara tenen la possibilitat d'enviar directament el primer premi cap a Vilafranca i així tindrien un espai extra per encabir-hi més gernació. Bromes a banda, sempre tindrem la TV3, que enguany ens darà el concurs en directe. Apa doncs.

El bloc Consueta us recomana: Google Maps.
^{Cliqueu per accedir als mapes i establir les millors rutes amb Google.}

xx ← Cliqueu, si voleu inserir la vostra publicitat al bloc Consueta.

Advertiment:  El bloc Consueta aboca els seus post a fi de bé. Molt sovint, els articles es nodreixen d'aportacions capturades lliurement a la xarxa: fotografies, vídeos, arxius de so... Si teniu conflictes amb algun element mostrat, ens ho comuniqueu i segur que ens posem d'acord sense recança.
El bloc està sota llicència de Creative Commons. 

L'altre dia ens miràvem aquella meravella del Ferrari 599, que potser està una mica per damunt de les nostres possibilitats. Avui ens fixarem en el parc mòbil de fa una colla d'anys. Els transports privats i/o públics ens oferien uns carruatges de gran alçada depenent de les necessitats de cadascú. Les bèsties ens portaven per tot arreu amb aquesta colla de carros que ara ens resulten fantàstics i fora de lloc. Una col·lecció de fotos ben explicativa d'altres temps passats. Són macos, no?

El bloc Consueta us recomana: Google Code.
^{Cliqueu per accedir a l'indret dels programadors de Google.}

xx ← Cliqueu, si voleu inserir la vostra publicitat al bloc Consueta.

Els blogs de la Cultura Popular als Països Catalans.  
El millor recull de blogs de tota la xarxa tradicional.  
Podem consultar més de 750 blogs actualitzats.  
Cliqueu per afegir-hi fàcilment el vostre blog. →  

Justament ara no tinc cotxe. Hem passo la setmana laboral fent quilòmetres per aquestes carreteres del dimoni, però fa mesos que vaig despollegar-me del meu vehicle privat. Menys responsabilitats i despeses i molt de friquisme, no cal dir-ho.

Us fico un documental sobre la meravella de Ferrari 599 GTB, que vaig veure per la tele, fa uns dies. El sistema de fabricació i muntatge és el gran secret de la màquina.

De fet, el problema amb una joguineta d'aquestes és justament el tenir-lo ben desat i aparcat. Anar d'un lloc a l'altre no és massa discret i tothom es fixa amb tu.

Com que tot el motor és d'alumini, si et fots una castanya i van mal dades, es pot fotre foc i no en queda massa del 599. Fixeu-vos en aquests de sota. Llàstima no?.

El bloc Consueta us recomana: Google Earth.
^{Cliqueu per viatjar per tot el nostre planeta amb la nau de Google.}

xx ← Cliqueu, si voleu inserir la vostra publicitat al bloc Consueta.

Fa uns dies, us vaig ficar unes imatges del vell cinema Kursaal de Reus. Vaig prometre de buscar-vos algunes fotos d'aquella banda del meu poble. Ara hi tenim la plaça de la Llibertat amb uns edificis moderns i tot ha canviat moltíssim. A la part oest de la plaça hi havia unes casernes de cavalleria que donaven un aspecte ben diferent a aquest indret de la vila. He trobat algunes postals i altres instantànies que segurament no són massa inèdites. Els dos volums de; Història gràfica del Reus contemporani, i altres reculls com els; Reus anys 20, ens han ofert forces vistes de l'any de la picor en diferents edicions que són prou conegudes.

Dalt de tot podem veure la façana i entrada principal de les casernes. El genet va uniformat com solien anar els cavallers del cos de Dragons. En temps de maniobres ficaven uns tendals de campanya al pati que ocupava el que ara és aquesta plaça que fa anys van esgarrar-nos els creatius urbanistes del nostre Ajuntament. Ja és història passada però, va ser una llàstima. Per un punyetero aparcament no calia, la veritat. Ja mai més tornarà aquella imatge meravellosa.

Aquí sota tenim les obres d'enderrocament de les casernes de Reus a principis dels quaranta del segle XX. Al darrera hi veiem el carrer de la Fortuna, ara dit Gaudí. L'espai va deixar pas a les noves edificacions de la banda nord de la plaça de la Llibertat que primer es va anomenar dels Màrtirs i ens apropa episodis foscos de la nostra història. La dictadura va ser obscena i malvada, clar.

El bloc Consueta us recomana: Google Labs.
^{Cliqueu si voleu provar de forma pionera els productes de Google.}

xx ← Cliqueu, si voleu inserir la vostra publicitat al bloc Consueta.

Els blogs de la Cultura Popular als Països Catalans.  
El millor recull de blogs de tota la xarxa tradicional.  
Podem consultar més de 750 blogs actualitzats.  
Cliqueu per afegir-hi fàcilment el vostre blog. →  

L'onze de setembre ja fa forces anys que és una trista commemoració compartida amb l'altra banda de l'oceà Atlàntic. Naltros reculem fins el 1714, però a Xile rememoren la salvatjada del Pinochet del 1973. Als Estats Units tenen molt recent, la ferida del terrible i covard atac islamista de proporcions pornogràfiques.

Hi ha un projecte de regeneració de la dita "zona zero" per rehabilitar l'entorn de les torres bessones i tot el World Trade Center, amb un nou gratacels que portarà el nom de Torre de la Llibertat. Si no fos per la crisi, segurament ja estaria mig llest.

Podem veure aquestes recreacions virtuals de l'aspecte de tota l'àrea renovada amb edificis nous i una bona integració entre els antics gratacels de Manhattan.

Enguany la commemoració americana ha estat esquitxada per la polèmica. Alguna mentalitat malvada, ha proposat de construir una mesquita a les proximitats de la zona atacada, ara fa nou anys. Una ofensa imperdonable disfreçada de tolerància religiosa que no pot ser admesa de cap manera. Suposo que el seny triomfarà per damunt de la maldat i aquesta proposta esgarriada mai serà una realitat. Només faltaria aquesta animalada per humiliar encara més l'ànima americana. No...?

El bloc Consueta us recomana: Google Calendar.
^{Cliqueu per accedir de franc al complement organitzatiu de Google.}

xx ← Cliqueu, si voleu inserir la vostra publicitat al bloc Consueta.

La setmana passada vam parlar d'aquella sèrie hiperfreak, dita The Big Bang Theory, que fa poc va recollir premis i reconeixements. No seria just, deixar passar per alt la sèrie del Greg Garcia, pionera i a la vegada sorprenent. Em dic Earl en la seva versió original dita My name is Earl, és un producte TV molt recomanable.

Els intèrprets principals de My name is Earl, són el Jason Lee i l'Ethan Suplee que fan dels germans Hickey, un parell de quinquis de poca volada que no encerten massa bé el camí a seguir en aquest món de misèria. Viuen en un motel atrotinat i tot l'entorn d'amistats i relacions, malviuen en caravanes, tasques brutes i vehicles rovellats. Tots els personatges estan molt ben aconseguits tot i ser força exagerats i extrems. Un entorn ben deprimit i rònec, però divertit i amb moltes aventures. Real com la vida mateixa, sense escrúpols de cap mena.

Tota la trama volta a partir d'un número de loto que han comprat amb diners robats. Un cotxe atropella a l'Earl i llavors descobreix el Karma en un programa de la tele i sota els efectes de la morfina. L'Earl decideix apuntar en un llista totes les seves males accions, i mica a mica, arreglar les malifetes per equilibrar la seva mala sort i fer justícia al món. Sembla patètic però, resulta interessant descobrir el passat turbulent dels germans Hickey i la seva mala pata que els ha malbaratat la vida.

Les dues protagonistes principals son la Jaime Pressly que fa d'ex-dona de l'Earl, i la Nadine Velázquez que és la Catalina, minyona del motel on viuen els germans Hickey. Totes dues son molt atractives i han sortit a les portades de les revistes americanes. A la sèrie no es poden ni veure i sempre es fan la punyeta mútuament.

Si no teniu manies, us recomano aquesta sèrie. Ha estat emesa per diferents canals digitals. Ara es pot recuperar per la Neox a la TDT. Consta de tres temporades completes i una quarta que es va acabar abans d'hora el 2009. (Podem trobar fins a 96 capítols en total, editats i comercialitzats). Sembla que els costos de cada capítol eren molt elevats i una certa audiència en davallada va aconsellar de posar el punt i final. El Greg Garcia ara està en un altre projecte de la Fox que aviat veurem.

El bloc Consueta us recomana: YouTube Google.
^{Cliqueu per accedir a la popular web d'allotjament de vídeos de Google.}

xx ← Cliqueu, si voleu inserir la vostra publicitat al bloc Consueta.

Advertiment:  El bloc Consueta aboca els seus post a fi de bé. Molt sovint, els articles es nodreixen d'aportacions capturades lliurement a la xarxa: fotografies, vídeos, arxius de so... Si teniu conflictes amb algun element mostrat, ens ho comuniqueu i segur que ens posem d'acord sense recança.
El bloc està sota llicència de Creative Commons. 

Els blogs de la Cultura Popular als Països Catalans.  
El millor recull de blogs de tota la xarxa tradicional.  
Podem consultar més de 750 blogs actualitzats.  
Cliqueu per afegir-hi fàcilment el vostre blog. →