Aquesta és la meva crítica, no cap altra. Així que a partir d’aqui si un munt d’associacions que treballen per una societat millor i més justa s’hi adhereixen i decideixen manifestar-se, una vegada he donat la meva opinió, no puc fer altra cosa que ser al seu costat i desitjar de cor que sigui jo l’errada, perquè si no és així sortim perdent tota la societat.

Per cert, d’una de les associacions que s’adhereix a la manifestació encara en sóc la presidenta, així que podria dir-se que estic adherida a la manifestació per cossos interposats.

A Vic tenim un personatge distorsionador, un artista inventant fal·làcies i aconseguint que la gent li faci cas i amb una capacitat extraordinària per dirigir el  rumb de la política de la ciutat en favor seu i que els partits que formen part del consistori, per una causa o una altra, vagin caient de potes en les seves trampes.

Per què ho dic? Doncs ho faig pensant en la manifestació a favor de la convivència convocada pel proper dissabte 26 de maig. Crec que ens cal reflexionar si aquesta manifestació solucionarà el problema o encara donarà més ales al personatge i l’inflarà com un paó pel protagonisme que aconsegueix?

Parlant i actuant els podem arribar a desactivar, discutint el seu raonament pla i fals, dirigint-nos als qui a les eleccions municipals els voten però no en altres conteses electorals, la qual cosa vol dir que no combreguen fidelment amb els seus plantejaments.

Des del coneixement de més de quatre anys a l’ajuntament de Vic i molts més d’activitats a la ciutat, arribo a la conclusió que les seves propostes més que ideològiques són contràries a tot el que ve de fora, ja que això els hi dona vots. Aquest fet s’ha de denunciar constantment, sobre tot des dels espais públics, com és el ple de l’ajuntament. Aquí s’ha de tenir un front d’atac sense entrar en  política espectacle, que per reiterada perd tot el seu efecte a les primeres de canvi. Al mateix temps s’ha de tenir sempre contacte directe amb la ciutadania (des dels barris) per contrarestar les seves propostes. Com he dit, cal una  feina de formiga que no es pot fer mitjançant accions que els hi donin publicitat, perquè això ens ha demostrat que tan sols els afavoreix a ells.

A ¼ de 3 arrossada A LA GUIXA(porteu plats i coberts)

PUNTS DE LA SORTIDA DE LES XARANGUES

 A les 7del vespre a :

l’Edifici del Sucre i a la Rambla Tarradellas

A les 8 del vespre a la Rambla Hospital

(davant l’antic edifici de la Santa Creu)

PLAÇA DE LA CATEDRAL

A 2/4 de 10 Sopar Popular

A 2/4 d’11 La Crida

A les 11 de la nit Concert de Xarangues

Els temes importants que s’han tractat:
     1. Sessions del ple municipal. 
     2. Càrrecs de confiança i sous dels regidors.
     3. Funcions del ple.

 1.      Sessions del ple municipal. Aquest és un tema que ha estat recorrent en la legislatura passada. L’equip de govern ha tornat a posar les sessions plenàries a 2/4 de 12 del migdia, cosa que dificultat la participació ciutadana i el poder combinar la vida laboral amb la política i la familiar. Per això hi hem votat en contra.

Alhora, des de la CUP hem demanat que es faci el Reglament  per tal de poder regular el ple (ROM) (participació ciutadana, preguntes al ple, mocions, intervencions). Segurament, si aconseguim reprendre les  negociacions del ROM s’han compromès a passar els plens al vespre. Esperem que l’alcalde compleixi la seva paraula.

El discurs d’investidura, em va sorprendre, ja que no vas saber transmetre l’energia que la ciutat necessita. Semblava més el discurs d’un derrotat que no té ànims per seguir, que de l’alcalde que ha guanyat les eleccions i necessita la ciutat.

Que els resultats generals no han satisfet del tot a “ningú”, hi estic d’acord, però  ara el que s’ha de fer és injectar una bona dosi d'energia i de força política per tal de poder encarar i treballar aquests quatre anys pel bé dels vigatans i vigatanes. 

El gag crec que està ben trobat, ja que reflexa les sensacions que tenim, almenys personalment, sobre el fet de fer política. Paraules com municipalisme, assemblearis, participació ciutadana, independència, barris, associacions... molts partits, que les tenien oblidades, les estan rescatant del fons de l’armari. Per què serà?
Tot ho demés del gag? conya marinera...  no està malament que ens agafem les coses amb un cert sentit de l'humor.

El Temple Romà estava ple i, com que la gent està cansada d’escoltar grans mítings aquesta presentació ha estat dinàmica i participativa. Amenitzada pels vídeos temàtics de la CUP, diferents persones del públic han anat llegint les propostes que la CUP hem fet per millorar la ciutat (l'hem titulat: no perdis el punt, ja que tothom estava concentrat per dir la proposta que li tocava). Al final, la Georgina ha fet un tancament encoratjador  (aquest acte ens ha tornat a carregar les piles per acabar la campanya).

Ara, ens queda voltar amb les burricletes i EL DIVENDRES TOTS A LA PLAÇA DE LA CATEDRAL A PARTIR DE LES 5 DE LA TARDA!

Com he dit al twitter, faré una valoració de les polítiques de joventut, partint de mi mateixa (que començo a deixar de ser jove... ) i del debat que hem escoltat.

Penso que el problema que tenen les polítiques de joventut, i que passa a als ajuntaments, és que són pensades pels joves però sense els joves. És a dir, que hi ha bones propostes però que els joves no coneixen i, per tant, es converteixen en males propostes.

A vegades, les necessitats o les inquietuds dels joves no entren dins els càlculs dels adults i això fa que es vegin inviables i fora de lloc.