Convegència guanyarà les eleccions, no en tinguin cap dubte. Ara bé, la història electoral recent ens demostra que cal una majoria suficient per formar un govern que des la coherència i la solidesa faci possible un nou futur i noves espectatives per una Catalunya que volem lliure i sobirana en el marc de la Unió Europea.

La por, la incomoditat i els dubtes del president Montilla l’han fet desaparèixer i amagar-se durant bona part del seu mandat i sembla que només revifa ara quan pot expressar de forma nítida, amb veu alta i clara, la seva opció espanyolista i la seva rotunda oposició a qualsevol procés d’alliberament nacional.

Hem tornat de l’estiu amb dues notícies que tenen rerafons polític anguniós i que demostren la cara més fosca i antidemocràtica de les institucions esportives espanyoles.

Per mi la resposta és del tot evident però ja que he rebut aquesta pregunta sovint, dedico una estona a ordenar per escrit les raons que em fan pensar, efectivament, que només el paper de Convergència serà finalment decisiu a l’hora de fer possible una majoria social a favor de la independència. I he escrit només perquè tot i tenir clar el paper que hauran de tenir formacions i col·lectius de tota mena que s’emmarquen en les tesis d’alliberament nacional, només Convergència garanteix que aquesta tesis siguin compartides per la majoria de la societat catalana. Anem a les raons, però.

Obrim una esquerda clara i determinada entre aquells que treballem per la sobirania i aquells que que ho fan per la submissió. Desemganyem-nos, la sentència no ha estat cap sorpresa i no cal perdre temps dient que no. Qui vulgui que digui sí a Espanya i a la seva predemocràtica cultura política, econòmica i social.

A nosaltres ens pertoca dir sí a Catalunya i posar-nos a treballar, des d'ara i com hem fet sempre, per la independència.

La Plataforma per la Sobirania s’adhereix a la manifestació del 10 de juliol i demana que aquesta mobilització esdevingui un clam i un missatge clar, concret i contundent a favor d’una Catalunya lliure i sobirana en el marc de la Unió Europea. Una manifestació que entenem ha de ser un clam a favor de la nació lliure i sobirana. S’ha de visibilitzar amb profusió d’estelades i de proclames a favor de la independència. Embolcallem doncs d’estelades i cartells d’independència, de nació lliure i sobirana, la capçalera i el mateix president Montilla perquè vegin clarament quina és la voluntat i el desig del poble de Catalunya.

La Plataforma per la Sobirania denuncia que després de l'impacte que ha patit la ciutadania amb aquesta nova humiliació perpetrada per una institució pública espanyola, J. L. Rodríguez Zapatero va expressar la seva satisfacció per la sentència del TC, a assegurar que la sentència es refereix a un Estatut "básicamente constitucional" i, a l'hora, ha aprofitat per anunciar “el fin de todo un proceso de ampliación de la descentralización política.”

A nosaltres ens pertoca dir sí a Catalunya i posar-nos a treballar, des d'ara i com hem fet sempre, per la independència.

Més enllà de la forma -un i altre han sabut respondre però han tingut l'encert i l'amabilitat d'escoltar força-, m'ha atret profundament el fons dels dos discursos. Evidentment que ambdós tenen diferències i evidentment que un d'ells queda llastrat per l'acció del govern tripartit, però és innegable que hi ha un grapat de denominadors comuns en els seus argumentaris i en les seves propostes.