Al darrera la nevera

En realitat ha estat molt difícil

Wed, 23 May 2012 17:30:38 +0200

El passat 3 de maig, durant la presentació de l’Anuari Mèdia.cat al Col·legi de Periodistes, vaig deixar anar una frase que potser no es va acabar d’entendre. Durant l’exposició dels quinze temes silenciats que podeu trobar a l’Anuari d’enguany, vaig dir que eren “articles que podrien haver estat publicats per qualsevol mitjà de comunicació” i que, en el fons, havia estat “fàcil” treballar-los. Hi ha qui va creure que amb aquesta afirmació estava traient valor a la feina realitzada pels quinze periodistes que els havien elaborat. Més encara: que estava menystenint el propi projecte. Sembla que no em vaig explicar prou bé, i com que no m’agradaria que algú es quedés amb una idea errònia, miraré de complementar la meva precària oratòria amb aquest article.

[Article publicat a Mèdia.cat]

Una Syriza catalana: Storify

Tue, 15 May 2012 23:42:22 +0200

Ahir vaig publicar la columneta quinzenal al Nació Digital. Es titulava "Una Syriza catalana" i és un exercici a mig camí de la política ficció i el realisme sobre la possibilitat d'una candidatura conjunta entre ERC, ICV-EUiA i altres forces d'esquerra catalanes que emulés l'experiència de Syriza a Grècia. La idea de l'article va sorgir arran d'una conversa amb l'Oriol Lladó i altres usuaris de Twitter sobre el tema, motivada per un article de Vilaweb on es demanava l'opinió sobre l'ascens de Syriza a mitja dotzena llarga de partits catalans (l'Oriol en va fer un Storify, que podeu consultar en aquest enllaç). Li he manllevat la idea i he recollit en un Storify propi les sucoses reaccions que ha generat l'article. Us el deixo en aquest post.

[View the story "Una Syriza catalana" on Storify]

L'etern començament de Marcel Cranc

Fri, 11 May 2012 10:48:59 +0200

Feia setmanes, per no dir mesos, que volia parlar en aquest bloc del nou treball del músic mallorquí Marcel Cranc, però les inèrcies laborals –que allunyen als periodistes cada dia més del periodisme– i la voràgine del dia a dia m'impedeix actualtizar Al darrera la nevera de la forma que voldria. En tot cas, avui parlarem, encara que sigui a destemps, del disc U (Music Bus, 2012), nou treball d'un creador que ens té massa ben acostumats. Els discos de Miquel Vicensastre (personalitat real de Marcel Cranc) sempre són petites obres d'orfebreria, ja naveguin per camins electrònics, com Ara (Primeros Pasitos, 2008) o ho facin per vies acústiques ben a prop del folk, com el seu passat Imagina (Primeros Pasitos, 2010). Ara, Marcel Cranc presenta un quart disc que defineix com "un nou començament", i que recull tots els elements que han convertit la seva proposta en una delicadesa sonora per als paladars més exigents. [+]

La Nevera TV amb Joan Dausà: "Ja no et brillen mai"

Sun, 06 May 2012 22:56:44 +0200

Doncs sí. Quan ja pensàveu que aquest bloc estava més mort que viu, després de passar setmanes limitant-nos a escriure posts ocasionals i reciclar crítiques d'El Punt Avui o articles polèmics del Nació Digital, Al darrera la nevera torna a la càrrega. I ho fa amb una nova entrega de La Nevera TV, l'ambiciós i agosarat canal audiosivual que impulsem de forma intrèpida amb els companys de la productora Funky Monkey. En aquesta ocasió hem segrestat a Joan Dausà i els seus Tipus d'Interès i els hem fet interpretar, com és habitual, una versió. L'escollida ha estat un petit clàssic del seu repertori: el "Ja no et brillen mai", adaptació nostrada del "Eye in the sky" de The Alan Parsons Project. Llums, càmera, acció. [+]

Aventura majúscula

Fri, 27 Apr 2012 11:31:03 +0200

Omplir tres nits consecutives un teatre com el Coliseum de Barcelona era fins fa poc una fita a l'abast de comptadíssims artistes catalans. Els temps, però, estan canviant. Ara ha esdevingut gairebé normal: després de Manel, són Els Amics de les Arts els qui tasten de nou la glòria en tres nits màgiques –la primera, ahir dijous– i arrodoneixen una setmana en què s'ha fet públic que el seu nou treball, Espècies per catalogar, ha assolit el disc d'or.

[Crònica de la primera nit de concert d'Els Amics de les Arts al Coliseum, publicada a El Punt Avui. La foto és de Judit Roselló. La podeu llegir sencera en aquest enllaç]

Enderrock, micromecenatge i Lluís Llach

Tue, 24 Apr 2012 13:46:39 +0200

Avui amb Enderrock hem fet un pas inèdit. Hem decidit engegar un projecte de micromecenatge per finançar un DVD amb documental sobre el concert de Lluís Llach al Camp del Barça i la reedició en format audiovisual d'aquest recital, ara com ara introbable. Ho fem a través de la plataforma de crowdfunding Verkami. No ens hi posem per poc: l'objectiu a assolir són 15.000 euros, que garantiran la producció del documental i la reedició del concert, que acompanyarà, si tot va bé, l'exemplar número 200 de la revista. De moment, en un matí n'hem recollit més de 1.500: una molt bona arrencada que ens dóna esperances. Som conscients que hi haurà qui es preguntarà per quin motiu Enderrock ha decidit tirar per la vida del micromecenatge per finançar aquesta idea. La revista encarta de forma habitual discos i DVDs, i aquest és el primer cop que recorrem al crowdfunding. Necessitat o moda, es preguntava algú a Twitter? Aquí va una explicació. [+]

Ferran Palau i el riu de la vida

Mon, 23 Apr 2012 16:22:40 +0200

Hi ha músics que semblen lliurar, contra vent i marea, una particular batalla en favor de la bellesa enmig d’un món cada cop més tenebrós i hostil. Ferran Palau és un d’aquests guerrers de la cançó. El compositor, cantant i guitarrista d’Esparreguera ja havia deixat constància de la seva vàlua al capdavant d’Anímic, un dels grups més interessants i alhora més outsiders de l’escena pop del país. Ara debuta en solitari amb un treball on prescindeix del mantell electrònic que sovint vesteix les compositors de la seva banda. A L’aigua del rierol (Amniòtic, 2012) se’ns manifesta més auster i cru, i, alhora, amb la mateixa capacitat per crear cançons majestuoses. [+]

Quan tot s'enlaira

Fri, 20 Apr 2012 10:31:45 +0200

La sala Apolo va viure dimecres un d'aquells concerts que, recorrent a un dels tòpics del periodisme musical, marquen un abans i un després en la trajectòria d'un grup. Txarango presentava el seu debut discogràfic, Benvinguts al llarg viatge, amb les entrades venudes des de feia setmanes. Entorn d'aquesta formació del Ripollès s'està gestant un autèntic fenomen: caldria rebuscar en l'hemeroteca per trobar algun grup català que hagi assolit una fita similar amb el seu primer disc.

[Txarango. Sala Apolo. 18 d'abril. Llegeix la crònica sencera a El Punt Avui]

Cançons per espantar dimonis

Thu, 19 Apr 2012 16:22:46 +0200

El músic de Blanes Isaac Ulam és un bon exponent de la nova escena de cantautors outsiders amb aires folk que, de mica en mica, s'obre camí en un panorama cada cop més ric. Allunyat dels focus mediàtics, Ulam va debutar l'any 2009 amb En els prats més llunyans, disc que va passar injustament desapercebut. Ara, de la mà de la factoria Bank Robber, publica Murtra. L'ha presentat en una doble sessió a l'Heliogàbal.

[Podeu llegir la crítica sencera del concert a El Punt Avui]

El renaixement de Sílvia Pérez Cruz

Mon, 16 Apr 2012 12:05:02 +0200

No és cap risc afirmar que, a data d'avui, no hi ha cap veu als Països Catalans que iguali o superi la de Sílvia Pérez Cruz. En el seu cant hi ha quelcom profund, ancestral, gairebé místic. Els periodistes ens hem de rendir a l'evidència: és impossible d'explicar. S'ha de sentir, amb l'oïda i amb la pell. Flamenc, jazz, cançó... Res se li resisteix. En els darrers anys, Pérez Cruz (els dos cognoms són importants) s'ha prodigat en molts fronts: el quartet Las Migas, espectacles com Immigrasons (amb Refree) o Camarón: la leyenda del tiempo (amb Duquende), col·laboracions amb Toti Soler i Javier Colina... La cantant de Palafrugell ha posat veu a una trentena de discos, però tenia un repte pendent: publicar un treball amb composicions pròpies. [+]

Punk sense cresta

Sun, 15 Apr 2012 12:14:57 +0200

Per ser punk no sempre és necessari lluir imperdibles: el que compta és l'actitud. Ho sap bé Joan Colomo, que divendres va presentar a Barcelona el seu tercer disc, Producto interior bruto, vol II. Amb una guitarra acústica destarotada, una veu infantiloide i un caràcter mordaç, Colomo es va posar a la butxaca un públic que no en té prou amb les cançons de quotidianitat i bon rotllo que ara proliferen.

[Joan Colomo. Festival de Guitarra. Luz de Gas (Barcelona), 13 d'abril. Podeu llegir la crítica sencera a El Punt Avui]

Verdcel, cançons per a buscadors

Thu, 12 Apr 2012 10:06:59 +0200

Els saurins són aquells enigmàtics personatges que, amb una vareta a la mà, tenen la capacitat de descobrir l’existència d’aigües subterrànies o altres matèries ocultes sota terra. En aquesta mística figura s’ha inspirat el grup valencià VerdCel per donar forma a les cançons del seu nou treball, que han titulat Els dies del saurí. El disc inclou catorze noves cançons que, com és habitual en la banda encapçalada pel cantant i compositor Alfons Olmo, es presenten en un doble format: CD (editat per Temps Record aquest mes d’abril) i còmic-CD (que publicarà Bromera el proper mes de maig). Al web del grup podeu escoltar-ne algunes cançons. [+]

Lord Jones

Thu, 05 Apr 2012 11:03:04 +0200

“El periodisme consisteix essencialment en explicar que Lord Jones ha mort a gent que no sabia que Lord Jones estava viu”. La frase és de l’escriptor britànic Gilbert K. Chesterton i és una de les definicions més encertades que s’han fet mai d’aquest ofici. La base del periodisme és la recerca de la notícia, i la virtut bàsica del professional de la informació és tenir habilitat per determinar la novetat, és a dir, allò que no és sabut per l’audiència. En argot professional, d’això se’n diu saber veure el tema.

[Llegeix l'article sencer a Mèdia.cat]

Una crítica de la violència

Tue, 03 Apr 2012 11:20:42 +0200

El passat 29 de març, els Països Catalans i l’Estat espanyol van viure una nova jornada vaga general. El seguiment de la convocatòria va ser notable i les manifestacions massives. En canvi, la major part de les portades de l'endemà van ser protagonitzades per l'acció d'uns centenars de persones que, durant i després de la marxa contra la reforma laboral, es van enfrontar amb els Mossos d’Esquadra i van causar destrosses en el mobiliari urbà i en diversos establiments. Els convocants de la vaga se n'han desmarcat, a l'hora que, des de les xarxes socials, els moviments socials han criticat el que consideren una desproporció policial, que en aquest cas ha afectat persones que no estaven implicades directament en els enfrontaments. Hi ha hagut més de vint ferits i un jove ha perdut un ull per impactes de pilotes de goma. Al mateix temps, el conseller d'Interior, Felip Puig, ha afirmat que els fets de Barcelona van ser “l’expressió de violència urbana més gran que hem tingut mai a Catalunya” i ha emprat les destrosses per criminalitzar el sindicalisme crític i els moviments socials alternatius.

[Llegeix l'article sencer a Nació Digital]

Estima la música, odia el feixisme

Mon, 02 Apr 2012 13:20:47 +0200

El divendres 23 de març, un grup de neonazis va atacar amb pals i bengales uns joves que esperaven a les portes de la sala Stroika de Manresa que comencés el concert de Kop i Non Servium. El resultat de l’agressió van ser diversos ferits, un dels quals es troba en estat molt greu: va estar en coma dos dies i es va arribar a témer per la seva vida. L'atac, amb honroses excepcions, no ha gaudit de gaire espai als mitjans de comunicació. Els Mossos d’Esquadra s’han limitat a definir-lo com “una baralla entre joves”. El terme és bastant inadequat: ja sabeu que la dita diu que dos no es barallen si un no vol. I vaja, no sé pas si la víctima de Manresa, de només setze anys, tenia alguna intenció de barallar-se amb els nazis que el van apallissar. Per tot el que s'ha explicat, però, diria que no és el cas.

[Llegeix l'article sencer a Enderrock.cat]