Puig d'en Cama

petites

puigdencama — Wed, 14 Apr 2010 16:13:57 +0100

petites

Decideix tu

puigdencama — Fri, 05 Mar 2010 17:28:44 +0100

Els ametllers decideixien

puigdencama — Thu, 04 Mar 2010 16:56:18 +0100

Dimarts al vespre el Joan Ballester va llegir aquest article al públic que omplia el Bartrina per a la presentació de la campanya Reus Decideix. Gràcies.

Reus Decideix

puigdencama — Tue, 09 Feb 2010 07:37:39 +0100

Per a llegir el Tomb de ravals d'avui del Punt cliqueu aquí o continueu llegint.

Petita feina per a pallasso vell

puigdencama — Wed, 03 Feb 2010 22:16:17 +0100

Jordi Martínez, per mi el millor pallasso enfarinat que hi ha però més conegut pel seu paper de Paco a Ventdelpla.
Monti, o sigui Joan Montanyès, un pallasso dels de veritat, no dels happyflowers que riuen per fora i ploren per dins, sinó dels que de lluny fan morir de riure però que si se t'acosten massa et fan morir de por.
Claret Clown, o Claret Papiol o Claret Poltrona, el tercer històric, un dels actors amb millor veu de Catalunya que tanca aquesta trinitat d'astres pallassils.
Petita feina per a pallasso vell és la versión klown d'El mètode Grönholm, però no és una ridiculització del món empresarial, o no de manera explícita, sinó que ens presenta el pallasso com a qualsevol ésser humà: roí, mesquí i àvid de diners i de fama, però a diferència dels altres, té el moment lúcid de saber que és un pallasso i d'actuar conscientment com a tal, mentre que els altres no. Potser els moment d'humanització dels pallassos s'allargaven una mica massa, potser calia donar el tros de paper que perticava a cadascú dels actors per tal que ningú quedes relegat, tot i així paga molt la pena. A qui li agradin els combinats de cinisme i humor aquesta és la seva obra de teatre, perquè ens trobem davant d'una obra de teatre amb tons de circ, més que no pas amb circ dins del teatre.

Deixar coses

puigdencama — Tue, 02 Feb 2010 23:53:51 +0100

Un dels millors consells que m'han donat és que cal centrar objectius, i per tant tot allò que no t'ajuda a atényer això són distraccions i les distraccions o bé són un hobbie que t'ajuda , o bé són una molèstia, per molt justes o importants que puguin ser. Ara mateix els meus objectius poc tenen veure amb allò públic. Així doncs de fa unes setmanes he començat a tancar un munt de coses que em prenien temps i esforços i que no m'aportaven una gratificació personal suficient. A vegades cal podar l'arbre, tot i que tallar branques pugui ser dolorós.
En tot cas mentre l'arbre és viu sempre pot rebrotar.

Mireu què fan a RTV!

puigdencama — Sun, 31 Jan 2010 09:15:02 +0100

Xafardejant per internet he trobat que la Ràdio Televisió de Vilafranca ha fet una sèrie de reportatges dedicats a cada ball i entremès de la Festa Major.
Estaria molt bé que Canal Reus TV copiés sense compassió aquest format, serviria per a donar a conèixer el nostre patrimoni festiu a la població, que normalment té més tirada a veure la TV que no pas a llegir qualsevol material gràfic que s'editi. I si després ho editen en DVD i ho treuen a la venda encara faran negoci i tot.
(Si ho fes TV3 ja seria la bomba, però més val tocar de peus a terra).

Ascó

puigdencama — Thu, 28 Jan 2010 18:06:02 +0100

Les ganes són d'escriure una rebentada contra l'Estat Espanyol que a colat un cementiri nuclear a la colònia i contra Ascó que s'ha venut per trenta monedes de plata. Però n'hi ha que ho fan amb més gràcia i més mala llet, us enllaço dos apunts de Valero Sanmartí, oco que poden ferir sensibilitats de la gent més delicada:

Nixon-Frost unplugged

puigdencama — Wed, 27 Jan 2010 17:51:59 +0100

Fins on arriba la política i on comença el teatre? Aquesta és la reflexió d'Àlex Rigola en aquest Nixon contra Frost, en aquest, Lluís Marco contra Joan Carreras. Política i espectacle dialoguen en aquesta densa obra. I es per treure's el barret pel resultat final.
Nixon-Frost és un text que explica com David Frost, un presentador de concursos estàndard, es va obsessionar en entrevistar Richard Nixon, per tal de jutjar-lo mediàticament i fer la feina que els tribunals no havien fet.
Rigola obliga al Marco i Carreras a fer alhora d'actors de teatre i de televisió, i se'n surten sobradament. Dues interpretacions sòbries i magistrals inserides en una escenografia catòdica i que sembla treta d'una de les pintures de David Hockney, aquell de les piscines.
Ni periodisme ni política queden gaire ben parades en aquesta obra, les dues fan trampes, s'odien, s'embruteixen i alhora es parasiten. El periodisme fica el dit i furga lúbricament en el gran forat de la democràcia que és la corrupció, i evidentment del forat només en treu brutícia i no res més. Frost aconsegueix que Nixon reconegui la seva culpabilitat, però queda clar que tot i ser culpable ho tornaria a fer, i si no ja hi haurà algú altre que ho farà al seu lloc. "Un president no compleix la llei, un president és la llei" crec que diu en un moment. Frase que esparvera més perquè no és posada a la boca d'un sanguinari líder de dictadura bananera, sinó a la del representant de la democràcia més important que coneixem. La reflexió de tot plegat és desoladora.

Serà bo pel poble

puigdencama — Wed, 27 Jan 2010 00:00:29 +0100

Rafael Vidal, alcalde d'Ascó ha considerat la candidatura una oportunitat de "futur". Vidal ha afegit que "no és per diners", sinó "per responsabilitat" i per garantir la viabilitat econòmica de la comarca.

A la fotografia una aula d'una escola de Pripyat, la ciutat que hi havia al costat de la central nuclear de Txernòbil.

Fito Luri al Bartrina

puigdencama — Sun, 24 Jan 2010 17:42:16 +0100

Ahir Fito Luri va fer la presentació del seu Zoòtrop al Teatre Bartrina. és impossible que no t'agradi un directe del Fito, té unes taules damunt de l'escenari impressionants. Estava acompanyat per bons músics: Kandi Álvarez (guitarres i veu), Jorge Varela (piano), Gerard Marsal (saxo tenor), Guillem Cabré (violí), Aleix Vallverdú (clarinet), Joan Sanjuan (guitarra elèctrica), Isidre Sans (baix) i Jordi Salvadó (bateria). A banda d'això també comptava amb una posada en escena molt adequada. Va enfilar les cançons d'aquest segon disc i en destaco especialment Dins de la bossa i Testament en una nit de primavera, i també en va recuperar algunes del primer disc Aromes, com Xiu xiu. La majoria de lletres amb referents molt propers i que podem entendre, bé, si sou més hàbils que no pas jo i no s'asseieu al costat de la bateria el dia que es presenten en directe. Tot i això, una hora i mitja de bona música. Esperem veure propers concerts del Fito i companyia ben aviat.

De què serveix?

puigdencama — Fri, 22 Jan 2010 07:22:27 +0100

Ahir es va fer al primera reunió de la plataforma Reus Decideix. Es va constituir i es van començar a crear comissions de treball amb la vista posada al 25 d'abril com a data possible per al referèndum a Reus. Quan vaig sortir de la reunió la primera persona que em vaig trobar i a la qual li vaig explicar em va replicar:
-Molt bé, però de què serveix?
Aquesta és la frase contra a la qual s'haura de respondre una i altra vegada durant els mesos anteriors a la consulta. Si bona part de la població ja no vota en eleccions vinculants perquè no hi veu la utilitat, encara és més difícil mobilitzar en consultes com aquestes. Tot i així, s'ha de fer, cada vot aconseguit serà una victòria davant un estat estat tan poc democràtic com el que ens ha tocat viure.

Autúria 2mil10

puigdencama — Thu, 21 Jan 2010 07:05:14 +0100

S'ha fet pública la programació de la cinquena edició del festival Autúria de cançó d'autor que es fa a Reus del 2 al 7 de febrer. A servidor de vostès no es perdrà els concerts de l'Anna Roig i l'ombra de ton chien, Le Petit Ramon, Sanjosex i serà a primera fila del Petit de ca l'Eril.
Molt bona iniciativa, crec haver llegit que alguna de les anteriors edicions havia anat fluixa de públic, però el públic es crea amb persistència, treball i qualitat, i tinc el convenciment que aquesta edició serà un èxit incontestable.

Els Malvats, i II

puigdencama — Wed, 20 Jan 2010 07:15:56 +0100

Un campió del món d'esquí daltònic, un príncep indi que parla españolo, un mentalista de perfil baix, Klaus l'hostaler molvanès que té les claus de l'hostal molvanès, Adelaida Cieguinha do Nascimento de professió cega, un poeta amb el síndrome de la Tourette, una sordmuda molt discreta, dos espies amb tovalloles al cap, una disfressa de robot poc aconseguida, un flautista mallorquí al Berlin Oriental, un oficial britànic sense humor anglès, persecucions automobilístiques a peu, un diplomàtic que amb una trucada vol envair l'Equador, un exnazi obligat a ser criat d'un jueu, un cas que ve gran al KGB, punyals per l'esquena, un microfilm que la CIA vol que arribi a l'altre costat del Teló d'acer, el Frankie vell xacal, l'esperit del Dr. Kenskoff flotant, teatre dins i fora del teatre, homenatges a Hitchcock i a Peter Sellers... i un mim mort, pengen dia sí i dia també el cartell "Entrades exhaurides" al Versus Teatre, i no és per casualitat.

El temple d'Àrtemis a Efes

puigdencama — Tue, 19 Jan 2010 07:45:47 +0100

Per a llegir el tomb de ravals d'avui cliqueu aquí o continueu llegint.