Això és així, amb una reserva: cal exigir responsabilitats polítiques per la tendència a la baixa del nostre partit en el present cicle electoral. Carod-Rovira, en primera persona, ha assumit responsabilitats polítiques, i per tant queda exonerat a partir d'ara de les crítiques a l'estratègia de la direcció. Però la direcció era bicèfala, i per tant cal exigir responsabilitats igualment a l'altre sector de la direcció. Això és una mesura d'higiene democràtica mínima. Com vaig dir en un altre post, cal exigir responsabilitats (polítiques) en cas que es cometi un error (polític).

Més enllà d'això, m'agradaria centrar, com dic, el debat en l'estratègia que (confiem-hi) amb el temps ens retornarà la confiança ara perduda del nostre electorat, i (esperem-ho), continuarà atraient cap al moviment sobiranista capes cada cop més àmplies de la ciutadania.

(continua...)

"Algú es planteja que el PSOE o el PP perdin la meitat dels vots i no dimiteixi ningú?", ha preguntat. D'altra banda, l'exconseller considera que "ERC no ha de ser responsable d'unes eleccions anticipades", malgrat reconèixer que "el tripartit perjudica" els interessos electorals del seu partit". Carretero també ha lamentat la 'picabaralla' entre Carod i Puigcercós i ha recordat en aquest sentit les acusacions que es van abocar sobre la seva persona.


[Prometo que ja no faré més spam, però després de la conclusió a què arribo a la meva sèrie de tres articles sobre el puigcercarodisme (llegiu-los si encara no ho heu fet, són aquí sota!), crec que valia la pena fer un últim recordatori del problema al qual ens enfrontem...

Per cert, la informació ve d'e-notícies, retocada per eliminar-ne les faltes de cohesió i d'ortografia. La negreta és meva. I encara més per cert, Carod-Rovira és filòleg, o sigui que res criticable per aquí. Puigcercós era cambrer quan va començar a cobrar un sou del partit, així que probablement farà tot el possible per continuar "en excedència". Però tampoc no cal que ens hi abraonem, eh? Amb el seu mateix grau de formació educativa es pot arribar perfectament a President de la Generalitat...!]

La veritat és que l'omnipresència del PSC-PSOE al govern de totes les institucions ha arribat a provocar l'efecte d'ofec i manca d'altrernatives arreu del nostre país. Però, com ja vaig dir en un post relativament recent, aquest efecte no és més un miratge, o potser seria més adient comparar-lo amb un decorat de cartró pedra, com el que utilitzaven als estudis de Cine Cità per produir en sèrie els famosos peplum dels 50 i 60: darrere dels decorats, i dels actors que es repeteixen interminablement repetint sempre el mateix discurs, no hi ha res, només el buit i la decadència. El PSC-PSOE està en caiguda lliure electoral a Catalunya, i a cada elecció que passa empitjoren els resultats de les eleccions anteriors.

(continua...)

En primer lloc, m’he de felicitar per les meves dots prescients, o, més ben dit, ho faria si no fos que els resultats electorals eren tan i tan previsibles. Consulteu en aquest post la meva anàlisi dels resultats electorals, feta durant la nit de dissabte a diumenge, és a dir, abans de les eleccions. Veureu que no hi havia cap misteri en aquestes eleccions. Abans d’anar a votar ja sabíem el que ens trobaríem! Algú es pot estranyar, doncs, de l’índex tan elevat d’abstenció i vot blanc? Per què anar a votar cap partit, si tothom ja coneixia els resultats?

(continua...)

En essència, en aquesta ocasió diuen els entesos, diuen les enquestes i diuen les imatges d’assistència als mítings electorals que les eleccions locals al Principat de Catalunya presentaran uns índexs d’abstenció molt elevats, gairebé de ‘nivell referèndum’, mentre que al País Valencià s’espera una participació força elevada (com sempre) en les eleccions al Parlament propi i locals, i a les Balears (també com sempre) tirant a baixa en ambdues conteses, si bé probablement no serà tan baixa com a Catalunya.

(continua...)