Si puc dir el teu nom,

no serà de tu que parli

sinó d’un reflex de tu

en el meu desig.

Si no puc dir-te

i tanmateix et sento a dins

és perquè som instant sense temps.

Un grup de professionals del llibre infantil i juvenil hem fet una manifest per la no reutilització del llibre literari.

La biblioteca personal és un dret i escriure una professió digna.

El llibre literari ha anat perdent prestigi social. A banda dels llibres de venda massiva, els anomenats best-sellers, que moltes vegades són productes editorials fabricats expressament per al mercat amb la col·laboració d’algun autor i fins i tot amb autors ficticis (amb equips d’especialistes contractats a l’efecte), i dels llibres de futbolistes, cuiners, toreros, presentadors de televisió, models, cantants, i tota la patuleia de famosos i famoses que treuen la seva cirereta per Sant Jordi, el llibre literari i el seus autors i autores estem condemnats a passar a la història, o millor dit, a ser història passada.

La darrera novetat és que la societat o comunitat educativa, departaments d’educació de les diverses administracions, associacions de pares i mares d’alumnes i consells escolars de tota Catalunya ens demanen que treballem sense cobrar, gratia et amore.

VENT PETIT

Com un vent petit els dies

s’han anat escolant entre misteris.

Hem arribat sense adonar-nos,

però, de vegades, a batzegades,

al tros eixut.

Ens costa entendre que el riu va empènyer

les seves aigües, sovint tranquil·les

cap a la nostra transformació.

Quan el goig o el dolor allargaven el temps

sense fi.

I hem arribat.

i sembla que el dies

i les nits

de tota una vida

han estat un moment.

El solar que veia des de casa

on les fires d’atraccions torturaven les meves nits.

En aquell solar fan la primera estació

de la línia de metro més llarga d’Europa.

La meva infància és una boca de metro

sense conductor.

Tot el que va viure en mi

viu amb mi

i després de mi

tot haurà mort per a sempre.

Ens obstinem a estimar allò que fou.

La vella masia deshabitada

entre blocs de pisos.

Els camps de maduixes.

El record d’un matalàs de fullaraca

dins el bosc de pollancres

i que encara avui puc sentir

quan la tardor m’arriba als peus

com fulles d’aram.

Els ulls d’un nen que mira el riu

on hi ha un somni que no trobarà mai.

Com és de dur el dolor

que deixen les coses passades!

I tanmateix la nevada del seixanta-dos

és un somriure d’infant.

I els aiguats una llàgrima llarga

escrita en el silenci dels dies.

Les meves mans

s’esquerden.

Tot passa per elles.

Els autors i les autores de literatura per a infants i joves (LIJ) som invisibles i les nostres obres també ho són perquè no rebem el tractament adequat per part dels mitjans de comunicació. Tanmateix la LIJ està marginada de la universitat. Només és assignatura optativa a Magisteri. Aquesta marginació genera manca de crítica literària, però també es projecta sobre una altra marginació, la de les institucions, com ara l’Institut Ramon Llull que no presta a la LIJ els suports adients. Aquesta realitat va fer que el desembre del 2000 un grup d’intel·lectuals de tot l’estat, vinculat de diverses maneres a la literatura i als llibres per a infants i joves, posés en circulació un Manifest contra la invisibilitat de la literatura infantil i juvenil. Denunciàvem “l’absència d’una autèntica crítica de la LIJ  tant a les seccions i suplements culturals dels mitjans de comunicació com, paradoxalment, a la majoria de les publicacions especialitzades ... Ni tan sols a les publicacions especialitzades solen aparèixer veritables crítiques, només ressenyes merament informatives i vagament laudatòries ... El tractament que es dóna actualment a la LIJ crea una barrera artificial entre el que s’escriu per a infants i joves i el que s’escriu per a adults, quan les dues formes d’escriptura són LITERATURA. La LIJ, invisible als ulls de la crítica i de la societat, queda marginada i relegada a la condició de subgènere, i només en casos excepcionals es considera que pot arribar a tenir autèntica qualitat literària i rellevància cultural.”