El passat 23 de desembre de 2010 es van fer públiques tres sentències del Tribunal Suprem que, emparant-se en la nova jurisprudència constitucional ──fruït del recurs que el PP va interposar contra l'Estatut de Catalunya── obliguen a reintroducir el español al model educatiu català. La nova doctrina suposa a la Generalitat posar punt i final al model d'immersió lingüística en llengua catalana que caracteritzava el nostre sistema educatiu fins ara, afegint l'espanyol com a llengua vehicular en iguales proporciones que el catalán. 

Davant d'aquest embat tan greu contra un dels puntals del nostre ──ja de per sí── minso autogovern es va articular una resposta per part de diverses entitats en defensa de la llengua i que apleguen la comunitat educativa sota el paraigües d'Òmnium Cultural amb el nom de Som Escola. Les seves activitats fins ara han estat recollir signatures a través d'internet per avalar un manifest en suport de la immersió lingüística i proposar als ajuntaments l'aprovació de mocions de suport. Quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en executòries, va requerir a la Generalitat complir la llei i les sentències judicials també van organitzar concentracions davant dels ajuntaments catalans com a forma de protesta. 

En paral·lel a aquestes actuacions, un grup de professors va constatar que calia abordar el problema d'arrel. El diagnòstic que es va fer és inapel·lable: no ens trobem davant d'un problema de voluntat política i que actuacions de pressió per part de la societat civil o el govern de Catalunya davant dels poders espanyols puguin aturar. Ens trobem davant d'un problema molt més greu, ja que és d'índole legal. La desprotecció que pateix en aquests moments el català com a llengua vehicular de l'ensenyament és fruït d'un corpus legislatiu advers a la nostra llengua. I això només es pot esmenar donant una solució legislativa. De fet, la mateixa Generalitat de Catalunya i el seu president han reconegut al TSJC ──o més recentment a La Moncloa── que “el castellà també és llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya” i “qui vol estudiar en castellà a Catalunya pot fer-ho ja que se li dóna una atenció personalitzada”. 

Això és el que de cap manera pot acceptar la societat civil. I per aquests motius, per obrir un nou flanc d’acció contra les intencions espanyoles compatible amb les actuacions de Som Escola ──que fins ara no van més enllà de tenir mobilitzada la comunitat educativa en suport del model d'immersió── va néixer

l'Associació Cultural Escola en Català, que vol traçar una estratègia que va de barraca a l’arrel del problema, això és, provocar un canvi legislatiu

que doti al català de l'status legal d'única llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya. 

La primera acció duta a terme per Escola en Català va ser presentar una ILP al Parlament de Catalunya perquè els diputats catalans aprovessin una llei de blindatge del català a l'escola, i, d'aquesta manera, donar a la Generalitat un element legal vàlid on agafar-se per no complir les sentències del Suprem. Tanmateix, la ceguesa política d'una Mesa del Parlament amb majoria absoluta de Convergència i Unió, autoerigida en Tribunal Constitucional per a l'ocasió, va bloquejar la tramitació parlamentària d'aquesta ILP. 

Davant del bloqueig autonomista, Escola en català es va adreçar en auxili als diversos grups polítics de l'arc parlamentari català. El subgrup parlamentari de Solidaritat es va oferir a presentar com a proposició de llei el mateix text que Escola en Català havia redactat com a ILP amb una condició. Des de Solidaritat es va demanar que per evitar que aquesta iniciativa fos vista com a partidista i exclusiva d'un sol grup parlamentari, des d'Escola en Català s'exercís el dret de petició que preveu el reglament del Parlament de Catalunya. Això significa recollir signatures en suport d'aquesta llei per fer-les arribar a la Mesa del Parlament i als il·lustres diputats de la cambra catalana per palesar als nostres electes el compromís de tot un poble amb la seva llengua i el seu model educatiu. 

La generositat de Solidaritat de no voler capitalitzar aquesta línia d'actuació i cedir el protagonisme de la defensa de la nostra llengua al poble de Catalunya ens ha dut avui on som. Ens trobem en un moment on s'anuncia imminent una sentència contra la Generalitat de Catalunya per desacatament i no complir la legalitat vigent que imposa reintroducir el español a l'escola catalana. Un govern que, cal dir-ho, ha posat pals a les rodes a una llei que podria servir-li de coartada per ignorar les sentències espanyoles que busquen anorrear el català del nostre ensenyament. 

Així les coses, és el moment que el poble de Catalunya hi digui la seva. Cal assistir massivament a la concentració que el proper diumenge 12 de febrer a les 12 del migdia es realitzarà davant del TSJC per dir-li amb fermesa als tribunals espanyols que el poble català no acatarà les seves sentències. I també cal que el poble de Catalunya reculli centenars de milers de signatures per obligar moralment a tots els grups polítics d'obediència política no-espanyola del Parlament a blindar el català a l'escola per llei. 

Només així podrem aturar momentàniament aquest embat a la nostra línia de flotació més essencial i, no perdent de vista que, només amb el nostre Estat català podrem oferir la protecció que s'escau a la nostra llengua sense ingerències foranes que en cerquen llur desaparició.

Rubèn Novoa

(Extret de la Web de SCI)

------------------------------

Els Independentistes, que ja som el 53,6 % de catalans, no siguem incauts, el dit nomès se'l mama qui se'l vol mamar!

Solidaritat valora la reunió d’ahir entre Rajoy i Mas com la més negativa quant a resultats de les dels darrers 32 anys 

Solidaritat Catalana per la Independència ha valorat aquest matí des del Parlament la reunió que van celebrar ahir el president espanyol Mariano Rajoy i el president de la Generalitat Artur Mas. El diputat Uriel Bertran ha estat constatat “que els resultats d’aquesta trobada són els més negatius de les reunions realitzades en els darrers 32 anys ja que Artur Mas torna amb les mans buides, i no només això, sinó que Rajoy s’emporta les mans plenes en arrencar el suport incondicional a les polítiques del PP que aniran contra els interessos de Catalunya”. 

El diputat independentista ha estat contundent amb aquesta afirmació: “Espanya ens roba els diners, ens roba els aeroports, ens vol robar la nostra llengua i l’aigua de l’Ebre” i s’ha preguntat “què fa Artur Mas al respecte” per contestar “doncs li dóna suport incondicional només a canvi de ser escoltat”. 

Des de Solidaritat es considera que ens trobem al final d’un trajecte que ens va prometre CiU i que l’agenda catalana ha quedat en un no-res. Uriel Bertran ho ha exemplificat amb un “la casa gran que prometia Artur Mas és el Palacio de la Moncloa i ara el PP podrà imposar tota la seva agenda espanyola a Catalunya amb el suport explícit de Convergència i Unió”.

“La mateixa actitud de covardia política que el va dur a retallar l’Estatut amb Zapatero a la Moncloa és la que el va dur ahir a no abordar cap dels atacs sistemàtics que rep el nostre país i avalar l’agenda política espanyola incondicionalment” ha reblat Bertran. 

En definitiva, la valoració que es fa des de Solidaritat de la trobada d’ahir no pot ser una altra que “molt negativa” ja que Artur Mas “està actuant com un lacai al servei d’Espanya”. Bertran ha afirmat que Mas “ha tornat amb la cua entre les cames i Catalunya es troba avui més indefensa que mai”. I ho ha exemplificat en diverses de les qüestions abordades: pel que fa als deutes pendents “no es va obtenir cap compromís i ni tan sols va reclamar el pagament immediat” per vaticinar que la capacitat d’interlocució amb el govern espanyol d’Alícia Sánchez Camacho serà superior que la que té Artur Mas. 

Finalment Uriel Bertran ha copsat que tampoc s’ha obtingut cap acord ni compromís en referència al pacte fiscal, a l’execució dels traspassos encara pendents o la capacitat de la Generalitat per emetre deute “tenint present que al maig vencen els primers bons patriòtics”. El resultat és “molt insatisfactori i situa Catalunya en una posició més difícil i complexa”. Front a la covardia política de Convergència i Unió, Solidaritat reclama actituds valentes i fermes.

Arran d’una moció de Santi Costa, conseller comarcal de SI

El Consell Comarcal de l'Urgell s'ha adherit a l'Associació de Municipis per la Independència, després que en el ple que va celebrar aquest ens el passat divendres 27 de gener, va aprovar la moció que el conseller (membre de Solidaritat) i portaveu al Consell Comarcal de l'Urgell de la coalició Sumem per Tàrrega, Santi Costa, va presentar perquè aquest Consell s'adherís a l'esmentada associació independentista.

L'aprovació, molt majoritària, va comptar amb els vots favorables de CiU, ERC i SI+Rcat, mentre que l'únic representant present d'AIPN-PSC, es va abstenir (altres dos membres d’aquesta formació no hi eren presents). El representant del PP va ser l’únic que va votar en contra.

El portaveu de la coalició Sumem per Tàrrega, formada per Solidaritat i Reagrupament, Santi Costa, va manifestar en la presentació de la moció, que “aquest és un pas més que marca el camí del nostre poble i de les nostres institucions vers la plena llibertat nacional, cap a la independència política, econòmica i a tots els nivells que reclama ja una gran majoria de la societat civil de Catalunya”.

Santi Costa va dir que “moltes de les discussions que es tenen en els organismes públics del nostre país, com els propis ajuntaments, degut a l’asfíxia econòmica i les retallades que s’estan aplicant per no agreujar més l’endeutament de les institucions, no caldrien si poguéssim administrar els diners de tots els catalans que se’n van del territori i ja no tornen mai més”, que es calculen actualment en uns 20.000 milions d’euros anuals d’espoli fiscal, un 9,8 % del PIB català. En aquest sentit, va recordar sense embuts que “Espanya ens roba”, i va apostar per acabar amb aquesta situació, “o la situació acabarà amb les nostres empreses, les nostres famílies i, en definitiva, amb la supervivència del nostre poble com a nació”.

-------------------

En la part expositiva de la moció es fa referència a l’article 6 dels Estatuts de l’Associació de Municipis per la Independència, on es descriuen l’objecte i finalitats de l’entitat, com són:

1) Esdevenir un ampli espai de debat on compartir idees, iniciatives, experiències, informació, eines de gestió i tot allò que pugui ésser útil per a dur al poble de Catalunya cap a la independència per tal d’assolir les plenes competències municipals.

2) Fomentar i defensar els drets nacionals.

3) Conscienciar a la ciutadania de la necessitat que Catalunya pugui exercir el seu dret a l’autodeterminació.

4) Crear una xarxa de promoció exterior, principalment dins del marc de la Unió Europea.

5) Promoure el finançament dels propis municipis.

6) Buscar sinergies en d’altres àmbits com l’empresarial o el financer.

Per últim, cal dir que altres ens comarcals ja s’han començat a adherir a aquesta entitat, encara que l’Urgell és una de les primeres comarques de Catalunya que s’ha sumat a l’Associació de Municipis per la Independència.

Cal recordar que Santi Costa és coordinador regional a Ponent de SI, regidor de Serveis Municipals i 4rt. Tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Tàrrega, i conseller comarcal de l’Urgell.

El braç del Poble i el Braç polític per a la Independència s'han de recolzar!

El braç del Poble avança i us certifico que és rupturista!
Queda feina per fer, molta! però la farem! estigueu-ne ben segurs!
(Salvador Molins, BIC-CA)

Adjunto article de l'Isabel Clara Simó (Ull de Peix, El Punt Avui+):

L'ANC

Estic atònita de la capacitat del poble català per estructurar-se, a una velocitat i amb un rigor que, als de la nostra generació, ens semblava una utopia. Divendres passat vaig assistir a la constitució de l'Assemblea Nacional Catalana de l'Alt Empordà, comarca amb la qual em sento estretament vinculada. Va ser literalment perfecte. I la participació, enorme i entusiasta.

Què és l'Assemblea Nacional Catalana? Doncs un moviment ciutadà, fill de les consultes per la independència, obert, democràtic i transversal, que té com a objectiu empènyer els gran partits catalans perquè al Parlament hi hagi la majoria suficient per convocar un referèndum i, com a resultat d'aquest, proclamar la independència. Si no és la gent qui empeny, els gran partits no ho faran, i els partits petits, que tant hi treballen, no poden ells sols aconseguir aquesta majoria. Doncs bé, cada comarca, cada poble, i amb un creixement exponencial, està constituint el seu propi Consell Nacional. Els adherits i simpatitzants són una multitud.

La seva filosofia és que hi cabem tots, que no hi ha partidismes i que tenim fins a la tardor d'enguany per acabar de consolidar aquest formidable moviment ciutadà.

Ho he dit sempre: quan alguns clamen “unitat”, referint-se als partits polítics, s'equivoquen; la unitat entre els partits independentistes seria bona, no hi ha dubte, i ara tindríem com a màxim deu parlamentaris. I què? El que és imprescindible és la unitat de la gent. La gent, en democràcia, tenim molta més importància que la que ens volen encolomar. Podem capgirar el món, si som molts i si tenim eines per demostrar al món que som pacífics, que som demòcrates i que som europeus.

Tenim històricament dues alternatives: o ens deixem anorrear com a nació i ens assimilem sense piular a Espanya, o la independència. Qualsevol somni federalista o de reforçar un autonomisme que ja és mort (el va matar el Tribunal Constitucional quan va dictar l'ominosa sentència sobre l'Estatut de Catalunya relegant-nos a “províncies” espanyoles), és somiar truites.

La gent. La llibertat. El dret a l'autodeterminació. La vindicació dels drets fonamentals. Això és tot. I som moltíssims.

Isabel Clara Simó (Ull de Peix, El Punt Avui+)

Els independentistes hem d'entendre que amb Convergència no hi haurà independència!

Hem d'expulsar Ciu del nostre cap i demostrar a totthom la caducitat del Projecte de Jordi Pujol i de Duran i Lleida..

És molt difícil que CDC i Ciu enfoquin la seva acció política vers la Independència, més que difícil és pràcticament impossible, si no es reciclen en aquest sentit CDC i Ciu  són un tap i un obstacle per l'alliberament i maduració del nostre Poble.

Desbancar Ciu és possible. Quan van néixer CDC i Unió democràtica no crec que tinguessin el suport del 53% que avui té la Independència, a més molts catalans que han votat Ciu no ho són pas de Ciu.

També hem de tenir en compte que hi ha molta gent a l'abstenció i sols es mouran quan vegin un capdavanter que de veritat va per feina amb la Independència com a únic objectiu immediat.

Salvador Molins, BIC-CA

Del seu naixement ençà, al llarg de segle i mig, el catalanisme polític hegemònic ha propugnat sempre respecte a Espanya l’entesa, el diàleg, la pedagogia, l’encaix, el pacte, amb l’objectiu de compartir sobirania i participar dels poders de l’Estat. De les Bases de Manresa al pacte fiscal, passant per Estatuts diversos, el balanç és el que en resulta de la resposta espanyola: dictadura, repressió, menyspreu, dominació, saqueig. Per pactar en calen dos, i Espanya mai no ha acceptat ser una part que pacta amb Catalunya, una altra part, sinó un tot que inclou Catalunya com a integrant seva: la part catalana no es relaciona ni pacta amb el tot espanyol, s’hi sotmet i prou.

No n’han mancat veus lúcides catalanes advertint de la inanitat del propòsit d’entesa amb Espanya, que com tots els dominadors mai no ha volgut ni vol ni voldrà pactar sinó manar. Advertia Rossell i Vilar el 1931: “L’error fonamental dels polítics i escriptors, catalans i espanyols, que, fins ara, han dialogat de les relacions entre Espanya i Catalunya, ha estat la pretensió de voler-se entendre a base de convèncer l’interlocutor...el punt de partida de les negociacions, ha de ser el de discòrdia, el franc reconeixement de no entendre’s, de renunciar a entendre’s en allò que és primordial i íntim.”

Una i altra vegada, però, els catalans s’han entestat i entesten majoritàriament en el pacte amb un amo espanyol depredador i dominant que com més sent els precs de pacte més en menysprea qui només se’n plany.

És la lliçó dels clàssics romans i xinesos. Conta Titus Livi que quan els gals comandats per Brennus havien ja pres i arrasat Roma i només el Capitoli assetjat encara es resistia, els afamats defensors proposaren als gals un pacte, negociat per Quintus Sulpicius per compte del Senat i acceptat per Brennus, mil lliures d’or a canvi de la retirada dels gals. Pesant l’or, però, els romans advertiren que a la balança els pesos duts pels gals estaven trucats i protestaren, rebent del cap gal la humiliació suplementària de afegir als pesos trucats la pròpia espasa i exigint-ne més, d’or, tot etzibant-los “Ai dels vençuts!”.

A l’altra banda del món Han Fei conta: “Davant l’imminent atac del Regne de Qi, el Regne de Lu envià Zi Gong per tal que els convencés, però els de Qi li respongueren: ‘Ens commou la teva oratòria i entenem els teus arguments, però no volem oratòria ni arguments, volem territoris’, atacaren Qi i el conqueriren. Veieu, doncs, com confiar en l’oratòria duu a la pèrdua de territoris, com li esdevingué a Lu, i fiar-se de la benvolença duu a la destrucció de Regnes sencers, com és sabut que li passà al famós Rei Yen de Xu. I és així perquè ni la benvolença, ni la rectitud, ni la saviesa, ni l’oratòria, són mètodes adients per la subsistència dels Estats. La força sí, però: si els Regnes de Xu i de Lu se n’haguessin servit per atacar els grans Regnes de Qi i de Qing, potser no n’haguessin sucumbit.”

Recomanaven els romans “aut consilio aut ense”, que al Xile lluitador per la seva independència d’Espanya traduïren magistralment: “Por la fuerza de la razón o la razón de la fuerza”. De res ens ha servit als catalans la força de la raó envers Espanya, que no n’atén ni n’entén ni en vol, i només ens vol per manar-nos, robar-nos, i assimilar-nos com a sotmesos. Fracassats tots els intents de pacte, és l’hora de la raó de la força. La força d’un poble que democràticament, cívica i pacífica opta i vota per la independència.

* Article publicat a El Mundo

El diari El País entrevistava fa pocs dies a Oriol Pujol on afirmava que el sobiranisme s’ha de tractar “amb til·les”. A la família Pujol es veu que els agrada receptar. És clar, l’expresident va estudiar medicina i els seu fill Oriol veterinària. El pare Pujol va passar-se vint-i-tres anys receptant paciència als catalans i ara el seu hereu ens diu als independentistes que preguem til·la. Caram amb els remeis de can Pujol! Si tingués un gos malalt segur que no el portava a que me’l guarís l’actual diputat convergent. Amb diagnòstics tant encertats com els que ens ha fet als independentistes segur que em quedaria sense animal de companyia.

De fet, les  seves paraules ja indiquen que considera l’independentisme com una mena d'alteració que requereix prendre la coneguda infusió. Es veu que el bon estat físic i anímic dels catalans ha de ser el vinclar constantment l’esquena davant el robatori i els insults d’Espanya. Per a Oriol Pujol els símptomes de la nostra normalitat han de ser aguantar estoicament les retallades del seu Govern mentre Espanya continua practicant sense descans la rapinya amb els nostres diners. O sigui, la normalitat de l’esclau que paga i calla.

El dirigent de CiU ens recomana pau i tranquil·litat i pensa que tots els catalans tenim la seva mateixa sang d’orxata que fa que ni s'immuti quan veu l’empobriment de Catalunya. En realitat, el que passa, és que ell està dominat pel pànic d’enfrontar-se a l’Estat que ens massacra en tots els ordres. Quan l’escolto em ve a la memòria aquella frase de Carles M. Espinalt: “la por té la capacitat d’idiotitzar”.

Amb tot, no cal haver estudiat medicina per veure que el fill Pujol necessita també un tractament per combatre la seva vocació (potser hereditària?) de criat. No és que sigui censurable la figura del servent, però tenir-la quan hom es dedica a la política es converteix en una tara que amenaça la col·lectivitat i la solució per posar-hi remei no és tant senzilla com fer bullir la til·la. Unes bones dosis de dignitat i valentia sempre ajuden a superar la pusil·lanimitat que la caracteritza. També algunes pastilles de patriotisme col·laboren a deixar de banda la propensió malaltissa a voler pactar amb el lladre que li roba als teus compatriotes. I per finalitzar el tractament res millor que algun xarop que contingui “visió de futur”. Aquest ingredient té la facultat de fer-te veure que la independència no és un caprici d’impacients sinó la solució que s’apliquen els pobles colonitzats. Des de Catalunya Acció o des de Solidaritat Catalana podem facilitar-li com aconseguir aquests medicaments. De tota manera, el seu cas no és fàcil de resoldre. La patologia que mostra indica que el seu complex d’esclau està molt avançat. Ara bé, si fallen les nostres recomanacions sempre li quedarà un tractament hormonal.

Publicat a Opinió Nacional

López Tena va parlar de les relacions de Solidaritat amb altres partits sobiranistes i del camí a fer cap a la independència amb els membres de +VilaWeb, dins el cicle 'Implicats'

Dimecres  25.01.2012  16:37

Va parlar de les relacions de Solidaritat amb altres partits sobiranistes i del camí a fer cap a la independència amb els membres de +VilaWeb, dins el cicle 'Implicats'

El diputat de Solidaritat Alfons López Tena fou ahir al vespre el protagonista del cicle 'Implicats', que reuneix cada mes els membres de +VilaWeb amb personalitats de l'actualitat política i cultural. Va parlar de les relacions de la seva formació amb altres partits sobiranistes i nacionalistes, especialment amb ERC i CiU, i del camí cap a la independència, per la qual cosa va dir que calia una gran mobilització social. Perquè, segons el seu parer, la independència de Catalunya no la farà un sol partit, sinó una suma de partits' (vídeo).

'De la mateixa manera que els autonomistes tenen diverses cistelles per ficar els seus ouets, i els espanyolistes també, els independentistes han de poder tenir diferents altermatives també, i no entregar-se a un sol partit, i que la independència no sigui patrimoni d'un sol partit, va explicar López Tena.

Per què la majoria independentista no es tradueix al parlament?

I va exposar la seva opinió sobre el fet que la majoria social que les enquestes diuen que hi ha sobre la independència no es trasllada en diputats al parlament. 'Hi ha dues ofertes. Una és la de sempre, des de les Bases de Manresa, que és la que diu voteu-nos per plantar cara, perquè som els de casa, perquè o bé aconseguim coses o aconseguirem la línia d'ara de quedar-me com estic. La crida que fan ara CiU i ERC és la de resistir en front d'un govern del PP, de resistir tots junts, arraulits, per aguantar el xàfec, perquè ja tornarà a sortir el sol. I l'altra opció és dir que ja n'hi ha prou d'aquest color, volem la independència. La gent majoritàriament vota encara la primera opció, perquè la proposta política de la independència immediata encara és molt recent i necessita el seu temps'.

Text extret de Vilaweb.

"els dos braços, les dues grans Divisions, Poble i estaments polítics"

 diumenge, 22 de gener de 2012 | 15:26h

El braç del Poble per a la Independència de Catalunya troba una potent eina d'unitat en la naixent ANC (Assemblea Nacional Catalana) plenament determinada a empenyer Catalunya vers la plenitut nacional.

Ahir, a Berga, es va fer una diada prèvia a la Presentació pública de "Berga per la Independència! que tindrà lloc dissabte vinent 28 de gener del 2012. Va ser com una festa popular d'unitat i fermesa independentista, unitat significada per la venda de banderes de 60 x 90 cm. per penjar als balcons, banderes de tres tipus -senyera, estelada blava i estelada vermella- que signifiquen totes les sensibilitats d'aquesta nova unitat hereva de les recents Consultes per a la Independència de Catalunya. També es va informar sobre tot el referent a l'ANC. També es va fer la promoció de la Campanya "Dóna la cara per la Independèncicia"  

Així, doncs, l'ANC, amb el seu fer i el seu pensar, és testimoni de la unitat de tots els catalans que ja es deleixen per esdevenir homes lliures d'una nova Catalunya Lliure.

Ja ho sabeu, en tota independència hi ha d'haver bàsicament dos braços, dues voluntats, la del Poble i la voluntat política dels capdavanters i de les institucions genuïnes d'aquest nostre Poble -aquestes institucions, si no hi són s'han de crear, si no fan bé la feina s'han de recrear-. Els catalans no inventem res, ja n'hi han hagut moltes d'independències, és un procés natural de creixement i d'alliberament que en molts trets ja ha sigut experimentat manta vegades.

El braç polític també malda per avançar, reprodueixo altra vegada un escrit recent de Jaume Renyer, llegiu-lo i us adonareu de com és de convenient una taula rodona on s'asseguin molt sovint els caps dels partits polítics catalans per dissenyar la seva part de Full de Ruta.

Com més ben coordinats i acompassats es moguin els dos braços, les dues grans Divisions, Poble i estaments polítics, més aviat assolirem el nostre legítim objectiu.

La marxa reivindicativa de vehicles, batejada amb el nom de 'Caravana per l'estat propi', que ha recorregut avui la N-2 del Maresme ha estat un èxit de participació. Tant és així que a Canet, punt final de la marxa, s'han retardat més d'una hora els parlaments previstos per l'arribada contínua de vehicles i s'han hagut d'habilitar aparcaments alternatius perquè la presència s'han desbordat les instal·lacions previstes. Segons dades de Trànsit hi han participat 470 turismes, una vuitantena de motos i més de vint tractors, col·lapsant durant unes quantes hores la N-2 al Maresme a l'altura d'Arenys i de Canet. Els organitzadors, per la seva banda, xifren la participació en un miler de vehicles. Al Twitter, l'etiqueta #caravanaperlestatpropi ha esdevingut una de les més utilitzades. Ha estat la primera gran acció de l'Assemblea Nacional Catalana, que es constituirà oficialment el 10 de març.

La caravana ha començat a les deu del matí simultàniament a dos punts de la comarca. Els vehicles han sortit puntualment des de Montgat, al sud, i Tordera, al nord, per recórrer amb estelades i senyeres la carretera N-2 fins a Canet de Mar.

Segons que ha explicat Toni Llimona, membre del secretariat de l'Assemblea, molts assistents a la caravana s'han anat afegint durant la marxa, desbordant les seves previsions, però també les de la policia, que ha hagut de demanar reforços. Cap a les onze del matí, la N-2 en sentit nord acumulava vuit quilòmetres de cua.

Entre les dotze i la una del migdia, els vehicles han anat arribant al punt indicat de Canet de Mar, on els organitzadors han convocat l'acte central.

La 'primera gran manifestació' de l'Assemblea

El primer a parlar ha estat Pep Riera, ex-coordinador general del sindicat Unió de Pagesos i impulsor de 'Pagesos per la independència'. Riera ha remarcat que l'Assemblea és un 'moviment unitari que no pretén ocupar l'espai de cap partit polític ni crear-ne cap cap de nou'. L'únic que vol, ha dit, és aconseguir 'a curt termini' crear un estat propi i, sobretot, 'conscienciar la ciutadania i mobilitzar-la' amb aquest propòsit.

Aquesta caravana, ha afegit, és només 'la primera gran manifestació' de moltes més que l'Assemblea portarà a terme. És l'inici, afegeix, d'un procés perquè l'Assemblea  esdevingui un veritable 'moviment de masses'. Erò no volem, ha dit, ser 'la Irlanda independent però arruïnada del segle XX, sinó la Catalunya rica i plena del segle XXI'.

En aquest sentit, els organitzadors estan convençuts que la caravana de Canet durà a moltes altres comarques a portar a terme iniciatives semblants. Segons Llimona, la propera cita d'aquest moviment transversal que aplega representants de plataformes sobiranistes, polítics de l'òrbita nacionalista i independentista i bona part de les persones implicades en les consultes sobiranistes serà el proper 25 de febrer, a Mataró, on se celebrarà la 'Festa de la Independència'.

Durant els parlaments dels assistents a l'acte s'ha destacat l'èxit d'aquesta convocatòria que demostra que d'independentisme és una opció cada vegada més present entre la ciutadania. Hi han participat diversos batlles de la comarca: les batllesses de Sant Pol de Mar i Cabrils i els batlles de Vilassar de Dalt, Alella, Canet de Mar, Arenys de Mar i Arenys de Munt, i el tinent batlle de Calella.

 120 assemblees territorials adherides

L'Assemblea ja compta actualment amb 120 assemblees territorials adherides, entre comarcals i locals, al conjunt del territori i català, i entre 70 i 80 més estan ja en procés de constitució, segons ha confirmat Llimona. La dada és significativa perquè s'apropa a les 241 assemblees que l'Assemblea aspira a tenir abans de constituir-se formalment al març.

L'Assemblea pretén aglutinar el conjunt de l'independentisme català i ser un òrgan popular i social que capitanegi el procés per recuperar la independència política de Catalunya mitjançant la constitució d'un estat de dret. L'organització es va crear (vídeo) el 30 d'abril del 2011 a Barcelona en la 'Conferència Nacional per l'Estat Propi' i vol culminar el procés amb la celebració d'un referèndum vinculant convocat pel govern o la cambra catalana el 2014, coincidint amb els 300 anys de la caiguda de Catalunya en mans de les tropes borbòniques.

Extret de noticies de Vilaweb.

----------------

L'ANC serà com el Senat del futur Estat Català: El senat dels PPCC confederats.

Uriel Bertran es pregunta si hem de mirar-nos el melic el 2014 quan Escòcia faci el seu referèndum nacional

El secretari general de Solidaritat, Uriel Bertran ha presentat avui el seu informe polític al Consell Nacional que ha celebrat la coalició independentista a Barcelona en el que hi destaca la ponència política i estratègica que se sotmetrà a ratificació de la militància en l’Assemblea Nacional que es realitzarà el proper 19 de febrer a Barcelona. Bertran ha constatat que “s’estan acumulant i aflorant totes les contradiccions que vam predir quan vam decidir forjar la Solidaritat Catalana per la Independència” i ha estat contundent en la descripció del moment polític actual: “l’autonomisme s’està col·lapsant de manera flagrant i per més impostos i retallades que es facin, persisteix l’increment del dèficit i del deute perquè ens trobem davant d’un problema estructural: que Espanya ens roba”.

El diputat també ha recordat com “CiU va prometre el concert econòmic i una transició nacional cap al dret a decidir sense límits” i ha denunciat l’engany orquestrat que suposa “portar Catalunya al precipici del PP” per, encabat, recriminar a CiU que hagi votat a Madrid les mesures d’asfíxia premeditada que denuncien a Catalunya i que “ho facin a canvi de res”.

Per tot això, Bertran ha afirmat que “l’independentisme transversal que representa SI es carrega de raons” animant la ciutadania de Catalunya a tornar-se a engrescar en un projecte polític mentre “les altres forces polítiques volen seguir formant part d’aquest entramat de la misèria autonomista” oferint-se per pactar els pressupostos de l’espoli. “Ens hem quedat sols defensant la transició nacional a la independència” ha afirmat per preguntar-se si “ens hem de mirar el melic el 2014 quan Escòcia faci el seu referèndum d’independència?”. “És l’obligació del catalanisme fer una transició nacional cap a la independència” ha proposat amb contundència Bertran.

Protestes dels Mossos d’Esquadra

SI també s’ha pronunciat sobre les protestes legítimes del Cos de Mossos d’Esquadra i a les quals ha donat recolzament parlamentari però ha censurat la deriva que ha pres la protesta amb l’ús del castellà com a mesura de força davant del Departament d’Interior. Per Bertran no és legítim de cap manera l’ús del castellà ja que la policia catalana no pot vulnerar drets i ha comminat als sindicats policials a exercir la protesta usant només la llengua catalana. “Que la usin entre ells, amb els seus comandaments, en les relacions amb el Cuerpo Nacional de Policia i la Guardia Civil, etc... si és que volen guanyar-se la simpatia de la societat catalana i que els recolzi en les seves legítimes demandes.