Tradicionalment, el diumenge més pròxim al 20 de febrer (aniversari de la mort de Pompeu Fabra), una entitat excursionista organitza a Montserrat la Renovació de la Flama de la Llengua. Enguany i per primera vegada, serà un grup valencià qui organitzarà aquest acte. Concretament, serà el Centre Excursionista de Castelló, qui portarà la Flama a Montserrat en la 43ena convocatòria. Va ser el passat 28 de gener quan els excursionistes castellonencs encengueren la Flama a Prada, davant la tomba de Fabra. I des de l'1 de febrer, la Flama ha visitat les nostres comarques: des de la Universitat Jaume I i la Casa Matutano, on era rebuda per l'alcalde de Castelló, fins a Alcoi (amb un sentit homenatge a Ovidi Montllor) i des de Vila-real a la Font d'En Carròs, el Penyagolosa, Benassal o València, a la seu de la Societat Coral El Micalet i del Centre Excursionista de València. 
Quan la nostra llengua era perseguida, en els anys més foscos del franquisme, Montserrat va acollir la Flama de la Llengua, encesa per primera vegada el 1968, en commemoració del centenari del naixement de Pompeu Fabra. L'any següent, les entitats excursionistes van decidir que, cada any per aquelles dates, es renovaria a Montserrat la Flama de la Llengua, dipositada a l'atri de la basílica, en una llàntia amb aquesta inscripció: "l'encengué la fe, la portà l'esforç, la manté la voluntat d'un poble". Segons els membres del CEC, "és un honor haver estat escollit enguany com a responsable d'organitzar aquest esdeveniment, que ja arriba a la 43ena convocatòria". 
Montserrat ha estat sempre un monestir arrelat a la terra i sensible a la nostra cultura. Per això acull cada any la festa de la Flama, amb el compromís de mantindre viva la llengua mil·lenària que hem rebut dels nostres avantpassats i que ha de ser vehicle de cohesió i d'ús normal en tots els àmbits de la vida.
Són molts els valencians que, al llarg dels anys, hem participat en la festa de la Renovació de la Flama. D'una manera especial vull recordar el nombrós grup d'Albalat de la Ribera i d'Algemesí, l'escriptora Isabel-Clara Simó o els escriptors Joan F. Mira i Vicent Pitarch.
En la Renovació de la Flama de 2012 col·laboren els ajuntaments de Castelló, Benlloc, Benassal, Alcoi i Vila-real, la Fundació Huguet de la capital de la Plana Alta, associacions culturals i excursionistes de Benicarló, València, Ontinyent, Peníscola, Pedreguer, Vila-real, Potries, Simat de la Valldigna, Costur, Castelló, la Font d'En Carròs, Castalla i Benicàssim, col·legis de Benassal, la Font d'En Carròs i Benlloc, la Societat Coral El Micalet i la Universitat Jaume I, entre d'altres. Enguany, el diumenge 19 de febrer a Montserrat, la Renovació de la Flama organitzada pel CEC (en el 80è aniversari de les Normes de Castelló) actualitzarà l'esperit del canonge Carles Cardó, que deia: "Hem d'utilitzar les idees al servei de la llengua i la llengua al servei de les idees". 

Arturo Pérez Reverte

             CUIDADO...  con lo que se avecina...  es más gordo de lo que os imagináis... un gobierno Europeo impuesto por los Neocon, "Los Illuminatis" que irá quitando a corto plazo a los políticos demócratas y manipulando las elecciones... y colocando tecnócratas, nos queda poco.  Los Indignados tienen más razón de lo que os podáis llegar a imaginar. No es una cuestión de PSOE ni de PP, nada tiene que ver. Esto sólo se para negándonos a esas mentiras de pagar la deuda en que ellos nos han metido falsamente para tenernos hipotecados hasta nuestros nietos... se acabaron los Estados/Nación... adiós España.

Hay un problema laboral del colectivo de controladores aéreos que afecta al 1,2% de la población española (600.000 personas) y casi todos saltáis como energúmenos pidiendo hasta el linchamiento de ese colectivo cuando el día anterior hacen otra reforma del sistema laboral más restrictiva, quitan los 420 euros de ayuda a 688.000 parados que están en la ruina y anuncian cambios drásticos a peor en la ley de pensiones que afectan al 80% de la población y nadie se indigna ni dice nada. ¿Sois idiotas?

Estáis pidiendo a gritos al Gobierno que se apliquen medidas que quitan el derecho a la baja laboral, a los permisos retribuidos y a las horas sindicales, sacar militares a la calle ¿sois idiotas?

Estáis leyendo que mintieron en los vuelos de la CIA, en el caso Couso, que González era la X del GAL, que gente del PP cobraba de la trama Gürtel, que hay políticos que cobran más de 230.000 euros al año, pero que nos cuestan más de 3 millones de euros, que la corrupción en la política no es excepción, sino norma, que ellos mismos se adjudican el derecho a cobrar la jubilación máxima con pocos años en las Cortes y a nosotros nos piden 40 de cotización, banqueros que consiguen del gobierno medidas duras contra los trabajadores y que tenían que estar en la cárcel por delitos demostrados de fraude fiscal y no decís nada, os quitan dinero para dárselo a esa gente que cobra cientos de miles de euros año, especula con nuestro dinero, defrauda a Hacienda y seguís callados ¿sois idiotas?

Tenéis una monarquía que se ha enriquecido en los últimos años, que apoya a los poderosos, a EEUU, a Marruecos y a todo lo que huela a poder o dinero, hereditaria como en la Edad Media ¿sois idiotas?

En Inglaterra o Francia o Italia o en Grecia o en otros países los trabajadores y los jóvenes se manifiestan hasta violentamente para defenderse de esas manipulaciones mientras en España no se mueve casi nadie ¿sois idiotas?

Consentís la censura en los medios de comunicación, la ley de partidos, la manipulación judicial, la tortura, la militarización de trabajadores sólo porque de momento no os afecta a vosotros ¿sois idiotas?

Sabéis quién es toda la gentuza de las revistas del corazón, futbolistas supermillonarios pero jamás escucháis a nadie como Saramago o Chomsky u otros mil intelectuales veraces y comprometidos con vuestros problemas ¿sois idiotas?

Si mucha gente responde sí, aún nos queda un poco de esperanza de conseguir acabar con la manipulación de los políticos y poderosos.
Si la mayoría contesta no, entonces estamos jodidos.

EL GOBIERNO: Ha bajado el sueldo a los funcionarios, suprimido el cheque-bebé, congelado las pensiones y reducido la ayuda al desempleo, (EL PARO), para afrontar la crisis que han generado los bancos, los políticos y los especuladores bursátiles.

Nos gustaría transmitirle al Gobierno lo siguiente:

Dediquen su empeño en rebajar LA VERGÜENZA DEL FRAUDE FISCAL, que en España se sitúa alrededor del 23% del P.I.B. (10 puntos por encima de la media europea) y por el que se pierden miles de millones de €, fraude que repercute en mayores impuestos para los ciudadanos honestos.

TENGAN LA VERGÜENZA de hacer un plan para que la Banca devuelva al erario público los miles de millones de euros que Vds. les han dado para aumentar los beneficios de sus accionistas y directivos; en vez de facilitar el crédito a las familias y a las empresas, erradicar las comisiones por los servicios bancarios y que dejen de cobrar a los españoles más humildes 30.01 € cada vez que su menguada cuenta se queda sin saldo. Cosa que ocurre cada 1º de mes cuando les cargan las facturas de colegios, comunidades, telefonía, etc. y aun no les han abonado la nómina.

PONGAN COTO a los desmanes de las empresas de telefonía y de ADSL que ofrecen los servicios más caros de Europa y de peor calidad.

ELIMINEN la duplicidad de muchas Administraciones Públicas, suprimiendo organismos innecesarios, reasignado a los funcionarios de carrera y acabando con los cargos, asesores de confianza y otros puestos nombrados a dedo que, pese a ser innecesarios en su mayor parte, son los que cobran los sueldazos en las Administraciones Públicas y su teórica función puede ser desempeñada de forma más cualificada por muchos funcionarios públicos titulados y que lamentablemente están infrautilizados.

HAGAN que los políticos corruptos de sus partidos devuelvan el dinero equivalente a los perjuicios que han causado al erario público con su mala gestión o/y sus fechorías, y endurezcan el Código Penal con procedimientos judiciales más rápidos y con castigos ejemplares para ellos.

INDECENTE, es que el salario mínimo de un trabajador sea de 624 €/mes y el de un diputado de 3.996, pudiendo llegar, con dietas y otras prebendas, a 6.500 €/mes. Y bastantes más por diferentes motivos que se le pueden agregar.

INDECENTE, es que un profesor, un maestro, un catedrático de universidad o un cirujano de la sanidad pública, ganen menos que el concejal de festejos de un ayuntamiento de tercera.

INDECENTE, es que los políticos se suban sus retribuciones en el porcentaje que les apetezca (siempre por unanimidad, por supuesto, y al inicio de la legislatura).

INDECENTE, es que un ciudadano tenga que cotizar 35 años para percibir una jubilación y a los diputados les baste sólo con siete, y que los miembros del gobierno, para cobrar la pensión máxima, sólo necesiten jurar el cargo.

INDECENTE, es que los diputados sean los únicos trabajadores (¿?) de este país que están exentos de tributar un tercio de su sueldo del IRPF.

INDECENTE, es colocar en la administración a miles de asesores = (léase amigotes con sueldos que ya desearían los técnicos más cualificados) 

INDECENTE, es el ingente dinero destinado a sostener a los partidos y sindicatos pesebreros, aprobados por los mismos políticos que viven de ellos.

INDECENTE, es que a un político no se le exija superar una mínima prueba de capacidad para ejercer su cargo (ni cultural ni intelectual).

INDECENTE, es el coste que representa para los ciudadanos sus comidas, coches oficiales, chóferes, viajes (siempre en gran clase) y tarjetas de crédito por doquier.

Indecente No es que no se congelen el sueldo sus señorías, sino que no se lo bajen.

INDECENTE, es que sus señorías tengan seis meses de vacaciones al año.

INDECENTE, es que ministros, secretarios de estado y altos cargos de la política, cuando cesan, son los únicos ciudadanos de este país que pueden legalmente percibir dos salarios del ERARIO PÚBLICO.

Y que sea cuál sea el color del gobierno, toooooooodos los políticos se benefician de este moderno "derecho de pernada" mientras no se cambien las leyes que lo regula. 
¿Y quiénes las cambiarán? ¿Ellos mismos? Já.

Juntemos firmas para que haya un proyecto de ley con "cara y ojos" para acabar con estos privilegios, y con otros. Haz que esto llegue al Congreso a través de tus amigos.

ÉSTA SÍ DEBERÍA SER UNA DE ESAS CADENAS QUE NO SE DEBE ROMPER, PORQUE SÓLO NOSOTROS PODEMOS PONERLE REMEDIO A ESTO, Y ÉSTA, SÍ QUE TRAERÁ AÑOS DE MALA SUERTE SI NO PONEMOS REMEDIO, está en juego nuestro futuro y el de nuestros hijos.

DÓNDE ESTÁ LA GENTE? QUE LEVANTAN MASAS PARA EL FÚTBOL, Y NO PARA DEFENDER NUESTROS DERECHOS.        

- Edipo Rey: Tal vez el origen es que todos olvidan el derecho a la igualdad de los varones: mayor fracaso escolar, menor esperanza de vida, etc. Visita http://edipo.info.

http://edipo.info , http://edipo.info/mapatem.htm,

http://antigona.org    Ciceró, 10 / 08014 Barcelona

Sant Blai, que va nàixer a Sebaste ( l'actual Turquia) a la segona meitat del segle III, va ser metge, bisbe i màrtir. Mogut pel desig de Déu, sovint es retirava a una cova per pregar. En morir el bisbe de Sebaste, Blai fou elegit nou bisbe per l'aclamació dels preveres i dels cristians de la ciutat. Cal dir que en els primers temps del cristianisme, els bisbes els elegia el poble amb tota naturalitat, ja que coneixien aquell home que, per la seua bondat i la seua santedat, havia de guiar el poble de Déu. Per això, Sant Hipòlit (en referència a l'elecció dels bisbes) deia: "Que s'ordene com a bisbe, aquell que siguent irreprensible, haja estat elegit per tot el poble". I el bisbe Sant Cebrià escrivia: "Que no s'impose al poble un bisbe no desitjat".
Malgrat que el 313 Constantí, emperador d'Occident i Licini, emperador d'Orient signaren l'Edicte de Milà que acabava amb les persecucions dels cristians, la veritat és que a l'Orient no va ser així. Licini, aviat va decretar una nova persecució i el bisbe Blai fou detingut. Les actes del martiri conten l'episodi més conegut de Sant Blai: aquella dona que va suplicar al sant bisbe pel seu fill únic que agonitzava, perquè menjant peix, una espina se li havia entravessat a la gola. Blai imposà les mans sobre el xiquet mentre pregava, i l'infant, traient l'espina, es va recuperar. D'aquest episodi ve la devoció a Sant Blai, com a protector i advocat dels mals de gola. 
Davant la negativa de Blai d'adorar els déus pagans, fou decapitat als afores de Sebaste, el 3 de febrer de 316. Acabada la persecució, el sepulcre del sant màrtir (sobre el que s'edificà un temple) es convertí en lloc de pregària per als cristians. 
La pràctica totalitat de les representacions artístiques de Sant Blai, ens el mostren amb la mà protegint la gola i revestit amb ornaments pontificals, amb la mitra i el bàcul. Sant Blai és per als nostres pobles, sobretot un símbol de la fe que es manté a tantes i tantes viles de la nostre terra, plena d'ermites dedicades a aquest sant. Són molts els pobles valencians que celebren la festa de Sant Blai, com Pedreguer i Potries, amb el seu porrat, Alpuente, Borriana i les calderes i la font del vi, Sax, La Pobla del Duc i Bocairent, Xella, Gestalgar, Jalance o el barri de Russafa, a València. I són també moltes les ermites dedicades a aquest sant bisbe, com a Ràfol de Salem, Requena o Set Aigües.
A l'Esglesia llatina, la festa de Sant Blai se celebra cada any el 3 de febrer, tot i que l'Església Oriental fa memòria del nostre sant l'11 del mateix mes. Una de les tradicions més populars de Sant Blai es realitza amb dos ciris, que col·locats en forma de creu es passen pel cap i la gola dels fidels. També sol beneir-se el pa i la sal, que es reparteix als qui participen a la festa.
La presència de Sant Blai a les nostres viles, ens recorda els nostres orígens cristians i la fe d'un poble que s'ha mantingut fidel als seus avantpassats. La festa de Sant Blai, fa present el testimoniatge d'aquest sant bisbe que va donar la vida per Jesucrist i la fe que s'ha transmès de generació en generació entre els cristians valencians. A més, la presència d'aquest bisbe i màrtir sant, ens és un exemple de fidelitat, de generositat i de donació, en un món que només valora la superficialitat i la caducitat de les coses.

Avui la Xarxa de Blogs Sobiranistes està de dol.

Ens hem assabentat de la mort de na Sílvia Martínez, blocaire i patriota que va contribuir al naixement i posta en marxa de la XBS.

Aquí podeu trobar el seu últim post al seu blog:

 http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/211958

Demà al tanatori de Salt se li farà el darrer comiat.

Des d'aquí ens sumem a les mostres de dol i enviem el nostre condol a la seva família.

Descansi en pau.

En paral·lel, els claustres d’escoles i instituts han engegat altres mesures de protesta i rebuig als retalls de la Generalitat, entre les quals hi ha la cancel·lació de les anomenades “activitats extraescolars”. No només s’estan deixant de celebrar el dia de la Pau, el carnestoltes, l’eixida al bioparc o l’excursió de final de curs. També s’han eliminat l’assistència a funcions de teatre infantil, les visites d’escriptors i il·lustradors a les aules, les sessions de foment lector en biblioteques, els espectacles amb pallassos, els contacontes, els concerts de música popular per a infants... L’Associació Valenciana d’Empresaris de Teatre i Circ ha xifrat en 15.612 els alumnes que han cancel·lat de manera sobtada les reserves previstes els últims dies. Si no frenem aquesta espiral autodestructiva, la devastació pot ser el colp de mort del sector cultural valencià.

Hi ha una llarga nòmina de professionals del món cultural que sempre ha treballat amb honestedat i creativitat al costat del professorat, donant suport a estratègies pedagògiques enriquidores que han contribuït a fer créixer les noves generacions. No és just que aquests tradicionals companys de viatge, que lluiten a diari amb el mateix coratge que ho fan els ensenyants i amb recursos igualment insuficients però amb un objectiu comú siguen ningunejats i abandonats ara a la seua sort.

La indignació que hi ha al carrer i a les aules és compartida pels professionals valencians de la cultura; les penúries i el desinterés de l’administració autonòmica envers el seu treball, també. Si es vol pressionar o castigar el Consell per les mesures que imposa sense valorar l’abast i les conseqüències, no servirà de res enfonsar el fràgil sistema cultural. És més: aquests maldestres gestors de la cosa pública potser se n’alegraran i tot. Busquem, doncs, conjuntament, fórmules alternatives i més eficaces de reivindicar justícia i pressionar perquè paguen la crisi en primer lloc aquells que l’han provocada. No errem el tret ni peguem mos a la mà que hem tingut sempre estesa, amical, activa i propositiva, disposada a ajudar en la precarietat i a portar amb orgull les mateixes pancartes en les mateixes manifestacions. Perquè el dia que tot aquest desgavell acabe (i, creieu-me, algun dia acabarà) la magnitud de la desfeta pot ser tan profunda que per molt que estirem el braç no trobarem ningú a l’altra banda amb qui compartir projectes per reinventar plegats el demà.

En la dècada dels setanta era al revés: estàvem malament, però anàvem bé. L'Església actual té un deute amb el cardenal Tarancón. La seva homilia va ser molt més del que sembla. Llavors es va valorar sobretot la seva valentia. I s'entén que fos així, ja que és un dels seus mèrits, però no l'únic ni el principal. Meritori ho va ser, ja que no es va deixar intimidar per l'amenaça que pesava damunt d'ell de l'extrema dreta. L'amenaça es va fer pública a la sortida del funeral de Carrero Blanco. Tothom la recorda: “Tarancón al paredón.” Els que van quedar parats van ser els ministres del general, presents en la cerimònia, i per primera vegada, atents. A veure què dirà. Doncs el que havia de dir, això: “La fe cristiana no és una ideologia ni pot ser identificada amb cap.” Ni identificada ni tampoc identificar-se amb cap, que era precisament el que l'Església havia estat fent fins aquell moment. El reconeixement dels pecats ha d'anar acompanyat del reconeixement de la culpa, del qual ve el penediment, i d'aquest, el propòsit d'esmena. I amb aquests requisits s'obté l'absolució. Llevat que, com en aquest cas, els papers no estiguin canviats. Davant d'aquesta pública confessió, a ningú pot estranyar que el ministre Arias Navarro s'acostés a Martín Patino, i li digués a cau d'orella: “Oye, ten cuidado con el cardenal porque con menos argumentos hemos metido a muchos curas en la cárcel.” No cal que ho juri, senyor ministre, que prou que ho sabem. Nosaltres sí, però els capellans d'ara, diria que no. A la presó i perseguits a bastonades, diguem-ho tot. Per fidelitat a l'Església del Concili. I disposats a tornar-hi, si molt convé.

Això és el que es desprèn de l'homilia de Tarancón. Resulta com a mínim sorprenent que l'homilia que passa per ser la millor de la seva vida, és l'homilia menys personal de la seva vida. Tant pel que fa a l'originalitat, com pel que respecta a l'autoria. En efecte: el text diu exactament el mateix que el decret final del Concili, que tracta “Sobre l'Església en el món actual”. En, i no a favor ni en contra. Ni més ni menys que el que Joan XXIII va fer des de l'inici del seu pontificat fins al final: no intervenir en la política italiana. Sí, en canvi, que va posar els cinc sentits en la renovació de l'Església, convocant el concili pastoral més important de la història. Pel que respecta a l'autoria, la sorpresa és encara més gran: aquella homilia és el text més consensuat de tots els que la jerarquia ha fet públics fins avui. Això cal atribuir-ho a Martín Patino, el secretari fidel i eficaç. Heus ací que Patino va viatjar sense parar per tal que l'homilia fos coneguda i reconeguda per bisbes i cardenals. Des de Jubany fins a Bueno Monreal, passant per tots els altres que la van llegir, tots hi van estar d'acord. La veu de Tarancón era, doncs, la veu de tota l'Església: Quod sentimus loquamur, quod loquimur sentimus: concordet sermo sum vita: “Diguem el que sentim, sentim el que diem: concordi la paraula amb la conducta.” Així com cal. Llarga vida a la fe viva dels morts! I ressusciti el Concili, que la fe morta dels vius dóna per enterrat.

Actualitzat: 29-01-2012

Actualitat

Assemblea General de l'associació "Josep Climent"

diumenge, 29 gener de 2012

El diumenge 29 de gener, a les 12:30, l'associació Josep Climent de Castelló, realitzarà la seua assemblea general a la Casa dels Orfes de Castelló. Aquesta associació té com a finalitat, entre altres coses, la normalització linguística de la nostra església.Teniu més informació sobre l'associació en la seua pàgina web www.josepclimen...

La Santa Seu erigix 

la Facultat de Dret Canònic de València

dissabte, 28 gener de 2012

La Congregació per a l'Educació Catòlica de la Santa Seu ha anunciat avui que erigeix 

la Facultat de Dret Canònic de València, amb origen a l'Institut d'Estudis Canònics (IDEC), creat el 2001 a València pel llavors arquebisbe monsenyor Agustín García-Gasco. La nova facultat quedarà integrada a la Universitat Catòlica de València "Sant Vic...

Opinió

Alguna cosa es mou...

Jaume Alba (Editorial)

Francesc Burguera i els jesuïtes de València

Sal·lus Herrero i Gomar

Carta oberta a Monsenyor Osoro

J. Antoni Comes

Sant Antoni Abat

J. Miquel Bausset

Més notícies

Entrevista a J. Antonio Pagola

divendres, 27 gener de 2012

Pel seu interés, tot seguit vos copiem l'enllaç de l'entrevista a José Antonio Pagola, que TV3 emeté el dia de Nadal. Dura 27 minuts. Vos agradarà vore el testimoni d'esta persona, enamorada apass...

6é Seminari "Debat d'idees valencianistes"

divendres, 27 gener de 2012

Des del 8 de febrer fins el 4 d'abril l'ACV Tirant lo Blanc celebrarà la sisena edició del seu Debat d'Idees Valencianistes, una activitat enfocada a l'anàlisi i debat sobre la societat valenci...

Entrevista a l'abadessa benedictina de S. Pere

dimecres, 25 gener de 2012

La germana Esperança Atarés (Barcelona, 1946) va ser escollida abadessa del monestir benedictí de Sant Pere de les Puel•les el 27 d’octubre passat. Aquesta monja, filla del barri barceloní del G...