El soterrament de les vies de Vilanova i la Geltrú i Vilafranca va ser una de les condicions que la ciutadania de L’Hospitalet va posar sobre la taula per acceptar que la línia de l’AVE passes per la ciutat.

Ni en els pressupostos d’aquest any del PP ,ni en els anteriors del PSOE  no s’ha destinat ni un euro per fer complir el compromís de soterrar les vies que s’havia d’haver iniciat el 2009.

Amb l’excusa de la crisi PP i PSOE incompleixen amb la ciutat de L’Hospitalet.

Per el govern central  no hi ha diners per L’Hospitalet o per Catalunya però si hi ha diners per per AVEs  que ningú agafa o per Aeroports sense avions.

 A tall d’Exemple només cal veure que en els PGE d’enguany l’aportació a Rodalies de Catalunya , es només de 8 milions € mentre que en altres comunitats es destinen el doble de recursos ,al tramvia de Santa Cruz-la Laguna 10 M€ i a la casa Reial 8,2m M€.

No invertir ni un Euro  per el soterrament de les Vies de Renfe no deixa de ser una presa de pèl. 

Potser ja arribat l’hora de dir prou i acabar amb aquest espoli fiscal que patim els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Un espoli que significa un 9% del nostre PIB  que representa 18.000 milions d’Euros anuals i 2.550 Euros per habitant.

Amb la independència fiscal, els ciutadans i ciutadanes de L’Hospitalet ja podríem gaudir del soterrament de les vies. Doncs a que esperem?

A L’Hospitalet com  arreu dels Països Catalans i  de l’Estat Espanyol   s’ha iniciat la recollida de signatures de l’ILP per la dació en pagament .

Aquesta campanya impulsada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i diverses organitzacions socials i  sindicals té com objectiu  superar les 500.000 signatures necessàries  perquè es pugui debatre al Congrés dels Diputats  la proposició de llei sobre la dació en pagament, la finalització des desnonaments i  el lloguer social.  SEGUEIX...

En paraules del President Mas l'amnistia fiscal es necessària perquè "en situacions excepcionals, ha d'haver-hi mesures excepcionals" . Amb aquestes afirmacions Artur Mas certifica que la seva tasca al govern de la Generalitat de Catalunya no és defensar els interessos dels catalans si no defensar els interessos d'una minoria classe benestant.

Artur Mas i el govern del Partit popular coincideixen en un model de societat que agreuja el patiment a les classes popular i mitjanes i fa regals fiscals aquells que no han complert amb els seus deures .

Mas i Rajoy prefereixen pujar impostos a la classes populars, mitjanes, autònoms i petits empresaris que no perseguir el frau fiscal.

Quines son les persones que es beneficien de l'amnistia fiscal?. Quin cost tindrà en retallades socials aquesta amnistia fiscals?.

Segur que ni Mas ni Rajoy no respondran aquestes preguntes no sigui cas que sortí a la llum que persones i empresaris de Convergència i Unió i del Partit Popular  que no compleixen amb les seves obligacions tributaries.

Mas ha optat clarament per aplicar en tota regla les receptes neoliberals. Afavorir aquells que tenen més i escanyar als ciutadanes de Catalunya amb reducció de sous, retallades en salut ,educació....

Mas es fort amb els febles i dèbil amb els que que s'han beneficiat i creat aquesta crisi especulativa.

Mas ha posat rumb a tota vela i del bracet del PP cap Perejil, enlloc d'avançar cap Ítaca.

Mas ja no representa a tots els catalans perquè un bon President no escanya als seus ciutadans.

Faig Vaga  perquè aquesta Reforma Laboral és un reforma imposada, sense diàleg social, que no afavoreix la creació de nous llocs de treball tot al contrari abarateix l'acomidadmanet, rebaixa el sous i introdueix el conflicte judicial en les relacions laboral

Demà també exerciré el meu dret de vaga per dir prou a les retallades socials en sanitat, educació i d'atenció a les persones que ha aplica  el President Mas. Un govern de Mas que ha optat clarament per aplicar les receptes de la dreta més reaccionaria fent pagar la crisi a les classes populars i mitjanes enlloc de fer una política de progressivitat fiscal per obtenir més recursos d'aquells que tenen més ( impost banca, impost successions...).

I finalment també faré faga perquè vull acabar amb l'espoli fiscal Catalunya que aquest any va ser de 16.509 milions( 2.251 euros  per habitant). Els catalans som els que paguem més impostos d'Europa però rebem serveis de segona.

Per els drets socials i nacional, contra l'espoli nacional i les retallades Tots a la Vaga.

En aquesta nova etapa d'Esquerra, la nova executiva que encapçalo vol continuar reforçant l'acció política dels últims anys que ha servit per consolidar una estructura organitzativa estable, amb un discurs de ciutat i amb forta presencia en plataformes i moviments socials com el de Defensa de Cal Trabal, Canal de la Infanta, en defensa de la sanitat publica, el soterrament de les vies del tren......

En el context actual de crisi econòmica, social i política és més necessari que mai que reforcem el treball de partit de proximitat i llur capacitat de donar respostes a les problemàtiques que pateixen els nostres veïns i veïnes.

Amb energies renovades, volem fer créixer el discurs de l'esquerra independentista i i construir aquest tercer espai polític i social que vol ser alternativa L'Actual model esgotat de ciutat de PSC-ICV-EUiA i també a la dreta catalana i espanyola de CiU i PP que retallen drets socials i nacionals

Un dèficit fiscal 2009 que s'acumula als dels anys anteriors i que ens empobreix encara més com a país, al no poder destinar aquest recursos a polítiques d'atenció a les persones, infraestructures o promoció econòmica.

Espanya ens Roba igual que ho fa el President Mas que ens roba i retalla drets socials.

Un president Mas que enlloc del plantar cara va del bracet dels Populars compartint i aplicant totes les seves polítiques que escanyant dia a dia un mica més a les classes mitjanes i populars

Si Espanya i Mas ens roben es perquè ens deixem. No cal buscar culpables fora, la culpa és nostra per deixar-nos robar.

 El projecte de la companyia Las Vegas Sands Corporation per a implantar un dels seus complexos d’oci i joc al sud d’Europa i les gestions del Govern de la Generalitat amb la intenció de que Catalunya aculli aquesta instal·lació, han fet que en les darreres setmanes es contempli com a possibilitat real que un macrocomplex de joc, oci i convencions pugui acabar instal·lant-se dins l’àrea metropolitana de Barcelona i, més concretament, en terrenys dels municipis de Viladecans, Sant Boi i El Prat, si bé sembla que també es valoren altres localitzacions.

Les diferents informacions aparegudes, sobre aquest macrocomplex apunten a un projecte a executar al llarg dels propers deu anys (2012-2022) a partir de la construcció inicial d’un primer casino i, a partir d’aquest, anar aixecant un complex que el 2022 comptaria amb 12 resorts amb 36.000 habitacions, 5 casinos amb 1.065 taules i 18.000 màquines recreatives, 9 teatres, fins a 3 camps de golf i un espai escènic amb 15.000 butaques, a més d’espais destinats a convencions. Es parla d’una inversió global d’entre 15.000 i 18.000 M€ i de la creació de fins a 164.000 llocs de treball directes i fins a 97.000 d’indirectes.

Aquesta proposta ve acompanyada per la demanda d’una sèrie d’avantatges excepcionals en el finançament, la fiscalitat, el règim laboral i la legislació sobre diferents àmbits de tal magnitud, que requereix una seriosa reflexió sobre la seva aplicabilitat i viabilitat.

Creació de llocs de treball:

El principal argument per optar a acollir aquesta instal·lació és, sens dubte, la creació d’un elevat nombre de llocs de treball en un moment de crisi profunda que afecta especialment el nostre país amb uns índex d’atur alarmants, que obliguen a plantejar-se seriosament qualsevol oportunitat que representi la creació de llocs de treball. Amb tot, però, no semblen suficientment justificades les xifres amb que s’especula.

El conjunt de treballadors dels sector turístic a Catalunya, en el pic de temporada de l’any 2010 va ser de 390.900 persones, amb 539.463 places d’allotjament reglat, per tant costa molt de justificar que amb 38.000 llits, per més que s’hi afegeixin casinos i camps de golf es pugui arribar a donar feina a 164.000 persones, una xifra que suposaria el 42% del sector, actualment. Cal exigir rigor extrem a l’hora d’especular amb les xifres del potencial de creació de llocs de treball d’aquest projecte.

A més, una de les qüestions en les que fa més èmfasi el promotor és en la flexibilització de les condicions de contractació de treballadors estrangers, llavors, quants d’aquests llocs de treball seran per a treballadors locals?

 Model de turisme:

 El president Mas diu que això ens convertiria en una destinació turística líder a Europa. Pot ser que no sàpiga que Catalunya ja es troba entre les zones turístiques capdavanteres d’Europa, per davant de territoris com la Toscana? Segons dades de l’Observatori de Turisme de Catalunya el 2011 Catalunya havia rebut 13.768.000 turistes estrangers (prop del 25% del de tot l’Estat)  amb un increment d’un 4’7% respecte el 2010. Aquest 2010 si sumem els peninsulars als de fora de les nostres fronteres s’havia arribat a més de 23.000.000 de turistes.

 Es planteja fer, al Baix Llobregat, 12 resorts amb tants llits com tota la ciutat de Barcelona. Tant prop, amb aquesta potència hotelera, una oferta complementària tan important i amb una estratègia molt agressiva en els preus, pot afectar molt negativament la imatge de marca que ha aconseguit posicionar Barcelona al món aquests darrers anys i, de retruc, la de la pròpia marca Catalunya, associant-se a joc i a tot el que aquesta imatge comporta.

 Un dels principals reclams del complex és el turisme de negocis i convencions,  posant a tocar de Barcelona i Sitges una oferta potent de Turisme de Reunions i Negocis(MICE) prepresenta una amenaça de competència directa i amb avantatges que altres no tindran, a l’oferta d’aquest tipus que fan ambdues destinacions i que és un dels pilars del turisme de ciutat, del qual som referència mundial i quan espais de convencions com el del Fòrum i el de Catalunya a l’Hotel Rey Juan Carlos romanen bona part del temps sense ocupació.

 És una proposta basada en el model de “resort” (com els del Carib) això significa que “Eurovegas” serà un espai tancat on el turista viu i gasta d’esquenes al territori on es troba, sense necessitat ni de saber on és i sense que el territori que l’envolta en tregui cap profit. Tot està pensat per a un accés ràpid, el consum intern i la marxa tan ràpida com l’arribada. Tot el contrari de l’estratègia turística del país els darrers anys.

 Catalunya no és un país emergent amb un turisme incipient, és una destinació turística madura i complexa, líder i model a Europa. Durant anys hi ha hagut un important esforç fet des de la Generalitat i els ajuntaments per promoure unes marques turístiques de qualitat (certificacions de turisme familiar, de turisme esportiu, certificacions medioambientals, etc.), per desempallegar-nos de clixés passats (posant en valor la nostra cultura i l’imaginari propi) i per provar d’eradicar determinats conceptes relacionats amb algunes de les nostres destinacions, sovint aquelles més massificades (campanyes pel tancament de webs que ens venen com a turisme de sexe i borratxera, etc). Tot això queda en entredit amb un projecte com aquest i pot representar un abans i un després per a l’estratègia turística i la imatge del país projectada a l’exterior.

 Simplement cal preguntar-nos si és aquest el turisme que volem. Las Vegas és un destí en si mateix situat al mig d’un desert, el de Nevada, prou allunyat de tot per a esdevenir un autèntic espai de fugida, Macao, és un illot amb un règim d’excepcionalitat econòmica dins de Xina especialitzat en joc i prou i Singapur és un país pròsper però amb unes determinades limitacions de desenvolupament basat en l’economia productiva. Cap d’aquests és el cas de Barcelona, ni de Catalunya.

 Impactes sobre el territori:

 Consum de sòl metropolità: La destinació de més de 200 hectàrees de sòl de l’àmbit metropolità de Barcelona a l’explotació turística privada i sota un règim legal i laboral específic, hipoteca completament i per temps indefinit qualsevol estratègia territorial i econòmica dels municipis afectats i del conjunt de l’àrea metropolitana de Barcelona, especialment en la zona deltaica del Llobregat. Sense oblidar que l’afectació per servitud de vols d’El Prat obligaria a reduir la densitat constructiva i, per tant, a ocupar major extensió de territori.

 Mobilitat: Aquest projecte representa la mobilització diària d’unes 30.000 persones (només visitans) i una xifra indeterminada de desplaçaments obligats a afegir, de cop, a les actuals infraestructures viàries i ferroviàries del l’àrea metropolitana. A més, el promotor demana vials específics i estacions de metro a les pròpies instal·lacions.

 Impacte sobre els recursos: El model resort és tradicionalment un model molt intensiu en l’ús dels recursos (aigua i energia) i en la generació de residus (model americà de consum), mentre que el promotor ja ha demanat restar exempt de les mesures de compensació ambiental.

 Impacte sobre espais protegits: És del tot il·lusori pensar que es pot instal·lar un equipament de 200 Ha a la zona del Delta sense afectar irreversiblement els espais naturals protegits del Delta del Llobregat, patrimoni natural del país i sota la protecció de la legislació europea.

 Condicions del promotor:

 Les condicions exigides pel promotor en l’àmbit de les condicions laborals, de l’excepcionalitat tributària o de l’exempció de compliment de normatives ambientals, entre d’altres, situaria aquest cas molt més enllà de la Llei de Port Aventura i establiria un precedent d’excepcionalitat i una posició de clar favoritisme que trencaria completament la lliure competència en el sector.

Aspectes socials i culturals:

 La implantació d’un macrocomplexe de joc, amb un règim d’excepció legal (fins i tot per a menors) tiraria per terra la política que en l’àmbit del joc ha desenvolupat la Generalitat de Catalunya en les darreres dècades. Sense tenir en compte, ni tan sols, quina és l’actual situació dels casinos existents a Cataluny i com aquesta implantació els podria afectar.

 Aquestes mateixes condicions afavoririen l’efecte crida per al blanqueig de capitals procedents d’activitats il·lícites, fet del que ja n’ha alertat l’expert italià Roberto Saviano.

 Per tot això declarem que:

 - Reconeixem la situació d’absoluta emergència que planteja l’actual crisi econòmica, situació que obliga a ser imaginatiu i flexible en totes aquelles iniciatives que puguin servir per a la creació de llocs de treball, aquesta mateixa emergència, però, ens posa en una situació feble com a país i cal gestionar-la amb seny i amb cura, prenent les decisions que permetin, no només una recuperació immediata de la nostra economia, sinó que garanteixin a més, una estabilitat en el futur, evitant caure en errors ja coneguts.

 - El projecte de Las Vegas Sands Corporation no correspon al model de desenvolupament econòmic i social que pensem que li correspon a una societat avançada de la Unió Europea, com és Catalunya. Al contrari, pensem que reincideix en alguns dels aspectes que ens han dut a la situació de crisi actual.

 - Que aquest projecte atempta directament contra la imatge i el prestigi d’un sector turístic madur i exitós, capdavanter a Europa, que avança cap a un model d’excel·lència, cada cop més diversificat i més lligat a la realitat cultural del país, i contra l’estratègia que en els darrers anys ha dut a terme el Govern de la Generalitat.

 - Que l’estimació real dels impactes econòmics –els positius i els negatius- i territorials d’aquest projecte és, a hores d’ara, desconeguda i que caldria un procés de coneixement, de reflexió i de valoració a nivell institucional i també ciutadà al voltant d’aquest projecte.

 - Exigim al Govern de la Generalitat la màxima transparència en la informació sobre aquest projecte, evitant que la ciutadania s’informi mitjançant filtracions i especulacions periodístiques

 - Exigim també al Govern que sigui garant de la igualtat davant la llei per part de tots els agents econòmics i que cap circumstància econòmica conjuntural en faci revisar els criteris ètics i legals que, com a societat, ens hem atorgat.

 - Demanem al Govern de la Generalitat que tingui el mateix interès i faci el mateix esforç que en aquesta negociació, per invertir en instruments que generin ocupació estable i de qualitat a través de l’economia productiva, amb el suport a inversions exteriors, però també al suport al teixit empresarial català i al suport de la inciativa privada personal i col·lectiva.

. Per ells la canço de Lluis Llach I si canto trist

http://www.youtube.com/watch?v=GIfcOnSjfY0

També  us recomano de nou  la intervenció de Joan Tarda al Congrés dels Diputats del passat juliol del 2011.

http://www.youtube.com/watch?v=Huw4OJCM5rg&feature=player_embedded

Una crisi econòmica que afecta particularment a la zona euro i que amenaça d'enfonsar el projecte Europeu davant la ineficàcia de certa classe política que continua aplicant velles receptes que empitjoren encarà més la situació.

Davant aquest fets que dia a dia es va agreujant, la retòrica política de curta volada ens vol fer creure que únicament podem sortir de la crisi si reduïm el dèficit.

Per aquest governants reduir el dèficit significa únicament carregar a les classes populars, mitjanes , autònoms i petita empresa tota la responsabilitat. Reducció de sous, retallades en salut i educació, augment del cost del serveis bàsics... son les receptes que apliquen els nostres governants. Uns governants que com CiU a casa nostra son forts amb els febles i dèbils amb els que s'han beneficiat i creat aquesta crisi especulativa.

CiU ha optat clarament per aplicar en totes regla les receptes neoliberals,quan podria haver escollit fer una política de progressivitat fiscal per obtenir més recursos ( impost de la Banca, taxa turística, impost successions, augment IRPF classes altes...) i suavitzar notablement les retallades.

CiU ha triat el PP, no perquè sigui l'únic que s'ha proposat ajudar Catalunya com diu l'expresident Jordi Pujol, si no perquè tant PP com CiU coincideixen programàticament i únicament es diferenciant en la bandera que van servir per tapar-se moltes vegades les vergonyes.

CiU ha decidit allunyar-se de treballar pel concert econòmic, al mateix temps que aposta d'una manera ferma per polítiques que trenquen la cohesió social, i un país sense cohesió no pot avançar ni a nivell econòmic, social i nacional.

En recolzament a aquesta proposta, DEPANA ha  enviat un informe científic que dona arguments ornitològics i determina les àrees i les espècies d’ocells que, en aplicació de les directives europees, tenen que ser incloses dintre de la ZEPA del Delta del Llobregat.

Aquesta demanda neix de la revisió de l’IBA (acrònim anglès que significa Àrees Importants per les Aus) Nº140 del Baix Llobregat,  feta el 2011. Les IBA (Important Bird Areas) són un inventari que elabora SEO/BirdLife al territori espanyol per identificar, sota criteris científics estandarditzats a nivell internacional,  les zones amb més valor ornitològic.

Mitjançant informes tècnics i dades científiques recents, SEO/BirdLife  va creure convenient incrementar  un 60% de la superfície respecte a l’anterior delimitació de la IBA. Això representa que les 950 hectàrees protegides (Reserves Naturals i ZEPAs) tan sols cobreixen un 28% de les actuals 3500 hectàrees de la nova delimitació, posant de manifest la insuficiència dels espais protegits per cobrir les necessitats de la avifauna deltaica i complir amb els objectius de conservació que exigeix la Unió Europea als estats membres.

S'ha de recordar que la anterior delimitació de la IBA del Delta del Llobregat (1992 i revisada el 1998) contava amb una superfície de 2200 hectàrees. La gran diferencia entre la delimitació de les zones protegides i de les que tindrien que està protegides posen de manifest la necessitat de incloure noves àrees, donat que la avifauna deltaica no troba suficient espai vital als terrenys protegits i busca d’altres per invernar, nidificar o durant la migració.

Entre aquestes àrees destaquen la nova desembocadura del riu, on, al 2011, han nidificat 380 gavines corses a l’illa del Molí de Ca l'Arana, la platja de Ca l’Arana, el Parc Agrari, el riu Llobregat entre el Prat i Molins de Rei, el Riu Vell o les pinedes de Gavà, entre altres. Aquests espais alberguen espècies d'aus protegides de l’Annex I de la Directiva Aus com el martinet menut, la polla blava, el cames llargues, la perdiu de mar, el xatrac menut, la gavina corsa, la terrerola, el trobat, etc.

Aquest informe ha sigut presentant per Depana a les autoritats competents per substanciar la  demanda d’una adequació de les zones protegides (Reserves Naturals i ZEPA) a les noves necessitats d’aquestes especies.

Com deia en l'anterior blocada (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/212906 ) , es necessari crear ponts i sinergies per fer possible un front comú d'esquerres i independentista de cara a les eleccions catalanes del 2014.

UN Bloc que incorpori també amb la  CUP i a sectors independents amb l'objectiu de ser la primera força de l'esquerra a Catalunya, i ser alternativa a una Convergència que s'arronsa a l'hora de defensar els interessos dels catalans i que comparteix full de ruta amb el PP per aplicar polítiques neoliberals.