Aquesta decisió del Govern està inspirada en la voluntat d'afeblir la nostra llengua, tot i que ara ho vulguin camuflar en una qüestió econòmica. I segur que ho fan per donar corda a mitjans privats, que l'únic que cerquen és pujar audiències encara que sigui anant en contra del poble català.

Potser li haurem de demanar al Berlusconi que ens faci un canal exclusivament en català, en el que nosaltres puguem defensar la nostra història, el nostre cor i el nostre futur i ell, la seva cartera.

La nostra que no ens la toquin. Tan si parlem de llengua com si parlem de TVC. Que no ens la toquin, perquè fent-ho ens estan tocant l'anima i un poble no pot veure afeblida la seva anima, sense aixecar-se contra aquells que en són els executors. Encara que hagin guanyat les eleccions d'ara i les del passat. Ja que en les retallades a la nostra llengua i la nostra TV segur que es posen d'acord, CiU, PSC-PSOE i PP.

Així les coses, ens trobem amb uns partits que tenen la banya ficada al forat de Madrid, explicant que allà ens solucionaran el nostre problema. Que si pacte fiscal, que si república del sí, i no sé quantes coses més, tant o més inversemblants com aquestes, quan tots ells saben perfectament que l'única manera de solucionar els nostres problemes passa només, per Catalunya. O sigui pel seu Parlament i la seva ciutadania.

Considera el conseller de Sanitat que després de les retallades, la qualitat del servei serà la mateixa? Per molt que ens ho expliqui no ens ho podem creure, perquè ho patim. És el mateix que et vegi un metge en persona que parlar-hi per telèfon? És el mateix tenir un CAP a 15 minuts de casa, que haver de fer 20 o més quilòmetres per arribar-hi? Menys ambulàncies fan el mateix servei? Suposo que el Conseller recorda que per cada català hi ha 1200 euros a l'any per despeses sanitàries, i que per cada extremeny més de 1600. Ells fan el repartiment entra menys i nosaltres l'hem de fer entra molts més, tot i que d'entrada tenim el mateix Estat que vetlla pels seus fills (a aquesta afirmació li queda poc temps de vida).

El mateix passa amb ensenyament, serveis socials i la majoria de qüestions que depenen de la negociació i el regateig amb el centralisme espanyol.

Hi ha culpables? I tant, i n'hi ha força. I aquests culpables haurien de tenir la valentia de dir que no podem seguir així, haurien de recolzar al seu poble en les reclamacions de més poder polític per Catalunya, del poder polític en exclusiva. A vegades som molt durs amb el poder central, però ho hauríem de ser molt més. Cal ser descarats com ells, ja que fa massa anys que els hi aguantem el discurs de la unió espanyola a canvi del nostre empobriment accelerat i la nostra claudicació com a poble.

Ens hem de plantar, tant la societat, com els partits polítics. Ens hem de plantar i decidir que ja n'hi ha prou de baixar el cap com si féssim coses en contra d'ells i no a favor nostre. Ja s'ha acabat de negociar el que és innegociable. No hem de seguir pel camí que sempre ens porta a Madrid, hem de tombar i enfilar el que ens porta a Europa, fent servir les infraestructures antiquades, que Madrid no ha volgut millorar ni millorarà a curt termini.

Ens hem de plantar, no només per la llengua i l'espoli fiscal, ens hem de plantar per dignitat, per fer valer tots els nostres valors com a poble, per deixar enrere d'una vegada per totes aquesta lluita constant amb els governs de Madrid que no ens portarà mai a res més que a un empobriment social, econòmic i polític, tal com ha passat fins ara. Que s'ho facin. Ens plantem i declarem la Independència, així de fàcil.

En primer lloc manifestar el meu desengany envers una política educativa erràtica. Cada canvi de govern representa canvis, segons diuen, per millorar aquesta qualitat. Per mi el que això representa és un desgavell majúscul, que desconcerta pares i mares, ensenyants i alumnes. En un País, que vol ser modern i avançat aquest fet no s'hauria de produir, sempre que l'objectiu no sigui baixar nivells i fer impossible un treball seriós a les escoles, bàsicament públiques, per generar persones de nivells diferenciats, segons els estudis siguin en pública o privada.

En segon lloc voldria fer incidència en un fet del que no es parla gaire: El fracàs no és una novetat recent, ve de lluny, i posaré un exemple molt clar. Quan una de les meves filles, als 6 anys, va accedir a una escola pública, d'això fa 32 anys, ens varem adonar que en aquell col·legi hi havia nois i noies que tenien 15 o 16 anys i que per tant ja feia un o dos anys que havien superat l'ensenyament obligatori de l'EGB, però que es mantenien a l'escola per intentar que assolissin els coneixements bàsics per poder afrontar la vida laboral. O sigui fa 32 anys ja hi havia fracàs escolar i aquells nens i nenes han esdevingut pares i mares i per tant segurament la seva preparació escolar no haurà facilitat un bon aprenentatge i un bon nivell d'integració escolar dels seus fills. I dura des de fa més de 32 anys, la qual cosa vol dir que hem estat massa temps mirant cap una altra banda.

Així les coses, solament ens queda esperar asseguts que passi el cadáver polític d’aquests personatges i això segur que passarà el dia 22 de maig. I encara que sigui el març del proper any, tindrem paciència. A continuaciuó encetarem el judici polític contra aquests polítics que tenint tot el poder del món, l’han malbaratat a base de col·laborar amb els espanyols del PSOE i del PP, només per guany personal, sense pensar en cap moment en els interessos de Catalunya. Fins hi tot ho diu l’Ernest.

L’empresa té, però un problema important. En els darrers 30 anys s’ha expandit fora de les seves fronteres, amb una sèrie de sucursals, concretament 16, que no van al mateix ritme que la central. La qual cosa provoca grans disfuncions financeres a la matriu.

Ara, per tant s’està plantejant fer un E.R.O. en el conjunt de les sucursals, per tal, no tant de reduir plantilla, sinó de tancar-les o desconnectar-les de l’empresa central. No es pot seguir aguantant una xarxa tant important que l’únic que genera són pèrdues creixents, ja que la seva producció ha baixat en picat, alhora que la seva relació amb la central també s’ha deteriorat molt.

Aquest E.R.O., però, no està recolçat per la totalitat del Consell d’Administració i això provoca que es vagi ajornant la seva presentació majoritària. S’ha arribat a una situación molt estranya, fins el punt que els treballadors en la seva majoria el recolzen, en contra de la divisió dels directius.

Els darrers dies la situación ha canviat de manera important. Una part del Consell d’Administració, fart d’esperar i aguantar excuses de mal pagador, ha decidit presentar-lo, tot i conèixer perfectament la posició de la resta de membres del Consell. S’han decidit al considerar que com que els treballadors el recolzen, segurament podrán endegar-lo amb aquest suport i d’aquesta manera provocar el canvi d’opinió de la majoria del Consell.

Fa massa temps que estem així i no podem esperar més, si no volem que l’empresa matriu faci fallida. És l’única solució realment viable, ja que seguir amb la situación actual solament ens portaría a baixar encara més els resultats i provocar, a mig termini, un descontentament molt important dels treballadors de la central, els quals no entenen com es pot seguir així. Tenint en compte, a més a més, que les sucursals, segurament, podrien seguir funcionant autònomament sense el paraigües de la matriu, i que això segur les faria molt més competitives que no pas ara, que viuen una mica dels guanys de l’empresa gran.

L’explicació potser és massa extensa, però calia fer-ho gràfic i didàctic, per tal que els lectors veiessin quina situació tenim a la meva empresa i entenguessin per què s’ha presentat la proposta d’E.R.O.

Ja veieu que jo hi estic d’acord, ara cal veure com es comporta la majoria del Consell d’Administració. El qual si torna a decebre als seus treballadors es pot trobar en una situació de desconfiança i un rebuig important de la seva gestió.

Cal recolçar la proposta i així segur que sortim d’aquest embòlic que no ens portarà a cap altra situació que la fallida com a País.

El PSC ha reconegut que han patit una clatellada històrica. Els seus electors sembla que han preferit CiU. Diuen que els hi ha mancat lideratge en relació al tripartit. El President creu que s’ha equivocat en moltes coses, la principal deixar massa lliures als seus socis, els quals, amb molta menys representació que el PSC, han anat al seu aire i això ha perjudicat al Govern.

Els d’Esquerra (ara tornen a dir Republicana), són els principals protagonistes del desastre electoral. Han perdut la meitat de la seva representació. Reconeixen que els ha perjudicat haver fet President a Montilla, la sentència del Constitucional i el nou finançament. Un conjunt de qüestions que feia temps i temps que el seu electorat els hi anava  dient per activa i per passiva, però ells es feien els sords, justificant la seva permanència  en el Govern com un exercici demostratiu de la seva capacitat de gestió i també per demostrar que un President nascut fora de Catalunya era un signe de normalitat democràtica i social, oblidant per enèsim cop que el President avalat per ells va ser el principal impulsor de les retallades de l’Estatut.

El resultat d’ICV, diuen que ha estat bastant acceptable. Si ells ho diuen deu ser veritat, però la cosa real és que han perdut dos diputats i això no és gens bo. Però si ells mateixos ho veuen bé, no cal discutir. Ja s’ho faran, però han perdut dos diputats, que quedi clar.

Solidaritat Catalana, ha fet un bon resultat, tot i que les espectatives eren superiors. No està gens malament si tenim en compte el boicot informatiu que han patit, el poc temps que han tingut per preparar-ho tot, la disparitat d’ofertes independentistes i el vot útil cap a CiU que han dipositat molts, moltíssims dels manifestants del juliol, que en aquell moment reclamaven la Independència. Felicitats per a ells i bona feina de cara a les municipals.

Un cop llegides aquestes obvietats cal fer una pregunta, també bastant obvia. Ha dimitit algú? Dimitirà algú? No val la resposta dient que Montilla plega, com tampoc val el cas Benach. Això no són dimissions, són passos cap un costat. Una dimissió autentica és aquella que comporta deixar-ho tot, plegar de qualsevol càrrec institucional i polític, amb sou inclòs. Anar cap a casa per treballar en allò que un sap fer.

Ara resultarà que els caps de campanya, els caps de llista i altres responsables d’aquests fracassos seguiran, com si res, defensant els interessos dels ciutadans. Com si el poble no hagués parlat suficientment.

Després de 30 anys de democràcia i vist el que hem vist, la nostra única obsessió hauria de ser fer tot el que estigui a les nostres mans per aconseguir trencar l’esquema de sempre, per agafar la direcció que necessita el poble de Catalunya. Només votant els partits que defensen clarament la Independència del nostre poble podrem sortir de l’atzucat constitucionalista. Trenquem d’una vegada per totes. La ciutadania de Catalunya s’ho mereix i la majoria ho pot fer possible. Ara o mai, és la nostra oportunitat.

Catalunya no pot seguir depenent d’aquesta España tant insolidària, ens hem de decidir per vies diferents si volem prosperar a nivell social, econòmic i cultural, ja que amb ells mai passarem de la mediocritat. Som bons, molt bons, però ho podem ser més si ens administrem nosaltres mateixos.

Sobta la posició d’ambdós partits, ja que no han defensat la mateixa posició a altres llocs del territori. Segurament és una qüestió del número de vots que es poden esgarrapar.

Al Baix Empordà i a la Selva s’està duent a terme una agressió semblant i aquest cop executada per la Generalitat. El tram que va de Vidreres a Palafrugell també acabarà sent una autovia, com la que volen fer al Vallès,  però en alguns trams d’aquest recorregut té 8 carrils (Palamós-Palafrugell passant per Mont-ras) i ells no han dit ni fava. Seria la mateixa posició que varen demostrar en el cas del túnel  de Bracons, i que al final s’ha executat més o menys com estava previst inicialment, amb algun retoc per acontentar aquestes posicions discrepants.

La Ronda del Vallès ja està decidida i res no farà canviar la posició del Govern Central, amb el vist i plau de PSC i CiU. La fan per connectar millor les ciutats industrials, encara que això representi deixar erm un territori molt productiu a nivell agrícola.

L’autovia del Baix Empordà la fan des del Govern Català i la conformitat de CiU, encara que no serveixi per connectar cap ciutat industrial, ja que solament serveix per fer arribar a la gent del sud molt més ràpid als seus llocs d’estiueig, oblidant que no molta més gent dona el resultat de la qualitat turística que desitgem la majoria dels catalans, i sobre tot els del Baix Empordà. Això si, servirà per deixar el paisatge, que tant estimem, ple d'apartaments i pisos per acollir el número d’habitants que preveu el Pla Territorial per la nostra comarca, encara que tot plegat tingui com a resultat un declivi de la nostra manera de ser i la desaparició dels nostres entorns més preuats. Més carreteres, molt més amples, més persones per metre quadrat, la qual cosa vol dir que la nostra aspiració de tenir un turisme de qualitat, tot l’any, quedarà estroncada per sempre.

ICV i Esquerra, han obert boca en aquest tema? Com és possible que no defensin el territori per igual? Ja els hi ha anat bé la política urbanitzadora del Departament que dirigeix el conseller Nadal, amb la qual cosa arribem a la conclusió que ells ahir no hi feien res a la manifestació en contra de la Ronda del Vallès.

Així les coses només ens queda decidir el nostre vot. Per mi la decisió passa per evitar amb el nostre vot la reedició del tripartit i dirigir-lo cap a les opcions que reclamen un Estat propi per Catalunya. Només d’aquesta manera assolirem el nostre objectiu de declarar la nostra voluntat d’Independència sense haver de fer-ho agenollats davant el govern espanyol i ja que hem estat solidaris amb mitja humanitat siguem solidaris amb nosaltres mateixos i decantem el nostre vot a favor de les llistes que ha aprovat Solidaritat Catalana. No queda cap més opció vàlida, la resta sempre passa pel Pont Aeri i el TGV direcció Madrid.