El bloc d'en carles ribera

Tremosa

Fri, 16 Jan 2009 16:58:21 +0100

El cas del senyor Ramon Tremosa no és el primer ni serà l’últim, ni CDC és l’única formació que es troba, i fins i tot abona, aquesta curiosa i extravagant pràctica política dels «independents». Si entrar a militar en un partit fos com un casament catòlic, (segueix)

Rebaixes

Fri, 09 Jan 2009 16:52:30 +0100

Els dos dies més absurds de l’any són aquells –un al gener, l’altre al juliol– en què l’endemà que algú t’hagi ofert un article a 100 el pots comprar per 60 o 70 a aquell mateix algú. Aquesta enganyifa que ens deixem fer dòcilment temporada rere temporada, els economistes i els comerciants la defineixen amb el concepte de ‘rebaixes’.

El benjamí del parlament republicà

Mon, 15 Dec 2008 17:06:12 +0100

«Va ser un republicà abans de la república i un home d’Esquerra abans d’Esquerra.» Així defineix el seu biògraf Antoni Dot i Arxer (Olot, 1908 - Houston, 1972) el polític que el desembre de l’any 1932, amb 24 anys, es va convertir en el diputat més jove del Parlament de la Catalunya republicana. Quan es compleix un segle del seu naixement, la Fundació Irla, amb la col·laboració del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot, ha encarregat la biografia d’aquest polític al jove historiador també garrotxí Albert Planas i Serra, que durant prop de quatre mesos s’ha submergit en la documentació, l’entorn i la geografia del diputat Dot per recuperar la figura d’un home que no ha passat a la història com un dels grans personatges coneguts pel gran públic però que va viure els moments estel·lars de la història de la Catalunya republicana des d’una posició privilegiada: com a membre més jove de la cambra va ser el primer i únic secretari del Parlament des de la seva constitució fins a l’etapa de l’exili. El llibre va ser presentat divendres passat a Olot. (continua...)

Fraga

Fri, 12 Dec 2008 12:37:40 +0100

El problema que al nostre país hi hagi inconscients amb altaveus com Joan Tardà és que quan, paral·lelament, treuen el cap alguns personatges lamentables de les Espanyes dient-les de l’altura d’un campanar, hem d’empescar-nos circumloquis i giragonses argumentals per intentar fer veure que les bertranades que diu, posem-hi el senyor Fraga, són més greus que les ximpleries que borda el diputat català quan se li escalfa la boca, que és més... (segueix...)

Ornitòlegs

Thu, 11 Dec 2008 17:08:21 +0100

Un grup majoritari d’ornitòlegs catalans s’han atipat d’haver d’anellar els ocells amb l’etiqueta reglamentària que posa «España» i, farts d’esperar que algú escolti les seves reivindicacions, han tirat pel dret, han creat una associació nova i han començat a fer els anellaments amb l’etiqueta «Catalunya». De moment, en pocs mesos s'han anellat 15.000 aus, que mostren el nom del nostre país quan són localitzades i revisades per envistadors en altres indrets del planeta.

30 anys de Constitució Espanyola

Mon, 01 Dec 2008 16:49:13 +0100

El sentit d’una paraula, la utilitat d’un objecte, la funció d’una eina, sense modificar-ne l’aspecte, poden arribar a canviar fins a convertir-se en el contrari del que eren quan van ser concebuts. (continua...)

Mossos

Thu, 27 Nov 2008 17:40:55 +0100

Les tortures a un detingut infligides per una colla de mossos d’esquadra han escandalitzat algunes ments sensibles com les que proliferen en la nostra societat amb més tendència a l’histerisme espantadís i a l’estirada de cabells puritana que no pas a l’assumpció de la crua realitat. Que uns agents de policia esbatussin un detingut entra en la trista normalitat de qualsevol societat... (continua)

Del mobbing rural al mobbing urbà

Wed, 19 Nov 2008 20:42:02 +0100

Si viviu a pagès, tant si sou del terròs de tota la vida com nouvinguts amb voluntat d’integració, aneu alerta amb els vostres hàbits i costums, perquè avui dia, per exemple, tenir un vulgar galliner amb un grapat de polles, tiques, xiques, miques, camacurtes i ballariques pot acabar amb una denúncia al Síndic de Greuges i una enemistat permanent amb els vostres veïns. Sembla una bestiesa, però aquest cas està passant a l’isolat nucli de Parets, a Vilademuls (Pla de l’Estany), on resulta que un veí de segona residència, el de can Moresc, n’ha denunciat un altre, el de can Trincalla, perquè el corral d’aquest darrer, on habiten un gall, deu pollastres i gallines i dos tristos ànecs, l’emprenya fins a límits insuportables per a l’oïda i, sobretot, els narius. (continua...)

The Economist

Thu, 13 Nov 2008 17:35:32 +0100

Com sabeu, un periodista del regne dels euroescèptics (l’eufemisme amb què els britànics dissimulen la seva obsessió nacionalista) sosté que a Catalunya tenim una pruïja excessiva per la llengua i el nacionalisme. Una obsessió, segons escriu. A aquest senyor, en comptes de demanar-li una rectificació jo només li preguntaria una cosa: (segueix)

«Sociovergència», el desig impossible

Tue, 11 Nov 2008 14:16:53 +0100

La superposició de la frustració estatutària crònica i la conjuntura de crisi econòmica actual ha fet topar de morros els nostres polítics amb l’evidència que disposar del poder per delegació pot arribar a ser pitjor que no tenir-ne, perquè els ciutadans exigeixen respostes i les respostes es limiten a anar fent veure que es mana sense tenir la clau de la caixa. Allò que en el nostre frondós idioma se’n diu fer la viu-viu, anar trampejant o qui dies passa anys empeny. Amb aquest panorama de desgovern, perquè ningú pot governar de manera eficient sense tenir el control dels recursos que genera el país, alguns ideòlegs respectats i opinadors amants de la política recreativa disparen salves a cegues per a veure si l’encerten, sabent que si l’esguerren el país tampoc se’n ressent excessivament. (segueix...)

La capital del mar

Thu, 06 Nov 2008 14:11:25 +0100

Els barcelonins tornen a botar de satisfacció. Com que no poden ser capital de cap terra, almenys podran ser la capital de la mar. Enhorabona. Segurament aquesta capitania marítima serà beneficiosa perquè portarà més ingressos en concepte d’allò que es diu turisme de negocis o, en aquest cas, turisme de política, que és aquell que atrauen les seus d’organismes que no serveixen per a pràcticament res. En època de crisi no es pot pas perdre, una oportunitat com aquesta de figurar al mapa. (continua...)

De Triadú a Miquel Català: www.europarl.cat/tv

Tue, 04 Nov 2008 12:03:09 +0100

El senyor Joan Triadú (Ribes de Freser, 1921) és un dels intel·lectuals, en el bon sentit de la paraula, més prestigiosos i reconeguts del nostre país. L’editorial Proa acaba de publicar el seu testimoni vital, de títol revelador. A Memòries d’un segle d’or (Proa), l’eminent crític literari i activista cultural barceloní repassa el llarg segle XX català, marcat per guerres, revolucions, dictadures, opressió i una represa complicada i tortuosa de les llibertats democràtiques. Aparentment, són una bona colla de contratemps per qualificar de daurada aquella centúria. (segueix...)

Montilla campió

Mon, 30 Jun 2008 17:26:04 +0200

Diumenge vaig llegir un dels escrits més lamentables sobre política catalana que s’ha escrit en els últims temps. El signava el president de la Generalitat de Catalunya. Sota el títol Por qué quiero que gane España, l’autor donava un suport incondicional i abrandat a la selecció espanyola que ahir mateix dia disputava la final de l’Eurocopa. Em va caure l’ànima als peus.

Cornuts i pagar el rec

Mon, 05 May 2008 16:46:55 +0200

Ara que està de moda el reciclatge, el popular adagi «cornuts i pagar el beure», tan conegut pels catalans des de temps immemorials, podria ser reutilitzat per descriure la situació dels regants del Ter. Se'ls podria aplicar la dita arran de la broma aquesta que els han enviat des de Madrid: els exigeixen cinc milions d'euros d'aval si volen que, després de dècades de tocar-los la pera, els facin les obres de millora dels recs que necessiten tant com l'aigua que no tenen per fer-la-hi passar. Aigua que no tenen perquè la que tenen se l'enduen il·legalment des de fa quaranta anys cap a Barcelona. Naturalment, han dit que volen les obres ara i de franc, que només faltaria. Molta gent de ciutat opina que els pagesos són uns rústics, uns fets i deixats estar, uns bèsties que a la mínima treuen el tractor al carrer i que són capaços d'omplir de fems o de fum de pneumàtic el primer governant que se'ls posi a tret. Ja m'agradaria veure a mi els de més d'una ciutat d'aquestes de gent fina i educada com reaccionarien si els les fessin passar tan putes com als regants. Us imagineu què passaria en alguna ciutat d'aquestes superpoblades d'urbanites si comencessin a aplicar-hi restriccions d'aigua de veritat i no es poguessin dutxar, o rentar les mans o estriar la cadena cada cop que els vingués de gust o de necessitat? Massa paciència, tenen aquests del Ter. (Publicat a El Punt el 5 de maig de 2008)

Catalanisme i PSC

Wed, 30 Apr 2008 17:57:37 +0200

El món de la política és tan complex que normalment, massa normalment, a l’opinió pública només li arriba un resum de la realitat en forma de clixé, de tòpic, d’estereotip. Una realitat configurada a mitges, però no pas sempre en col·laboració, entre la premsa i la pròpia classe política. La imatge que té un polític es troba en algun punt de la superfície del triangle imaginari que delimiten, a cada costat, respectivament, l’aspecte que ell vol projectar, el perfil que els mitjans de comunicació dibuixen d’ell, i la idea pròpia que pot fer-se’n el receptor que sigui capaç d’abstreure’s de la influència dels dos elements anteriors. Com passa amb tot, direu vosaltres. Amb tot allò que té transcendència pública, de fet. Teniu raó.